28
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
01
de març
a les
10:48h
Sota un gran cartell amb el lema "Ja som el 52%!" instal·lat a la Plaça Catalunya de Barcelona, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha exigit aquest diumenge a les formacions independentistes -ERC, Junts i CUP- que posin en marxa un govern de concentració nacional. El motiu? "No es pot malbaratar el grandíssim resultat del 14-F", ha reflexionat la presidenta de l'entitat, Elisenda Paluzie, des de l'escenari. La dirigent independentista, defensora d'un full de ruta de màxims -unilateralitat i desobediència institucional-, ha indicat que si hi ha un acord entre les tres formacions per fer avançar el procés la situació serà millor que el 2017: "Aquest cop ho farem millor i guanyarem la independència". També ha estat crítica amb el referèndum acordat i l'amnistia -les propostes que defensa ERC- perquè la seva consecució depèn de l'Estat.
"El poble ha complert, ara toca que els electes actuïn en correspondència. No ens podem permetre que es malbarati aquest grandíssim resultat. Només un Govern de concentració independentista permetrà avançar cap a la independència. És tan senzill com això. No podem quedar atrapats. Només sortirem de l'espiral que ens trobem amb un Govern i un Parlament qur recuperi la iniciativa política i el procés cap a la independència", ha reflexionat Paluzie, que ha demanat "mirar la realitat de cara" com es va fer, segons ella, l'1-O. Aquell esperit ha estat reivindicat per la presidenta de l'ANC, que ha lloat la tasca de dirigents com Marta Rovira i Jordi Turull en aquelles dates.
"Hem de començar a preparar-nos per un nou exercici real d'autodeterminació que impliqui una confrontació no violenta des de la desobediència institucional i civil que ha de culminar amb la declaració d'independència, que ens ha de portar a la República catalana", ha assenyalat Paluzie. La líder de l'ANC també ha reclamat, davant de centenars de manifestants, que l'independentisme es presenti "amb una sola veu" davant de totes les institucions, en referència al Congrés dels Diputats.
Durant l'acte hi han intervingut Mercè Esteve, vicepresidenta de l'AMI; Pep Ribes, president de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana; Isabel Vilches, representant de l'Assemblea de Treballadors per la Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC); Virgínia Martínez, de l'associació d'afectats per l'1-O; Olga Amargant, presidenta de la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya; Jamal Mouna, representant del moviment popular del Rif a Catalunya i demandant d'asil polític; Albert Juanico, representant de la patronal Anem per Feina; Ferran Piqué, nou president de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC); i Montse Sánchez, de Súmate.
"L'hora és greu, i necessitem un govern de concentració que avanci cap a la independència i abordi la urgència social i nacional en què es troba el país. Per aquest motiu, demanem a ERC, Junts i CUP que actuïn amb sentit d'estat i treballin per conformar un executiu independentista fort que es construeixi sobre una nova base, la base que dona la confiança i el compromís amb un objectiu comú", reflexiona el manifest promogut per l'ANC, que fins divendres havia rebut 10.000 suports. L'entitat admet en el mateix text que les estratègies per arribar a la independència són "diferents", però reclamen als partits que aparquin les divergències per reprendre el rumb.
Per què és necessari un executiu de concentració nacional? "Només aquesta fórmula permetrà fer front als continus atacs de l'estat espanyol en tots els fronts: judicial, polític, financer i de retallada de drets civils i socials. Assumint les desobediències necessàries, amb el suport d'un moviment civil que estarà al seu costat en els diferents fronts de confrontació", remarca el manifest. Les tres formacions implicades, per ara, estan abordant quin full de ruta seguir en aquesta legislatura.
Negociacions i aldarulls
La mobilització de l'ANC ha arribat enmig de dos moviments de fons. El primer és la negociació per la formació del nou Govern entre ERC, Junts i la CUP, i el segon es basa en les protestes registrades les últimes setmanes arran de la detenció de Pablo Hasél. El nou executiu encara és lluny, i les converses se centren encara en com fer avançar el procés i no han abordat el disseny del gabinet, que té moltes probabilitats d'incloure exclusivament consellers republicans i del partit de Puigdemont. Els anticapitalistes prioritzen ser a la mesa del Parlament per garantir una legislatura de "confrontació".
En les converses amb ERC, la CUP ha posat com a condició una reforma integral de l'ordre públic, especialment després dels episodis viscuts al carrer les últimes setmanes. La Brimo ha estat a l'ull de l'huracà, però també els saquejos protagonitzats per una minoria dels manifestants que han sortit al carrer per protestar de forma genèrica contra la repressió. El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha assenyalat al programa El Suplement de Catalunya Ràdio que la violència està "desbocada" i ha defensat que la Brimo no es pot dissoldre, com fa anys que exigeixen els anticapitalistes.
