Un any a l'infern

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Aquell dia encara no vam ser conscients del que ens venia. Vam pensar que el nostre sistema sanitari ho aguantaria sense quedar desbordat, que tal vegada s'estaven exagerant les conseqüències que podia tenir tot plegat en la nostra salut, i que era "com una grip". Davant la novetat, els periodistes vam creure massa en el que ens explicaven els polítics, que davant la incertesa van optar per minimitzar els riscos i escoltar-se els experts més optimistes.

Avui fa un any que es va detectar el primer cas de la Covid a Catalunya. I uns dies després tot es va desbordar. Confinament, estat d'alarma, escoles tancades, bars i restaurants amb la persiana abaixada, sense actes culturals... les UCI es van omplir de pressa, les residències d'avis ens van entristir i avergonyir per igual, no teníem prou respiradors ni mascaretes, no sabíem fins a quin punt podia afectar els nens, si calia o no ruixar de desinfectant les voreres o portar guants. Ens hem adaptat, uns millor que altres. El sector de la salut s'ha posat les piles, però a d'altres, com el del turisme, els ha estat impossible aixecar cap i el balanç de danys serà immens.

Tenim vacuna, però anem lents i seguim sense ser capaços de trobar un equilibri sostenible entre salut i economia. 20.000 morts a Catalunya en un any, una quarta onada que podria trucar a la porta i noves variants que no sabem encara com haurem de combatre. 

Això no ha estat fàcil ni ens n'hem sortit bé com vam preveure amb aquelles pancartes als balcons quan tot va començar. En queda la solidaritat, sí, però en sortirem amb encara més desigualtats i atur, amb els col·lectius vulnerables més tocats, amb poques ajudes, ningú té clar que estiguem prou preparats pel que pot venir i la sensació és que, quan aconseguim la immunitat de grup, el nostre retorn a la normalitat no serà precisament un camí de roses. En sortirem tocats i cap de nosaltres, sigui per qüestions familiars, de feina o perquè hem hagut d'alterar les rutines que més ens agradaven, n'hem quedat al marge. Esperem acabar-ho més aviat que tard i cometent a partir d'ara errors nous i no pas vells.
 

---

Avui no et perdis

»Un any del primer cas de coronavirus a Catalunya: què hem après?; per Bernat Surroca.

»«Em preocupa més la grip que la Covid»: així es va viure l'inici de la pandèmia a Catalunya; per Albert Vilanova.

» Gràfics i mapes | La pandèmia, en dades; per Roger Tugas Vilardell.

» Salut sosté que no es poden desescalar restriccions perquè «no és descartable» una quarta onada; per Sara González.

»La CUP colla per la presidència del Parlament i altera els equilibris de la negociació; per Oriol March i Sara González.

» Opinió (en un format especial) | «Què contenen els contenidors?»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

» Diego Herchhoren, advocat de Pablo Hasél: «La presó ha amenaçat de traslladar‑lo si no col·labora»; per Bernat Surroca.

»El jutge ignora la Fiscalia i manté el tercer grau als presos polítics; per Bernat Surroca.

»ANC versus Pimec, el paisatge després de la batalla; per Pep Martí.

» Futbolítica | Un full de ruta per superar la crisi del segle; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

Mariano Rajoy no tenia bona relació amb els sindicats. I quan va fer retallades els va tancar l'aixeta. El darrer any de mandat de Zapatero el govern espanyol va destinar a una partida de la qual es beneficien CCOO i UGT, i que és compatible amb altres ajuts de l'administració central i de les comunitats i els ajuntaments, 15,8 milions per "fomentar les activitats de caràcter sindical". Rajoy les va situar entre els 8 i els 9 milions, provocant que les centrals haguessin de fer retallades de personal, i fins ara no s'havien mogut d'aquest import. Ara, amb el PSOE i Podem hi ha bona sintonia i això es traduirà en més diners per a CCOO i UGT: la partida pujarà aquest any als 13,8 milions d'euros.    

Vist i llegit

A Onze, el magazín esportiu de TV3, el col·laborador Maiol Roger va constatar fins a quin punt la campanya a la presidència del Barça també es juga a les xarxes. No és com la polèmica del Barça Gate, que va ser el principi de la fi de la junta de Josep Maria Bartomeu, però demostra que hi ha candidats que no juguen gaire net. En aquest cas Toni Freixa, tercer en discòrdia i fidedigne representant del nunyisme. Desenes de perfils (òbviament falsos) han compartit aquests dies la mateixa foto afirmant que ja l'havien votat per correu. Com deia Maiol Roger més que vots "són bots". Aquí ho podeu veure. I escandalitzar-vos arribat el cas.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2006, l'Associació de Víctimes del Terrorisme va convocar a Madrid una massiva manifestació contra el diàleg que el govern socialista havia obert amb ETA a través del dirigent socialista basc Jesús Egiguren. La marxa va ser massiva i va tenir el suport entusiasta del PP. No era la primera ni en seria l'última. Un any abans, en una concentració similar, s'havia agredit l'aleshores ministre de Defensa, José Bono. Zapatero no va suspendre el diàleg amb ETA, malgrat que no va acabar fructificant. El líder d'aquella AVT tan radicalitzada era Francisco José Alcaraz, ara senador andalús per designació autonòmica a proposta de Vox. Aquí ho podeu recuperar.

 L'aniversari

El 25 de febrer de l'any 1953, avui fa 68 anys, va néixer l'expresident del govern espanyol, José María Aznar, animador de manifestacions espanyolistes com la de l'AVT. Aznar va donar suport a Albert Rivera quan es va distanciar de Rajoy, va consentir el líder de Vox, Santiago Abascal, quan militava al PP, i va tenir de cap de gabinet Pablo Casado. És l'autèntic padrí de les tres dretes espanyoles. Aznar, inspector d'Hisenda, va fer-se de ben jove militant d'AP i va ser president de la Junta de Castella i Lleó fins que a finals dels vuitanta va fer el salt a la política estatal. El 1996 va ser elegit president després d'anys de dura oposició al PSOE i de pactar la investidura amb CiU al Majestic. El 2000 va aconseguir la majoria absoluta, però va marxar de la Moncloa per la porta del darrere pels atemptats de l'11-M i les mentides.

Conservador dur, va optar per l'atlantisme i un gir autoritari en el qual s'ha acomodat la dreta espanyola, sobre la qual conserva una gran influència malgrat la seva implicació en els casos de corrupció que han afectat el PP. Està refugiat a la FAES, el think tank de la dreta, i en una acció exterior de suport a les opcions més dretanes. Amb Pablo Casado ha recuperat incidència. En aquest vídeo podeu recuperar el tancament de l'agre cara a cara amb Felipe González el 1993 a Antena 3. Aznar no va guanyar aquelles eleccions, però va demostrar que res l'aturaria.

 ​Fes clic aquí per rebre'l