03
de març
del
2021
Actualitzat
a les
17:34h
Dos mesos després de començar la vacunació ja es veu l'efecte positiu. En haver començat per la població controlada de les residències, l'observació clara és que s'ha reduït el nombre de contagiats, malalts i morts. I la notícia és molt bona. Es veu l'eficàcia de la vacunació. I de la vacuna. Però cal seguir essent prudent.
La cursa per les vacunes avança millor del que s'esperava, perquè al principi la hipòtesi era que les vacunes tindrien una eficàcia d'entre el 50 i 70%. I amb una eficàcia superior al 50, les agències de regulació ja haurien donat l'aprovació per ús en el cas de pandèmia.
Les primeres a aplicar-se a occident donaven resultats d'eficàcia del 90% o superior: Pfizer i BioNTech van anunciar que la seva vacuna tenia una taxa d'eficàcia del 95%. Moderna ha xifrat l'eficàcia de la seva vacuna en un 94,5. A Rússia, els fabricants de la vacuna Sputnik van afirmar que la seva taxa d'eficàcia era superior al 90%. Què vol dir, en aquest cas, la paraula «eficàcia»?
Els assaigs clínics per a testejar vacunes es dissenyen amb la inoculació de la vacuna real a un grup, i d'un placebo al grup control. A continuació, cal esperar veure com els afecta la malaltia, quants dels participants emmalalteixen de cada grup. En el cas de Pfizer, per exemple, l'empresa va reclutar a 43.661 voluntaris. Un temps després, només 170 persones van tenir símptomes de Covid-19. I, d'elles, 162 havien rebut el placebo i només vuit havien rebut la vacuna real; i aquests vuit van desenvolupar símptomes més lleugers.
La fracció de voluntaris no vacunats que va emmalaltir era molt superior a la dels vacunats, aquestes xifres van determinar la diferència relativa, l'eficàcia. Si no hi hagués hagut diferència entre els dos grups (vacunats i amb placebo), l'eficàcia hauria estat zero. Si no hi hagués hagut cap vacunat entre els malalts, l'eficàcia hauria estat del 100%. Una eficàcia del 95% és una evidència força convincent que una vacuna funciona bé.
Davant d'aquestes xifres, podríem suposar que aquestes vacunes protegiran a noranta persones de cada cent que les rebin. Però això no és ben bé el que succeirà en en la població general, perquè hi intervindran factors que encara no coneixem. Per exemple, no és fàcil determinar si la vacuna, per si sola, fins a quin punt reduirà la Covid-19. Encara falta aclarir si les persones vacunades poden contraure el virus i ser asimptomàtiques. Com també determinar quantes persones es vacunaran.
Per a saber com evolucionarà la pandèmia cal observar l'efectivitat. I, quina és la diferència entre eficàcia i efectivitat? Hem vist que l'eficàcia és el resultat d'un assaig clínic, mentre que l'efectivitat és una mesura del funcionament de la vacuna en la població general. L'efectivitat de les vacunes contra el coronavirus podria coincidir amb el valor impressionant d'eficàcia en els assajos clínics. Però, amb l'experiència de vacunes anteriors, l'efectivitat pot resultar una mica menor.
La diferència entre eficàcia i efectivitat pot ser deguda a diversos factors. D'una banda, les persones que participen en els assajos clínics no són un reflex calcat de la població en general. En la població general les persones poden patir problemes crònics de salut que podrien interferir amb la protecció d'una vacuna, per exemple. Per calcular l'efectivitat cal veure l'efecte en les persones vacunades d'una determinada comunitat, i comparar-lo amb les persones que no han rebut la vacuna. El que anirem veient ara, vaja.
El disseny dels assaigs clínics va ser específic per determinar si la vacuna protegeix d'emmalaltir per la Covid-19. Si els voluntaris presentaven símptomes com febre o tos, se'ls realitzaven proves per detectar el coronavirus. Però sabem que algú es pot infectar amb el coronavirus sense mostrar símptomes. Per tant, és possible que algunes persones que es van vacunar en els assajos clínics també s'infectessin sense adonar-se'n. Si aquests casos existeixen realment, com cap d'ells es reflecteix en la taxa d'efectivitat del 95%, l'efectivitat baixaria.
Els estudis suggereixen que les persones asimptomàtiques, tot i poder seguir contagiant el virus, produeixen menys càrrega viral, de manera que contagien menys que les persones amb símptomes. Per això cal no deixar de fer servir mascaretes i mesures de barrera pel virus encara que estiguem vacunats, per a evitar que la situació empitjori. No perquè la vacuna no funcioni, sinó perquè cal tenir en compte la situació de la població general. Les vacunes no salven vides; són els programes de vacunació els que ho fan. I la prudència. Tot i que, de moment, l'efectivitat doni pistes per l'optimisme.