A l'impacte polític dels Mossos en les negociacions també s'hi suma el malestar expressat pels sindicats que agrupen els agents, que es veuen "en el punt de mira". El SICME, que aplega el 90% dels comandaments del cos, feia públicament aquesta pregunta: "En aquesta manifestació convocada per la CUP, entre altres, es veu clar quin model d'ordre públic proposen. Diputats, el canvi comença per intentar matar agents de policia cremant-nos?". Es referien a l'episodi més tens d'ahir, quan els manifestants van incendiar una furgoneta de la Guàrdia Urbana en la qual hi havia un agent a dins. La jornada d'ahir, la més dura de les protestes, va acabar amb 14 detinguts a Barcelona.
"El poble ha complert, ara toca que els electes actuïn en correspondència. No ens podem permetre que es malbarati aquest grandíssim resultat. Només un Govern de concentració independentista permetrà avançar cap a la independència. És tan senzill com això. No podem quedar atrapats. Només sortirem de l'espiral que ens trobem amb un Govern i un Parlament qur recuperi la iniciativa política i el procés cap a la independència", ha reflexionat Paluzie, que ha demanat "mirar la realitat de cara" com es va fer, segons ella, l'1-O. Aquell esperit ha estat reivindicat per la presidenta de l'ANC, que ha lloat la tasca de dirigents com Marta Rovira i Jordi Turull en aquelles dates.
"Hem de començar a preparar-nos per un nou exercici real d'autodeterminació que impliqui una confrontació no violenta des de la desobediència institucional i civil que ha de culminar amb la declaració d'independència, que ens ha de portar a la República catalana", ha assenyalat Paluzie. La líder de l'ANC també ha reclamat, davant de centenars de manifestants, que l'independentisme es presenti "amb una sola veu" davant de totes les institucions, en referència al Congrés dels Diputats.
Durant l'acte hi han intervingut Mercè Esteve, vicepresidenta de l'AMI; Pep Ribes, president de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana; Isabel Vilches, representant de l'Assemblea de Treballadors per la Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC); Virgínia Martínez, de l'associació d'afectats per l'1-O; Olga Amargant, presidenta de la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya; Jamal Mouna, representant del moviment popular del Rif a Catalunya i demandant d'asil polític; Albert Juanico, representant de la patronal Anem per Feina; Ferran Piqué, nou president de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC); i Montse Sánchez, de Súmate.
"L'hora és greu, i necessitem un govern de concentració que avanci cap a la independència i abordi la urgència social i nacional en què es troba el país. Per aquest motiu, demanem a ERC, Junts i CUP que actuïn amb sentit d'estat i treballin per conformar un executiu independentista fort que es construeixi sobre una nova base, la base que dona la confiança i el compromís amb un objectiu comú", reflexiona el manifest promogut per l'ANC, que fins divendres havia rebut 10.000 suports. L'entitat admet en el mateix text que les estratègies per arribar a la independència són "diferents", però reclamen als partits que aparquin les divergències per reprendre el rumb.
Per què és necessari un executiu de concentració nacional? "Només aquesta fórmula permetrà fer front als continus atacs de l'estat espanyol en tots els fronts: judicial, polític, financer i de retallada de drets civils i socials. Assumint les desobediències necessàries, amb el suport d'un moviment civil que estarà al seu costat en els diferents fronts de confrontació", remarca el manifest. Les tres formacions implicades, per ara, estan abordant quin full de ruta seguir en aquesta legislatura.
Negociacions i aldarulls
La mobilització de l'ANC ha arribat enmig de dos moviments de fons. El primer és la negociació per la formació del nou Govern entre ERC, Junts i la CUP, i el segon es basa en les protestes registrades les últimes setmanes arran de la detenció de Pablo Hasél. El nou executiu encara és lluny, i les converses se centren encara en com fer avançar el procés i no han abordat el disseny del gabinet, que té moltes probabilitats d'incloure exclusivament consellers republicans i del partit de Puigdemont. Els anticapitalistes prioritzen ser a la mesa del Parlament per garantir una legislatura de "confrontació".
En les converses amb ERC, la CUP ha posat com a condició una reforma integral de l'ordre públic, especialment després dels episodis viscuts al carrer les últimes setmanes. La Brimo ha estat a l'ull de l'huracà, però també els saquejos protagonitzats per una minoria dels manifestants que han sortit al carrer per protestar de forma genèrica contra la repressió. El conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha assenyalat al programa El Suplement de Catalunya Ràdio que la violència està "desbocada" i ha defensat que la Brimo no es pot dissoldre, com fa anys que exigeixen els anticapitalistes.
A l'impacte polític dels Mossos en les negociacions també s'hi suma el malestar expressat pels sindicats que agrupen els agents, que es veuen "en el punt de mira". El SICME, que aplega el 90% dels comandaments del cos, feia públicament aquesta pregunta: "En aquesta manifestació convocada per la CUP, entre altres, es veu clar quin model d'ordre públic proposen. Diputats, el canvi comença per intentar matar agents de policia cremant-nos?". Es referien a l'episodi més tens d'ahir, quan els manifestants van incendiar una furgoneta de la Guàrdia Urbana en la qual hi havia un agent a dins. La jornada d'ahir, la més dura de les protestes, va acabar amb 14 detinguts a Barcelona.