01
de març
del
2021
Actualitzat
a les
22:29h
L'Aran és, des de fa setmanes, la comarca amb major incidència del coronavirus a Catalunya. A què es deu aquest impacte tan elevat de la tercera onada? Un informe del grup de recerca Biocom-SC -vinculat a la UPC- per a la Comissió Europea conclou que l'origen d'aquest esclat es deu a l'arribada massiva de turistes durant les vacances de Nadal, els quals van fer duplicar la quantitat de població resident i van donar lloc a un augment dels contagis que encara no s'ha frenat.
El gràfic superior evidencia que el nombre de desplaçaments a l'Aran no havia estat tan elevat en cap moment del darrer mig any com en les festes de Nadal. I això que formalment estava prohibida la mobilitat entre comarques, excepte si era per anar cap a una segona residència, un hotel o a visitar familiars i persones properes. Unes excepcions que, pel que sembla a partir de les dades obertes del Ministeri de Transports, van ser molt aprofitades, amb conseqüències molt negatives.
I és que, pocs dies després de començar l'augment de desplaçaments, també ho va fer el de detecció contagis -el període pertinent perquè n'apareguin els símptomes i es faci la prova-. Durant la segona onada, l'Aran no havia superat mai els 40 positius setmanals, i fins i tot a principis de desembre havia passat dues setmanes sense que n'hi hagués cap. La setmana entre el 3 i el 9 de gener, però, se'n van detectar 65, i la setmana del 16 al 22 de gener, en van ser ja 122. Ara ha millorat, però és encara la comarca amb major incidència setmanal, duplicant els registres de la segona.
Si es posa la lupa en l'increment de la població present a la zona i no només en els desplaçaments, la variació és encara més clara. D'un nombre base de 13.500 -es tenen també en compte alguns municipis del Pallars Sobirà, ja que les dades del Ministeri ni concorden del tot amb els límits comarcals-, aquest augmenta fins a més de 27.000, més del doble. Només durant l'agost n'hi va haver més -quan no hi havia restriccions- i fins i tot durant el pont del 8 de desembre escassament es van superar les 15.000 persones i, en el del 12 d'octubre, no es va arribar a les 20.000.
Com constata Biocom-SC, l'"augment sobtat de l'activitat, associat a l'època nadalenca i als viatges a segones residències properes a les estacions d'esquí [que s'havien reobert], coincideix amb un gran augment del nombre de casos". Ara per ara, la variant britànica suposa prop del 90% de contagis a l'Aran, i l'estudi assenyala que "l'escenari més probable és que aquesta nova variant entrés a la regió portada per turistes o visitants", fent-se l'amo i senyor en una zona sense pràcticament casos previs.
Igualment, apunta que és poc creïble que es tractés només d'un relaxament de la pròpia població aranesa el que incrementés els contagis, ja que la mobilitat va tornar a caure quan els turistes van marxar, si bé és cert que aquesta va créixer lleugerament de nou el febrer. En canvi, una altra hipòtesi seria que el turisme no només portés la nova variant, sinó que també generés "una cascada de brots que van començar primer a nivell local intern i després, mitjançant contactes, es van estendre a la població local durant les setmanes següents". Això podria explicar el doble pic del gener que s'observa al gràfic inferior.
Com es pot constatar, la incidència a l'Aran s'havia equiparat força a la del conjunt del país, des del setembre, però això es va trencar a partir del Nadal, situant-se al capdavant pel que fa a contagis i risc de rebrot. Alguns estudis de dades, de fet, també apunten que el turisme a la Cerdanya durant el pont del 8 de desembre hauria pogut contribuir a l'augment de la incidència a la comarca que va obligar a confinar-la poc després, junt al Ripollès.
No es va implementar bé el confinament
Per tot això, Biocom-SC veu que "és molt clar que no es va implementar contundentment el confinament comarcal i que la mobilitat era molt elevada, com si aquestes mesures no existissin", cosa que fa augmentar molt la mobilitat i els contactes. Així, l'Aran "és un exemple més d'una associació entre un augment de l'activitat i de les persones que es troben en una atracció turística que anteriorment presentava una incidència molt baixa de Civud, deixant enrere una situació extremadament complicada".
"Creiem que és necessària una anàlisi en profunditat d'aquests casos per establir una política pública clara quant a l'atracció turística", demana el grup, malgrat que els sectors econòmics afectats són dels que més pressionen per relaxar mesures favorables al turisme. El gràfic inferior, en tot cas, evidencia com l'entrada i sortida de la comarca (línia blava) incentiva també la mobilitat interior (línia vermella). No es va complir massa, per tant, la crida a desplaçar-se a segones residències per tancar-s'hi i no sortir-ne.
Igualment, a diferència d'altres moments d'arribada de població a l'Aran, com l'estiu o el pont del 12 d'octubre, aquest cop es va tractar de gent que no provenia de l'entorn. Les festes de Nadal van suposar l'única vegada en tot un any en què la majoria de desplaçaments cap a l'Aran o de tornada tenien una distància superior a 50 quilòmetres. No es tractava, per tant, de comarques veïnes, sinó de turistes més llunyans, com es pot observar al gràfic següent.
