08
de març
del
2021
Actualitzat
el
09
de març
a les
9:25h
La immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí podria tenir les hores comptades. El ple del Parlament Europeu ja ha votat aquest dilluns a la tarda el suplicatori dels tres eurodiputats independentistes i haurà de prendre una decisió definitiva, que tot apunta que serà, com ja va dir el Comitè d'Afers Jurídics (JURI) fa dues setmanes, a favor de retirar-los la protecció. L'aritmètica parlamentària fa preveure que populars, socialistes i liberals imposaran la seva majoria i, amb més o menys diferència de vots, acceptaran el suplicatori que el Tribunal Suprem va demanar fa més d'un any per poder extraditar a Espanya els tres eurodiputats de Junts. El resultat de la votació es coneixerà aquest dimarts a partir de les 9 del matí.
El magistrat Pablo Llarena ja ha començat a fer moviments després de mesos de silenci. Una jugada que, segons apuntava aquest cap de setmana Gonzalo Boye en una entrevista a NacióDigital, només busca "guanyar temps" per evitar un desenllaç que la defensa de Puigdemont té clar des de 2017, que les euroordres en el cas dels exiliats independentistes no són viables.
La decisió del Parlament Europeu no vol dir que l'extradició sigui immediata. El ple només decidirà si el cas dels tres dirigents independentistes pot ser analitzar per la justícia belga i escocesa, que manté en suspens les euroordres del magistrat Pablo Llarena a l'espera que es pronunciï l'Eurocambra. Quan Puigdemont, Comín i Ponsatí perdin la immunitat, les euroordres es podran reactivar i la causa es podrà abordar. Malgrat ser un primer pas, això no pressuposa la seva culpabilitat. De fet, la defensa dels tres independentistes és optimista perquè la justícia belga ja va tombar l'extradició de l'exconseller Lluís Puig i, si manté el criteri, hauria de prendre la mateixa decisió en el cas de Puigdemont i Comín. Els pronunciaments fins ara de la justícia escocesa també conviden a l'optimisme per al cas de Ponsatí.
El procediment del suplicatori, estrictament regulat per la normativa del Parlament Europeu, ha estat ple de polèmiques. De bon principi, pels dubtes sobre la imparcialitat del president de JURI, l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, i del ponent, l'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki. Les filtracions han estat constants durant tot el procés, malgrat que és confidencial, i fins i tot es va fer públic l'informe partidari d'aixecar la immunitat que van votar els eurodiputats en comissió. El president del Parlament Europeu, David Sassoli, ha demanat obrir una investigació interna per esclarir aquest fet. L'informe, a més, tenia un error rellevant perquè afirmava que Ponsatí estava acusada també de sedició i l'exconsellera no se la persegueix per aquest delicte. L'Eurocambra va corregir-ho hores després, però tem que totes aquestes irregularitats acabin revertint la decisió que prengui el ple.
Si el Parlament Europeu ha votat a favor de retirar-los la immunitat, els tres independentistes no perdran l'escó i continuaran sent eurodiputats de ple dret. De fet, "la batalla continuarà", perquè la defensa de l'expresident estudia presentar recurs a la decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Les irregularitats durant el procediment, la manca de competència del Suprem per demanar l'extradició dels tres dirigents independentistes i els indicis d'una persecució política per part de la justícia espanyola poden ser elements de pes per fer decantar els jutges europeus. Junts també es planteja demanar mesures cautelars al TJUE per mantenir aquesta la protecció parlamentària.
Moviments de Llarena a l'espera de la decisió
Qui ja prepara el terreny per a un possible nou revés és Pablo Llarena. Després de la negativa de la justícia belga d'extradir a Espanya Lluís Puig, el magistrat del Suprem vol que sigui el TJUE qui aclareixi l'abast de les ordres de detenció, i per això presentarà una bateria de qüestions prejudicials als jutges europeus. Espera que, d'aquesta manera, sigui la justícia europea qui defineixi els criteris de les euroordres per evitar que els jutges belgues bloquegin l'extradició de Puigdemont. El pronunciament del TJUE serà rellevant de cara a l'estratègia dels exiliats, que fins ara ha comptat les batalles per victòries davant la impotència del Suprem. La defensa de l'expresident té clar que la justícia europea no donarà la raó a Llarena.
