27
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
14:52h
Quin és el rol institucional que està disposat a acceptar la CUP? És el debat que ha marcat les negociacions de Govern d'aquesta setmana i que els anticapitalistes han deixat en mans de la seva militància. Després de dies recollint reflexions i de converses creuades amb ERC i Junts, Eulàlia Reguant i Carles Riera han condicionat el paper que assumirà la seva formació a si s'està disposat a fer un "gir radical" tant des de la vessant social com nacional. En aquest sentit, però, la CUP no ha amagat que centren el focus en quina actuació tindrà la mesa del Parlament, que consideren que serà "clau".
El debat que s'ha desenvolupat aquesta setmana a les assemblees obertes de la CUP, en les quals han participat més de 800 persones, apunta que els anticapitalistes veuen més viable formar part de la mesa del Parlament, fins i tot assumint-ne la presidència, que al Govern. En tot cas, Riera ha insistit que "la prioritat és el programa i no les cadires" i reclamen que pivoti en concebre una legislatura "de confrontació i conflicte amb l'Estat" tant per assolir el dret a l'autodeterminació com per blindar els drets socials i econòmics.
En aquest sentit, han argumentat que l'acció de la mesa serà "fonamental" en dues vessants: per aplicar un pacte antifeixista que garanteixi que la cambra "no sigui un espai de discursos d'odi, feixisme i masclisme" i també per facilitar que es debati "sense restriccions del Tribunal Constitucional" i protegint la sobirania de la institució. Riera ha posat com a exemple que, en cas que s'aprovin iniciatives en defensa de l'habitatge, si aquestes són tombades pels tribunals, la missió del Parlament és "aguantar i defensar la posició" i, en tot cas, estar disposada a assumir la "repressió" que se'n pugui derivar.
ERC i Junts són els principals destinataris del missatge de la CUP, però preguntats per si la seva apel·lació inclou els comuns no hi han tancat la porta i han precisat que estan disposats a parlar del programa de legislatura amb els partits que tinguin clar que l'actual situació no la poden pagar "els de sempre".
Quatre són les prioritats que han definit. La primera, "aturar les hemorràgies" que viu el país i que, han detallat, es tradueixen en una "vulneració de drets bàsics i fonamentals" com el dret a l'habitatge i el dret a protesta. En aquest context han emmarcat l'acord assolit aquest divendres amb ERC per fixar una moratòria a l'ús del foam per part dels Mossos, posar fi a l'actuació dels antidisturbis en els desnonaments i acabar amb les acusacions a particulars per part de la Generalitat. Aquesta, han dit, és la base per passar a una fase de negociació amb ERC i Junts, a qui han demanat que avalin aquestes propostes com han fet els de Pere Aragonès.
La segona prioritat és la de definir un pla de rescat perquè aquesta legislatura sigui "de pobresa zero" i garanteixi uns serveis públics universals, gratuïts i sense exclusions. La tercera, ha continuat desgranant Riera, passa per "construir les bases d'un nou país" que pivoti en drets, llibertats, feminisme, igualtat i transició ecològica. "Volem que el Govern estigui al servei d’aquests objectius", han subratllat.
L'entrada al Govern, més lluny
La quarta prioritat és la que fa referència a la "represa" del camí cap a l'autodeterminació i la "ruptura democràtica". I és que, han insistit, el pla de xoc i de rescat que posen sobre la taula "no hi caben en un Estat que està al servei de l'Ibex 35 i de la monarquia corrupta".
La CUP continuarà, doncs, amb el debat obert a l'espera del grau de concreció que es produeixi a l'entorn d'aquestes qüestions en les converses amb la resta de partits en els pròxims dies. Si s'aproxima més o menys a les seves reivindicacions determinarà, doncs, si fan el pas endavant d'assumir una responsabilitat en l'òrgan que comanda el Parlament, mentre que la possibilitat d'entrar al Govern, com voldria Aragonès, queda, almenys de moment, més lluny.
El debat que s'ha desenvolupat aquesta setmana a les assemblees obertes de la CUP, en les quals han participat més de 800 persones, apunta que els anticapitalistes veuen més viable formar part de la mesa del Parlament, fins i tot assumint-ne la presidència, que al Govern. En tot cas, Riera ha insistit que "la prioritat és el programa i no les cadires" i reclamen que pivoti en concebre una legislatura "de confrontació i conflicte amb l'Estat" tant per assolir el dret a l'autodeterminació com per blindar els drets socials i econòmics.
En aquest sentit, han argumentat que l'acció de la mesa serà "fonamental" en dues vessants: per aplicar un pacte antifeixista que garanteixi que la cambra "no sigui un espai de discursos d'odi, feixisme i masclisme" i també per facilitar que es debati "sense restriccions del Tribunal Constitucional" i protegint la sobirania de la institució. Riera ha posat com a exemple que, en cas que s'aprovin iniciatives en defensa de l'habitatge, si aquestes són tombades pels tribunals, la missió del Parlament és "aguantar i defensar la posició" i, en tot cas, estar disposada a assumir la "repressió" que se'n pugui derivar.
ERC i Junts són els principals destinataris del missatge de la CUP, però preguntats per si la seva apel·lació inclou els comuns no hi han tancat la porta i han precisat que estan disposats a parlar del programa de legislatura amb els partits que tinguin clar que l'actual situació no la poden pagar "els de sempre".
Quatre són les prioritats que han definit. La primera, "aturar les hemorràgies" que viu el país i que, han detallat, es tradueixen en una "vulneració de drets bàsics i fonamentals" com el dret a l'habitatge i el dret a protesta. En aquest context han emmarcat l'acord assolit aquest divendres amb ERC per fixar una moratòria a l'ús del foam per part dels Mossos, posar fi a l'actuació dels antidisturbis en els desnonaments i acabar amb les acusacions a particulars per part de la Generalitat. Aquesta, han dit, és la base per passar a una fase de negociació amb ERC i Junts, a qui han demanat que avalin aquestes propostes com han fet els de Pere Aragonès.
La segona prioritat és la de definir un pla de rescat perquè aquesta legislatura sigui "de pobresa zero" i garanteixi uns serveis públics universals, gratuïts i sense exclusions. La tercera, ha continuat desgranant Riera, passa per "construir les bases d'un nou país" que pivoti en drets, llibertats, feminisme, igualtat i transició ecològica. "Volem que el Govern estigui al servei d’aquests objectius", han subratllat.
L'entrada al Govern, més lluny
La quarta prioritat és la que fa referència a la "represa" del camí cap a l'autodeterminació i la "ruptura democràtica". I és que, han insistit, el pla de xoc i de rescat que posen sobre la taula "no hi caben en un Estat que està al servei de l'Ibex 35 i de la monarquia corrupta".
La CUP continuarà, doncs, amb el debat obert a l'espera del grau de concreció que es produeixi a l'entorn d'aquestes qüestions en les converses amb la resta de partits en els pròxims dies. Si s'aproxima més o menys a les seves reivindicacions determinarà, doncs, si fan el pas endavant d'assumir una responsabilitat en l'òrgan que comanda el Parlament, mentre que la possibilitat d'entrar al Govern, com voldria Aragonès, queda, almenys de moment, més lluny.