27
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
11
de març
a les
17:07h
La CUP aborda aquest dissabte el paper que vol tenir en la legislatura. Els nou diputats anticapitalistes són decisius per activar la majoria independentista i per desbloquejar la investidura de Pere Aragonès. Les negociacions van més lentes del que voldria el candidat republicà, tot i que ERC veu amb bons ulls algunes de les condicions que posa la CUP per facilitar la formació de Govern. El debat intern dels anticapitalistes, però, és preveu llarg i intens, i amenaça de tensar les costures de la candidatura. Les organitzacions que hi donen suport han començat a posicionar-se, i no totes van en la mateixa línia. El consell polític d'avui debatrà el grau de responsabilitat que la formació ha d'assumir, però no prendrà cap decisió concreta fins més endavant. Els tempos de la CUP condicionaran les negociacions establertes amb Junts i ERC.
Entre les qüestions que es debatran hi ha el paper que ha de tenir la formació en la legislatura i en funció de quins acords s'ha de facilitar desbloquejar la situació. També si els anticapitalistes haurien de plantejar-se l'assumpció de la presidència del Parlament, un òrgan important "per fer front als atacs del TC", d'acord amb els objectius del mandat. Fonts de la CUP neguen que aquesta sigui una condició sine qua non per facilitar la investidura d'Aragonès, i recorden que la candidatura vol que hi hagi una mesa i una presidència del Parlament que garanteixin que "es pot parlar de tot" i en lògica antifeixista. Els resultats del 14-F apunten que Vox o la CUP haurien de tenir un representant a la mesa, però hi ha consens entre les formacions per deixar-ne fora l'extrema dreta.
Les eleccions situen un escenari favorable a l'independentisme, que ha ampliat la majoria absoluta al Parlament i supera el 50% dels vots. La CUP ha crescut en un context de caiguda important de la participació. Els anticapitalistes, en aquest marc, han deixat clares les seves condicions per accedir a una entesa: un full de ruta amb "fites concretes" cap a la independència, la fi de la repressió, un rescat social contra la situació actual de pandèmia i crisi econòmica i social i concretar una transició ecològica.
El paper dels Mossos d'Esquadra en les protestes per l'empresonament de Pablo Hasél ha posat sobre la taula també la necessitat d'un canvi de model policial. La CUP ho considera essencial, i ERC i Junts ho veuen també necessari. Però la carpeta policial convida a pensar que les negociacions s'encariran. De fet, aquest divendres els anticapitalistes ja han negociat amb ERC propostes "a curt termini" per revisar l'actuació dels Mossos, des l'ús de bales de foam fins a sancions per mala praxi a la policia catalana.
En tot cas, les diferents formacions que donen suport als anticapitalistes tenen punts de vista diferents sobre el paper que han de tenir els nou diputats anticapitalistes en aquesta legislatura. Dues de les principals, Poble Lliure i Endavant, ja s'han posicionat, i ho han fet en línies oposades. Els primers, més pragmàtics, es decanten per consensuar un acord de mínims i facilitar la investidura i la creació de Govern. Els segons, més maximalistes, sostenen que la CUP no ha de facilitar la governabilitat i ha de fer oposició a Junts i ERC tant al Parlament com als carrers. En aquestes eleccions, a més, la CUP s'ha presentat amb Guanyem Catalunya, formació liderada per Dolors Sabater, que ha estat la cap de llista dels anticapitalistes. Guanyem és partidari de facilitar Govern i, si cal, entrar-hi, per bé que demanen que el debat no se centri en la disjuntiva sobre formar part de l'executiu.
Més fora que dins del Govern
El paper que vulgui tenir la CUP pot alterar els equilibris entre ERC i Junts. Si la candidatura decideix assumir responsabilitats de Govern, una opció poc probable ara mateix, restaria quota de poder a ERC i, especialment, a Junts. Fonts anticapitalistes insisteixen que no es mouen per les "cadires" sinó que aspiren a aconseguir compromisos i acords concrets, especialment en relació al pla de xoc social i a l'avenç en el procés independentista. Si els anticapitalistes volen la presidència del Parlament a canvi de la investidura, això minvaria el poder institucional de Junts, que es quedaria sense la presidència de la Generalitat (per ERC) i sense ocupar el segon càrrec del país per pes protocol·lari. En tot cas, si es planteja el debat, diu la CUP que és perquè els republicans els han posat sobre la taula la possibilitat, no perquè ho hagin demanat ells de manera expressa.
Fonts de la negociació donen per fet que la CUP -malgrat la voluntat expressada en públic per Aragonès de bastir un "Govern del 3-O"- no entrarà a l'executiu. De fet, aquesta possibilitat no ha aparegut en les converses mantingudes els últimes dies. El que sí que es planteja, en tot cas, és que els anticapitalistes facin costat al Govern des de fora, primer permetent la investidura d'Aragonès i després validant -amb vots a favor o bé abstencions- el pressupost de la Generalitat per al 2021. Una equació en la qual també s'hi poden sumar els comuns, reticents d'entrar a l'executiu amb Junts i que continuen els contactes amb el PSC per la investidura de Salvador Illa en el marc d'un govern d'esquerres aritmèticament possible però políticament inviable.
