24
de febrer
del
2021
Antoni Cañete és el nou president de Pimec. L'ANC i la plataforma a la qual ha donat suport en les eleccions celebrades aquest dimecres, EinesPimec, no ha assolit el seu objectiu de repetir l'operació que tant d'èxit li va donar a la Cambra de Comerç. El pes del gruix de gremis i associacions adscrites a l'organització, canalitzat a través del vot delegat, va ser decisiu en el resultat.
Les eleccions tindran coseqüències. Passada la batalla, es produeixen ja moviments de fons entorn la patronal. Des de Pimec es contemplava amb preocupació el que podria succeir a partir del dia després i la possibilitat que s'entrés en una mena de "guerra de guerrilles" interna si el sector crític no assumia els resultats. A hores d'ara, aquest és el panorama.
1. Barrios ja mira fora de Pimec
En la seva intervenció a la seu de Pimec així que es van fer públics els resultats, Pere Barrios va ser molt explícit. Va admetre que la derrota havia estat clara i que significava que la seva proposta "no té encaix a Pimec". Però alhora anunciava: "Tindran notícies nostres". Una frase enigmàtica que, de fet, tenia poc misteri i entroncava amb el que el candidat havia insinuat ja durant la campanya.
Barrios s'havia referit en algun moment a la possibilitat que de no guanyar les eleccions, s'optés per crear una nova patronal, aquesta sí ja nítidament independentista. N'hi ha una de minoritària, Anem x Feina, que subratlla el seu independentisme, i reforçar-la és ara per ara la sortida més probable de la candidatura. Divendres vinent, EinesPimec debatrà les seves properes passes.
2. ANC, una reflexió necessària
L'èxit d'Eines de País, impulsada per l'ANC, en les eleccions de la Cambra de Comerç, va donar esperances a altres projectes de penetració dins del teixit associatiu del país. La idea de fons és aconseguir una hegemonia sobiranista en tot l'entramat civil, d'universitats a entitats i col·legis professionals. En aquesta estratègia, Pimec era crucial. El fracàs obliga ara a fer una reflexió profunda. Des de l'entorn independentista, els més pragmàtics aconsellaven ja fa dies a l'Assemblea a assumir el "principi de realitat".
3. El "model Guàrdia"
En les eleccions celebrades recentment a la Universitat de Barcelona, es va imposar la candidatura del doctor Joan Guàrdia. En el seu equip hi figuraven figures de l'entorn sobiranista, com l'historiador Agustí Alcoberro o el catedràtic de Ciència Política Jordi Matas. Però el perfil clarament acadèmic, el fet que l'ANC no hi va intervenir i alhora que el mateix candidat va evitar curosament posicionar-se políticament, van facilitar la seva victòria. La seva campanya ha estat considerada modèlica per sectors de l'independentisme.
4. L'empresariat institucional, alleugerit.
La victòria de Cañete a Pimec ha estat rebuda amb
un sentiment d'"alleugeriment" en tots els sectors de l'"establishment" empresarial. El principal d'entre ells, Foment del Treball, ha emès un comunicat en què felicita el nou president i confia a "mantenir les bones relacions existents" amb l'entitat. Foment s'ha mantingut a distància prudent de les eleccions a l'altra patronal, però es veia amb inquietud la proposta d'EinesPimec, després matisada, de propugnar "una única patronal". Després d'anys de controvèrsia, Pimec i Foment van arribar recentment a un acord sobre la representativitat patronal reconeixent-se un 50% cadascuna.
5. La incògnita Cañete: continuisme o reforma.
Pimec inicia una nova etapa. Els crítics amb la gestió de Josep González han titllat la candidatura de Cañete com a continuista. Des de l'entorn del candidat, ara ja president, sempre s'ha assegurat que el guanyador de les eleccions a la patronal té un projecte molt definit. El cert és que Cañete ha sorprès i ha solidificat el seu lideratge en aquesta campanya. Ha demostrat també la seva capacitat d'unir sectors molt diferents -també independentistes- entorn seu.
En la nova etapa, Josep González mantindrà ascendència, des de la presidència de Fundació Pimec. Fonts de la patronal, però, subratllen que Pimec haurà de canviar. L'estructura fins ara bastant rígida haurà de ser més horitzontal. Les urgències de la crisi faran que Pimec Turisme o Pimec Autònoms hagin de guanyar protagonisme intern. En definitiva, Pimec haurà d'actuar com una patronal activa i vindicativa com mai i el perfil de Cañete és vist com l'indicat també per sectors empresarials propers al sobiranisme.
