27
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
21:46h
Les eleccions a Pimec van concloure amb un resultat clar. Antoni Cañete va ser elegit nou president amb un 83% dels vots enfront l'opció que presentava Pere Barrios. Fins aquí el resultat. Però què indiquen les urnes de les pimes catalanes? Segons antenes sensibles del món econòmic, el resultat a Pimec emet un senyal molt clar que s'estan produint realineaments de fons en el món empresarial. "Els efectes de la pandèmia han estat devastadors i no tothom n'és conscient, però el món econòmic sí i cal modificar alguns relats", s'assenyala en l'entorn patronal.
Diverses veus consultades expliquen versions coincidents sobre el que està passant en l'àmbit empresarial. "Tocarà gestionar bé els fons europeus, que suposen un repte molt seriós. L'escenari de crisi és molt greu i no és moment de friccions entre les organitzacions empresarials, sinó d'intentar anar junts per sortir d'aquesta", explica algú proper a la gran patronal. Ressona la frase amb què Cañete va resumir el que havia passat a Pimec la nit electoral: "La moderació s'ha imposat a la confrontació".
Un soci destacat de Pimec assegura que "els incidents produïts a Barcelona arran de les protestes pel cas Hasél han tingut impacte en les eleccions a Pimec i són una de les raons, si no del triomf de Cañete, que es donava per més que probable, sinó pel seu abast". La mateixa font subratlla el percentatge del 83% i el fet que hagi acabat votant un 45% dels associats. A Pimec també es considera que la victòria clara de Cañete atorga a aquest un protagonisme nou i fa de la patronal de les pimes un actor més fort en l'escenari empresarial català.
Potser poques vegades com ara s'havia produït un alineament tan similar entre les principals entitats econòmiques. Precisament arran de les protestes violentes i els atacs a establiments comercials, el proper dijous, 4 de març, Foment, Pimec i el Cercle d'Economia, han organitzat un acte conjunt, junt a un seguit de gremis i associacions, sota el lema "Ja n'hi ha prou. Centrem-nos en la recuperació". D'aquesta manera volen exigir a les administracions que s'aboquin a respondre als efectes de la crisi pandèmica i facin costat als Mossos d'Esquadra.
La batalla pel control de Pimec ha deixat fora de joc, de moment, el projecte elaborat des de l'ANC per intentar estendre com una taca d'oli la força d'un independentisme radical en les entitats econòmiques. La Cambra de Comerç n'és el principal exemple i fins ara l'èxit d'Eines de País no ha anat més enllà.
Un sector independentista es decanta per Cañete
Les eleccions a Pimec també han escenificat moviments dins del món empresarial més proper al sobiranisme. La candidatura d'EinesPimec, liderada per l'empresari Pere Barrios, tenia el suport de l'ANC. Però ha trobat dificultats per fer un forat decisiu en tot el sector independentista. Fonts de Pimec assenyalen noms de perfils reconeguts com a sobiranistes que han fet costat a Antoni Cañete. Figures amb pes dins d eles pimes com Ignasi Sayol, Martina Font, Vicenç Pedret (expresident de la comissió d'Energia de la patronal) o Isabel Galobardes.
El fracàs del sector més reaccionari
La major part d'aquestes entitats han evitat alhora adoptar un discurs que semblés purament defensiu o reaccionari davant el conflicte polític de Catalunya amb l'Estat. De fet, Foment i Pimec ja van reclamar en un acte conjunt una "negociació" per posar fi a la crisi política. En aquest sentit, dins de les elits econòmiques catalanes s'és molt conscient de la gravetat de la situació social. D'aquí la fluidesa de relació instituciional que hi ha en aquets moments entre les patronals i els principals sindicats, un entron ambiental en favor del diàleg social que no es dona tant a Madrid.
En el si de Foment, el discurs i les iniciatives del seu president, Josep Sánchez Llibre, no han trobat fins ara oposició sensible. L'Institut d'Estudis Estratègics de Foment elabora documents en un sentit favorable al pacte social i ha defensat la conveniència d'un increment del salari mínim.
