El Barça toca fons

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El Barça ha tocat fons. Dins i fora del camp. Val més pensar que sigui així i que la cosa no se segueixi degradant al ritme que ho ha fet en els darrers anys. A la mala imatge d'un equip trist, irregular, pràcticament fora d'Europa i que esgota els que segurament són els darrers mesos amb el gran astre de la seva història, Leo Messi, vestint la seva samarreta, s'hi ha sumat la imatge de la policia entrant a les seves oficines. Escorcoll, detenció d'executius i també de l'expresident del club, Josep Maria Bartomeu, que ha passat la nit a comissària amb qui fou la seva mà dreta en la gestió diària de l'entitat. 

Bartomeu està implicat en un cas que s'investiga d'administració deslleial, corrupció entre particulars i blanqueig de capitals relacionat amb l'ús fraudulent de les xarxes socials per empastifar els seus rivals a la presidència, l’entorn i també alguns dels astres del club, entre ells Messi o Gerard Piqué. Però aquest no és l'únic escàndol que ha envoltat el Barça en els darrers anys. Sumeu-hi un final de mandat accidentat i lleig de Joan Laporta -que va construir un model d'èxit però que no va ser capaç de garantir-se un relleu- i una presidència de Sandro Rosell farcida de revenges, mancances, despersonalització i zones fosques. Amb Rosell va començar el declivi esportiu de l'entitat, que lògicament sempre acompanya la degradació institucional de qualsevol entitat d'aquestes característiques.

Bartomeu no ho va millorar, ho va empitjorar. El Barça no vol deixar de ser dels socis, però la forma de ser competitiu davant els clubs de milionaris o que són empreses capitalistes sense miraments ha tibat unes estructures que han tendit a la guerra intestina pel poder al club i a una gestió farcida d'amiguismes.

L'operació contra els executius del club i Bartomeu, liderada pels Mossos sota la supervisió de la jutge, arriba pocs dies abans de les eleccions al club que van provocar la moció de censura i la dimissió de la junta de Bartomeu pel Barçagate i els mals resultats esportius. Tindrà un impacte, és clar. Incomoda a Toni Freixa, que es presenta com el candidat nuñista i que havia estat vinculat a Rosell i Bartomeu. Ahir va defensar l'expresident.

Beneficia a Laporta, que va fer el pas tard i que, sense un projecte massa pensat però més acompanyat que el darrer cop, apareix com l'antagonista a Bartomeu i el que representa sense haver-se d'esforçar massa. Víctor Font, que fa uns mesos era el candidat que ho tenia tot de cara i que defensa un projecte treballat durant anys, ho tindrà difícil per fer-se espai entre el candidat d'un antic règim que va convertir el club en una caricatura mediocre i victimista i un expresident que promet tornar a un passat més recent. Uns anys, els de Laporta, que van posar el Barça al segle XXI i li van recuperar l'orgull amb un equip de somni i quatre paraules: Masia, Cruyff, Unicef i Catalunya. Guanyi qui guanyi, diumenge es trobarà un equip desfet i un club endeutat i ple d'incògnites. No tindrà una presidència plàcida. Costarà aixecar-ho.

De les eleccions del Barça us n'informarem aquesta setmana. Hem començat amb uns perfils dels candidats i els seus equips que ha preparat Pep Martí i que expliquen la seva trajectòria personal i empresarial i les seves connexions polítiques i socials, entrevistarem els tres candidats i també ens ho mirarem amb un prisma històric gràcies a Ramon Usall.   
 

---

Avui no et perdis

»Bartomeu es nega a declarar i passa la nit a comissaria pel «Barçagate»; per Albert Vilanova.

»Preguntes i respostes sobre el «Barçagate», l'escàndol que assenyala Bartomeu; per Albert Vilanova.

» L'univers dels candidats (1): Víctor Font, l'independentisme digital que vol conquerir el Barça; per Pep Martí.

»Les negociacions pel Govern topen també amb el paper del Parlament; per Sara González.

» Opinió: «No som el 52%»; per Jaume Barberà.

»Les administracions sincronitzen el relat per tancar files amb la policia; per Andreu Merino.

» Opinió: «Què hi ha al darrere?»; per Josep Vallverdú.

» Dades | El turisme massiu a l'Aran per Nadal va catapultar els contagis als pitjors registres del país; per Roger Tugas Vilardell.

