01
de març
del
2021
Actualitzat
a les
21:18h
El 16 de febrer els Mossos d'Esquadra detenien Pablo Hasél al rectorat de la Universitat de Lleida i la mateixa nit va començar un cicle de mobilitzacions que ja ha durat dues setmanes. En aquest període diverses manifestacions han acabat amb càrregues policials i aldarulls arreu del país, amb un balanç de 130 detinguts i desenes de ferits, entre els quals una noia a qui "tot indica" que els Mossos van buidar un ull amb un projectil de foam, segons ha assegurat el conseller d'Interior, Miquel Sàmper. Els aldarulls, que han avançat en paral·lel amb les negociacions per formar Govern, han produït oscil·lacions en les administracions que han acabat amb un blindatge de la policia.
Sàmper va heretar una conselleria que havia estat sota el focus per l'actuació dels Mossos durant les mobilitzacions per la sentència de l'1-O el 2019. L'actual conseller va agafar el relleu de Miquel Buch en forma de patata calenta i ha entomat crítiques principalment per l'actuació del cos en desnonaments, reconeixent en ocasions que aquesta havia estat "qüestionable". Amb la detenció de Hásel, el conseller ha encarat les seves setmanes més difícils i finalment ha optat -com havien fet els seus predecessors- per tancar files amb la policia.
Les primeres valoracions de Sàmper sobre els aldarulls ja va denunciar "violència gratuïta" contra els agents, que durant els dos primers dies de mobilitzacions van disparar 420 projectils de foam, segons van informar els Mossos d'Esquadra. "Serà el nou Govern, a qui pertoqui, qui pugui fer les valoracions sobre el model", va dir el 18 de febrer el director del cos, Pere Ferrer.
Una setmana després, però, Sàmper es mostrava partidari de modernitzar els mecanismes de control dels Mossos, atenent les demandes de grups en defensa dels drets humans com Irídia. "Modernitzar és progressar", va dir. La voluntat de progrés, però, s'ha anat aigualint, després que Sàmper hagi rebut estocades des dels Mossos i des de dins del seu propi partit.
D'una banda, l'Associació Professional de Mossos d'Esquadra (APME) afirmava en un comunicat que "fereixen més els silencis dels polítics que les pedres" dels manifestants i per aquest motiu adverteix que "o recondueixen d'una vegada totes aquestes situacions o farem el cos de Mossos d'Esquadra ingovernable". De l'altra, la relació entre Sàmper i la candidata efectiva de JxCat el 14-F, Laura Borràs, és tensa des que l'exconsellera de Cultura va fer un tuit crític amb l'actuació de la policia a la rave de Llinars del Vallès, i va empitjorar arran d'una altra piulada en campanya, referida a actuacions -sense concretar- dels Mossos.
Durant les negociacions per formar Govern, a més, JxCat va defensar "un nou model d'ordre públic" després de reunir-se amb la CUP. JxCat apostava per aquesta via en ple debat pels aldarulls al carrer, després que l'espai polític convergent i postconvergent hagi controlat Interior des del 2010.
Aldarulls i negociacions, en paral·lel
Dues setmanes d'aldarulls més tard, Sàmper ha tancat files amb els Mossos d'Esquadra i ha estat la cara visible del Govern alhora d'escenificar unitat institucional de "rebuig a la violència". El conseller també ha insistit que el model policial no es pot redefinir en les negociacions per formar Govern -un missatge que es pot llegir com un dard a Borràs- i ha responsabilitzat parcialment dels aldarulls el "moviment anarquista". Una consideració que ha coincidit amb una operació dels Mossos en dues naus de Mataró i Canet de Mar, on hi viurien persones relacionades amb els incidents en les manifestacions.
Al costat de Sàmper, avui ha comparegut l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que també ha reiterat la condemna "ferma" contra la violència i ha tancat files amb els cossos policials. El discurs de Colau ha anat pujant d'intensitat des de l'inici dels aldarulls, quan va assegurar que les demandes de llibertat d'expressió no podien justificar "actuacions violentes". Aquest dilluns, Colau ha assegurat que els aldarulls han posat "en perill" la vida de persones.
Colau va arribar a Sant Jaume amb el compromís de dissoldre la unitat antiavalots de la Guàrdia Urbana i finalment el seu govern només li va canviar el nom. Després d'assumir les polítiques de seguretat en el primer mandat a l'Ajuntament, el pacte amb el PSC va suposar que sigui Albert Batlle que sigui el responsable polític de la Guàrdia Urbana. Batlle ha apostat des de l'inici per la mà dura, en qüestions tan sensibles com la venda ambulant dels manters, i finalment Colau ha optat per alinear-se amb els socialistes en la condemna sense fissures dels aldarulls.
Tot i l'escenificació d'unitat, les negociacions per formar Govern continuen i ERC es prepara per assumir Interior, amb un plantejament per "refer" Interior amb una estratègia basada en la prevenció i en la mediació, tal com consta en els documents interns. El vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, ha mantingut una postura de defensa del dret a manifestació amb una condemna a l'"enfrontament" amb la policia. La CUP, que des de l'endemà del 14-F va posar sobre la taula la demanda de canvis als Mossos com a demanda negociadora, també ha matisat la seva postura sobre els aldarulls a través de Dolors Sabater. La candidata cupaire va assegurar aquest diumenge que "el risc per la vida marca un límit", en referència a les cremades fetes pels manifestants a un vehicle de la Guàrdia Urbana.