D'altra banda, el fracàs de l'ala més dura de la patronal també és un fet. Els àmbits empresarials han llegit amb cura els resultats del 14-F, que consideren la constatació de la derrota de les protests radicals. Del sobiranisme, però també de l'unionisme. En aquest sentit, s'assenyala el fracàs que va suposar l'intent del PP d'atreure's vot empresarial. Tant a través de la defensa del "model Madrid" com amb el fitxatge de l'expresident de Foment Joaquim Gay de Montellà.
Diverses veus consultades expliquen versions coincidents sobre el que està passant en l'àmbit empresarial. "Tocarà gestionar bé els fons europeus, que suposen un repte molt seriós. L'escenari de crisi és molt greu i no és moment de friccions entre les organitzacions empresarials, sinó d'intentar anar junts per sortir d'aquesta", explica algú proper a la gran patronal. Ressona la frase amb què Cañete va resumir el que havia passat a Pimec la nit electoral: "La moderació s'ha imposat a la confrontació".
Un soci destacat de Pimec assegura que "els incidents produïts a Barcelona arran de les protestes pel cas Hasél han tingut impacte en les eleccions a Pimec i són una de les raons, si no del triomf de Cañete, que es donava per més que probable, sinó pel seu abast". La mateixa font subratlla el percentatge del 83% i el fet que hagi acabat votant un 45% dels associats. A Pimec també es considera que la victòria clara de Cañete atorga a aquest un protagonisme nou i fa de la patronal de les pimes un actor més fort en l'escenari empresarial català.
Potser poques vegades com ara s'havia produït un alineament tan similar entre les principals entitats econòmiques. Precisament arran de les protestes violentes i els atacs a establiments comercials, el proper dijous, 4 de març, Foment, Pimec i el Cercle d'Economia, han organitzat un acte conjunt, junt a un seguit de gremis i associacions, sota el lema "Ja n'hi ha prou. Centrem-nos en la recuperació". D'aquesta manera volen exigir a les administracions que s'aboquin a respondre als efectes de la crisi pandèmica i facin costat als Mossos d'Esquadra.
La batalla pel control de Pimec ha deixat fora de joc, de moment, el projecte elaborat des de l'ANC per intentar estendre com una taca d'oli la força d'un independentisme radical en les entitats econòmiques. La Cambra de Comerç n'és el principal exemple i fins ara l'èxit d'Eines de País no ha anat més enllà.
Un sector independentista es decanta per Cañete
Les eleccions a Pimec també han escenificat moviments dins del món empresarial més proper al sobiranisme. La candidatura d'EinesPimec, liderada per l'empresari Pere Barrios, tenia el suport de l'ANC. Però ha trobat dificultats per fer un forat decisiu en tot el sector independentista. Fonts de Pimec assenyalen noms de perfils reconeguts com a sobiranistes que han fet costat a Antoni Cañete. Figures amb pes dins d eles pimes com Ignasi Sayol, Martina Font, Vicenç Pedret (expresident de la comissió d'Energia de la patronal) o Isabel Galobardes.
El fracàs del sector més reaccionari
La major part d'aquestes entitats han evitat alhora adoptar un discurs que semblés purament defensiu o reaccionari davant el conflicte polític de Catalunya amb l'Estat. De fet, Foment i Pimec ja van reclamar en un acte conjunt una "negociació" per posar fi a la crisi política. En aquest sentit, dins de les elits econòmiques catalanes s'és molt conscient de la gravetat de la situació social. D'aquí la fluidesa de relació instituciional que hi ha en aquets moments entre les patronals i els principals sindicats, un entron ambiental en favor del diàleg social que no es dona tant a Madrid.
En el si de Foment, el discurs i les iniciatives del seu president, Josep Sánchez Llibre, no han trobat fins ara oposició sensible. L'Institut d'Estudis Estratègics de Foment elabora documents en un sentit favorable al pacte social i ha defensat la conveniència d'un increment del salari mínim.
D'altra banda, el fracàs de l'ala més dura de la patronal també és un fet. Els àmbits empresarials han llegit amb cura els resultats del 14-F, que consideren la constatació de la derrota de les protests radicals. Del sobiranisme, però també de l'unionisme. En aquest sentit, s'assenyala el fracàs que va suposar l'intent del PP d'atreure's vot empresarial. Tant a través de la defensa del "model Madrid" com amb el fitxatge de l'expresident de Foment Joaquim Gay de Montellà.