28
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
01
de març
a les
10:23h
Com plantejar el pols amb l'Estat és un dels principals punts de l'agenda negociadora de Junts amb ERC. A les reunions per explorar la formació de Govern, els de Laura Borràs reclamen unitat estratègia al front de Madrid, l'escenari on més s'evidencia les dues principals vies que planteja l'independentisme per abordar el conflicte, i data de caducitat a l'intent de diàleg fins ara fallit. Els republicans estan disposats a augmentar la pressió a la taula de diàleg per abordar el conflicte polític, tot i que recelen de fixar dead lines que es puguin traduir en una "soga al coll". Tot i això, avisen que no alteraran la política pactista pel flanc de les esquerres en matèria social i antirepressiva que fins ara ha coordinat amb Bildu.
Pere Aragonès continua mantenint viu el propòsit de configurar un Govern ampli del qual en participin Junts, la CUP i els comuns. Conscients de la dificultat de la incorporació d'aquests últims, que manifesten incompatibilitat amb la formació de Carles Puigdemont, aspiren almenys a teixir una entesa de col·laboració des de fora amb qüestions com els pressupostos o la fórmula per encarar el conflicte amb l'Estat. Junts posa com a condició prèvia d'un acord que es resolgui la desunió estratègica que ha marcat la legislatura anterior i que ha motivat retrets creuats de deslleialtat.
"El fet d'haver superat el 50% dels vots ha de tenir una traducció directa a la taula de diàleg", asseguren des de la cúpula dels republicans. La lectura que fan els d'Oriol Junqueras és que, un cop més, l'independentisme ha tornat a guanyar malgrat la jugada propulsada des de la Moncloa de canviar el candidat del PSC en l'últim moment i, al seu entendre, de propiciar que es mantingués la data de les eleccions 14 de febrer per la via dels tribunals. Aragonès no només vol fer valer el resultat electoral, que curtcircuita les intencions del PSC de presidir la Generalitat, sinó també el pes dels 82 diputats amb representació al Parlament que estan a favor de la llibertat dels presos i de la celebració d'un referèndum per dirimir el conflicte.
Els de Junqueras descarten que Salvador Illa pugui jugar qualsevol rol que faciliti la presidència d'Aragonès per ordre de la Moncloa. Donen per fet també que endurir el to de la negociació serà imprescindible per retornar el PSOE al punt en què es trobava la taula quan es va reunir per primera i única vegada ara ja fa un any. Aleshores, els socialistes van passar de referir-se al "problema de convivència" a Catalunya a reconèixer que es tractava d'un conflicte polític i permetre "llibertat" per plantejar en l'ordre del dia les qüestions que cadascuna de les parts consideressin oportunes. En el cas de l'independentisme, una amnistia i una autodeterminació que el PSOE continua rebutjant de ple. Els republicans, però, consideren que estan ara en un context favorable per augmentar la pressió i augmentar el cost dels seus vots al Congrés quan siguin aritmèticament clau.
La correlació de forces a Madrid
Un cop aprovats els pressupostos generals de l'Estat, PSOE i Podem van obtenir el passatge de l'estabilitat, ara de nou posada en qüestió per les discrepàncies internes d'alt voltatge entre les dues formacions. ERC, que va ser clau tant en aquesta votació com en la investidura de Pedro Sánchez, vol continuar mantenint la seva estratègia d'exercir un paper influent al Congrés tant pel fa a l'agenda social com en la reivindicació de l'autodeterminació i l'amnistia. En aquest sentit, emplacen a Junts a ser conscients també de quina és la correlació de forces a Madrid. "Nosaltres tenim 13 diputats i ells quatre", subratllen, amb la qual cosa, entenen que la "unitat estratègica" que demanen des de Junts també passa per assumir aquesta realitat.
Pel que fa a la carpeta social, ERC continuarà apostant per aconseguir "eines i recursos" per als catalans, motiu pel qual, asseguren, van donar suport a uns nous pressupostos per poder passar pàgina als del PP. "No ens trobaran coincidint amb la dreta nacionalista espanyola en qüestions socials. Això no ens ho poden demanar", avisen els republicans als seus potencials socis de Govern. En tot cas, diuen, si en l'eix dreta-esquerra hi ha discrepàncies, en "qüestions de país" o en matèria antirepressiva sí que es poden teixir acords.
"Fem una crida per intentar blindar l'espai de diàleg i negociació amb l'Estat, però també a futures negociacions per derogar qüestions com la reforma laboral i la llei mordassa. Seria molt més positiu si anéssim junts", assegura el portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián. Situats en la tessitura d'"acompanyar", Borràs està disposada a transitar la via negociadora que defensa Aragonès amb la taula de diàleg com a principal instrument, però reclama calendaritzar-la. És a dir, fixar un límit per evidenciar que la paciència i l'espera no seran "infinites". I és que els postconvergents ja van donar per esgotada la taula durant la campanya i, de fet, desconfien obertament de la seva utilitat si no disposa, per exemple, de la figura d'un relator o un àrbitre extern.
Durant la campanya, Oriol Junqueras i Marta Rovira van defensar que la negociació amb l'Estat "no pot ser eterna", però recelen de condicionar la interlocució una data concreta. "És impossible posar dates", va dir el líder d'ERC dijous a Catalunya Ràdio en ser preguntat quin era l'horitzó per a l'objectiu de la independència. Els republicans insisteixen que no es pot "caure en errors" comesos en el passat, com ara el del full de ruta que fixava assolir la independència en 18 mesos. Fonts de la cúpula republicana argumenten que establir una data límit no dona garanties d'estar prou preparats per afrontar un embat amb l'Estat.
Aquest és el motiu pel qual ERC veu amb bons ulls l'objectiu que planteja la CUP de tornar a celebrar un altre referèndum que superi els dèficits de reconeixement intern i internacional del de l'1-O però, en canvi, rebutgen de partida assumir que ha de ser abans del 2025. Els dos partits afrontaran en els pròxims dies aquesta carpeta, de la mateixa manera que ho hauran de fer ERC i Junts per intentar concretar un possible pacte d'investidura.
Pere Aragonès continua mantenint viu el propòsit de configurar un Govern ampli del qual en participin Junts, la CUP i els comuns. Conscients de la dificultat de la incorporació d'aquests últims, que manifesten incompatibilitat amb la formació de Carles Puigdemont, aspiren almenys a teixir una entesa de col·laboració des de fora amb qüestions com els pressupostos o la fórmula per encarar el conflicte amb l'Estat. Junts posa com a condició prèvia d'un acord que es resolgui la desunió estratègica que ha marcat la legislatura anterior i que ha motivat retrets creuats de deslleialtat.
"El fet d'haver superat el 50% dels vots ha de tenir una traducció directa a la taula de diàleg", asseguren des de la cúpula dels republicans. La lectura que fan els d'Oriol Junqueras és que, un cop més, l'independentisme ha tornat a guanyar malgrat la jugada propulsada des de la Moncloa de canviar el candidat del PSC en l'últim moment i, al seu entendre, de propiciar que es mantingués la data de les eleccions 14 de febrer per la via dels tribunals. Aragonès no només vol fer valer el resultat electoral, que curtcircuita les intencions del PSC de presidir la Generalitat, sinó també el pes dels 82 diputats amb representació al Parlament que estan a favor de la llibertat dels presos i de la celebració d'un referèndum per dirimir el conflicte.
Els de Junqueras descarten que Salvador Illa pugui jugar qualsevol rol que faciliti la presidència d'Aragonès per ordre de la Moncloa. Donen per fet també que endurir el to de la negociació serà imprescindible per retornar el PSOE al punt en què es trobava la taula quan es va reunir per primera i única vegada ara ja fa un any. Aleshores, els socialistes van passar de referir-se al "problema de convivència" a Catalunya a reconèixer que es tractava d'un conflicte polític i permetre "llibertat" per plantejar en l'ordre del dia les qüestions que cadascuna de les parts consideressin oportunes. En el cas de l'independentisme, una amnistia i una autodeterminació que el PSOE continua rebutjant de ple. Els republicans, però, consideren que estan ara en un context favorable per augmentar la pressió i augmentar el cost dels seus vots al Congrés quan siguin aritmèticament clau.
La correlació de forces a Madrid
Un cop aprovats els pressupostos generals de l'Estat, PSOE i Podem van obtenir el passatge de l'estabilitat, ara de nou posada en qüestió per les discrepàncies internes d'alt voltatge entre les dues formacions. ERC, que va ser clau tant en aquesta votació com en la investidura de Pedro Sánchez, vol continuar mantenint la seva estratègia d'exercir un paper influent al Congrés tant pel fa a l'agenda social com en la reivindicació de l'autodeterminació i l'amnistia. En aquest sentit, emplacen a Junts a ser conscients també de quina és la correlació de forces a Madrid. "Nosaltres tenim 13 diputats i ells quatre", subratllen, amb la qual cosa, entenen que la "unitat estratègica" que demanen des de Junts també passa per assumir aquesta realitat.
Pel que fa a la carpeta social, ERC continuarà apostant per aconseguir "eines i recursos" per als catalans, motiu pel qual, asseguren, van donar suport a uns nous pressupostos per poder passar pàgina als del PP. "No ens trobaran coincidint amb la dreta nacionalista espanyola en qüestions socials. Això no ens ho poden demanar", avisen els republicans als seus potencials socis de Govern. En tot cas, diuen, si en l'eix dreta-esquerra hi ha discrepàncies, en "qüestions de país" o en matèria antirepressiva sí que es poden teixir acords.
"No ens trobaran coincidint amb la dreta nacionalista espanyola en qüestions socials. Això no ens ho poden demanar", asseguren fonts de la cúpula d'ERC
"Fem una crida per intentar blindar l'espai de diàleg i negociació amb l'Estat, però també a futures negociacions per derogar qüestions com la reforma laboral i la llei mordassa. Seria molt més positiu si anéssim junts", assegura el portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián. Situats en la tessitura d'"acompanyar", Borràs està disposada a transitar la via negociadora que defensa Aragonès amb la taula de diàleg com a principal instrument, però reclama calendaritzar-la. És a dir, fixar un límit per evidenciar que la paciència i l'espera no seran "infinites". I és que els postconvergents ja van donar per esgotada la taula durant la campanya i, de fet, desconfien obertament de la seva utilitat si no disposa, per exemple, de la figura d'un relator o un àrbitre extern.
Durant la campanya, Oriol Junqueras i Marta Rovira van defensar que la negociació amb l'Estat "no pot ser eterna", però recelen de condicionar la interlocució una data concreta. "És impossible posar dates", va dir el líder d'ERC dijous a Catalunya Ràdio en ser preguntat quin era l'horitzó per a l'objectiu de la independència. Els republicans insisteixen que no es pot "caure en errors" comesos en el passat, com ara el del full de ruta que fixava assolir la independència en 18 mesos. Fonts de la cúpula republicana argumenten que establir una data límit no dona garanties d'estar prou preparats per afrontar un embat amb l'Estat.
Aquest és el motiu pel qual ERC veu amb bons ulls l'objectiu que planteja la CUP de tornar a celebrar un altre referèndum que superi els dèficits de reconeixement intern i internacional del de l'1-O però, en canvi, rebutgen de partida assumir que ha de ser abans del 2025. Els dos partits afrontaran en els pròxims dies aquesta carpeta, de la mateixa manera que ho hauran de fer ERC i Junts per intentar concretar un possible pacte d'investidura.