Tot plegat, mentre la patronal prepara un front comú per reclamar posar fi als aldarulls. Foment del Treball, Pimec i Cecot, i associacions com Femcat, el Círculo Ecuestre, el RACC, Comertia i Barcelona Oberta denuncien que els aldarulls malmeten la imatge de Barcelona i Catalunya i redueixen les possibilitats de captar turisme i inversions.
Sàmper va heretar una conselleria que havia estat sota el focus per l'actuació dels Mossos durant les mobilitzacions per la sentència de l'1-O el 2019. L'actual conseller va agafar el relleu de Miquel Buch en forma de patata calenta i ha entomat crítiques principalment per l'actuació del cos en desnonaments, reconeixent en ocasions que aquesta havia estat "qüestionable". Amb la detenció de Hásel, el conseller ha encarat les seves setmanes més difícils i finalment ha optat -com havien fet els seus predecessors- per tancar files amb la policia.
Les primeres valoracions de Sàmper sobre els aldarulls ja va denunciar "violència gratuïta" contra els agents, que durant els dos primers dies de mobilitzacions van disparar 420 projectils de foam, segons van informar els Mossos d'Esquadra. "Serà el nou Govern, a qui pertoqui, qui pugui fer les valoracions sobre el model", va dir el 18 de febrer el director del cos, Pere Ferrer.
Una setmana després, però, Sàmper es mostrava partidari de modernitzar els mecanismes de control dels Mossos, atenent les demandes de grups en defensa dels drets humans com Irídia. "Modernitzar és progressar", va dir. La voluntat de progrés, però, s'ha anat aigualint, després que Sàmper hagi rebut estocades des dels Mossos i des de dins del seu propi partit.
D'una banda, l'Associació Professional de Mossos d'Esquadra (APME) afirmava en un comunicat que "fereixen més els silencis dels polítics que les pedres" dels manifestants i per aquest motiu adverteix que "o recondueixen d'una vegada totes aquestes situacions o farem el cos de Mossos d'Esquadra ingovernable". De l'altra, la relació entre Sàmper i la candidata efectiva de JxCat el 14-F, Laura Borràs, és tensa des que l'exconsellera de Cultura va fer un tuit crític amb l'actuació de la policia a la rave de Llinars del Vallès, i va empitjorar arran d'una altra piulada en campanya, referida a actuacions -sense concretar- dels Mossos.
Durant les negociacions per formar Govern, a més, JxCat va defensar "un nou model d'ordre públic" després de reunir-se amb la CUP. JxCat apostava per aquesta via en ple debat pels aldarulls al carrer, després que l'espai polític convergent i postconvergent hagi controlat Interior des del 2010.
Aldarulls i negociacions, en paral·lel
Dues setmanes d'aldarulls més tard, Sàmper ha tancat files amb els Mossos d'Esquadra i ha estat la cara visible del Govern alhora d'escenificar unitat institucional de "rebuig a la violència". El conseller també ha insistit que el model policial no es pot redefinir en les negociacions per formar Govern -un missatge que es pot llegir com un dard a Borràs- i ha responsabilitzat parcialment dels aldarulls el "moviment anarquista". Una consideració que ha coincidit amb una operació dels Mossos en dues naus de Mataró i Canet de Mar, on hi viurien persones relacionades amb els incidents en les manifestacions.
Al costat de Sàmper, avui ha comparegut l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que també ha reiterat la condemna "ferma" contra la violència i ha tancat files amb els cossos policials. El discurs de Colau ha anat pujant d'intensitat des de l'inici dels aldarulls, quan va assegurar que les demandes de llibertat d'expressió no podien justificar "actuacions violentes". Aquest dilluns, Colau ha assegurat que els aldarulls han posat "en perill" la vida de persones.
Colau va arribar a Sant Jaume amb el compromís de dissoldre la unitat antiavalots de la Guàrdia Urbana i finalment el seu govern només li va canviar el nom. Després d'assumir les polítiques de seguretat en el primer mandat a l'Ajuntament, el pacte amb el PSC va suposar que sigui Albert Batlle que sigui el responsable polític de la Guàrdia Urbana. Batlle ha apostat des de l'inici per la mà dura, en qüestions tan sensibles com la venda ambulant dels manters, i finalment Colau ha optat per alinear-se amb els socialistes en la condemna sense fissures dels aldarulls.
Tot i l'escenificació d'unitat, les negociacions per formar Govern continuen i ERC es prepara per assumir Interior, amb un plantejament per "refer" Interior amb una estratègia basada en la prevenció i en la mediació, tal com consta en els documents interns. El vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, ha mantingut una postura de defensa del dret a manifestació amb una condemna a l'"enfrontament" amb la policia. La CUP, que des de l'endemà del 14-F va posar sobre la taula la demanda de canvis als Mossos com a demanda negociadora, també ha matisat la seva postura sobre els aldarulls a través de Dolors Sabater. La candidata cupaire va assegurar aquest diumenge que "el risc per la vida marca un límit", en referència a les cremades fetes pels manifestants a un vehicle de la Guàrdia Urbana.
Tot plegat, mentre la patronal prepara un front comú per reclamar posar fi als aldarulls. Foment del Treball, Pimec i Cecot, i associacions com Femcat, el Círculo Ecuestre, el RACC, Comertia i Barcelona Oberta denuncien que els aldarulls malmeten la imatge de Barcelona i Catalunya i redueixen les possibilitats de captar turisme i inversions.