Demanen vuit anys de presó per a l'exdirigent d'Unió Vicenç Gavaldà, condemnat pel cas Pallerols

Aquest dilluns comença a l'Audiència Provincial el judici contra tres exdirectius de l'empresa Lasodent SL per un delicte societari i falsificació documental

L'Audiència Provincial de Barcelona
L'Audiència Provincial de Barcelona | Europa Press
01 de març del 2021
La Fiscalia demana vuit anys de presó per l'exsecretari d'organització d'Unió Democràtica Vicenç Gavaldà, per suposats delictes societari i falsificació documental quan era membre del consell d'administració de Lasodent SL, empresa dedicada a la gestió i explotació de clíniques dentals. El judici està previst per a aquests dilluns i també són acusats dos exadministradors de l'empresa, David María Lago i Francisco José Soro.

A tots tres se'ls acusa de manipular les factures i els estats comptables de la societat, augmentant fictíciament la xifra d'ingressos, fent constar com a vendes efectives simples pressupostos no acceptats pels clients. Consten documentades vendes fictícies de més de 900.000 euros.

La fiscalia els acusa també de confeccionar contractes privats no verídics, amb la finalitat d'incorporar-los a expedients de l'Institut Català de Finances (ICF) i obtenir finançament públic. Un dels crèdits que van aconseguir de l'ICF va ser d'1.500.000 euros. La junta general de Lasodent no va aprovar la gestió social dels acusats i va sol·licitar l'any 2013 concurs de creditors davant la situació de l'empresa, amb un dèfciti de prop de 10 milions d'euros.  

Gavaldà va ser condemnat el 2013 a una pena de set mesos de presó pel cas Pallerols, una trama de finançament irregular d'UDC a través de cursos de formació per a aturats. Per aquest cas també van ser condemnats el seu germà Lluís Gavaldà i l'empresari andorrà Fidel Pallerols. Vocenç Gavaldà, en aquella ocasió, va obtenir el tercer grau un mes després d'ingressar a presó. 

Gavaldà va exercir un gran poder a Unió en els anys en què era secretari d'organització, els anys noranta. Fins al punt que va acabar creant una estructura pròpia d'influència i va topar amb el líder democristià, Josep Antoni Duran Lleida, amb qui va mantenir un pols intern. A partir del 1996, la seva estrella va declinar i va acabar abandonant Unió.