»Mapes | Els contagis cauen a menys de la meitat de comarques i ciutats; per Roger Tugas Vilardell.

» Creuar les pistes d'esquí dels Alps amb un nadó de 16 dies per arribar a França; per Sergi Cámara.

» Opinió: «Simeó Miquel, un home de temperament polític»; per Carme Vidalhuguet.
 

---

 El passadís

La missa tradicional torna a Barcelona. Es tracta de l'anomenada missa tridentina, anterior a la litúrgia que va ser aprovada pel Concili Vaticà II. Un ritu que ara crida l'atenció, i que es pot veure en molt pocs llocs, amb el sacerdot oficiant de cara a l'altar i d'esquena als assistents i emprant el llatí. Des de fa poc, la parròquia de Sant Jordi de Vallcarca acull la missa tradicional cada diumenge al matí, després que ho demanés un grup de persones de mentalitat tradicionalista. Es tracta de l'única parròquia de Barcelona ciutat on s'oficia aquesta litúrgia, tret de l'oratori del carrer de Laforja. La defensa de la missa d'abans ha estat empre una bandera dels sectors més integristes i conservadors i havia quedat en desús. Però durant el papat de Benet XVI van ressorgir algunes peticions per recuperar-la en alguns llocs.  

Vist i llegit

Ahir va ser un dia especialment onerós per al Barça, però malauradament el futbol modern és ple de males pràctiques. O hi ha qui hi posa molts diners o els clubs que són de socis han de fer mans i mànigues. I no sempre juguen net. És el que explica El Confidencial que va fer el Madrid per aconseguir la requalificació de la seva ciutat esportiva l'any 2001. Es va vendre, s'hi van construir les torres de la part alta de la Castellana que són símbol del poder econòmic de la capital i el club va ingressar 500 milions que li van permetre construir l'equip dels Galàctics. El reportatge de Carlos Prieto explica les pressions de Florentino Pérez a Aznar i a l'Ajuntament de Madrid i com se'n va sortir. 

 L'efemèride

El 2 de març de 1974, avui fa 47 anys, era executat a la Model a garrot vil Salvador Puig Antich, militant del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación), després d’un procés ple d'irregularitats i acusat de la mort del sotsinspector de policia Francisco Anguas. La brutalitat del règim va ser altre cop evident i va marcar una generació. El règim, rabiós dos mesos després de l'atemptat contra Carrero Blanco, volia escarmentar l'oposició. De les manipulacions de les proves, Jordi Panyella, al seu llibre Salvador Puig Antich, cas obert, n’explica detalls escabrosos. Queda la memòria, un judici no anul·lat i una cançó, A Margalida, de Joan Isaac, cant a la vida a través del record de la companya de Salvador. La podeu escoltar aquí.

El mateix consell de ministres que l’1 de març dona el "enterado" de la sentència va ratificar també l’execució d'Heinz Chez, un jove d’Alemanya Oriental que havia mort un guàrdia civil. Ara que els advocats són omnipresents ve a tomb recordar que el lletrat que va redactar la sentència de mort al tribunal militar, Carlos Rey, va ser, 39 anys després, defensor d'Alícia Sánchez-Camacho en el judici en què la líder del PP va mentir afirmant no tenir res a veure amb la gravació de la Camarga. Quan vaig publicar el tema a l'Ara, Rey em va dir que no es penedia de res del consell de guerra. Em va glaçar la sang.

 L'aniversari

El 2 de març de 1931, avui fa 90 anys, va nàixer a Privólnoie, a l'aleshores Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Mikhaïl Gorbatxov. Li va tocar l'ingrat paper de començar el procés de liquidació de la superpotència, que va col·lapsar després de la caiguda del mur de Berlín i d'anys de guerra freda i cursa armamentística amb els Estats Units. Aquest advocat rus, que va rebre el premi Nobel de la Pau el 1990, va ser secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de l'URSS des de 1985 fins a 1989 i cap d'estat de l'URSS entre 1988 a 1991. Va ser l'últim que va ocupar aquest càrrec. Perestroika (reestructuració) i glasnost (transparència) van ser els dos objectius del seu mandat amb la intenció, fallida, de fer evolucionar el sistema socialista. Aquest documental del Canal Historia ens apropa la seva figura.
 ​Fes clic aquí per rebre'l