Desplegament dels Mossos per l'Operació Pandora
|
Pere Fontanals
El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, va assenyalar com a parcialment responsables dels darrers aldarulls a Barcelona un suposat "moviment anarquista", en una compareixença davant dels mitjans aquest dilluns. Avui, els Mossos d'Esquadra han anunciat la desarticulació d'un grup "violent i organitzat" després de detenir vuit persones, a les quals se les acusa de temptativa d'homicidi per cremar el lateral d'una furgoneta de la Guàrdia Urbana mentre hi havia un agent a dins. L'operació posa sota el focus la policia catalana, que ja ha protagonitzat altres investigacions contra l'anarquisme que han acabat deixant en evidència el cos.
Arran de les detencions, els Mossos van fer aquest dilluns dues entrades i escorcolls en unes naus industrials ocupades a Mataró i Canet de Mar. Els agents, segons ha explicat el cos en un comunicat, van portar els detinguts fins a les naus i van recollir el màxim de proves i indicis que els relacionessin amb els fets investigats i la seva "trajectòria delictiva". Els Mossos d'Esquadra mantenen la investigació oberta i no descarten més detencions.
En aquest punt és on s'obre l'interrogant de si hi haurà proves per demostrar el relat dels Mossos i els precedents recomanen tenir cautela. El 16 de desembre del 2014 els Mossos d'Esquadra es van desplegar per registrar 14 cases i locals de Barcelona, Sabadell i Manresa, inclosa la icònica Kasa de la Muntanya de la capital. L'Audiència Nacional i la policia catalana es coordinaven en una operació que rebria el nom de Pandora I. La primera conseqüència va ser la detenció d'onze persones i l'empresonament de set d'aquestes, que van estar tancades un mes i mig. Se'ls acusava de pertinença a organització terrorista i el comunicat emès pels Mossos després de les detencions els atribuïa atemptats amb artefactes explosius.
Tres mesos després, el març del 2015, l'Audiència Nacional tornava a coordinar una operació contra el suposat terrorisme anarquista, aquest cop executada per la policia nacional espanyola i que també acabaria amb detinguts a Barcelona. Se'ls acusava d'organització criminal amb finalitats terroristes i de col·locació d'artefactes explosius a través de la seva suposada pertinença als anomenats Grups Anarquistes Coordinats.
L'octubre del 2015 tenia lloc la segona fase de l'Operació Pandora que va acaba amb nou detinguts a Barcelona, també acusats de constituir una organització terrorista de "tall anarquista". Tant Pandora com Piñata es van acabar arxivant, en el cas de l'operació executada pels Mossos d'Esquadra amb dards a l'actuació de la policia catalana per part de la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela. La jutgessa va assegurar que l'únic que havien pogut provar els Mossos era que els detinguts es relacionaven amb altres persones del "col·lectiu anarquista". Lamela argumentava que la "sospita policial" de la pertinença a un suposat grup terrorista no quedava demostrada.
No només van ser els Mossos els que van quedar en evidència. El director general de la policia nacional espanyola, Ignacio Cosidó, va dir en roda de premsa arran de Piñata: "El terrorisme anarquista insurreccionalista a Espanya és una amenaça real i una prioritat per a la policia".
Els Mossos de Saura, contra Núria Pòrtulas
El gener del 2007 els Mossos d'Esquadra van detenir la gironina Núria Pòrtulas, a qui acusaven de col·laboració amb organització terrorista per la seva presumpta vinculació amb un col·lectiu anarquista italià. Pòrtulas va passar-se quatre mesos en presó provisional i inicialment l'Audiència Nacional la va condemnar a dos anys i mig de reclusió.
Només hi havia un indici sobre el qual se sustentava l'acusació: les anotacions en una llibreta requisada on la policia catalana assegurava que apuntava els seus plans amb finalitats terroristes. Finalment el 2010 el Tribunal Suprem la va absoldre, deixant sense efecte la condemna de l'Audiència Nacional. El Suprem assegurava que s'havia vulnerat la seva presumpció d'innocència perquè l'Audiència no tenia cap prova que Pórtulas col·laborés amb algú que, al seu torn, fos membre d'una organització terrorista.
El grup de suport de la gironina va manifestar-se durant setmanes davant la seu d'ICV, partit que aleshores tenia el control del Departament d'Interior, amb Joan Saura al capdavant. L'advocat de Pórtulas, Benet Salellas, atribuïa les acusacions a la voluntat de frenar el creixement del moviment llibertari a les comarques de Girona.
Fins ara, les principals operacions dels Mossos contra col·lectius anarquista han acabat deixant el cos en evidència. Escorcolls, detencions i empresonaments provisionals que només han servit per criminalitzar la dissidència.
