05
de març
del
2021
Actualitzat
a les
16:06h
L'any 2017, el periodista Josep Prat va viatjar durant quatre mesos pel sud-est asiàtic. L'atreia el món d'Indoxina i volia saber què en quedava del país de l'opi. Aquella estada va ser una descoberta de la qual no se n'ha pogut desfer. Prat ha publicat ara Los herederos del opio (Península), on relata un viatge per Cambodja, Laos i, especialment, Vietnam. La imatge que en surt, però, és un retrat colpidor.
Josep Prat ha conegut sobre el terreny el drama patit per l'ètnia hmong, que va viure durant anys del cultiu de l'opi, que per ells era una arma política i econòmica. La col·laboració dels hmong amb els colonitzadors francesos i, més tard, amb els nord-americans va segellar la sort de l'ètnia. El triomf dels comunistes en les guerres d'Indoxina, a Laos, Cambodja i Vietnam va suposar l'inici d'una forta persecució contra els hmong, que han de decidir si s'assimilen o si planten cara al nou poder.
L'autor descriu la transformació patida per una geografia humana que va estar dominada per les plantacions d'opi, avui quasi bé desaparegudes, tret d'algunes plantes en jardins amagats. Els hmong procedeixen de la Xina, on havien posseït un regne que van perdre al segle IX i d'on van fugir perseguits per la dinastia Ming. "Ells somien encara en el regne perdut que, un dia, van assaborir. Avui, però, són només un poble perseguit", explica Josep Prat, que ha estat el primer periodista a penetrar en algunes de les zones recòndites de Laos i el Vietnam, on petits nuclis hmong resisteixen encara a la selva.
Els hmong són víctimes de la sospita. Fills i nets dels vells cultivadors d'opi, els règims del sud-est asiàtic els tenen encerclats. Molts d'ells viuen reclosos en veritables camps de concentració sense murs, a la selva, en condicions molt dures. "Al Vietnam la situació és encara pitjor que a Laos, perquè l'estat és molt més potent". Quants són els hmong? "Uns 300.000 a Laos i un milió al Vietnam -explica Prat-. Però en franca minoria, en un país de 98 milions d'habitants".
El llibre, amb tremp de bon escriptor, ens condueix per escenaris inesperats. Prat aconsegueix entrar en reductes de la jungla, allà on es mouen els ChaoFa, els Fills del Cel, una organització hmong que lluita contra l'exèrcit de Laos. Ho fa a través de contactes amb el Congrés Mundial dels Hmong, amb seu a Minnesota, als EUA, des d'on aquesta organització fa de petit lobi.
Los herederos del opio ens endinsa sense risc per alguns dels escenaris deixats per la història del segle XX, plens de contradiccions, on la retòrica dels antics règims comunistes conviu amb la realitat de la necessària vinculació a l'economia global. És així com podem conèixer una capital cambodjana on un dia va regnar el sanguinari Pol Pot on s'ha instal·lat Burger King o una ciutat Ho Chi Minh vestida de Chanel mentre el partit únic continua en el poder. Josep Prat ha fet un bon exercici de periodisme mostrant-nos el patiment d'un poble darrere dels cartells turístics.
Josep Prat ha conegut sobre el terreny el drama patit per l'ètnia hmong, que va viure durant anys del cultiu de l'opi, que per ells era una arma política i econòmica. La col·laboració dels hmong amb els colonitzadors francesos i, més tard, amb els nord-americans va segellar la sort de l'ètnia. El triomf dels comunistes en les guerres d'Indoxina, a Laos, Cambodja i Vietnam va suposar l'inici d'una forta persecució contra els hmong, que han de decidir si s'assimilen o si planten cara al nou poder.
L'autor descriu la transformació patida per una geografia humana que va estar dominada per les plantacions d'opi, avui quasi bé desaparegudes, tret d'algunes plantes en jardins amagats. Els hmong procedeixen de la Xina, on havien posseït un regne que van perdre al segle IX i d'on van fugir perseguits per la dinastia Ming. "Ells somien encara en el regne perdut que, un dia, van assaborir. Avui, però, són només un poble perseguit", explica Josep Prat, que ha estat el primer periodista a penetrar en algunes de les zones recòndites de Laos i el Vietnam, on petits nuclis hmong resisteixen encara a la selva.
Els hmong són víctimes de la sospita. Fills i nets dels vells cultivadors d'opi, els règims del sud-est asiàtic els tenen encerclats. Molts d'ells viuen reclosos en veritables camps de concentració sense murs, a la selva, en condicions molt dures. "Al Vietnam la situació és encara pitjor que a Laos, perquè l'estat és molt més potent". Quants són els hmong? "Uns 300.000 a Laos i un milió al Vietnam -explica Prat-. Però en franca minoria, en un país de 98 milions d'habitants".
El llibre, amb tremp de bon escriptor, ens condueix per escenaris inesperats. Prat aconsegueix entrar en reductes de la jungla, allà on es mouen els ChaoFa, els Fills del Cel, una organització hmong que lluita contra l'exèrcit de Laos. Ho fa a través de contactes amb el Congrés Mundial dels Hmong, amb seu a Minnesota, als EUA, des d'on aquesta organització fa de petit lobi.
Los herederos del opio ens endinsa sense risc per alguns dels escenaris deixats per la història del segle XX, plens de contradiccions, on la retòrica dels antics règims comunistes conviu amb la realitat de la necessària vinculació a l'economia global. És així com podem conèixer una capital cambodjana on un dia va regnar el sanguinari Pol Pot on s'ha instal·lat Burger King o una ciutat Ho Chi Minh vestida de Chanel mentre el partit únic continua en el poder. Josep Prat ha fet un bon exercici de periodisme mostrant-nos el patiment d'un poble darrere dels cartells turístics.