24
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
20:00h
Junts i la CUP s'han tornat a reunir aquest dimecres per abordar la nova legislatura i la formació del Govern. És la segona trobada de les dues formacions per explorar un acord de legislatura i les dues formacions s'han emplaçat a treballar per una estratègia independentista que permeti desbordar el marc autonòmic. La reunió ha estat marcada, especialment, pel debat sobre qui ha d'ocupar la presidència del Parlament.
Junts la reclama i considera que li pertoca per la correlació de forces que es deriva del 14-F, tot i que la CUP no descarta assumir-la, qüestió que debatrà el pròxim cap de setmana. La formació de Carles Puigdemont, segons han assenyalat fonts del partit a l'ACN, veuen "lògic" disposar del lideratge a la cambra, i reclamen a ERC que qualsevol acord de legislatura no comenci amb "defectes". Els anticapitalistes debaten aquests dies amb la militància quin grau de responsabilitat institucional agafen en aquesta legislatura, i és en aquest sentit que no descarten ni integrar-se al Govern ni presidir el Parlament. Els socis actuals a l'executiu veuen amb bons ulls que se sumin al gabinet i que tinguin responsabilitats a la mesa, però Junts no transigeix amb el fet que la CUP disposi del segon càrrec del país.
A la reunió, la CUP ha criticat el paper de la conselleria d'Interior. Ha traslladat a Junts "l'emergència" de frenar la repressió contra les mobilitzacions i establir "mesures de xoc" per canviar aquesta dinàmica. Ahir, en la reunió que els anticapitalistes van mantenir amb ERC, es va abordar la necessitat d'un canvi "profund" als Mossos. La CUP i Junts també s'han conjurat per consolidar un pacte nacional antifeixista i establir mesures per frenar l'augment de l'extrema dreta.
Ahir es va produir la segona reunió entre ERC i Junts, que va servir ahir per centrar-se en el "consens estratègic", segons han informat les dues formacions en dos comunicats. Els equips es tornaran a citar en els propers dies per continuar abordant la investidura de Pere Aragonès, que no només necessita els vots de Junts sinó que requereix el suport -vot afirmatiu o abstenció- de la CUP o bé dels comuns. Si s'ha començat pel "consens estratègic" és perquè tant el partit liderat a les urnes per Laura Borràs com el comandat per Oriol Junqueras pretenen establir bases sòlides per la legislatura i evitar discrepàncies tant al Parlament com a Madrid en clau de procés i negociació amb l'Estat.
"Els dos partits treballen l'estratègia compartida per avançar cap a la República catalana com un dels principals àmbits en els quals es puguin trobar punts d'acord", assenyalava el comunicat d'ERC. Existeixen discrepàncies entre els dos socis sobre com han de ser els propers passos del procés: en campanya, Junts ha defensat en paral·lel l'activació de la declaració d'independència i el referèndum acordat; els republicans han basat el missatge en la votació pactada i l'amnistia. Una altra divergència és el paper dels comuns, que ERC vol dins del Govern i Junts descarta arribar a acords amb ells. Dins del concepte d'unitat estratègica també hi cap el front de Madrid, on els de Borràs aspiren a embridar l'estratègia dels republicans, basada en el diàleg amb el govern espanyol. Al Congrés és on més evidents han estat les discrepàncies entre independentistes.
La relació amb la Moncloa no és senzilla, més aviat el contrari, perquè Pedro Sánchez continua negant-se a abordar el referèndum i l'amnistia, i guarda dins d'un calaix els indults. Aquesta tarda, des del Senat, ha tornat a apostar per un executiu format pel PSC -vencedor en vots i escons el 14-F- i els comuns, com passa a l'Estat. Segons Sánchez, cal passar pàgina de la "malenconia" independentista. El cert, però, és que la relació entre el PSOE i Podem està deteriorada per aspectes com la "traïció" dels socialistes amb la regulació del preu dels lloguers. Pablo Iglesias, vicepresident del govern espanyol, ha evidenciat les discrepàncies en l'homenatge als quaranta anys del cop d'Estat del 23-F: no ha aplaudit el discurs del rei Felip VI.
