Un «Trencadís Literari» distòpic i en format virtual
Torna el cicle literari al Museu Etnològic i de Cultures del Món conduït per l'escriptor Martí Gironell i centrat en novel·les de mons distòpics
El «Trencadís Literari, enguany per Facebook Live
|
Adrià Costa
NacióDigital
03
de març
del
2021
Actualitzat
el
16
de març
a la
13:01h
En aquest any de pandèmia hem viscut algunes escenes més pròpies de pel·lícules de ciència ficció que no pas de la “vella normalitat”. En aquest context quasi distòpic arriba una nova edició del cicle “Trencadís literari”, organitzat pel Museu Etnològic i de Cultures del Món, i que enguany serà 100% virtual.
El fil conductor del “Trencadís literari” 2021, que arriba a la sisena edició, seran precisament les novel·les distòpiques. Com en altres ocasions, l'escriptor i periodista Martí Gironell farà de mestre de cerimònies per conduir les cinc sessions en línia que giraran entorn al gran vincle entre l’antropologia i la literatura.
On? En format en línia al canal Facebook del Museu Etnològic i de Cultures del Món. Quan? Del 4 de març al 21 d'abril. Hora? Sempre a les 19.00. Informació i reserves: no és necessari reservar prèviament.
Serà en un ambient distès i virtual a través de Facebook Live per poder conèixer conèixer el pensament i les idees sorgides de les novel·les de mons distòpics d’autors com Salvador Macip –un científic molt mediàtic el darrer any pandèmic-, Pablo Martín Sánchez, Carme Torras, Jaume C. Pons Alorda o Francesc Miralles. Una bona manera d'acostar-nos al vessant més antropològic d’aquest gènere literari.
1. Fills de la Setena Onada de Salvador Macip
Quan? Dijous 4 de març a les 19 h.
De què va? L’Abigail i en Wilbur, de setze anys, són dos adolescents que viuen a Brownytown, un poble de Winconsin, a la segona meitat del segle XXI. Les seves vides canvien de cop quan apareixen al poble uns personatges misteriosos, els Guardians, que afirmen que en Wilbur és un ésser especial, un dels fills de la Segona Onada, modificats genèticament per una organització secreta anomenada Corporació.
2. Diario de un viejo cabezota (Reus, 2066) de Pablo Martín Sánchez
Quan? Dijous 18 de març a les 19 h
De què va? Reus, sud de Catalunya, estiu del 2066. Por motius geoestratègics, la Península Ibèrica està essent desallotjada, però un petit grup de resistents, en la seva majoria gent gran i mutilats de guerra, viuen entre els murs de l'Institut Pere Mata, antic manicomi modernista de la ciutat, sense llum, ni aigua, ni subministres. Entre ells, un vell escriptor que porta dècades sense escriure comença a redactar un diari en unes fulles de cortesia dels llibres que es troben a la biblioteca abandonada de la institució. Les autoritats han decretat una data límit per abandonar el territori: no queda pràcticament ningú al país i els que resten estan desesperats. Aquesta història amb matisos distòpics i apocalíptics, Pablo Martín Sánchez torna a transitar per marges ambigus que separen la realitat i la ficció, i conclou la seva particular trilogia novel·lesca abocant-se al futur per plasmar les pors del present.
De què va? Després d’haver passat uns anys en una universitat americana, la Júlia torna a Barcelona i li assignen el despatx d’una catedràtica que s’acaba de jubilar. S’endú una sorpresa majúscula quan a l’ordinador, que han reformatat, hi troba la correspondència i les contrasenyes de la professora. La temptació d’aprofitar-se’n és massa gran, i, a mesura que s’endinsa en webs exclusius i projectes secrets, se li obre un món que l’enlluerna i l’angunieja alhora. Més quan una icona en forma d’aranya se li instal·la a la pantalla i la bombardeja amb missatges que l’animen a resoldre dilemes morals i a documentar-se sobre tècniques d’influència en les xarxes socials. Fins i tot, aplicacions quotidianes, com l’horòscop del mòbil i els aforismes del salvapantalles, ara li sembla que intenten manipular-la. Carme Torras, doctora en informàtica i professora d’investigació a l’Institut de Robòtica, ens planteja una novel·la d’anticipació ambientada en el nostre present, una història inquietant sobre les possibilitats d’internet i sobre les responsabilitats i implicacions que comporta la nostra constant interacció dins la xarxa.
De què va? En una ciutat futura i inhumana dirigida per un misteriós Constructor, un jove aspirant a escriptor de trenta anys, encara verge, emprèn un viatge. El seu propòsit és visitar un artista mític, en Iannis de Corfú, i arribar a conèixer- se plenament a si mateix. Les aventures d’aquest escriptor es van trenant amb dues històries més: la d’una jove embarassada, que vol escapar als estrictes controls de natalitat, i la de la serventa major de la mansió dels Fulkna, una de les famílies principals de la Ciutat. Al final, en un extraordinari gir narratiu, les tres històries acabaran convergint en una sorprenent línia argumental. La veu torrencial i vibrant de Pons Alorda imposa un ritme trepidant a les tres històries d’una novel·la que aborda conflictes d’identitat i de gènere, que estripa els destins preestablerts i la salvació dels personatges, que dinamita qualsevol signe de convencionalitat, que hibrida gèneres literaris i que s’enlaira sobre una llengua original, exuberant i festiva. Per al lector, una experiència intensa, totalment inoblidable.
De què va? Mentre segueix amb el seu treball com a tarostista en línia, Verne viu amb la pena de no haver declarat mai els seus sentiments vers la Moira, la seva millor amiga. Contractada com a enginyera al primer complex hoteler de la Lluna, els 384.000 quilòmetres de que els separen ho fan realment impossible... fins que un cop de fortuna li obre un camí per incorporar-se a la colònia lunar. Tot i així, una vegada hi arriba, descobreix que res no és el que imaginava i, a la vegada, s'enfronta a un repte que li farà descobrir aspectes ocults de sí mateix i de la Moira. Una novel·la reveladora, amb ecos de Bradbury, Huxley o Rampa, sobre el futur de la humanitat en una colònia espacial.