La cursa per les vacunes avança millor del que s'esperava, perquè al principi la hipòtesi era que les vacunes tindrien una eficàcia d'entre el 50 i 70%. I amb una eficàcia superior al 50, les agències de regulació ja haurien donat l'aprovació per ús en el cas de pandèmia.
Les primeres a aplicar-se a occident donaven resultats d'eficàcia del 90% o superior: Pfizer i BioNTech van anunciar que la seva vacuna tenia una taxa d'eficàcia del 95%. Moderna ha xifrat l'eficàcia de la seva vacuna en un 94,5. A Rússia, els fabricants de la vacuna Sputnik van afirmar que la seva taxa d'eficàcia era superior al 90%. Què vol dir, en aquest cas, la paraula «eficàcia»?
Els assaigs clínics per a testejar vacunes es dissenyen amb la inoculació de la vacuna real a un grup, i d'un placebo al grup control. A continuació, cal esperar veure com els afecta la malaltia, quants dels participants emmalalteixen de cada grup. En el cas de Pfizer, per exemple, l'empresa va reclutar a 43.661 voluntaris. Un temps després, només 170 persones van tenir símptomes de Covid-19. I, d'elles, 162 havien rebut el placebo i només vuit havien rebut la vacuna real; i aquests vuit van desenvolupar símptomes més lleugers.
La fracció de voluntaris no vacunats que va emmalaltir era molt superior a la dels vacunats, aquestes xifres van determinar la diferència relativa, l'eficàcia. Si no hi hagués hagut diferència entre els dos grups (vacunats i amb placebo), l'eficàcia hauria estat zero. Si no hi hagués hagut cap vacunat entre els malalts, l'eficàcia hauria estat del 100%. Una eficàcia del 95% és una evidència força convincent que una vacuna funciona bé.
Davant d'aquestes xifres, podríem suposar que aquestes vacunes protegiran a noranta persones de cada cent que les rebin. Però això no és ben bé el que succeirà en en la població general, perquè hi intervindran factors que encara no coneixem. Per exemple, no és fàcil determinar si la vacuna, per si sola, fins a quin punt reduirà la Covid-19. Encara falta aclarir si les persones vacunades poden contraure el virus i ser asimptomàtiques. Com també determinar quantes persones es vacunaran.
Per a saber com evolucionarà la pandèmia cal observar l'efectivitat. I, quina és la diferència entre eficàcia i efectivitat? Hem vist que l'eficàcia és el resultat d'un assaig clínic, mentre que l'efectivitat és una mesura del funcionament de la vacuna en la població general. L'efectivitat de les vacunes contra el coronavirus podria coincidir amb el valor impressionant d'eficàcia en els assajos clínics. Però, amb l'experiència de vacunes anteriors, l'efectivitat pot resultar una mica menor.
La diferència entre eficàcia i efectivitat pot ser deguda a diversos factors. D'una banda, les persones que participen en els assajos clínics no són un reflex calcat de la població en general. En la població general les persones poden patir problemes crònics de salut que podrien interferir amb la protecció d'una vacuna, per exemple. Per calcular l'efectivitat cal veure l'efecte en les persones vacunades d'una determinada comunitat, i comparar-lo amb les persones que no han rebut la vacuna. El que anirem veient ara, vaja.
El disseny dels assaigs clínics va ser específic per determinar si la vacuna protegeix d'emmalaltir per la Covid-19. Si els voluntaris presentaven símptomes com febre o tos, se'ls realitzaven proves per detectar el coronavirus. Però sabem que algú es pot infectar amb el coronavirus sense mostrar símptomes. Per tant, és possible que algunes persones que es van vacunar en els assajos clínics també s'infectessin sense adonar-se'n. Si aquests casos existeixen realment, com cap d'ells es reflecteix en la taxa d'efectivitat del 95%, l'efectivitat baixaria.
Els estudis suggereixen que les persones asimptomàtiques, tot i poder seguir contagiant el virus, produeixen menys càrrega viral, de manera que contagien menys que les persones amb símptomes. Per això cal no deixar de fer servir mascaretes i mesures de barrera pel virus encara que estiguem vacunats, per a evitar que la situació empitjori. No perquè la vacuna no funcioni, sinó perquè cal tenir en compte la situació de la població general. Les vacunes no salven vides; són els programes de vacunació els que ho fan. I la prudència. Tot i que, de moment, l'efectivitat doni pistes per l'optimisme.