nova legislatura

Les negociacions pel Govern topen també amb el paper del Parlament

Junts i la CUP demanen que no es torni a repetir una presidència "submisa" de la cambra i ERC aspira a influir en qui assumirà el càrrec

per Sara González , 1 de març de 2021 a les 19:58 |
Josep Costa i Roger Torrent, en una imatge d'arxiu a la mesa del Parlament | Adrià Costa
Dues setmanes després del 14-F, l'aliança per formar Govern continua sent una nebulosa. Ni hi ha cap acord tancat per quin ha de ser el rumb de la legislatura ni hi ha una entesa sobre amb qui compartirà el timó Pere Aragonès, que continua portant la batuta de la investidura. Les carpetes s'acumulen en un context d'alta tensió per les protestes i els disturbis al carrer, que han sacsejat les negociacions, i la data del 12 de març, dia en què s'ha de constituir el Parlament, s'acosta. És per això que en els darrers dies també s'ha obert en canal quin és el paper que ha de jugar la cambra en aquest nou mandat, un debat que ha atiat encara més aquest dilluns la Fiscalia presentant una querella per desobediència contra Roger Torrent i els membres de Junts i ERC de la mesa. 

En els darrers tres anys, l'actuació del president del Parlament ha estat permanentment en el punt de mira pels dos blocs que configuren l'hemicicle. Junts i la CUP, per una banda, han denunciat que no s'ha defensat prou la sobirania de la cambra permetent, per exemple, que Quim Torra perdés l'escó o que no es reactivessin lleis tombades pel TC. I els partits unionistes, per l'altra, han assenyalat la tramitació de propostes de resolució sobre l'autodeterminació o de reprovació de la monarquia que han acabat motivant la nova ofensiva de la Fiscalia. 


Ara, tant Junts com la CUP pretenen arrossegar ERC a acceptar una presidència del Parlament que Elsa Artadi ha demanat que no sigui "submisa" davant la repressió i que Carles Riera va demanar dissabte que ha de ser de "confrontació i de conflicte" amb l'Estat per blindar els drets socials i nacionals. Les dues formacions es disputen el càrrec, però els republicans no s'han mullat en la tria. Ho emmarquen dins d'una negociació global amb el Govern i només la secretària general adjunta d'ERC i membre de l'equip negociador, Marta Vilalta, ha anat un pas més enllà quan ha precisat aquest dilluns que la segona institució del país ha d'estar en mans d'una persona independentista d'esquerres. Una afirmació que, d'entrada, seria més favorable als anticapitalistes que a la formació de Carles Puigdemont. 


Fonts coneixedores de la negociació expliquen que tot està en l'aire i que els de Pere Aragonès estan especialment centrats ara en dirimir aquesta qüestió. Entenen que no és el mateix que la presidència del Parlament recaigui sobre Laura Borràs que sobre Meritxell Budó -les dues dirigents aspiren a ostentar-la-, de la mateixa manera que veuen diferències entre que la comandi Dolors Sabater o Carles Riera. La lectura que fan és que, en una legislatura que Aragonès ha dit que ha de ser la que serveixi per encarrilar el conflicte amb l'Estat, el rol del Parlament ha de ser coherent amb el del Govern de la Generalitat. Per aquest motiu, aspiren a poder condicionar quin és el nom que finalment es tria per comandar un hemicicle encara més fragmentat i amb 11 diputats de Vox. 

Vilalta ja ha començat a desbrossar el camí quan ha assegurat que la querella de la Fiscalia contra Torrent, així com el recurs del ministeri públic contra el tercer grau de Dolors Bassa i Carme Forcadell, només fa que "refermar" l'aposta per la via del diàleg i la negociació amb el govern espanyol a través de la taula que pretenen reactivar. Els republicans estan disposats a endurir el to amb la Moncloa per arrossegar-los a parlar d'autodeterminació i amnistia, però no desfaran el tarannà negociador al Congrés en matèria social ni seran partidaris de confrontacions que considerin estèrils al Parlament. 



Junts, però, reclama una actitud contundent a la cambra en matèria antirepressiva i ha exigit també un front comú a Madrid i una calendarització del diàleg. ERC recorda, en aquest sentit, que la correlació de forces a Madrid és clara -13 diputats del grup que comanda Gabriel Rufián davant dels quatre de Junts-, que no els trobaran votant amb la dreta en contra de propostes que considerin un avenç i recelen de fixar dates que no es puguin complir.

Els republicans pretenen accelerar les negociacions aquesta setmana per evitar una altra vegada una negociació fins al darrer sospir i situen com a punt d'inflexió la conferència que Aragonès pronunciarà aquest dijous per explicar les línies mestres d'un Govern que continua mantenint que ha de ser ampli. Insisteixen que s'ha de parlar de programa tant en l'eix nacional com en l'eix social i lamenten que, per ara, Junts situï el pes només en l'estratègia sobre com avançar cap a la independència. "Per arribar a un acord hem de poder parlar de tot", avisen els republicans, que consideren que la via àmplia per avançar en el vessant nacional està estrictament lligada a un rumb de polítiques d'esquerres que contribueixi a sumar adhesions al projecte independentista. 

El vicepresident esmolarà el segell d'esquerres presentant quatre plans de xoc de caràcter immediat per fomentar l'ocupació juvenil i l'emancipació, combatre la pobresa, vetllar per la salut mental i emocional i garantir el dret a l'habitatge. "Una croada contra els desnonaments", han apuntat els republicans. Fonts properes a Aragonès expliquen, però, que no farà referències a cap repartiment de carteres i que el seu fil discursiu se cenyirà als "eixos cabdals" que considera que són compartits per una àmplia majoria de la ciutadania. 


La qüestió és, insisteix la CUP, si hi haurà o no un Parlament que, en cas que el Tribunal Constitucional tombi iniciatives per, per exemple, protegir el dret a l'habitatge, hi haurà un president que es planti i estigui disposat a assumir les possibles conseqüències penals que se'n derivin. Fins ara, els republicans han aproximat posicions especialment amb la CUP en matèria de seguretat. No, però, al nivell que inicialment ha verbalitzat Dolors Sabater, que donava per feta ja una moratòria en l'ús del foam o la no-intervenció dels disturbis en els desnonaments. "Són línies de treball i ara haurem de veure si són viables", ha puntualitzat Vilalta.

La realitat és, doncs, que no hi ha cap acord tancat ni pel Govern ni pel Parlament i que els vetos no s'han mogut. Ni el que hi ha entre Junts i els comuns ni el que hi ha entre ERC i el PSC. Malgrat el moviment dels de Jéssica Albiach de proposar un Govern només amb els republicans i amb el suport des de fora del PSC, tant els de Salvador Illa com els d'Aragonès han descartat també davant del focus mediàtic una col·laboració d'aquest tipus. Els comuns, però, mantindran aquesta oferta fins al final convençuts que, arribada una situació in extremis sense un pacte de Govern entre els independentistes, aquest escenari pot obrir-se pas. La situació continua sent tan enrevessada, que només la pot definir un clàssic: el més calent és a l'aigüera. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació