25
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
20:32h
Les formacions sobiranistes acceleren els contactes per definir un "pacte antifeixista" al Parlament que aïlli Vox a la cambra catalana. Les reunions se succeeixen des fa dies, com va explicar NacióDigital aquest dimecres, i ara ERC, Junts, els comuns i la CUP, en trobades al marge de la negociació per la investidura de Pere Aragonès i la formació del nou Govern, intenten posar fil a l'agulla per minimitzar el paper dels onze diputats en el dia a dia del Parlament. "L'objectiu d’aquest espai multilateral és trobar els consensos de les majories parlamentàries per materialitzar el cordó antifeixista i frenar els discursos d'odi des de la cambra parlamentària", han informat les formacions en diversos comunicats en els quals lamenten que el PSC no hagi assistit a la cita.
Els partits independentistes i els comuns defensen que Vox només no ha d'estar a la mesa -els correspondria una cadira pels resultats obtinguts-, sinó que tampoc presidir cap comissió ni tenir cap representant a la diputació permanent. Això requerirà d'un acord global que, si es produeix, es començarà a visibilitzar el 12 de març, data límit perquè es constitueixi el Parlament i, en concret, la mesa. Per la representació obtinguda a les eleccions, corresponen dos llocs al PSC, dos més a ERC i dos per a Junts. El setè pertocaria a Vox, quarta força a l'hemicicle.
Tot i això, si es produeix un acord majoritari, es podria impedir que ocupessin una cadira i facilitar que aquesta fos per a la CUP o per als comuns, qüestió que també serà motiu de debat entre els actors implicats. Especialment perquè els anticapitalistes debaten si reclamen en les negociacions per formar Govern la presidència del Parlament, un càrrec que, en un inici, pertocaria a Junts si es mantingués el repartiment de responsabilitats amb ERC -ara per davant a les urnes- de les darreres legislatures.
El document que han presentat públicament els socialistes per afrontar la convivència amb els 11 diputats de Vox a la cambra es va abordar ahir en una trobada bilateral amb En Comú Podem. Per una banda, s'aposta per negociar les votacions amb els grups que subscriguin l'acord per impedir que l'extrema dreta tingui un lloc a la mesa -segons el repartiment que tradicionalment s'ha fet li correspondria un-, així com per vetar-los a les meses de les comissions, ja sigui com a presidents o com a vocals.
Segons el reglament, recorden els socialistes, no es pot impedir que participin de les comissions perquè cada grup té el dret i el deure d'enviar-hi representants i suplents, però sí que es pot impedir, per acord dels grups, que assumeixin el paper de relators. L'esbós des del Salvador Illa planteja també que els grups signants del pacte es comprometin a no presentar propostes de la mà de l'extrema dreta i a revisar el sentit de les votacions sobre les iniciatives que presentin.
Sense cordó al Congrés
El cordó sanitari a l'extrema dreta va fracassar al Congrés dels Diputats, on la mesa sí que té un representant de Vox. En concret ocupa la vicepresidència quarta, en mans d'Ignacio Gil Lázaro. El PP es va oposar al tallafocs proposat per PSOE i per Podem. Una altra via per impedir la seva presència hagués suposat que els socialistes renunciessin a la vicepresidència primera per cedir-la al PP, cosa que no van fer. El desacord va afavorir que l'extrema dreta ocupés un lloc en l'òrgan rector de la cambra.
Més enllà, però, de minimitzar els càrrecs de responsabilitat que ostentin al Parlament, tant ERC com En Comú Podem consideren cabdal fixar una posició compartida per fer front al factor de "tensió i distorsió" que consideren que Vox voldrà exportar a l'hemicicle. "Ignorar-los? Confrontar-los? És una qüestió que requereix un debat tranquil i serè", argumenten. El debat és candent a les reunions que s'estan mantenint aquests dies més enllà de l'aliança amb la qual es conformarà finalment el Govern. Més difícil és, admeten, el fet de frenar les propostes i iniciatives que registrin, ja que el criteri seguit fins ara per la mesa és només valorar que s'ajustin en termes formals.
