28
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
01
de març
a les
14:35h
La irrupció de Vox amb 11 diputats com a quarta força del Parlament va ser un dels grans titulars de la nit electoral. Les formacions sobiranistes i el PSC ja treballen per aïllar l'extrema dreta a la cambra catalana, però qui els ha votat a Catalunya fins al punt d'atorgar-los aquesta força? Un dels elements que va usar el seu candidat, Ignacio Garriga, per crispar els debats va ser el de la immigració, denunciant-ne el seu suposat excés, però les dades apunten en sentit invers i que altres factors podrien tenir-hi més pes.
En concret, el suport a Vox podria respondre més aviat a posicionaments en clau de nacionalisme espanyol i també provinent de classes populars empobrides -i a la vegada, de les més opulentes-. Per analitzar-ho, s'ha tingut en compte diverses variables que s'han posat en relació amb el percentatge de vot obtingut per aquest partit a quasi 5.000 seccions censals del país -aquelles que no han variat massa els darrers anys, quan es van calcular els altres elements amb què s'ha creuat.
Fent això, es veu que el percentatge de població nascuda fora de l'Estat en una secció censal té poc pes a l'hora de determinar el nivell de suport que hi obté Vox. Malgrat tot, si només es té en compte aquesta variable, sí que hi ha una correlació i s'observa que, a la sisena part de seccions censals amb menys immigració, l'extrema dreta obté un 6,3% de mitjana de vots, i a la sisena part on hi ha més estrangers, el suport puja fins al 8,9%.
Ara bé, és aquest el veritable element determinant? Segurament no, ja que, si també es tenen en compte altres variables, aquesta correlació no només desapareix sinó que es torna lleugerament negativa. En concret, si s'usen com a elements de control també el percentatge de nascuts a la resta de l'Estat, la mida del municipi, i la quantitat de gent gran i de persones amb rendes molt baixes i molt altes, aquelles seccions censals amb més immigració votarien menys a Vox (7,2%) que les que en tenen poca (8,7%).
Per entendre fàcilment què significa l'ús d'altres variables com a elements de control, equival a fer-se la següent pregunta: com varia el suport a Vox a mesura que augmenta el percentatge de persones estrangeres, en cas que tota la resta de variables es mantinguin estables? D'aquesta manera, es poden descobrir correlacions més nítides, tenint en compte més elements que interactuen entre si. En aquest cas, per exemple, s'observa que la quantitat d'immigració a l'entorn immediat no és rellevant -o sí, de fet, en sentit negatiu.
En canvi, si s'analitza la relació del suport a Vox amb el percentatge de persones nascudes a la resta de l'Estat, es veu que l'augment de vots és fins i tot més accentuat, si només es té en compte aquesta variable (del 3,5% a l'11,3%). Si s'usen els mateixos controls, aquest cop s'atenua la magnitud de la relació, però aquesta es manté creixent, i clarament les seccions censals amb més població nascuda a la resta de l'Estat votarien més a Vox que allà on n'hi ha poca (8,9% i 6,3%, respectivament).
El fet d'haver nascut a la resta de l'Estat presenta una correlació forta amb la possibilitat de ser més nacionalista espanyol que si s'ha nascut a Catalunya, cosa que implica que el suport a Vox podria respondre més a una qüestió de nacionalisme espanyol, anti-independentista, que de reacció a la immigració de l'entorn que denunciava Garriga en campanya. Malauradament, com que no es disposa de dades de fills nascuts a Catalunya de pares i mares nascuts a la resta de l'Estat, no es pot analitzar més aquesta qüestió identitària amb categories intermèdies.
Igualment, el percentatge de catalans amb rendes baixes correlaciona clarament amb el suport a Vox i, a més, ho fa de manera quasi exacta tant si s'usen controls com si no. En concret, el vot a l'extrema dreta comença a créixer en la meitat superior de seccions censals amb més habitants amb rendes inferiors a la meitat de la mediana estatal, augmentant fins quasi quatre punts el percentatge de sufragis.
Aquest i altres estudis apunten, doncs, a que Vox sabria connectar amb aquelles classes populars amb més dificultats econòmiques, independentment del lloc de naixement o altres qüestions de l'entorn sociodemogràfic (potser per un discurs racista que culpa la immigració, malgrat no interactuar-hi personalment). Ara bé, politòlegs com Jordi Muñoz han detectat també que Vox rebria suports de barris pobres, però també dels més rics. És per això que aquesta anàlisi s'ha fet tenint en compte la quantitat de gent amb rendes baixes i altes, i no només el nivell de renda mitjana de cada secció censal, massa simple.
Si s'observa aquesta relació de les seccions censals amb més població que duplica la renda mediana de l'Estat, torna a aflorar la mateixa conclusió: Vox perd suports a mesura que hi ha més catalans amb rendes altes, fins que, quan la concentració és més alta, torna a guanyar-ne. En aquest cas, a més, aquesta evolució és més clara quan s'usen altres variables de control, evidenciant que efectivament aquest també es tracta d'un vot de classe alta per a determinats sectors.
Una altra hipòtesi podria apuntar que analitzar la relació amb el percentatge d'immigrants a la mateixa secció censal és massa limitat, ja que el rebuig es podria deure a una interacció que es dona més enllà de l'entorn immediat de la residència. Però si s'allunya el focus i s'observa el percentatge de persones estrangeres al conjunt del municipi (amb els mateixos elements de control de la secció censal), la conclusió és la mateixa: no sembla que hi hagi vincle. La presència d'immigrants, a prop o en un altre districte, serien poc rellevants a l'hora de decidir votar o no Vox.
Així mateix, es podria esgrimir que la relació entre les persones nascudes a la resta de l'Estat i el suport a Vox respon precisament a que hi ha més gent nascuda a l'Estat allà on hi ha menys immigrants que votin opcions no racistes (aquells amb dret a fer-ho). Això, però, es refuta fàcilment atès que el vincle entre suport a l'extrema dreta i percentatge de nascuts a Catalunya és absolutament invers, sobretot si s'usen les mateixes variables de control: la quantitat de vots a Vox cauria en picat del 14,4% a l'1,4% entre aquelles seccions amb menys nascuts a Catalunya i aquelles on n'hi ha més.
Finalment, un altre exercici pot ser analitzar com interactuen totes aquestes variables tenint en compte diferents combinacions d'aquestes, ja que podria ser també que l'impacte d'una tapés l'efecte d'una altra. Les 12 combinacions que en resulten es poden consultar de forma interactiva al gràfic inferior i la lectura que se n'ha de fer és: la dada que apareix junt a cada variable assenyala el creixement (+) o descens (-) dels vots de Vox que hi hauria (en punts percentuals), de mitjana, si aquesta variable cresqués un punt i la resta que es tenen en compte en la combinació es mantinguessin invariables.
Com es pot comprovar, el suport creix en totes les combinacions quan augmenta el percentatge de gent nascuda a l'Estat, de gent amb renda baixa i, en menor mesura, amb renda alta. Cau sempre també com més gent gran hi ha i, pel que fa a la quantitat d'immigrants a la secció censal, aquests també fan reduir lleument el vot a Vox, excepte quan no es té en compte la variable de rendes baixes -segurament perquè els barris amb més migrants acostumen a ser també més pobres i els efectes d'aquestes dues magnituds es confonen si no es tenen en compte per separat-. La quantitat d'estrangers al conjunt del municipi acostuma a incentivar una mica el suport al partit, però de forma molt minsa.
En concret, el suport a Vox podria respondre més aviat a posicionaments en clau de nacionalisme espanyol i també provinent de classes populars empobrides -i a la vegada, de les més opulentes-. Per analitzar-ho, s'ha tingut en compte diverses variables que s'han posat en relació amb el percentatge de vot obtingut per aquest partit a quasi 5.000 seccions censals del país -aquelles que no han variat massa els darrers anys, quan es van calcular els altres elements amb què s'ha creuat.
Fent això, es veu que el percentatge de població nascuda fora de l'Estat en una secció censal té poc pes a l'hora de determinar el nivell de suport que hi obté Vox. Malgrat tot, si només es té en compte aquesta variable, sí que hi ha una correlació i s'observa que, a la sisena part de seccions censals amb menys immigració, l'extrema dreta obté un 6,3% de mitjana de vots, i a la sisena part on hi ha més estrangers, el suport puja fins al 8,9%.
Ara bé, és aquest el veritable element determinant? Segurament no, ja que, si també es tenen en compte altres variables, aquesta correlació no només desapareix sinó que es torna lleugerament negativa. En concret, si s'usen com a elements de control també el percentatge de nascuts a la resta de l'Estat, la mida del municipi, i la quantitat de gent gran i de persones amb rendes molt baixes i molt altes, aquelles seccions censals amb més immigració votarien menys a Vox (7,2%) que les que en tenen poca (8,7%).
Per entendre fàcilment què significa l'ús d'altres variables com a elements de control, equival a fer-se la següent pregunta: com varia el suport a Vox a mesura que augmenta el percentatge de persones estrangeres, en cas que tota la resta de variables es mantinguin estables? D'aquesta manera, es poden descobrir correlacions més nítides, tenint en compte més elements que interactuen entre si. En aquest cas, per exemple, s'observa que la quantitat d'immigració a l'entorn immediat no és rellevant -o sí, de fet, en sentit negatiu.
En canvi, si s'analitza la relació del suport a Vox amb el percentatge de persones nascudes a la resta de l'Estat, es veu que l'augment de vots és fins i tot més accentuat, si només es té en compte aquesta variable (del 3,5% a l'11,3%). Si s'usen els mateixos controls, aquest cop s'atenua la magnitud de la relació, però aquesta es manté creixent, i clarament les seccions censals amb més població nascuda a la resta de l'Estat votarien més a Vox que allà on n'hi ha poca (8,9% i 6,3%, respectivament).
El fet d'haver nascut a la resta de l'Estat presenta una correlació forta amb la possibilitat de ser més nacionalista espanyol que si s'ha nascut a Catalunya, cosa que implica que el suport a Vox podria respondre més a una qüestió de nacionalisme espanyol, anti-independentista, que de reacció a la immigració de l'entorn que denunciava Garriga en campanya. Malauradament, com que no es disposa de dades de fills nascuts a Catalunya de pares i mares nascuts a la resta de l'Estat, no es pot analitzar més aquesta qüestió identitària amb categories intermèdies.
Igualment, el percentatge de catalans amb rendes baixes correlaciona clarament amb el suport a Vox i, a més, ho fa de manera quasi exacta tant si s'usen controls com si no. En concret, el vot a l'extrema dreta comença a créixer en la meitat superior de seccions censals amb més habitants amb rendes inferiors a la meitat de la mediana estatal, augmentant fins quasi quatre punts el percentatge de sufragis.
Aquest i altres estudis apunten, doncs, a que Vox sabria connectar amb aquelles classes populars amb més dificultats econòmiques, independentment del lloc de naixement o altres qüestions de l'entorn sociodemogràfic (potser per un discurs racista que culpa la immigració, malgrat no interactuar-hi personalment). Ara bé, politòlegs com Jordi Muñoz han detectat també que Vox rebria suports de barris pobres, però també dels més rics. És per això que aquesta anàlisi s'ha fet tenint en compte la quantitat de gent amb rendes baixes i altes, i no només el nivell de renda mitjana de cada secció censal, massa simple.
Si s'observa aquesta relació de les seccions censals amb més població que duplica la renda mediana de l'Estat, torna a aflorar la mateixa conclusió: Vox perd suports a mesura que hi ha més catalans amb rendes altes, fins que, quan la concentració és més alta, torna a guanyar-ne. En aquest cas, a més, aquesta evolució és més clara quan s'usen altres variables de control, evidenciant que efectivament aquest també es tracta d'un vot de classe alta per a determinats sectors.
Una altra hipòtesi podria apuntar que analitzar la relació amb el percentatge d'immigrants a la mateixa secció censal és massa limitat, ja que el rebuig es podria deure a una interacció que es dona més enllà de l'entorn immediat de la residència. Però si s'allunya el focus i s'observa el percentatge de persones estrangeres al conjunt del municipi (amb els mateixos elements de control de la secció censal), la conclusió és la mateixa: no sembla que hi hagi vincle. La presència d'immigrants, a prop o en un altre districte, serien poc rellevants a l'hora de decidir votar o no Vox.
Així mateix, es podria esgrimir que la relació entre les persones nascudes a la resta de l'Estat i el suport a Vox respon precisament a que hi ha més gent nascuda a l'Estat allà on hi ha menys immigrants que votin opcions no racistes (aquells amb dret a fer-ho). Això, però, es refuta fàcilment atès que el vincle entre suport a l'extrema dreta i percentatge de nascuts a Catalunya és absolutament invers, sobretot si s'usen les mateixes variables de control: la quantitat de vots a Vox cauria en picat del 14,4% a l'1,4% entre aquelles seccions amb menys nascuts a Catalunya i aquelles on n'hi ha més.
Finalment, un altre exercici pot ser analitzar com interactuen totes aquestes variables tenint en compte diferents combinacions d'aquestes, ja que podria ser també que l'impacte d'una tapés l'efecte d'una altra. Les 12 combinacions que en resulten es poden consultar de forma interactiva al gràfic inferior i la lectura que se n'ha de fer és: la dada que apareix junt a cada variable assenyala el creixement (+) o descens (-) dels vots de Vox que hi hauria (en punts percentuals), de mitjana, si aquesta variable cresqués un punt i la resta que es tenen en compte en la combinació es mantinguessin invariables.
Com es pot comprovar, el suport creix en totes les combinacions quan augmenta el percentatge de gent nascuda a l'Estat, de gent amb renda baixa i, en menor mesura, amb renda alta. Cau sempre també com més gent gran hi ha i, pel que fa a la quantitat d'immigrants a la secció censal, aquests també fan reduir lleument el vot a Vox, excepte quan no es té en compte la variable de rendes baixes -segurament perquè els barris amb més migrants acostumen a ser també més pobres i els efectes d'aquestes dues magnituds es confonen si no es tenen en compte per separat-. La quantitat d'estrangers al conjunt del municipi acostuma a incentivar una mica el suport al partit, però de forma molt minsa.