03
de març
del
2021
Actualitzat
a la
13:46h
"No vam fer res", "ni vam prendre possessió". Aquest ha estat el relat dels primers vuit testimonis, tots ells síndics de l'1-O de les diverses demarcacions, que han passat aquest matí pel judici contra la sindicatura de l'1-O. Els cinc acusat, Jordi Matas, Tània Verge, Marc Marsal, Josep Pagès i Marta Alsina, no declararan fins demà, al final del judici. Aquest dimecres han testificat diverses persones que van ser nomenades com a síndics a les demarcacions de Tarragona, Barcelona i Girona. El relat ha estat el mateix en tots els casos: se'ls va trucar -no han aclarit qui- i se'ls va convocar a una reunió al Parlament el 12 de setembre de 2017. En aquella reunió ja se'ls va dir que no farien res perquè la llei estava suspesa. En alguns casos, fins i tot, hi va haver cert "malestar" per la poca concreció de la trobada.
Demà acabaran de comparèixer la resta de testimonis, amb especial atenció de dos dels habituals en els judicis de l'1-O, el lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, i el secretari general, Xavier Muro. També serà el torn dels acusats, que parlaran al final del judici. La vista ha començat amb més d'una hora de retard per problemes tècnics, i a la sala només hi han estat presencialment quatre dels cinc síndics. Marc Marsal ha seguit la vista per videoconferència perquè està en quarantena pel coronavirus. En la fase de qüestions prèvies, la defensa dels síndics ha denunciat vulneracions de drets fonamentals, que no han estat acceptades per la jutge. La Fiscalia ha negat cap d'aquestes vulneracions. El ministeri fiscal i la defensa s'han queixat del canvi de data, anunciat a última hora, i ho han qualificat d'irregularitat processal.
Els primers testimonis han estat els síndics de l'1-O per la demarcació de Tarragona. El relat ha estat calcat. Van rebre una trucada a l'estiu informant-los que se'ls havia nomenat membres de la sindicatura electoral i se'ls va convocar a una reunió el 12 de setembre al Parlament. En aquella reunió ja se'ls va dir que no farien res perquè el TC havia suspès la llei de la sindicatura. No se'ls va donar cap indicació, cap ordre, ni tampoc se'ls va explicar quines serien les seves funcions. "Si ho arribo a saber em quedo a Eivissa", ha afirmat Xavier Faura, designat com a síndic per Tarragona. "Ens van enviar a casa i ens van dir que ens trucarien si es reactivava tot", ha afegit Montserrat Aumatell, també síndica per aquesta demarcació.
Els testimonis han explicat també que quan van rebre els requeriments del TC van renunciar al càrrec. En algun cas fins i tot ho van fer de manera "preventiva" abans de rebre oficialment l'advertència de l'alt tribunal. "No vam ni arribar a prendre possessió del càrrec", ha apuntat Roc Fuentes, síndic per la demarcació de Barcelona. Ell també va anar a la reunió del dia 12 al Parlament i ha explicat que hi va haver "cert malestar" per part d'alguns dels assistents per la poca transcendència del a trobada. Ha apuntat que hi havia "representants del Govern" a la trobada, però no ha concretat.
L'independentisme dona suport als síndics
Abans de començar al judici, la plana major de l'independentisme s'ha concentrat a la Ciutat de la Justícia per donar suport als síndics. Bona part del Govern i representants del principals partits independentistes han respost a la crida d'Òmnium i l'ANC i han acompanyat la sindicatura al judici. El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha denunciat el "judici polític" contra els síndics i ha reclamat l'amnistia per als més de 3.000 represaliats. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha assegurat que el judici acabarà anul·lat pels tribunals internacionals i ha reclamat "determinació" per continuar amb el procés després que l'independentisme hagi superat el 50% dels vots a les eleccions del 14-F.
Pel que fa als partits, tots han coincidit a denunciar la persecució contra els síndics. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha lamentat aquest nou "judici de la vergonya", que suposa un "atac" a la llibertat acadèmica que ha contraposat amb la "impunitat" amb que actua la família reial. La dirigent de Junts, Elsa Artadi, ha criticat els diversos ajornaments del judici i ha assegurat que cada dia "es vulneren més drets en tots els àmbits", un fet que ha vinculat al bon resultat de l'independentisme el 14-F. La cap de llista de la CUP, Dolors Sabater, ha criticat l'"atac judicial" contra la sindicatura i ha constatat que l'Estat "eleva el llistó" i ja persegueix acadèmics per fer la seva tasca. També s'ha apropat a la Ciutat de la Justícia l'expresident Quim Torra, que ha qualificat el judici d'"aberració" i ha exigit l'amnistia.
La concentració ha estat protagonitzat també per juristes, acadèmics i col·legues dels síndics de la Universitat. Els rectors de la UB, la UAB i la UPF han donat suport als cinc acadèmics, professors de les principals universitats del país, i han demanat respecte per la llibertat acadèmics.
Demà acabaran de comparèixer la resta de testimonis, amb especial atenció de dos dels habituals en els judicis de l'1-O, el lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, i el secretari general, Xavier Muro. També serà el torn dels acusats, que parlaran al final del judici. La vista ha començat amb més d'una hora de retard per problemes tècnics, i a la sala només hi han estat presencialment quatre dels cinc síndics. Marc Marsal ha seguit la vista per videoconferència perquè està en quarantena pel coronavirus. En la fase de qüestions prèvies, la defensa dels síndics ha denunciat vulneracions de drets fonamentals, que no han estat acceptades per la jutge. La Fiscalia ha negat cap d'aquestes vulneracions. El ministeri fiscal i la defensa s'han queixat del canvi de data, anunciat a última hora, i ho han qualificat d'irregularitat processal.
Els primers testimonis han estat els síndics de l'1-O per la demarcació de Tarragona. El relat ha estat calcat. Van rebre una trucada a l'estiu informant-los que se'ls havia nomenat membres de la sindicatura electoral i se'ls va convocar a una reunió el 12 de setembre al Parlament. En aquella reunió ja se'ls va dir que no farien res perquè el TC havia suspès la llei de la sindicatura. No se'ls va donar cap indicació, cap ordre, ni tampoc se'ls va explicar quines serien les seves funcions. "Si ho arribo a saber em quedo a Eivissa", ha afirmat Xavier Faura, designat com a síndic per Tarragona. "Ens van enviar a casa i ens van dir que ens trucarien si es reactivava tot", ha afegit Montserrat Aumatell, també síndica per aquesta demarcació.
Els testimonis han explicat també que quan van rebre els requeriments del TC van renunciar al càrrec. En algun cas fins i tot ho van fer de manera "preventiva" abans de rebre oficialment l'advertència de l'alt tribunal. "No vam ni arribar a prendre possessió del càrrec", ha apuntat Roc Fuentes, síndic per la demarcació de Barcelona. Ell també va anar a la reunió del dia 12 al Parlament i ha explicat que hi va haver "cert malestar" per part d'alguns dels assistents per la poca transcendència del a trobada. Ha apuntat que hi havia "representants del Govern" a la trobada, però no ha concretat.
L'independentisme dona suport als síndics
Abans de començar al judici, la plana major de l'independentisme s'ha concentrat a la Ciutat de la Justícia per donar suport als síndics. Bona part del Govern i representants del principals partits independentistes han respost a la crida d'Òmnium i l'ANC i han acompanyat la sindicatura al judici. El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha denunciat el "judici polític" contra els síndics i ha reclamat l'amnistia per als més de 3.000 represaliats. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha assegurat que el judici acabarà anul·lat pels tribunals internacionals i ha reclamat "determinació" per continuar amb el procés després que l'independentisme hagi superat el 50% dels vots a les eleccions del 14-F.
Pel que fa als partits, tots han coincidit a denunciar la persecució contra els síndics. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha lamentat aquest nou "judici de la vergonya", que suposa un "atac" a la llibertat acadèmica que ha contraposat amb la "impunitat" amb que actua la família reial. La dirigent de Junts, Elsa Artadi, ha criticat els diversos ajornaments del judici i ha assegurat que cada dia "es vulneren més drets en tots els àmbits", un fet que ha vinculat al bon resultat de l'independentisme el 14-F. La cap de llista de la CUP, Dolors Sabater, ha criticat l'"atac judicial" contra la sindicatura i ha constatat que l'Estat "eleva el llistó" i ja persegueix acadèmics per fer la seva tasca. També s'ha apropat a la Ciutat de la Justícia l'expresident Quim Torra, que ha qualificat el judici d'"aberració" i ha exigit l'amnistia.
La concentració ha estat protagonitzat també per juristes, acadèmics i col·legues dels síndics de la Universitat. Els rectors de la UB, la UAB i la UPF han donat suport als cinc acadèmics, professors de les principals universitats del país, i han demanat respecte per la llibertat acadèmics.