03
de març
del
2021
Actualitzat
a les
12:25h
El procés de vacunació i una política monetària expansiva són indicis clars que s'està a tocar de la sortida de la crisi. És la principal conclusió de l'Informe de Conjuntura presentat aquest matí per Foment del Treball. L'informe ha estat presentat pels reponsables d'economia de la patronal, Valentí Pich i Salvador Guillermo.
Els programes de vacunació, una política monetària expansiva i els plans d'estímul fiscal anunciats per la nova Administració Biden als EUA i també al Japó són elements determinants en la millora de les previsions de creeixement. L'impacte de la crisi sanitària ha estat profund en totes les economies, que en el cas de l'estat espanyol ha estat especialment dura. A diferència de països com Alemanya o França, la forta contracció de l'activitat productiva ha tingut un impacte més sever en el mercat laboral.
Al 2020, el PIB va caure amb més intensitat a Espanya (-11%) en relació a altres països com ara Alemanya (-5,3%), França (-8,2%) o Itàlia (-8,9%), i el mateix es pot observar amb l'evolució de l'ocupació (-1% a Alemanya, -1,8% a França, -1,8% a Itàlia i -7,5% a Espanya). Segons dades de l'Idescat, entre els mesos d'octubre a desembre, el PIB de Catalunya va caure un 9,6% interanual, amb una reducció intertrimestral de 0,5%. Després del repunt del tercer trimestre, la indústria es manté en la senda de la recuperació, mentre que la construcció i els serveis tornen a caure.
L'augment de la despesa pública en ajudes econòmiques ha augmentat 2,1 punts del PIB a Alemanya, 2,3 a França i 1,7 a Itàlia, però a Espanya l'increment de la despesa en sectors afectats és un terç del d'aquests països. Des de Foment s'ha insistit en la idea que els països amb majors dotacions d'ajudes directes seran els que abans deixaran enrere la crisi i recuperin el seu nivell precrisi, cosa que no es produeix en el cas de l'economia espanyola.
"L'economia espanyola ha estat la més castigada i la que menys ajuts ha rebut", ha afirmat Salvador Guillermo". Ha recordat que Foment ha reclamat unes ajudes directes de 50.000 milions d'euros per equiparar-se als grans països de la UE. Foment ha valorat positivament l'anunci del govern espanyol de destinar 11.000 milions d'euros per als sectors més afectats, però el considera només un primer pas.
L'impacte sobre l'ocupació
En termes interanuals, la caiguda de l'ocupació per al conjunt d'Espanya va ser de 3,1%, sent en el sector serveis on es va contreure amb més força, seguit de la indústria (amb un -2,5 %). L'impacte més negatiu es va donar en hostaleria amb una contracció de 23,3% i activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment amb una caiguda de l'11,0%. També va baixar l'ocupació per sobre la mitjana en els sectors de comerç, transport i activitats administratives i serveis auxiliars.
A Catalunya, la quantitat d'ocupats va disminuir un 4,0% al quart trimestre de 2020 respecte al mateix període del 2019. Els sectors on més va caure l'ocupació a Catalunya van ser activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment (-14,1%), agricultura (-12,9%), comerç (-8,8%) i indústria manufacturera (-5,4%). Destaca, d'altra la lleugera reducció de l'ocupació en construcció (-0,3%).
Salvador Guillermo ha comparat el combat contra la crisi a "una carrera de fons", el que ha fet molt més llarg el procés cap a la recuperació, obstaculitzat per les diverses onades de la pandèmia. Una quarta onada podria alentir la represa, ha dit, però "a mesura que la vacunació s'estengui, el pitjor escenari és cada cop més improbable". "El que cal fer ara ja no és hidratar sinó donar aigua", ha asenyalat Guillermo. Els directius de la patronal han insistit una altra vegada en la urgència d'"ajudes directes", com s'ha fet en altres països de l'entorn europeu.
Els programes de vacunació, una política monetària expansiva i els plans d'estímul fiscal anunciats per la nova Administració Biden als EUA i també al Japó són elements determinants en la millora de les previsions de creeixement. L'impacte de la crisi sanitària ha estat profund en totes les economies, que en el cas de l'estat espanyol ha estat especialment dura. A diferència de països com Alemanya o França, la forta contracció de l'activitat productiva ha tingut un impacte més sever en el mercat laboral.
Al 2020, el PIB va caure amb més intensitat a Espanya (-11%) en relació a altres països com ara Alemanya (-5,3%), França (-8,2%) o Itàlia (-8,9%), i el mateix es pot observar amb l'evolució de l'ocupació (-1% a Alemanya, -1,8% a França, -1,8% a Itàlia i -7,5% a Espanya). Segons dades de l'Idescat, entre els mesos d'octubre a desembre, el PIB de Catalunya va caure un 9,6% interanual, amb una reducció intertrimestral de 0,5%. Després del repunt del tercer trimestre, la indústria es manté en la senda de la recuperació, mentre que la construcció i els serveis tornen a caure.
L'augment de la despesa pública en ajudes econòmiques ha augmentat 2,1 punts del PIB a Alemanya, 2,3 a França i 1,7 a Itàlia, però a Espanya l'increment de la despesa en sectors afectats és un terç del d'aquests països. Des de Foment s'ha insistit en la idea que els països amb majors dotacions d'ajudes directes seran els que abans deixaran enrere la crisi i recuperin el seu nivell precrisi, cosa que no es produeix en el cas de l'economia espanyola.
"L'economia espanyola ha estat la més castigada i la que menys ajuts ha rebut", ha afirmat Salvador Guillermo". Ha recordat que Foment ha reclamat unes ajudes directes de 50.000 milions d'euros per equiparar-se als grans països de la UE. Foment ha valorat positivament l'anunci del govern espanyol de destinar 11.000 milions d'euros per als sectors més afectats, però el considera només un primer pas.
L'impacte sobre l'ocupació
En termes interanuals, la caiguda de l'ocupació per al conjunt d'Espanya va ser de 3,1%, sent en el sector serveis on es va contreure amb més força, seguit de la indústria (amb un -2,5 %). L'impacte més negatiu es va donar en hostaleria amb una contracció de 23,3% i activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment amb una caiguda de l'11,0%. També va baixar l'ocupació per sobre la mitjana en els sectors de comerç, transport i activitats administratives i serveis auxiliars.
A Catalunya, la quantitat d'ocupats va disminuir un 4,0% al quart trimestre de 2020 respecte al mateix període del 2019. Els sectors on més va caure l'ocupació a Catalunya van ser activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment (-14,1%), agricultura (-12,9%), comerç (-8,8%) i indústria manufacturera (-5,4%). Destaca, d'altra la lleugera reducció de l'ocupació en construcció (-0,3%).
Salvador Guillermo ha comparat el combat contra la crisi a "una carrera de fons", el que ha fet molt més llarg el procés cap a la recuperació, obstaculitzat per les diverses onades de la pandèmia. Una quarta onada podria alentir la represa, ha dit, però "a mesura que la vacunació s'estengui, el pitjor escenari és cada cop més improbable". "El que cal fer ara ja no és hidratar sinó donar aigua", ha asenyalat Guillermo. Els directius de la patronal han insistit una altra vegada en la urgència d'"ajudes directes", com s'ha fet en altres països de l'entorn europeu.