Dues setmanes després del 14-F, la CUP es reuneix el consell polític, màxim òrgan polític entre assemblees nacionals i es reuneix un cop al mes. Més enllà del paper en la legislatura, abordarà també els resultats de les eleccions. Des de dimecres s'han reunit també les primeres assemblees obertes parlamentàries, per valorar el 14-F i aborda el rol de la CUP en aquesta nova legislatura, igual que farà avui el consell polític. Aquestes assemblees són un dels dos espais de governança de què s'ha dotat la CUP-Un nou cicle per guanyar, juntament amb la Coordinadora Oberta Parlamentària (COP), que encara no s'ha constituït. Aquests dos organismes substitueixen l'antic Grup d'Acció Parlamentària (GAP). El debat intern de la CUP tot just ha començat.
Entre les qüestions que es debatran hi ha el paper que ha de tenir la formació en la legislatura i en funció de quins acords s'ha de facilitar desbloquejar la situació. També si els anticapitalistes haurien de plantejar-se l'assumpció de la presidència del Parlament, un òrgan important "per fer front als atacs del TC", d'acord amb els objectius del mandat. Fonts de la CUP neguen que aquesta sigui una condició sine qua non per facilitar la investidura d'Aragonès, i recorden que la candidatura vol que hi hagi una mesa i una presidència del Parlament que garanteixin que "es pot parlar de tot" i en lògica antifeixista. Els resultats del 14-F apunten que Vox o la CUP haurien de tenir un representant a la mesa, però hi ha consens entre les formacions per deixar-ne fora l'extrema dreta.
Les eleccions situen un escenari favorable a l'independentisme, que ha ampliat la majoria absoluta al Parlament i supera el 50% dels vots. La CUP ha crescut en un context de caiguda important de la participació. Els anticapitalistes, en aquest marc, han deixat clares les seves condicions per accedir a una entesa: un full de ruta amb "fites concretes" cap a la independència, la fi de la repressió, un rescat social contra la situació actual de pandèmia i crisi econòmica i social i concretar una transició ecològica.
El paper dels Mossos d'Esquadra en les protestes per l'empresonament de Pablo Hasél ha posat sobre la taula també la necessitat d'un canvi de model policial. La CUP ho considera essencial, i ERC i Junts ho veuen també necessari. Però la carpeta policial convida a pensar que les negociacions s'encariran. De fet, aquest divendres els anticapitalistes ja han negociat amb ERC propostes "a curt termini" per revisar l'actuació dels Mossos, des l'ús de bales de foam fins a sancions per mala praxi a la policia catalana.
En tot cas, les diferents formacions que donen suport als anticapitalistes tenen punts de vista diferents sobre el paper que han de tenir els nou diputats anticapitalistes en aquesta legislatura. Dues de les principals, Poble Lliure i Endavant, ja s'han posicionat, i ho han fet en línies oposades. Els primers, més pragmàtics, es decanten per consensuar un acord de mínims i facilitar la investidura i la creació de Govern. Els segons, més maximalistes, sostenen que la CUP no ha de facilitar la governabilitat i ha de fer oposició a Junts i ERC tant al Parlament com als carrers. En aquestes eleccions, a més, la CUP s'ha presentat amb Guanyem Catalunya, formació liderada per Dolors Sabater, que ha estat la cap de llista dels anticapitalistes. Guanyem és partidari de facilitar Govern i, si cal, entrar-hi, per bé que demanen que el debat no se centri en la disjuntiva sobre formar part de l'executiu.
Més fora que dins del Govern
El paper que vulgui tenir la CUP pot alterar els equilibris entre ERC i Junts. Si la candidatura decideix assumir responsabilitats de Govern, una opció poc probable ara mateix, restaria quota de poder a ERC i, especialment, a Junts. Fonts anticapitalistes insisteixen que no es mouen per les "cadires" sinó que aspiren a aconseguir compromisos i acords concrets, especialment en relació al pla de xoc social i a l'avenç en el procés independentista. Si els anticapitalistes volen la presidència del Parlament a canvi de la investidura, això minvaria el poder institucional de Junts, que es quedaria sense la presidència de la Generalitat (per ERC) i sense ocupar el segon càrrec del país per pes protocol·lari. En tot cas, si es planteja el debat, diu la CUP que és perquè els republicans els han posat sobre la taula la possibilitat, no perquè ho hagin demanat ells de manera expressa.
Fonts de la negociació donen per fet que la CUP -malgrat la voluntat expressada en públic per Aragonès de bastir un "Govern del 3-O"- no entrarà a l'executiu. De fet, aquesta possibilitat no ha aparegut en les converses mantingudes els últimes dies. El que sí que es planteja, en tot cas, és que els anticapitalistes facin costat al Govern des de fora, primer permetent la investidura d'Aragonès i després validant -amb vots a favor o bé abstencions- el pressupost de la Generalitat per al 2021. Una equació en la qual també s'hi poden sumar els comuns, reticents d'entrar a l'executiu amb Junts i que continuen els contactes amb el PSC per la investidura de Salvador Illa en el marc d'un govern d'esquerres aritmèticament possible però políticament inviable.
Dues setmanes després del 14-F, la CUP es reuneix el consell polític, màxim òrgan polític entre assemblees nacionals i es reuneix un cop al mes. Més enllà del paper en la legislatura, abordarà també els resultats de les eleccions. Des de dimecres s'han reunit també les primeres assemblees obertes parlamentàries, per valorar el 14-F i aborda el rol de la CUP en aquesta nova legislatura, igual que farà avui el consell polític. Aquestes assemblees són un dels dos espais de governança de què s'ha dotat la CUP-Un nou cicle per guanyar, juntament amb la Coordinadora Oberta Parlamentària (COP), que encara no s'ha constituït. Aquests dos organismes substitueixen l'antic Grup d'Acció Parlamentària (GAP). El debat intern de la CUP tot just ha començat.