Aquest informe elaborat per Biocom-SC per a la Comissió Europea es pot consultar complet (en anglès) en el següent document:
El gràfic superior evidencia que el nombre de desplaçaments a l'Aran no havia estat tan elevat en cap moment del darrer mig any com en les festes de Nadal. I això que formalment estava prohibida la mobilitat entre comarques, excepte si era per anar cap a una segona residència, un hotel o a visitar familiars i persones properes. Unes excepcions que, pel que sembla a partir de les dades obertes del Ministeri de Transports, van ser molt aprofitades, amb conseqüències molt negatives.
I és que, pocs dies després de començar l'augment de desplaçaments, també ho va fer el de detecció contagis -el període pertinent perquè n'apareguin els símptomes i es faci la prova-. Durant la segona onada, l'Aran no havia superat mai els 40 positius setmanals, i fins i tot a principis de desembre havia passat dues setmanes sense que n'hi hagués cap. La setmana entre el 3 i el 9 de gener, però, se'n van detectar 65, i la setmana del 16 al 22 de gener, en van ser ja 122. Ara ha millorat, però és encara la comarca amb major incidència setmanal, duplicant els registres de la segona.
Si es posa la lupa en l'increment de la població present a la zona i no només en els desplaçaments, la variació és encara més clara. D'un nombre base de 13.500 -es tenen també en compte alguns municipis del Pallars Sobirà, ja que les dades del Ministeri ni concorden del tot amb els límits comarcals-, aquest augmenta fins a més de 27.000, més del doble. Només durant l'agost n'hi va haver més -quan no hi havia restriccions- i fins i tot durant el pont del 8 de desembre escassament es van superar les 15.000 persones i, en el del 12 d'octubre, no es va arribar a les 20.000.
Com constata Biocom-SC, l'"augment sobtat de l'activitat, associat a l'època nadalenca i als viatges a segones residències properes a les estacions d'esquí [que s'havien reobert], coincideix amb un gran augment del nombre de casos". Ara per ara, la variant britànica suposa prop del 90% de contagis a l'Aran, i l'estudi assenyala que "l'escenari més probable és que aquesta nova variant entrés a la regió portada per turistes o visitants", fent-se l'amo i senyor en una zona sense pràcticament casos previs.
Igualment, apunta que és poc creïble que es tractés només d'un relaxament de la pròpia població aranesa el que incrementés els contagis, ja que la mobilitat va tornar a caure quan els turistes van marxar, si bé és cert que aquesta va créixer lleugerament de nou el febrer. En canvi, una altra hipòtesi seria que el turisme no només portés la nova variant, sinó que també generés "una cascada de brots que van començar primer a nivell local intern i després, mitjançant contactes, es van estendre a la població local durant les setmanes següents". Això podria explicar el doble pic del gener que s'observa al gràfic inferior.
Com es pot constatar, la incidència a l'Aran s'havia equiparat força a la del conjunt del país, des del setembre, però això es va trencar a partir del Nadal, situant-se al capdavant pel que fa a contagis i risc de rebrot. Alguns estudis de dades, de fet, també apunten que el turisme a la Cerdanya durant el pont del 8 de desembre hauria pogut contribuir a l'augment de la incidència a la comarca que va obligar a confinar-la poc després, junt al Ripollès.
No es va implementar bé el confinament
Per tot això, Biocom-SC veu que "és molt clar que no es va implementar contundentment el confinament comarcal i que la mobilitat era molt elevada, com si aquestes mesures no existissin", cosa que fa augmentar molt la mobilitat i els contactes. Així, l'Aran "és un exemple més d'una associació entre un augment de l'activitat i de les persones que es troben en una atracció turística que anteriorment presentava una incidència molt baixa de Civud, deixant enrere una situació extremadament complicada".
"Creiem que és necessària una anàlisi en profunditat d'aquests casos per establir una política pública clara quant a l'atracció turística", demana el grup, malgrat que els sectors econòmics afectats són dels que més pressionen per relaxar mesures favorables al turisme. El gràfic inferior, en tot cas, evidencia com l'entrada i sortida de la comarca (línia blava) incentiva també la mobilitat interior (línia vermella). No es va complir massa, per tant, la crida a desplaçar-se a segones residències per tancar-s'hi i no sortir-ne.
Igualment, a diferència d'altres moments d'arribada de població a l'Aran, com l'estiu o el pont del 12 d'octubre, aquest cop es va tractar de gent que no provenia de l'entorn. Les festes de Nadal van suposar l'única vegada en tot un any en què la majoria de desplaçaments cap a l'Aran o de tornada tenien una distància superior a 50 quilòmetres. No es tractava, per tant, de comarques veïnes, sinó de turistes més llunyans, com es pot observar al gràfic següent.
Aquest informe elaborat per Biocom-SC per a la Comissió Europea es pot consultar complet (en anglès) en el següent document:
Informe de Biocom-SC sobre l'impacte del turisme de Nadal a l'Aran by naciodigital on Scribd