El magistrat Pablo Llarena ja ha començat a fer moviments després de mesos de silenci. Una jugada que, segons apuntava aquest cap de setmana Gonzalo Boye en una entrevista a NacióDigital, només busca "guanyar temps" per evitar un desenllaç que la defensa de Puigdemont té clar des de 2017, que les euroordres en el cas dels exiliats independentistes no són viables.
La decisió del Parlament Europeu no vol dir que l'extradició sigui immediata. El ple només decidirà si el cas dels tres dirigents independentistes pot ser analitzar per la justícia belga i escocesa, que manté en suspens les euroordres del magistrat Pablo Llarena a l'espera que es pronunciï l'Eurocambra. Quan Puigdemont, Comín i Ponsatí perdin la immunitat, les euroordres es podran reactivar i la causa es podrà abordar. Malgrat ser un primer pas, això no pressuposa la seva culpabilitat. De fet, la defensa dels tres independentistes és optimista perquè la justícia belga ja va tombar l'extradició de l'exconseller Lluís Puig i, si manté el criteri, hauria de prendre la mateixa decisió en el cas de Puigdemont i Comín. Els pronunciaments fins ara de la justícia escocesa també conviden a l'optimisme per al cas de Ponsatí.
El procediment del suplicatori, estrictament regulat per la normativa del Parlament Europeu, ha estat ple de polèmiques. De bon principi, pels dubtes sobre la imparcialitat del president de JURI, l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, i del ponent, l'ultraconservador búlgar Angel Dzhambazki. Les filtracions han estat constants durant tot el procés, malgrat que és confidencial, i fins i tot es va fer públic l'informe partidari d'aixecar la immunitat que van votar els eurodiputats en comissió. El president del Parlament Europeu, David Sassoli, ha demanat obrir una investigació interna per esclarir aquest fet. L'informe, a més, tenia un error rellevant perquè afirmava que Ponsatí estava acusada també de sedició i l'exconsellera no se la persegueix per aquest delicte. L'Eurocambra va corregir-ho hores després, però tem que totes aquestes irregularitats acabin revertint la decisió que prengui el ple.
Si el Parlament Europeu ha votat a favor de retirar-los la immunitat, els tres independentistes no perdran l'escó i continuaran sent eurodiputats de ple dret. De fet, "la batalla continuarà", perquè la defensa de l'expresident estudia presentar recurs a la decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Les irregularitats durant el procediment, la manca de competència del Suprem per demanar l'extradició dels tres dirigents independentistes i els indicis d'una persecució política per part de la justícia espanyola poden ser elements de pes per fer decantar els jutges europeus. Junts també es planteja demanar mesures cautelars al TJUE per mantenir aquesta la protecció parlamentària.
Moviments de Llarena a l'espera de la decisió
Qui ja prepara el terreny per a un possible nou revés és Pablo Llarena. Després de la negativa de la justícia belga d'extradir a Espanya Lluís Puig, el magistrat del Suprem vol que sigui el TJUE qui aclareixi l'abast de les ordres de detenció, i per això presentarà una bateria de qüestions prejudicials als jutges europeus. Espera que, d'aquesta manera, sigui la justícia europea qui defineixi els criteris de les euroordres per evitar que els jutges belgues bloquegin l'extradició de Puigdemont. El pronunciament del TJUE serà rellevant de cara a l'estratègia dels exiliats, que fins ara ha comptat les batalles per victòries davant la impotència del Suprem. La defensa de l'expresident té clar que la justícia europea no donarà la raó a Llarena.