Les eleccions tindran coseqüències. Passada la batalla, es produeixen ja moviments de fons entorn la patronal. Des de Pimec es contemplava amb preocupació el que podria succeir a partir del dia després i la possibilitat que s'entrés en una mena de "guerra de guerrilles" interna si el sector crític no assumia els resultats. A hores d'ara, aquest és el panorama.
1. Barrios ja mira fora de Pimec
En la seva intervenció a la seu de Pimec així que es van fer públics els resultats, Pere Barrios va ser molt explícit. Va admetre que la derrota havia estat clara i que significava que la seva proposta "no té encaix a Pimec". Però alhora anunciava: "Tindran notícies nostres". Una frase enigmàtica que, de fet, tenia poc misteri i entroncava amb el que el candidat havia insinuat ja durant la campanya.
Barrios s'havia referit en algun moment a la possibilitat que de no guanyar les eleccions, s'optés per crear una nova patronal, aquesta sí ja nítidament independentista. N'hi ha una de minoritària, Anem x Feina, que subratlla el seu independentisme, i reforçar-la és ara per ara la sortida més probable de la candidatura. Divendres vinent, EinesPimec debatrà les seves properes passes.
2. ANC, una reflexió necessària
L'èxit d'Eines de País, impulsada per l'ANC, en les eleccions de la Cambra de Comerç, va donar esperances a altres projectes de penetració dins del teixit associatiu del país. La idea de fons és aconseguir una hegemonia sobiranista en tot l'entramat civil, d'universitats a entitats i col·legis professionals. En aquesta estratègia, Pimec era crucial. El fracàs obliga ara a fer una reflexió profunda. Des de l'entorn independentista, els més pragmàtics aconsellaven ja fa dies a l'Assemblea a assumir el "principi de realitat".
3. El "model Guàrdia"
En les eleccions celebrades recentment a la Universitat de Barcelona, es va imposar la candidatura del doctor Joan Guàrdia. En el seu equip hi figuraven figures de l'entorn sobiranista, com l'historiador Agustí Alcoberro o el catedràtic de Ciència Política Jordi Matas. Però el perfil clarament acadèmic, el fet que l'ANC no hi va intervenir i alhora que el mateix candidat va evitar curosament posicionar-se políticament, van facilitar la seva victòria. La seva campanya ha estat considerada modèlica per sectors de l'independentisme.
4. L'empresariat institucional, alleugerit.
La victòria de Cañete a Pimec ha estat rebuda amb
un sentiment d'"alleugeriment" en tots els sectors de l'"establishment" empresarial. El principal d'entre ells, Foment del Treball, ha emès un comunicat en què felicita el nou president i confia a "mantenir les bones relacions existents" amb l'entitat. Foment s'ha mantingut a distància prudent de les eleccions a l'altra patronal, però es veia amb inquietud la proposta d'EinesPimec, després matisada, de propugnar "una única patronal". Després d'anys de controvèrsia, Pimec i Foment van arribar recentment a un acord sobre la representativitat patronal reconeixent-se un 50% cadascuna.
5. La incògnita Cañete: continuisme o reforma.
Pimec inicia una nova etapa. Els crítics amb la gestió de Josep González han titllat la candidatura de Cañete com a continuista. Des de l'entorn del candidat, ara ja president, sempre s'ha assegurat que el guanyador de les eleccions a la patronal té un projecte molt definit. El cert és que Cañete ha sorprès i ha solidificat el seu lideratge en aquesta campanya. Ha demostrat també la seva capacitat d'unir sectors molt diferents -també independentistes- entorn seu.
En la nova etapa, Josep González mantindrà ascendència, des de la presidència de Fundació Pimec. Fonts de la patronal, però, subratllen que Pimec haurà de canviar. L'estructura fins ara bastant rígida haurà de ser més horitzontal. Les urgències de la crisi faran que Pimec Turisme o Pimec Autònoms hagin de guanyar protagonisme intern. En definitiva, Pimec haurà d'actuar com una patronal activa i vindicativa com mai i el perfil de Cañete és vist com l'indicat també per sectors empresarials propers al sobiranisme.