La formació de Carles Puigdemont va reclamar dilluns a Aragonès que posés damunt la taula una proposta per tirar endavant el procés després que l'independentisme hagi superat el 50% dels vots en les últimes eleccions, i considera que l'única opció "real" és que hi hagi un acord a tres bandes -sense els comuns- per dotar la legislatura d'estabilitat. La negociació, fins ahir, no s'havia endinsat en qüestions de noms i responsabilitats institucionals, malgrat que dins de Junts i d'ERC existeixen múltiples travesses amb candidats per entrar al Parlament i al Govern. El ball de noms inclou el de Borràs, que té dues opcions: quedar-se a la cambra -hi ha dirigents que la veuen com a presidenta- o bé ser a l'executiu ocupant la vicepresidència i una conselleria associada.
Abans de la cita amb Junts hi va haver la segona reunió entre ERC i la CUP. En aquesta trobada, els republicans i els anticapitalistes van abordat un "pla de xoc" destinat a "permetre fer un canvi profund en el model de seguretat i ordre públic de Catalunya", segons han informat els republicans en un comunicat. El paper dels Mossos d'Esquadra i de la Brimo, en concret, han centrat el debat els últims dies arran del paper de la policia catalana en les protestes per l'empresonament del raper Pablo Hasél. La CUP, en la trobada de la setmana passada amb Junts, va demanar la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Sàmper, i canvis a la Brimo. Els anticapitalistes, en un altre comunicat fet públic poc després, han observat "avenços" en clau social i nacional.
D'entre els negociadors que mantenen canals oberts aquests dies en poden sortir membres del Govern, tot i que la negociació no es troba encara en aquesta fase. Per part de Junts, en aquest sentit, formen part de les travesses Elsa Artadi -que ara és diputada electa i cap de files a Barcelona- i Josep Rius, tot i que hi ha altres noms com el d'Albert Batet que també podrien acabar entrant en un executiu de coalició. Pel que fa a ERC, qui es perfila com a puntal és Laura Vilagrà, número dos d'Aragonès a la llista del 14-F. Ester Capella i Teresa Jordà també tenen números de continuar dins l'executiu per la banda republicana, com passa amb Damià Calvet i Jordi Puigneró pel que fa a Junts.
Junts la reclama i considera que li pertoca per la correlació de forces que es deriva del 14-F, tot i que la CUP no descarta assumir-la, qüestió que debatrà el pròxim cap de setmana. La formació de Carles Puigdemont, segons han assenyalat fonts del partit a l'ACN, veuen "lògic" disposar del lideratge a la cambra, i reclamen a ERC que qualsevol acord de legislatura no comenci amb "defectes". Els anticapitalistes debaten aquests dies amb la militància quin grau de responsabilitat institucional agafen en aquesta legislatura, i és en aquest sentit que no descarten ni integrar-se al Govern ni presidir el Parlament. Els socis actuals a l'executiu veuen amb bons ulls que se sumin al gabinet i que tinguin responsabilitats a la mesa, però Junts no transigeix amb el fet que la CUP disposi del segon càrrec del país.
A la reunió, la CUP ha criticat el paper de la conselleria d'Interior. Ha traslladat a Junts "l'emergència" de frenar la repressió contra les mobilitzacions i establir "mesures de xoc" per canviar aquesta dinàmica. Ahir, en la reunió que els anticapitalistes van mantenir amb ERC, es va abordar la necessitat d'un canvi "profund" als Mossos. La CUP i Junts també s'han conjurat per consolidar un pacte nacional antifeixista i establir mesures per frenar l'augment de l'extrema dreta.
Ahir es va produir la segona reunió entre ERC i Junts, que va servir ahir per centrar-se en el "consens estratègic", segons han informat les dues formacions en dos comunicats. Els equips es tornaran a citar en els propers dies per continuar abordant la investidura de Pere Aragonès, que no només necessita els vots de Junts sinó que requereix el suport -vot afirmatiu o abstenció- de la CUP o bé dels comuns. Si s'ha començat pel "consens estratègic" és perquè tant el partit liderat a les urnes per Laura Borràs com el comandat per Oriol Junqueras pretenen establir bases sòlides per la legislatura i evitar discrepàncies tant al Parlament com a Madrid en clau de procés i negociació amb l'Estat.
