03
de març
del
2021
Actualitzat
el
04
de març
a la
1:28h
És l'ala dreta d'aquestes eleccions a la presidència del Barça i no es molesta gaire a dissimular-ho. Toni Freixa (Barcelona, 1968), advocat especialitzat en drets esportius, va aconseguir contra molts pronòstics superar la xifra fatídica de 2.257 signatures per poder ser candidat. Els més malèvols van recordar que ja va ser candidat a les eleccions del 2015 i que va acabar obtenint menys vots que avals. Les urnes, però, diran la seva aquest diumenge. En tot cas, té una papereta difícil: la d'encarnar d'alguna manera el continuisme, i fer-ho en un tram final de campanya agitat pel Barçagate i la detenció de Josep Maria Bartomeu.
Hi va haver un moment de la campanya en què es va escenificar molt clarament el posicionament ideològic dels tres candidats a presidir el club. Va ser durant un dels debats, en què es va preguntar si haguessin permès el partit Barça-Las Palmas de l'1 d'octubre del 2017. Víctor Font i Joan Laporta van ser molt clars en el seu "no". Freixa, en canvi, va afirmar que era una pregunta complicada perquè hi havia aspectes de seguretat a tenir en compte més enllà de la voluntat del club: "Jo crec que la junta directiva va fer molt bé d'escenificar un estadi buit jugant un partit d'altíssima competició i això va redundar en què aquella temporada es va guanyar la Lliga".
Freixa va entrar al govern del Barça l'any 2003, com a assessor jurídic de la junta de Laporta. Però això no el fa ni de lluny un laportista. Ans al contrari, l'advocat és de llarg el més contrari al que pot representar l'expresident. Una anècdota pot resultar il·lustrativa de la relació existent entre tots dos. El novembre del 2010, Laporta va ser entrevistat per TV3 tot passejant per la Diagonal i es va creuar amb Toni Freixa. Eren els temps en què el Barça, presidit per Sandro Rosell, va presentar una acció de responsabilitat contra la gestió de Laporta, després d'una votació ajustada de l'assemblea de compromissaris. De cop, un vianant va xocar amb l'expresident. Era Toni Freixa i tots dos van escridassar-se. Aquell dia, va anar de poc que no arribessin a les mans.
Com va arribar Freixa al Barça laportià? De la mà de qui en aquell moment era cunyat de Laporta i cap del bufet on treballava Freixa: Alejandro Echevarría, que el va presentar com un bon assessor jurídic. Fill del conegut empresari Juan Echevarría, expresident de Nissan, tots dos persones d'ideologia molt conservadora, van ser uns puntals de la primera campanya de Laporta, casat en aquell moment amb una filla de l'empresari.
Freixa va trencar amb Laporta molt aviat i va abandonar la junta del Barça el 2005. Va dimitir dient que no connectava amb el projecte. Tornaria cinc anys després, dins de l'equip de Sandro Rosell, amb qui seria secretari i portaveu del club. Amb Rosell s'hi va entendre més i, de fet, Freixa repeteix sempre que pot que l'etapa roselliana ha estat la millor de la història blaugrana.
El paper en el cas Neymar
Aquesta és la segona campanya presidencial del candidat. L'any 2015, després de topar amb Bartomeu, l'advocat va llançar la seva candidatura. Es va vincular la caiguda de Freixa a la gestió que el club va fer del cas Neymar, que va concloure l'any 2016 amb un pacte de conformitat en què el club va haver de reconèixer davant la Fiscalia i el jutge un delicte fiscal, i assumir una multa de prop de 6 milions d'euros. L'esclat del cas ja va dur a la dimissió de Rosell el 2014. Freixa va tenir un paper important en el procés de fitxatge, des del seu lloc en l'àrea jurídica del club.
El despatx d'advocats que va assessorar el club a l'hora d'establir les obligacions tributàries del contracte amb el brasiler era dirigit per Àngel Segarra, soci de Freixa i amb qui acabaria fusionant el bufet. Amb posterioritat, l'advocat i exportaveu del Barça va mostrar-se molt crític amb el pacte signat pel club i la Fiscalia, insistint en la innocència del club.
