02
de març
del
2021
Actualitzat
a les
16:38h
Cada any 130 persones moren a Barcelona a causa de la contaminació acústica. És la conseqüència més extrema del soroll a la ciutat, contra el qual l'Ajuntament ha presentat aquest dimarts un pla d'actuació. Entre les mesures presentades hi ha la instal·lació de radars acústics i la limitació del trànsit a alguns dels barris de la ciutat on hi ha més soroll.
El regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha assegurat en roda de premsa que la capital vol ser "pionera" en la instal·lació de radars acústics. Aquest sistema segueix la mateixa lògica que els radars convencionals, però en comptes de mesurar la velocitat del vehicle, calcula el soroll que emet. Segons Badia, si els radars detecten els vehicles més sorollosos, es podria reduir la contaminació acústica de cinc a 10 decibels.
L'Ajuntament també preveu que la reducció de la velocitat a la ciutat als 30 km/h, que ja s'aplica a diverses zones, també contribuirà a reduir la contaminació acústica. Badia també defensa que les superilles també poden contribuir a assolir l'objectiu, així com la reducció del trànsit privat. Una reducció del 25% dels vehicles permetria rebaixar el soroll a la ciutat en dos decibels, segons el regidor.
Amb aquest objectiu, l'Ajuntament preveu impulsar més pacificacions de trànsit a algunes de les zones que ja registren alts nivells de contaminació acústica. L'Ajuntament pensa sobretot en carrers de Gràcia i Ciutat Vella però també en altres zones de l'Eixample, Sant-Montjuïc o Sant Martí.
Entre les mesures per reduir la contaminació acústica, també hi ha la instal·lació de paviment amb asfalt reductor del soroll, la reordenació de la càrrega i descàrrega de vehicles o la renovació de flotes de vehicles de neteja.
La pandèmia ha mitigat els efectes d'un dels altres focus principals d'emissió de soroll a banda del trànsit, l'oci nocturn. Quan es superi la situació actual, l'Ajuntament preveu fomentar la instal·lació de limitadors de so en concerts i evitar que algunes zones de la ciutat programin concerts repetidament en els mateixos espais.
Més de 4.000 queixes el 2019
Tot i que el trànsit és empíricament el principal focus de contaminació acústica, entre els veïns les principals queixes per soroll fan referència als habitatges turístics o a la concentració de persones a la via pública. El 2019, últimes dades disponibles, l'Ajuntament va rebre 4.666 queixes per contaminació acústica.
"El soroll té un impacte en el benestar emocional i psicològic", ha dit en roda de premsa la regidora de Salut, Gemma Tarafa. Entre les principals afectacions de salut hi ha les malalties cardiovasculars o els trastorns del son. Segons dades de l'Ajuntament, un 57% dels veïns viuen en carrers on s'iguala o es supera el límit de soroll provocat pel trànsit marcat per l'Organització Mundial de la Salut.
Una de cada quatre famílies barcelonines perceben que al seu habitatge hi arriba soroll procedent de l'exterior. En aquest sentit l'Ajuntament també preveu incrementar les ajudes per a la rehabilitació d'edificis.
El regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha assegurat en roda de premsa que la capital vol ser "pionera" en la instal·lació de radars acústics. Aquest sistema segueix la mateixa lògica que els radars convencionals, però en comptes de mesurar la velocitat del vehicle, calcula el soroll que emet. Segons Badia, si els radars detecten els vehicles més sorollosos, es podria reduir la contaminació acústica de cinc a 10 decibels.
L'Ajuntament també preveu que la reducció de la velocitat a la ciutat als 30 km/h, que ja s'aplica a diverses zones, també contribuirà a reduir la contaminació acústica. Badia també defensa que les superilles també poden contribuir a assolir l'objectiu, així com la reducció del trànsit privat. Una reducció del 25% dels vehicles permetria rebaixar el soroll a la ciutat en dos decibels, segons el regidor.
Amb aquest objectiu, l'Ajuntament preveu impulsar més pacificacions de trànsit a algunes de les zones que ja registren alts nivells de contaminació acústica. L'Ajuntament pensa sobretot en carrers de Gràcia i Ciutat Vella però també en altres zones de l'Eixample, Sant-Montjuïc o Sant Martí.
Entre les mesures per reduir la contaminació acústica, també hi ha la instal·lació de paviment amb asfalt reductor del soroll, la reordenació de la càrrega i descàrrega de vehicles o la renovació de flotes de vehicles de neteja.
La pandèmia ha mitigat els efectes d'un dels altres focus principals d'emissió de soroll a banda del trànsit, l'oci nocturn. Quan es superi la situació actual, l'Ajuntament preveu fomentar la instal·lació de limitadors de so en concerts i evitar que algunes zones de la ciutat programin concerts repetidament en els mateixos espais.
Més de 4.000 queixes el 2019
Tot i que el trànsit és empíricament el principal focus de contaminació acústica, entre els veïns les principals queixes per soroll fan referència als habitatges turístics o a la concentració de persones a la via pública. El 2019, últimes dades disponibles, l'Ajuntament va rebre 4.666 queixes per contaminació acústica.
"El soroll té un impacte en el benestar emocional i psicològic", ha dit en roda de premsa la regidora de Salut, Gemma Tarafa. Entre les principals afectacions de salut hi ha les malalties cardiovasculars o els trastorns del son. Segons dades de l'Ajuntament, un 57% dels veïns viuen en carrers on s'iguala o es supera el límit de soroll provocat pel trànsit marcat per l'Organització Mundial de la Salut.
Una de cada quatre famílies barcelonines perceben que al seu habitatge hi arriba soroll procedent de l'exterior. En aquest sentit l'Ajuntament també preveu incrementar les ajudes per a la rehabilitació d'edificis.