El Parlament també haurà de debatre quin mètode tria per per repartir els vuit senadors per designació autonòmica que li pertoquen. Normalment, s'usa el de restes majors, que és més proporcional, tot i que, en aquest cas, atorgaria dos representants a PSC, ERC i Junts, mentre que Vox i CUP també n'assolirien un cadascun. L'alternativa és aplicar la regla D'Hondt, la qual afavoreix més els grans partits i que, en aquesta ocasió, faria que PSC i ERC s'enduguessin tres senadors cadascun i Junts, dos, mentre que l'extrema dreta i els anticapitalistes se'n quedarien sense.
Els partits independentistes i els comuns defensen que Vox només no ha d'estar a la mesa -els correspondria una cadira pels resultats obtinguts-, sinó que tampoc presidir cap comissió ni tenir cap representant a la diputació permanent. Això requerirà d'un acord global que, si es produeix, es començarà a visibilitzar el 12 de març, data límit perquè es constitueixi el Parlament i, en concret, la mesa. Per la representació obtinguda a les eleccions, corresponen dos llocs al PSC, dos més a ERC i dos per a Junts. El setè pertocaria a Vox, quarta força a l'hemicicle.
Tot i això, si es produeix un acord majoritari, es podria impedir que ocupessin una cadira i facilitar que aquesta fos per a la CUP o per als comuns, qüestió que també serà motiu de debat entre els actors implicats. Especialment perquè els anticapitalistes debaten si reclamen en les negociacions per formar Govern la presidència del Parlament, un càrrec que, en un inici, pertocaria a Junts si es mantingués el repartiment de responsabilitats amb ERC -ara per davant a les urnes- de les darreres legislatures.
El document que han presentat públicament els socialistes per afrontar la convivència amb els 11 diputats de Vox a la cambra es va abordar ahir en una trobada bilateral amb En Comú Podem. Per una banda, s'aposta per negociar les votacions amb els grups que subscriguin l'acord per impedir que l'extrema dreta tingui un lloc a la mesa -segons el repartiment que tradicionalment s'ha fet li correspondria un-, així com per vetar-los a les meses de les comissions, ja sigui com a presidents o com a vocals.
Segons el reglament, recorden els socialistes, no es pot impedir que participin de les comissions perquè cada grup té el dret i el deure d'enviar-hi representants i suplents, però sí que es pot impedir, per acord dels grups, que assumeixin el paper de relators. L'esbós des del Salvador Illa planteja també que els grups signants del pacte es comprometin a no presentar propostes de la mà de l'extrema dreta i a revisar el sentit de les votacions sobre les iniciatives que presentin.
Sense cordó al Congrés
El cordó sanitari a l'extrema dreta va fracassar al Congrés dels Diputats, on la mesa sí que té un representant de Vox. En concret ocupa la vicepresidència quarta, en mans d'Ignacio Gil Lázaro. El PP es va oposar al tallafocs proposat per PSOE i per Podem. Una altra via per impedir la seva presència hagués suposat que els socialistes renunciessin a la vicepresidència primera per cedir-la al PP, cosa que no van fer. El desacord va afavorir que l'extrema dreta ocupés un lloc en l'òrgan rector de la cambra.
Més enllà, però, de minimitzar els càrrecs de responsabilitat que ostentin al Parlament, tant ERC com En Comú Podem consideren cabdal fixar una posició compartida per fer front al factor de "tensió i distorsió" que consideren que Vox voldrà exportar a l'hemicicle. "Ignorar-los? Confrontar-los? És una qüestió que requereix un debat tranquil i serè", argumenten. El debat és candent a les reunions que s'estan mantenint aquests dies més enllà de l'aliança amb la qual es conformarà finalment el Govern. Més difícil és, admeten, el fet de frenar les propostes i iniciatives que registrin, ja que el criteri seguit fins ara per la mesa és només valorar que s'ajustin en termes formals.
El Parlament també haurà de debatre quin mètode tria per per repartir els vuit senadors per designació autonòmica que li pertoquen. Normalment, s'usa el de restes majors, que és més proporcional, tot i que, en aquest cas, atorgaria dos representants a PSC, ERC i Junts, mentre que Vox i CUP també n'assolirien un cadascun. L'alternativa és aplicar la regla D'Hondt, la qual afavoreix més els grans partits i que, en aquesta ocasió, faria que PSC i ERC s'enduguessin tres senadors cadascun i Junts, dos, mentre que l'extrema dreta i els anticapitalistes se'n quedarien sense.