El xoc amb Bartomeu
Però és cert també que Freixa mai va tenir bona sintonia amb Bartomeu, que li va anar tallant les ales així que va assumir la presidència, amb la sortida de Rosell. Aleshores va començar una gradual pèrdua d'influència dins de l'estructura de poder de l'entitat. Bartomeu el va apartar el 2014 com a portaveu, un càrrec clau. I una mica després, en va prescindir com a secretari.
En les eleccions del 2015, es va produir una forta enganxada entre Laporta i Freixa en el transcurs d'un debat de candidats a la Universitat de Vic. Bartomeu no hi va assistir i Laporta va dir, assenyalant Freixa: "No cal que vingui. Perquè tu ets el seu submarí". Aquella batalla es va decantar en favor de Bartomeu, que es presentava a la reelecció. El dia electoral, Freixa va aconseguir reunir 3.800 signatures, però el dia de les eleccions només va obtenir 1.750 sufragis, el 3,7% dels electors.
Urnes funeràries i alguns vius
En la trajectòria de Freixa hi ha diversos afers judicials que l'han empaitat. El més conegut és el dels columbaris que va voler crear el club, un espai de memòria que havia de ser destinat a les cendres d'uns 30.000 socis que volguessin ser enterrats a tocar del Camp Nou. L'any 2012, el Barça va signar un contracte amb l'empresa Giem Sports per construir l'espai. Freixa va ser qui va posar en contacte l'empresa amb la junta de Bartomeu. Santi Bach, l'empresari promotor del projecte, coneixia Enric Alavedra, cunyat de Freixa, i a través d'ell va accedir a la junta del Barça. Bach sabia convèncer tothom, segons testimonis, i va posar-se a la butxaca el club, Freixa i un munt de socis.
Però el projecte va quedar embarrancat. El columbari mai es va fer perquè l'Ajuntament de Barcelona va denegar el permís. Un grup d'inversors i l'exdirectora financera de Giem Sports van acusar Freixa d'haver cobrat comissions per valor de 200.000 euros per haver facilitat el contracte, segons va publicar El País. L'advocat va assegurar que durant un temps va cobrar una quantitat mensual de Giem Sports per una tasca d'assessorament jurídic. L'abril del 2018, el jutge va arxivar el cas.
Un altre assumpte més recent és el de Sport Social Market, una empresa que va crear fa quatre anys i a la qual s'acusa d'espionatge industrial per haver plagiat, suposadament, el projecte de la firma Golden Players Ltd., empresa en la qual va treballar durant un any. Es tractava d'un negoci de sport trading: crear una plataforma digital a partir de l'acord amb un seguit de futbolistes.
Els seus seguidors podien adquirir títols dels esportistes que els permetien beneficiar-se, al llarg de la temporada, d'un seguit d'accions, des d'entrades a partits a trobades personalitzades. Alguns van ser seduïts amb la possibilitat d'accedir a algunes estrelles del futbol que, al final, mai van cedir la seva imatge.
Un jutjat de Barcelona va admetre la denúncia per delictes d'estafa, administració deslleial contra el mercat i els consumidors, pendent de sentència. En vigílies de l'inici de la campanya al Barça, Freixa va aconseguir suspendre la vista oral i obrir una via de negociació amb els seus querellants de Golden Players.
Un nuñista desacomplexat
Freixa ha estat etiquetat com el nuñista dels candidats. En aquest cas, no és cap estirabot. Ell mateix ho ha confessat, quan diu que, per a ell, era "un honor" ser considerat com a tal. I ha negat que l'expresident Bartomeu pugui ser considerat com a tal: "Núñez mai hagués fet les barbaritats que ha fet Bartomeu".
Fins avançada la campanya no s'han conegut els detalls de l'equip que gestionaria el Barça en cas de victòria de Freixa. Inicialment, només es va fer públic el nom de qui seria el director futbolístic, Lluís Carreras, exjugador del primer equip i exentrenador d'equips com el Mallorca o el Sabadell. En l'àmbit esportiu, Freixa s'ha mostrat obert a la continuïtat de Koeman com a entrenador. Dels tres aspirants, és el que s'ha pronunciat sempre més fred en relació amb la continuïtat de Messi.
En el seu programa, un dels punts que destaca és la creació d'una Grada d'Animació. Però és segurament la seva insistència a fer del club una entitat al marge d'"interessos polítics o fàctics" el que l'entronca amb la visió nuñista del Barça. Fonts culers també assenyalen les seves bones relacions amb els Boixos Nois i el pes que té en un sector de les penyes.
Un equip amb advocats amics
En la candidatura de Freixa predominen els advocats, molts d'ells amics de joventut de l'aspirant. Són persones com Marcos Jover, a qui alguns assenyalen com un dels ideòlegs de la candidatura i que duria el pes de les relacions institucionals, o Tito Bertran, que és un dels ponts entre Freixa i el moviment penyista. De fet, el presidenciable destaca sempre que pot que porta dos presidents de penyes en el seu equip. Un és Bertran, que lidera la Penya Barcelonista Anguera, l'altre és Àngel Gustà, de la Penya Barcelonista de Col·leccionistes de Plaques de Cava.
També és advocat una altra peça important de l'equip, Jordi Durà, un especialista en dret civil que, en cas de victòria electoral, s'encarregaria de l'àrea social. També seria l'home encarregat de mantenir el lligam amb les penyes. Ha estat president de Special Olympics Catalunya, que forma part d'una organització internacional que es dedica a promoure l'esport en persones amb discapacitat.
L'ombra de Manuel Lao
És un secret a veus en àmbits econòmics de la ciutat. S'assegura que un suport determinant en la candidatura de Freixa ha estat l'expropietari de Cirsa, Manuel Lao, qui l'hauria ajudat per estructurar el seu aval. A Lao, considerat la primera fortuna de Catalunya, se l'ha situat sempre a prop de posicions espanyolistes. Malgrat això, Cirsa va mantenir una relació molt estreta amb els diversos governs de Jordi Pujol.
Home fet a si mateix, procedent d'Almeria, Manuel Lao va ser el rei del sector del joc i es va beneficiar d'unes relacions immillorables amb la Generalitat. Fins al punt que el responsable de l'Agència Tributària de Catalunya va haver de sortir a desmentir un tracte fiscal de favor a l'empresa del joc. També van ser conegudes les generoses donacions de Cirsa a Convergència Democràtica.
El lligam amb el món immobiliari
Un altre dels suports de Freixa és l'empresari Joan Manuel Alcaraz. És un nom rellevant. Vinculat al negoci immobiliari (Grupo Alcaraz), ha estat estretament lligat als grans noms del sector, especialment amb la família Núñez i també amb la d'un altre "tauró" del totxo i exdirectiu del club, Enric Reyna. Alcaraz, de fet, fins i tot va valorar la possibilitat de presentar-se ell mateix com a president fa deu anys.
Alcaraz està casat amb Alejandra Prat, filla del periodista Joaquín Prat. Una connexió que, curiosament, l'acosta amb el president del Reial Madrid, ja que Alejandra és molt amiga de Cuchi Pérez, la filla de Florentino Pérez, amb la qual van crear una agència de comunicació. Però sembla que el ventall de relacions d'Alcaraz és més ampli. El diari Ara informava aquest diumenge que el partit ultra Vox l'ha sondejat com a possible finançador a Catalunya.
Un altre nom significatiu és Santiago Salvat, membre de la família fundadora de l'editorial Salvat. Vinculat al sector, dirigeix una agència de comunicació, Globe, i ha cursat estudis de periodisme i ciències polítiques. També es va intentar postular en les eleccions del 2010. L'empresària Anna Vila-Ferran, per la seva banda, serà la responsable de l'àrea econòmica si Freixa és president.
En els missatges de Freixa apareix sempre l'afirmació que la seva és la candidatura més independent i aliena a interessos polítics. La seva referència a l'independentisme dels seus rivals Víctor Font i Jan Laporta és contínua, mentre ell enarbora la bandera de l'apoliticisme. Però el cert és que Freixa també ha tingut vocació política.
Al costat de Fernández Teixidó
L'advocat ha estat actiu en la fundació de Lliures, el partit d'ideologia liberal creat per l'exconseller de Turisme Antoni Fernández Teixidó quan va abandonar CDC en oposició al procés sobiranista. Freixa es va incorporar al projecte i va deixar-se veure en alguns dels actes públics de Lliures, partit que en aquests moments és un més dels molts que es reclamen hereus de l'espai més moderat de l'antiga CiU.
El que és indubtable és que Freixa ha apostat fort per esdevenir el candidat més diferent dels altres dos i l'únic que representa la màxima relació amb el que un dia va simbolitzar el nuñisme. Una estratègia que li podria donar un percentatge de vots superior al que li han augurat algunes enquestes. El "vot d'ordre" té un candidat clar.
Hi va haver un moment de la campanya en què es va escenificar molt clarament el posicionament ideològic dels tres candidats a presidir el club. Va ser durant un dels debats, en què es va preguntar si haguessin permès el partit Barça-Las Palmas de l'1 d'octubre del 2017. Víctor Font i Joan Laporta van ser molt clars en el seu "no". Freixa, en canvi, va afirmar que era una pregunta complicada perquè hi havia aspectes de seguretat a tenir en compte més enllà de la voluntat del club: "Jo crec que la junta directiva va fer molt bé d'escenificar un estadi buit jugant un partit d'altíssima competició i això va redundar en què aquella temporada es va guanyar la Lliga".
Freixa va entrar al govern del Barça l'any 2003, com a assessor jurídic de la junta de Laporta. Però això no el fa ni de lluny un laportista. Ans al contrari, l'advocat és de llarg el més contrari al que pot representar l'expresident. Una anècdota pot resultar il·lustrativa de la relació existent entre tots dos. El novembre del 2010, Laporta va ser entrevistat per TV3 tot passejant per la Diagonal i es va creuar amb Toni Freixa. Eren els temps en què el Barça, presidit per Sandro Rosell, va presentar una acció de responsabilitat contra la gestió de Laporta, després d'una votació ajustada de l'assemblea de compromissaris. De cop, un vianant va xocar amb l'expresident. Era Toni Freixa i tots dos van escridassar-se. Aquell dia, va anar de poc que no arribessin a les mans.
És l'únic dels tres candidats a la presidència que va aplaudir fer el Barça-Las Palmas l'1 d'octubre
Com va arribar Freixa al Barça laportià? De la mà de qui en aquell moment era cunyat de Laporta i cap del bufet on treballava Freixa: Alejandro Echevarría, que el va presentar com un bon assessor jurídic. Fill del conegut empresari Juan Echevarría, expresident de Nissan, tots dos persones d'ideologia molt conservadora, van ser uns puntals de la primera campanya de Laporta, casat en aquell moment amb una filla de l'empresari.
Freixa va trencar amb Laporta molt aviat i va abandonar la junta del Barça el 2005. Va dimitir dient que no connectava amb el projecte. Tornaria cinc anys després, dins de l'equip de Sandro Rosell, amb qui seria secretari i portaveu del club. Amb Rosell s'hi va entendre més i, de fet, Freixa repeteix sempre que pot que l'etapa roselliana ha estat la millor de la història blaugrana.
El paper en el cas Neymar
Aquesta és la segona campanya presidencial del candidat. L'any 2015, després de topar amb Bartomeu, l'advocat va llançar la seva candidatura. Es va vincular la caiguda de Freixa a la gestió que el club va fer del cas Neymar, que va concloure l'any 2016 amb un pacte de conformitat en què el club va haver de reconèixer davant la Fiscalia i el jutge un delicte fiscal, i assumir una multa de prop de 6 milions d'euros. L'esclat del cas ja va dur a la dimissió de Rosell el 2014. Freixa va tenir un paper important en el procés de fitxatge, des del seu lloc en l'àrea jurídica del club.
El despatx d'advocats que va assessorar el club a l'hora d'establir les obligacions tributàries del contracte amb el brasiler era dirigit per Àngel Segarra, soci de Freixa i amb qui acabaria fusionant el bufet. Amb posterioritat, l'advocat i exportaveu del Barça va mostrar-se molt crític amb el pacte signat pel club i la Fiscalia, insistint en la innocència del club.
El xoc amb Bartomeu
Però és cert també que Freixa mai va tenir bona sintonia amb Bartomeu, que li va anar tallant les ales així que va assumir la presidència, amb la sortida de Rosell. Aleshores va començar una gradual pèrdua d'influència dins de l'estructura de poder de l'entitat. Bartomeu el va apartar el 2014 com a portaveu, un càrrec clau. I una mica després, en va prescindir com a secretari.
El candidat a la presidencia del FC Barcelona, Toni Freixa Foto: Europa Press
En les eleccions del 2015, es va produir una forta enganxada entre Laporta i Freixa en el transcurs d'un debat de candidats a la Universitat de Vic. Bartomeu no hi va assistir i Laporta va dir, assenyalant Freixa: "No cal que vingui. Perquè tu ets el seu submarí". Aquella batalla es va decantar en favor de Bartomeu, que es presentava a la reelecció. El dia electoral, Freixa va aconseguir reunir 3.800 signatures, però el dia de les eleccions només va obtenir 1.750 sufragis, el 3,7% dels electors.
Urnes funeràries i alguns vius
En la trajectòria de Freixa hi ha diversos afers judicials que l'han empaitat. El més conegut és el dels columbaris que va voler crear el club, un espai de memòria que havia de ser destinat a les cendres d'uns 30.000 socis que volguessin ser enterrats a tocar del Camp Nou. L'any 2012, el Barça va signar un contracte amb l'empresa Giem Sports per construir l'espai. Freixa va ser qui va posar en contacte l'empresa amb la junta de Bartomeu. Santi Bach, l'empresari promotor del projecte, coneixia Enric Alavedra, cunyat de Freixa, i a través d'ell va accedir a la junta del Barça. Bach sabia convèncer tothom, segons testimonis, i va posar-se a la butxaca el club, Freixa i un munt de socis.
Però el projecte va quedar embarrancat. El columbari mai es va fer perquè l'Ajuntament de Barcelona va denegar el permís. Un grup d'inversors i l'exdirectora financera de Giem Sports van acusar Freixa d'haver cobrat comissions per valor de 200.000 euros per haver facilitat el contracte, segons va publicar El País. L'advocat va assegurar que durant un temps va cobrar una quantitat mensual de Giem Sports per una tasca d'assessorament jurídic. L'abril del 2018, el jutge va arxivar el cas.
Un altre assumpte més recent és el de Sport Social Market, una empresa que va crear fa quatre anys i a la qual s'acusa d'espionatge industrial per haver plagiat, suposadament, el projecte de la firma Golden Players Ltd., empresa en la qual va treballar durant un any. Es tractava d'un negoci de sport trading: crear una plataforma digital a partir de l'acord amb un seguit de futbolistes.
Els seus seguidors podien adquirir títols dels esportistes que els permetien beneficiar-se, al llarg de la temporada, d'un seguit d'accions, des d'entrades a partits a trobades personalitzades. Alguns van ser seduïts amb la possibilitat d'accedir a algunes estrelles del futbol que, al final, mai van cedir la seva imatge.
Toni Freixa amb el seu director esportiu, Lluís Carreras. Foto: Fidels al Barça
Un jutjat de Barcelona va admetre la denúncia per delictes d'estafa, administració deslleial contra el mercat i els consumidors, pendent de sentència. En vigílies de l'inici de la campanya al Barça, Freixa va aconseguir suspendre la vista oral i obrir una via de negociació amb els seus querellants de Golden Players.
Un nuñista desacomplexat
Freixa ha estat etiquetat com el nuñista dels candidats. En aquest cas, no és cap estirabot. Ell mateix ho ha confessat, quan diu que, per a ell, era "un honor" ser considerat com a tal. I ha negat que l'expresident Bartomeu pugui ser considerat com a tal: "Núñez mai hagués fet les barbaritats que ha fet Bartomeu".
Ha aconseguit suports en el món de les penyes i entre els Boixos Nois i aposta fort per recollir el que quedi del "vot d'ordre" nuñista
Fins avançada la campanya no s'han conegut els detalls de l'equip que gestionaria el Barça en cas de victòria de Freixa. Inicialment, només es va fer públic el nom de qui seria el director futbolístic, Lluís Carreras, exjugador del primer equip i exentrenador d'equips com el Mallorca o el Sabadell. En l'àmbit esportiu, Freixa s'ha mostrat obert a la continuïtat de Koeman com a entrenador. Dels tres aspirants, és el que s'ha pronunciat sempre més fred en relació amb la continuïtat de Messi.
En el seu programa, un dels punts que destaca és la creació d'una Grada d'Animació. Però és segurament la seva insistència a fer del club una entitat al marge d'"interessos polítics o fàctics" el que l'entronca amb la visió nuñista del Barça. Fonts culers també assenyalen les seves bones relacions amb els Boixos Nois i el pes que té en un sector de les penyes.
Un equip amb advocats amics
En la candidatura de Freixa predominen els advocats, molts d'ells amics de joventut de l'aspirant. Són persones com Marcos Jover, a qui alguns assenyalen com un dels ideòlegs de la candidatura i que duria el pes de les relacions institucionals, o Tito Bertran, que és un dels ponts entre Freixa i el moviment penyista. De fet, el presidenciable destaca sempre que pot que porta dos presidents de penyes en el seu equip. Un és Bertran, que lidera la Penya Barcelonista Anguera, l'altre és Àngel Gustà, de la Penya Barcelonista de Col·leccionistes de Plaques de Cava.
També és advocat una altra peça important de l'equip, Jordi Durà, un especialista en dret civil que, en cas de victòria electoral, s'encarregaria de l'àrea social. També seria l'home encarregat de mantenir el lligam amb les penyes. Ha estat president de Special Olympics Catalunya, que forma part d'una organització internacional que es dedica a promoure l'esport en persones amb discapacitat.
L'ombra de Manuel Lao
És un secret a veus en àmbits econòmics de la ciutat. S'assegura que un suport determinant en la candidatura de Freixa ha estat l'expropietari de Cirsa, Manuel Lao, qui l'hauria ajudat per estructurar el seu aval. A Lao, considerat la primera fortuna de Catalunya, se l'ha situat sempre a prop de posicions espanyolistes. Malgrat això, Cirsa va mantenir una relació molt estreta amb els diversos governs de Jordi Pujol.
Home fet a si mateix, procedent d'Almeria, Manuel Lao va ser el rei del sector del joc i es va beneficiar d'unes relacions immillorables amb la Generalitat. Fins al punt que el responsable de l'Agència Tributària de Catalunya va haver de sortir a desmentir un tracte fiscal de favor a l'empresa del joc. També van ser conegudes les generoses donacions de Cirsa a Convergència Democràtica.
El lligam amb el món immobiliari
Un altre dels suports de Freixa és l'empresari Joan Manuel Alcaraz. És un nom rellevant. Vinculat al negoci immobiliari (Grupo Alcaraz), ha estat estretament lligat als grans noms del sector, especialment amb la família Núñez i també amb la d'un altre "tauró" del totxo i exdirectiu del club, Enric Reyna. Alcaraz, de fet, fins i tot va valorar la possibilitat de presentar-se ell mateix com a president fa deu anys.
Joan Manuel Alcaraz, del sector de la construcció i molt proper a la família Núñez, és una peça clau en l'equip de Freixa
Alcaraz està casat amb Alejandra Prat, filla del periodista Joaquín Prat. Una connexió que, curiosament, l'acosta amb el president del Reial Madrid, ja que Alejandra és molt amiga de Cuchi Pérez, la filla de Florentino Pérez, amb la qual van crear una agència de comunicació. Però sembla que el ventall de relacions d'Alcaraz és més ampli. El diari Ara informava aquest diumenge que el partit ultra Vox l'ha sondejat com a possible finançador a Catalunya.
Un altre nom significatiu és Santiago Salvat, membre de la família fundadora de l'editorial Salvat. Vinculat al sector, dirigeix una agència de comunicació, Globe, i ha cursat estudis de periodisme i ciències polítiques. També es va intentar postular en les eleccions del 2010. L'empresària Anna Vila-Ferran, per la seva banda, serà la responsable de l'àrea econòmica si Freixa és president.
En els missatges de Freixa apareix sempre l'afirmació que la seva és la candidatura més independent i aliena a interessos polítics. La seva referència a l'independentisme dels seus rivals Víctor Font i Jan Laporta és contínua, mentre ell enarbora la bandera de l'apoliticisme. Però el cert és que Freixa també ha tingut vocació política.
Al costat de Fernández Teixidó
L'advocat ha estat actiu en la fundació de Lliures, el partit d'ideologia liberal creat per l'exconseller de Turisme Antoni Fernández Teixidó quan va abandonar CDC en oposició al procés sobiranista. Freixa es va incorporar al projecte i va deixar-se veure en alguns dels actes públics de Lliures, partit que en aquests moments és un més dels molts que es reclamen hereus de l'espai més moderat de l'antiga CiU.
El que és indubtable és que Freixa ha apostat fort per esdevenir el candidat més diferent dels altres dos i l'únic que representa la màxima relació amb el que un dia va simbolitzar el nuñisme. Una estratègia que li podria donar un percentatge de vots superior al que li han augurat algunes enquestes. El "vot d'ordre" té un candidat clar.