procés català

Suspès de nou el judici contra els sis militants d'Arran per l'acció a la seu del PP el 2017

Un pèrit que havia de declarar a la vista oral no hi assisteix i obliga el jutge a ajornar el procediment

per Bernat Surroca , 3 de març de 2021 a les 10:29 |
L'acció d'Arran a la seu del PP el març de 2017 | Arran
El judici contra els sis miliants d'Arran que s'havia de celebrar aquest dimecres s'ha suspès, una vegada més. Un pèrit que havia de declarar a la vista oral no hi ha assistit. Fonts de les defenses consultades per aquest diari asseguren que no ha ni avisat a la sala. El pèrit està de baixa, però se'n desconeixen els motius i la previsió de reincorporació. Per això, el jutge s'ha vist obligat a ajornar el procediment, ara com ara sense data. La vista ja es va posposar una primera vegada a l'octubre perquè el mateix pèrit va dir que no hi assistiria. Arran havia convocat una concentració a la Ciutat de la Justícia i un acte polític per després de la vista. 

Fa quasi quatre anys, el 27 de març de 2017, Arran va fer una acció a la seu del PP de Barcelona, al carrer Urgell. L'organització juvenil de l'esquerra independentista, vinculada a la CUP, va fer una roda de premsa a l'entrada de l'edifici en el marc de la campanya pel referèndum, que ja aleshores impulsava el Govern tot i que encara no se'n sabia la data ni la pregunta. També va enganxar adhesius a la seu i diversos militants van accedir al replà. La Fiscalia demana per a ells un total de 36.000 euros de multa per aquells fets.


La causa s'han anat desinflant amb el pas dels mesos, tot i que la quantitat de la multa és alta per uns fets que "difícilment es poden qualificar de desordres públics", segons la defensa. Malgrat que ja no hi ha risc de presó -el PP va arribar a demanar fins a sis anys però finalment es va retirar de la causa-, durant la instrucció s'han produït fets controvertits que fan sospitar els advocats defensors. Per començar, la identificació dels sospitosos. De la trentena de persones que van participar en aquella acció, els Mossos en van identificar set. "Moltes d'elles havien participat en rodes de premsa en dies de mobilització estudiantils o anaven en llistes de la CUP", explica Norma Pedemonte, advocada dels acusats, en declaracions a NacióDigital.

Quan es tanca la instrucció, el PP fa un escrit d'acusació en què demana sis anys de presó. A finals de l'any 2019, el jutge proposa a les parts una conformitat, però els acusats s'hi neguen. És aleshores quan el PP decideix retirar-se de la causa. Per què? "No ens va explicar el motiu, però era temerària la seva acusació tenint en compte els fets, i nosaltres hauríem demanat costes del judici", sosté Pedemonte. La Fiscalia, però, sí que ha seguit exercint com acusació i demana una pena de multa. Fonts d'Arran consideren que la quantitat reclamada és molt elevada i amenaça d'arruïnar els acusats, i que tot plegat forma part d'una campanya per desactivar l'esquerra independentista. 


Els acusats denuncien seguiments per part de la policia i que se'ls va detenir en moments concrets per desincentivar les mobilitzacions

Sospita de seguiments


La roda de premsa va ser al març i set persones van ser identificades. Una d'elles era Mar Ampurdanès, aleshores portaveu d'Arran i membre de les llistes de la CUP el 14-F, que finalment no va ser acusada. Durant els mesos següents es produeix un degoteig de detencions i els acusats sospiten que se'ls van fer seguiments i per detenir-los en el moment oportú en una causa "sobredimensionada". Els acusats estaven en cerca i captura per no haver passat pels jutjats a signar una notificació, però van poder fer vida normal durant mesos. La primera detenció va ser el diumenge 2 de juliol de 2017 i Guillem S. va passar un dia al calabós. "Tinc la sensació que em seguien", explica en declaracions a NacióDigital.

A la roda de premsa no el van identificar i mesos més tard es va assabentar que havia d'anar a declarar als jutjats. Ni ell ni la resta dels encausats hi van voler anar i els van posar en ordre de crida i cerca, però assegura que no se'ls va notificar. "Les meves advocades no estaven notificades que m'havien posar una ordre de crida i cerca", assegura. Paral·lament, el Guillem canvia de casa. Un diumenge al matí, poc abans d'entrar a l'estació de tren, una parella de Mossos el deté i se l'emporta a la comissaria de les Corts, on passa 25 hores abans d'anar a declarar davant del jutge. "Penso que han utilitzat identificacions prèvies per a altres causes", sosté. Ell té una altra casa oberta per la manifestació de l'1 de maig de 2016. El 8 de novembre, amb l'acció a les vies del tren de l'AVE, la policia també el va anar a identificar directament a ell.

Detencions en moments concrets 

Dues detencions més es van produir el 19 i el 20 de setembre de 2017, dues dates clau en el procés independentista. Patrícia Gotarda, acusada en la causa, era a la concentració a la seu de la CUP i, quan sortia de comprar dinar, va ser arrestada per agents de la policia espanyola. "Ens van demanar el DNI i, abans que els l'ensenyés, em van dir pel nom i em van detenir. Feia temps que em vigilaven", explica en declaracions a aquest diari. La detenen al migdia i passa també un dia al calabós. Gotarda assenyala també que qui practica la detenció és la Policia Nacional, i no els Mossos, i sosté que això no és innocent. Al sumari diuen que la detenen perquè participa en els aldarulls a la seu del a CUP, però allà no va haver cap incident malgrat la pressió policial. 

Tampoc és innocent el moment de la detenció: Gotarda explica que quinze dies abans, la policia espanyola la va aturar i identificar, però aleshores no la van detenir tot i estar ja en cerca i captura. "Ella va fer vida normal, va participar en mobilitzacions en tot moment i el dia que la detenen ens fa malpensar. Són dies clau pel que fa a mobilitzacions", apunta Pedemonte. 

En el cas del Pep Muñoz, també encausat, va ser detingut el 19 de setembre quan sortia del seu cotxe a Manresa. També el deté la policia espanyola. El sumari, on hi consta una fotografia seva com a membre de la CUP, diu que va ser detingut per conduir de manera temerària, però no consta cap denúncia per la suposada infracció. La seva detenció es va filtrar a la premsa espanyola. "Trien detenir-nos en un moment concret i ho filtren per assenyalar l'esquerra independentista i concretament Arran", sosté Gotarda.

Difícil acreditar els desordres públics

La Fiscalia sol·licita una multa de 36.000 euros en total pels sis acusats. Els acusa d'un delicte de desordres públics que, segons les defenses, és difícil d'acreditar. "Els requisits per aquest delicte és alterar la convivència i la pau social, i el carrer no es va ni tallar i la gent del PP podia entrar i sortir de l'edifici", explica Pedemonte. De fet, la roda de premsa va durar cinc minuts i quan els Mossos van demanar als concentrats que marxessin, ho van fer, i els agents no van haver d'identificar ningú fins més endavant, quan el PP va interposar la denúncia.

Aquell dia sí que alguns dels que participaven a l'acció van entrar en un replà que hi ha abans d'accedir pròpiament a la seu. "Aquell espai no és del PP", remarca l'advocada. Paral·lament, el partit va dir que arreglar el vinil de la seu, que els militants d'Arran van omplir d'adhesius, va costar prop de 1.400 euros. "El canvi de vinil es va fer en dissabte i horari nocturn", apunten des de les defenses. En tot cas, la quantitat va ser acreditada per un pèrit, i també consta en el judici malgrat que el PP ja no exerceixi com a acusació.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació