Això no anirà de pressa

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Les incògnites de la campanya electoral -algunes d'elles lògicament interessades- es van resolent. No hi haurà tripartit amb el PSC ni tampoc una lògica sociovergent en els pactes. I entre els independentistes i els socialistes, els comuns trien els segons. Per tant, ERC i Junts estan de nou condemnades a entendre's. Amb una ordinalitat diferent i també amb unes bases diferents. De moment, uns i altres intenten sumar la CUP perquè tal vegada un tercer actor ajudi a millorar el clima de convivència.

Però més enllà del qui és important el què i el com. I d'això darrer no se n'ha parlat. Tots els actors estan confiats en que l'acord sortirà perquè no hi ha alternativa i a ningú li convé una repetició electoral que seria una autèntica ruleta russa. Es parla de la mesa del Parlament (s'ha de constituir abans del 12 de març) i també de com aïllar Vox. Però s'ha avançat entre poc i gens sobre el full de ruta independentista -el què- i sobre l'organització del nou Govern per ser més eficaç -el com. No ho resoldran en un dia ni en dos. Serà el més difícil perquè els desacords són de fons. L'avantatge és que no hi ha eleccions a la vista ni urgències internes. 
 

---

Avui no et perdis

»Junts aspira a calendaritzar el nou pols amb l'Estat en la negociació amb ERC; per Oriol March.

»El sobiranisme accelera per bastir un «pacte antifeixista» al Parlament; per Oriol March.

» Fil directe: «La subhasta del Parlament»; per Sara González

»Els centres comercials podran reobrir les portes de dilluns a divendres; per Jordi Velert.

» Opinió: «Promeses desnonades»; per Jonathan Martínez.

» Guia ràpida per a autònoms: quant hauràs de pagar ara de quota?.

» La fotovoltaica estén la pressió de les renovables de les carenes a la plana; per Sílvia Berbís.

» Crítica de «The assistant»: el #MeToo i Harvey Weinstein salten de la crua realitat a la ficció; per Víctor Rodrigo.

 ​