La solitud d'Interior

El conseller Miquel Sàmper és l'últim responsable polític de la seguretat en patir la volatilitat del càrrec, clau en la nova legislatura, i en rebre el foc amic dels seus companys de partit

Miquel Sàmper, conseller d'Interior.
Miquel Sàmper, conseller d'Interior. | Adrià Costa
27 de febrer del 2021
Actualitzat el 01 de març a les 8:18h
"Torna la Setmana Tràgica". Són paraules que van ressonar a la conselleria d'Interior quan es va començar a detectar el to de les protestes al carrer per l'empresonament de Pablo Hasél. A més d'un li van venir al cap els enfrontaments entre manifestants i Mossos d'Esquadra durant els dies més durs de les concentracions contra la sentència del Tribunal Suprem sobre els líders del procés. I, en essència, les reverberacions polítiques de l'octubre del 2019 i del febrer del 2021 han estat les mateixes, amb la diferència que el conseller ha canviat. Ara ho és Miquel Sàmper, substitut de Miquel Buch, que després del veredicte de Manuel Marchena va viure els dies més durs en el càrrec. En els dos moments, el paper dels Mossos i del conseller ha estat qüestionat.

En el cas de Sàmper, fins i tot per veus del seu propi partit. Fonts de Junts remarquen que el malestar amb la candidata de la formació a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs, es remunta a un tuit crític amb l'actuació de la policia a la rave de Llinars del Vallès, i que va continuar amb una altra piulada referida a actuacions -sense concretar- dels Mossos en campanya. Però el que va acabar de produir un desgast va ser que Junts, després de reunir-se per primera vegada amb la CUP per explorar la formació del nou Govern, especifiqués en un comunicat que era crítica amb la "violència viscuda" durant les protestes i que els "errors" de la policia no podien quedar "impunes".

Les mateixes veus consultades insisteixen, a banda, que el contingut del comunicat no era conegut per Sàmper, que al cap d'una estona va comparèixer per constatar la "urgència" d'un debat sobre l'ordre públic a Catalunya. En aquell moment, tant a Interior com a Junts ja tenien coneixement directe que les negociacions amb la CUP podien embarrancar per la banda dels Mossos, tenint en compte que els anticapitalistes havien exigit la dimissió de Sàmper i també la dissolució de la Brimo. En la reunió de la CUP amb ERC d'aquest divendres, encara sota l'influx dels aldarulls del cap de setmana passat i d'imatges com l'encapsulament a Gran de Gràcia, les dues delegacions van posar fil a l'agulla per reformar el cos "a curt termini". Les bales de foam, la intervenció en desnonaments i les acusacions a maniestants centren les converses.


La compareixença del conseller va servir per calmar els ànims i permetre continuar endavant amb les converses, però això no va impedir que Sàmper certifiqués -ho va admetre públicament diumenge passat- la "solitud" que havia sentit. Va arribar al Govern al setembre per substituir Buch, el cap del qual havia perillat en diverses fases de la presidència de Quim Torra, i tenia aspiracions de continuar-hi en funció de com anés el resultat de les eleccions. La direcció de Junts li va demanar que no es presentés a les primàries per ser a les llistes -a diferència del que van fer Meritxell Budó, Damià Calvet, Jordi Puigneró i Ramon Tremosa-, però li va fer saber que comptaven amb ell.

Malgrat això, ERC ja es prepara, amb el resultat del 14-F sota el braç, per assumir Interior després de mesos de consultes amb experts. Pere Aragonès no és aliè al que s'ha produït les dues últimes setmanes a la conselleria. De fet, estava informat del missatge que llançaria Pere Ferrer, director dels Mossos, negant -al cap d'unes hores que parlés Sàmper- la necessitat d'un debat urgent sobre el model d'ordre públic. Els republicans ja tenen plantejat un full de ruta per "refer" Interior amb una estratègia basada en la prevenció i en la mediació, tal com consta en els documents interns.

Entre la policia "democràtica" i l'ordre

Fins que van esclatar els aldarulls, els mèrits principals que exhibia Sàmper eren la restitució de Josep Lluís Trapero al capdavant del cos -i a qui va demanar que la detenció de Hasél a la Universitat de Lleida fos quirúrgica- i també haver apartat la policia del debat polític. L'atac a la comissaria de Vic i el foc als carrers del centre de Barcelona van alterar l'equació. La condemna dels actes vandàlics per part del Govern no va arribar fins als sis dies consecutius d'aldarulls: Aragonès va comparèixer dilluns per apuntar que "saquejar comerços" i enfrontar-se als Mossos no formaven part de la llibertat d'expressió. Meritxell Budó ho va refermar l'endemà.

Amb un matís, això sí: fer costat a la policia catalana, això sí, també és investigar les actuacions "no reglamentàries" que s'hagin pogut produir. Dins de Junts existeixen dos tipus de veus, segons diverses fonts consultades: un grup que focalitza les crítiques en la Brimo i reclama que els Mossos s'emmirallin en estàndards "democràtics" -la diputada electa Aurora Madaula, per exemple, ha fet públic aquest discurs-; i un altre que lamenta estar "cedint el discurs d'ordre" cap a ERC. Aquests dirigents han trobat a faltar "condemnes" enèrgiques dels actes de vandalisme de les últimes setmanes.

Sàmper, en certa manera, s'ha trobat en la mateixa situació que Buch, per bé que en el cas del seu antecessor tenia el president crític ambla seva feina i aquesta vegada qui comanda Interior es troba enmig d'un executiu en funcions i d'unes negociacions complexes amb ERC i la CUP per tirar endavant la legislatura. Els fets del les últimes setmanes constitueixen, també, un avís per qui s'acabi asseient al despatx del Passeig de Sant Joan amb el carrer Diputació. Sobretot si els anticapitalistes tenen la clau de la governabilitat o, fins i tot, acaben influint sobre els nomenaments a l'executiu.
Arxivat a