Torrent diu adeu a la presidència del Parlament amb l'esbós d'un front contra Vox

Planteja un acord per impedir que l'extrema dreta marqui l'agenda, assumeixi representació institucional o dret de veto en les declaracions de la cambra

El president del Parlament, Roger Torrent
El president del Parlament, Roger Torrent | Adrià Costa
07 de març del 2021
Actualitzat a les 11:53h
En paral·lel a la frenètica negociació per formar Govern, hi ha qui va fent caixes. És el cas del president del Parlament, Roger Torrent, que s'acomiada del càrrec després de tres anys d'haver estat en el focus tant de la disputa entre independentistes i unionistes a l'hemicicle com del xoc estratègic entre Junts i ERC. S'acomiada del comandament de la segona institució del país amb una querella per desobediència per autoritzar el debat i la votació de resolucions sobre l'autodeterminació i la reprovació de la monarquia. Però també amb l'esbós d'un front contra Vox que està ara en mans dels partits amb l'objectiu que s'acordi abans del 12 de març i que tingui vigència durant tota la legislatura.

Aquest dimecres, ERC, el PSC, Junts, la CUP i els comuns van celebrar una trobada per debatre sobre l'únic mínim comú denominador que els pot aplegar a seure en aquests moments en una mateixa taula. Cadascuna de les formacions va fer la seva proposta, però també Torrent va fer arribar les actuacions clau que, des de la seva experiència i després d'haver pres com a exemple altres parlaments com el suec, cal tenir en compte per curtcircuitar l'actuació dels 11 diputats de l'extrema dreta.

Diu la dita que el nom fa la cosa, i aquesta és la primera disquisició que s'ha de resoldre. És adient la terminologia "cordó sanitari" per definir el pacte per frenar Vox? Torrent explica a NacióDigital que la seva aposta és parlar de "pacte o de front democràtic" per evitar que els d'Ignacio Garriga puguin treure'n rèdit i "victimitzar-se". És a dir, explotar el relat que ells són la renovació que l'"establishment" vol frenar. A partir d'aquí, dos són els objectius que considera que cal tenir present: que no tinguin capacitat de determinar l'agenda política i que "en cap cas" recaigui sobre ells la representació institucional de la cambra.

Pel que fa a la primera de les carpetes i en la línia que ja han plantejat els partits, implicaria impedir que s'asseguin tant a la mesa del Parlament com a les meses de les comissions. També per un acord que no permeti que liderin cap ponència de llei i garantir que no es participa de cap iniciativa parlamentària que signin. El reglament, però, permetrà l'extrema dreta portar debats al ple.

Torrent proposa que, en aquests casos, es teixeixi una "resposta unitària" com la que es va donar la setmana passada al Congrés, quan tots els partits van combatre el qüestionament que fa Vox de la violència masclista llegint els noms de totes les víctimes. "El problema és que PP i Ciutadans poden trencar el consens", assegura Torrent. De fet, per ara no han participat de les converses amb la resta de grups i, si bé poden arribar a certa entesa en qüestions com la violència de gènere, més difícil pot ser amb altres qüestions, com el model d'escola o el dret a l'avortament.

En tot cas, l'encara president de la cambra considera que s'ha de "combatre argumentalment" Vox i no deixar vacant el contradiscurs. Per començar, Vox ja ha anunciat que s'ha negat a signar la declaració de tolerància zero contra la discriminació i l'assetjament sexual o psíquic que recull el pla d'Igualtat aprovat pel Parlament la passada legislatura. 

Impedir la representació institucional

Pel que fa a la segona carpeta, Torrent emplaça els grups a no permetre que la representació del Parlament recaigui sobre Vox en cap circumstància. Per exemple, en òrgans com l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia o a l'EPTA (European Parliamentary Technology Assessment). De la mateixa manera, demana a tots els grups que blindin actes institucionals com el del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, l'homenatge als immolats per la llibertat de Catalunya o commemoracions en motiu del Dia de l'Orgull LGTBI, el Dia internacional del poble gitano o el Dia de la dona treballadora. 

En aquest sentit, caldrà veure què passa també amb les declaracions institucionals, que requereixen unanimitat. Quan no hi ha l'aval de tots els grups, només queda l'opció que sigui una declaració de la junta de portaveus, amb un rang menor. Torrent aposta perquè es modifiqui el reglament del Parlament i s'estableixi que sigui suficient una majoria reforçada i que l'extrema dreta no tingui dret a veto a l'hora, per exemple, de manifestar el rebuig de la cambra contra els feminicidis o reivindicar drets de col·lectius vulnerables. 

Està previst que la setmana que ve, abans del divendres, els partits es tornin a trobar per tancar un acord abans del 12 de març, data en què es constituirà la cambra. La sessió, que insòlitament se celebrarà a la sala d'actes i no a l'hemicicle per garantir les mesures de prevenció per la pandèmia, serà un primer tast de com serà la convivència en aquesta legislatura. A la mesa d'edat s'hi asseurà el diputat d'ERC Ernest Maragall -78 anys- i el diputat de Vox Alberto Tarradas -24 anys-. Per evitar polèmica sobre la ubicació dels grups -tema sempre espinós en l'arrencada de la legislatura- a l'auditori s'asseuran per ordre de representació.

Un cop triada la nova mesa i el nou president o presidenta, a Torrent li tocarà seure de nou en un escó, probablement i per primera vegada, a la bancada del Govern.