"Els dos partits treballen l'estratègia compartida per avançar cap a la República catalana com un dels principals àmbits en els quals es puguin trobar punts d'acord", assenyalava el comunicat d'ERC. Existeixen discrepàncies entre els dos socis sobre com han de ser els propers passos del procés: en campanya, Junts ha defensat en paral·lel l'activació de la declaració d'independència i el referèndum acordat; els republicans han basat el missatge en la votació pactada i l'amnistia. Una altra divergència és el paper dels comuns, que ERC vol dins del Govern i Junts descarta arribar a acords amb ells. Dins del concepte d'unitat estratègica també hi cap el front de Madrid, on els de Borràs aspiren a embridar l'estratègia dels republicans, basada en el diàleg amb el govern espanyol. Al Congrés és on més evidents han estat les discrepàncies entre independentistes.
La relació amb la Moncloa no és senzilla, més aviat el contrari, perquè Pedro Sánchez continua negant-se a abordar el referèndum i l'amnistia, i guarda dins d'un calaix els indults. Aquesta tarda, des del Senat, ha tornat a apostar per un executiu format pel PSC -vencedor en vots i escons el 14-F- i els comuns, com passa a l'Estat. Segons Sánchez, cal passar pàgina de la "malenconia" independentista. El cert, però, és que la relació entre el PSOE i Podem està deteriorada per aspectes com la "traïció" dels socialistes amb la regulació del preu dels lloguers. Pablo Iglesias, vicepresident del govern espanyol, ha evidenciat les discrepàncies en l'homenatge als quaranta anys del cop d'Estat del 23-F: no ha aplaudit el discurs del rei Felip VI.
La formació de Carles Puigdemont va reclamar dilluns a Aragonès que posés damunt la taula una proposta per tirar endavant el procés després que l'independentisme hagi superat el 50% dels vots en les últimes eleccions, i considera que l'única opció "real" és que hi hagi un acord a tres bandes -sense els comuns- per dotar la legislatura d'estabilitat. La negociació, fins ahir, no s'havia endinsat en qüestions de noms i responsabilitats institucionals, malgrat que dins de Junts i d'ERC existeixen múltiples travesses amb candidats per entrar al Parlament i al Govern. El ball de noms inclou el de Borràs, que té dues opcions: quedar-se a la cambra -hi ha dirigents que la veuen com a presidenta- o bé ser a l'executiu ocupant la vicepresidència i una conselleria associada.
Abans de la cita amb Junts hi va haver la segona reunió entre ERC i la CUP. En aquesta trobada, els republicans i els anticapitalistes van abordat un "pla de xoc" destinat a "permetre fer un canvi profund en el model de seguretat i ordre públic de Catalunya", segons han informat els republicans en un comunicat. El paper dels Mossos d'Esquadra i de la Brimo, en concret, han centrat el debat els últims dies arran del paper de la policia catalana en les protestes per l'empresonament del raper Pablo Hasél. La CUP, en la trobada de la setmana passada amb Junts, va demanar la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Sàmper, i canvis a la Brimo. Els anticapitalistes, en un altre comunicat fet públic poc després, han observat "avenços" en clau social i nacional.
D'entre els negociadors que mantenen canals oberts aquests dies en poden sortir membres del Govern, tot i que la negociació no es troba encara en aquesta fase. Per part de Junts, en aquest sentit, formen part de les travesses Elsa Artadi -que ara és diputada electa i cap de files a Barcelona- i Josep Rius, tot i que hi ha altres noms com el d'Albert Batet que també podrien acabar entrant en un executiu de coalició. Pel que fa a ERC, qui es perfila com a puntal és Laura Vilagrà, número dos d'Aragonès a la llista del 14-F. Ester Capella i Teresa Jordà també tenen números de continuar dins l'executiu per la banda republicana, com passa amb Damià Calvet i Jordi Puigneró pel que fa a Junts.