Junts aspira a calendaritzar el nou pols amb l'Estat en la negociació amb ERC

Des de la nit de les eleccions, Junts ha optat -seguint els designis del resultat electoral- per deixar que ERC prengui la iniciativa. No només a l'hora d'abordar les converses amb els actors implicats, sinó també en matèria de full de ruta. La formació de Carles Puigdemont i Laura Borràs entén que, després de quedar per sobre el 14-F per una diferència de 35.000 vots, qui ha de moure fitxa i "aterrar" la "via àmplia" plantejada en campanya -i assajada al Congrés dels Diputats des de la investidura de Pedro Sánchez- és Pere Aragonès. Davant d'això, el compromís de Junts és "acompanyar" -així ho detallen diverses fonts consultades per NacióDigital- l'estratègia, sempre i quan sigui nítidament independentista, i aspiren a "calendaritzar" el nou pols amb l'Estat.

En què es tradueix, aquesta estratègia? En deixar clar que la paciència negociadora dels principals actors del moviment no serà "infinita", segons insisteixen les mateixes fonts. En certa manera, assumeixen amb naturalitat els negociadors, l'independentisme haurà de fer en les properes setmanes la feina pendent des de la tardor del 2017, quan es va produir el trencament estratègic entre Junts i ERC un cop celebrat el referèndum de l'1-O. En aquest sentit, el missatge que arriba des de les files de Puigdemont i Borràs -tots dos estan al dia de què passa exactament a les negociacions tot i no formar part del dia a dia de les converses- és que, sense bastir la unitat estratègica no es pot començar a parlar de quina ha de ser l'estructura del Govern i qui ocuparà les carteres.

El sector de Junts més recelós del diàleg amb l'Estat insisteix que ERC ha de decidir si apostar per una estratègia independentista o bé governar de manera "autonomista". De fet, dins d'aquest sector existeixen veus convençudes que la formació quedarà fora del Govern després d'un pacte -per ara inexplorat- entre els republicans i els comuns amb el suport extern del PSC. "L'única manera que arribem a un acord és si el full de ruta és independentista", ressalten les veus consultades. Elsa Artadi, negociadora de Junts, insistia aquest matí que cal un acord robust entre el seu partit, ERC i la CUP per dotar d'estabilitat la legislatura, també en clau de crisi sanitària.

2/216479
Un dels esculls d'aquesta unitat estratègica és què fer a Madrid. Puigdemont, des de la roda de premsa que va celebrar dimecres a Brussel·les després que l'Eurocambra fes el primer pas per retirar-li el suplicatori, va qualificar de "retòrica" la voluntat de diàleg de Pedro Sánchez perquè encara no ha fet cap pas per "desjudicialitzar" el conflicte. "No hem tancat mai la porta al diàleg, es tracta de practicar-lo de manera exigent", resumeixen des de les files de Junts. La idea és que haver superat el 50% de vot independentista es traslladi al Congrés dels Diputats i que se superi l'actual format de la taula de diàleg, que els de Puigdemont defineixen com només una "fotografia".

Les estratègies d'ERC i de Junts, en tot cas, no són tan diferents. Les dues tenen el referèndum com a element central, malgrat que els republicans es queden aquí i porten mesos sense parlar de cap escenari que no sigui aquest. En canvi, la formació de Puigdemont ha defensat accions "unilaterals" si l'Estat no negocia, i també ha plantejat "activar" i "defensar" la DUI quan es donin les condicions. ERC, fins ara, ha indicat que posar dates al procés seria un error -Junts tampoc n'ha posat damunt la taula en públic, i en el programa només es parla d'un horitzó de legislatura-, perquè seria repetir l'error de la legislatura del referèndum. El termini de divuit mesos fixat per Junts pel Sí -és a dir, per Artur Mas i Oriol Junqueras- el 2015 encara cou de portes endins.

Més fora que dins

La percepció que tenen els coneixedors de les negociacions és que, si es vol arribar a un acord, les converses no poden ser accelerades. Sí que en les converses entre Junts i ERC es destil·la que ni la CUP ni els comuns tenen gaire opcions d'entrar al Govern. Els anticapitalistes tenen la militància dividida sobre aquesta qüestió, i els de Jéssica Albiach -els únics de l'equació sobiranista que traça Aragonès que es reuneixen amb el PSC per abordar la investidura de Salvador Illa- no volen incorporar-se a cap estratègia que incorpori Borràs i Puigdemont. Per tant, de portes endins es considera que el més probable és anar cap a un Govern format per ERC i Junts, amb un repartiment modificat de carteres -no s'ha arribat a aquesta fase- i suport variable al Parlament.

Els comuns ja van ser socis pressupostaris del Govern el 2020, i la CUP ha avalat les dues últimes investidures de presidents de la Generalitat. Van ser Carles Puigdemont i Quim Torra, tots dos de l'espai postconvergent. En aquesta ocasió, però, els anticapitalistes estan disposats a assumir responsabilitats a la mesa del Parlament, inclosa la presidència de la cambra. Junts manté que el més "lògic" és que la institució sigui presidida per un dels seus representants -els noms de Gemma Geis i Meritxell Budó són a totes les travesses-, i ERC es manté al mig de qualsevol disputa. Tot i això, els negociadors assenyalen que encara no s'ha entrat en fase de negociar cadires. El PSC sí que ha proposat Eva Granados per liderar la cambra.

Dirigents de Junts coneixedors de les converses assenyalen que van respondre a les primeres aproximacions dels republicans amb un missatge per deixar de banda el disseny del Govern i centrar-se en repensar el procés. Tot i això, Oriol Junqueras continuava insistint aquest matí en integrar els comuns a l'executiu al costat de Junts. "No volem triar", reflexionava del president d'ERC a Catalunya Ràdio. La formació de Puigdemont insisteix que no veta els d'Albiach, però que la seva presència en qualsevol estratègia a llarg termini només es pot entendre si abracen l'independentisme. Un moviment que, a hores d'ara, apareix com a impensable en el calendari.