23
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
20:07h
La segona reunió entre ERC i Junts, les dues principals formacions independentistes al Parlament i actuals socis de Govern, ha servit per centrar-se en el "consens estratègic", segons han informat les dues formacions en dos comunicats. Els equips es tornaran a citar en els propers dies per continuar abordant la investidura de Pere Aragonès, que no només necessita els vots de Junts sinó que requereix el suport -vot afirmatiu o abstenció- de la CUP o bé dels comuns. Si s'ha començat pel "consens estratègic" és perquè tant el partit liderat a les urnes per Laura Borràs com el comandat per Oriol Junqueras pretenen establir bases sòlides per la legislatura i evitar discrepàncies tant al Parlament com a Madrid en clau de procés i negociació amb l'Estat.
"Els dos partits treballen l'estratègia compartida per avançar cap a la República catalana com un dels principals àmbits en els quals es puguin trobar punts d'acord", assenyala el comunicat d'ERC. Existeixen discrepàncies entre els dos socis sobre com han de ser els propers passos del procés: en campanya, Junts ha defensat en paral·lel l'activació de la declaració d'independència i el referèndum acordat; els republicans han basat el missatge en la votació pactada i l'amnistia. Una altra divergència és el paper dels comuns, que ERC vol dins del Govern i Junts descarta arribar a acords amb ells. Dins del concepte d'unitat estratègica també hi cap el front de Madrid, on els de Borràs aspiren a embridar l'estratègia dels republicans, basada en el diàleg amb el govern espanyol. Al Congrés és on més evidents han estat les discrepàncies entre independentistes.
La relació amb la Moncloa no és senzilla, més aviat el contrari, perquè Pedro Sánchez continua negant-se a abordar el referèndum i l'amnistia, i guarda dins d'un calaix els indults. Aquesta tarda, des del Senat, ha tornat a apostar per un executiu format pel PSC -vencedor en vots i escons el 14-F- i els comuns, com passa a l'Estat. Segons Sánchez, cal passar pàgina de la "malenconia" independentista. El cert, però, és que la relació entre el PSOE i Podem està deteriorada per aspectes com la "traïció" dels socialistes amb la regulació del preu dels lloguers. Pablo Iglesias, vicepresident del govern espanyol, ha evidenciat les discrepàncies en l'homenatge als quaranta anys del cop d'Estat del 23-F: no ha aplaudit el discurs del rei Felip VI.
La formació de Carles Puigdemont va reclamar ahir a Aragonès que posi damunt la taula una proposta per tirar endavant el procés després que l'independentisme hagi superat el 50% dels vots en les últimes eleccions, i considera que l'única opció "real" és que hi hagi un acord a tres bandes -sense els comuns- per dotar la legislatura d'estabilitat. La negociació, fins ahir, no s'havia endinsat en qüestions de noms i responsabilitats institucionals, malgrat que dins de Junts i d'ERC existeixen múltiples travesses amb candidats per entrar al Parlament i al Govern. El ball de noms inclou el de Borràs, que té dues opcions: quedar-se a la cambra -hi ha dirigents que la veuen com a presidenta- o bé ser a l'executiu ocupant la vicepresidència i una conselleria associada.
Abans de la cita amb Junts hi ha hagut la segona reunió entre ERC i la CUP. En aquesta trobada, els republicans i els anticapitalistes han abordat un "pla de xoc" destinat a "permetre fer un canvi profund en el model de seguretat i ordre públic de Catalunya", segons han informat els republicans en un comunicat. El paper dels Mossos d'Esquadra i de la Brimo, en concret, han centrat el debat els últims dies arran del paper de la policia catalana en les protestes per l'empresonament del raper Pablo Hasél. La CUP, en la trobada de la setmana passada amb Junts, va demanar la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Sàmper, i canvis a la Brimo. Els anticapitalistes, en un altre comunicat fet públic poc després, han observat "avenços" en clau social i nacional.
Una de les possibilitat que ha deixat oberta la CUP és la de presidir el Parlament, tal com consta en el document que han fet arribar a la militància per debatre en les assemblees obertes. Els anticapitalistes no descarten assumir una plaça a la mesa de la cambra ni tampoc entrar al Govern, per bé que aquesta última opció genera molt debat intern dins la formació, que aquest dissabte celebra un consell polític en el qual encara no es prendrà cap decisió definitiva sobre cap de les dues qüestions.
D'entre els negociadors que mantenen canals oberts aquests dies en poden sortir membres del Govern, tot i que la negociació no es troba encara en aquesta fase. Per part de Junts, en aquest sentit, formen part de les travesses Elsa Artadi -que ara és diputada electa i cap de files a Barcelona- i Josep Rius, tot i que hi ha altres noms com el d'Albert Batet que també podrien acabar entrant en un executiu de coalició. Pel que fa a ERC, qui es perfila com a puntal és Laura Vilagrà, número dos d'Aragonès a la llista del 14-F. Ester Capella i Teresa Jordà també tenen números de continuar dins l'executiu per la banda republicana, com passa amb Damià Calvet i Jordi Puigneró pel que fa a Junts.
La carpeta d'Interior
Interior serà una de les carpetes calentes del futur executiu. Al gabinet de Pere Aragonès no va suposar cap sorpresa que Pere Ferrer, director dels Mossos, fes costat divendres als Mossos d'Esquadra i ajornés el debat sobre el model d'ordre públic que havia proposat feia tan sols unes hores el conseller d'Interior, Miquel Sàmper. Havia existit coordinació entre el missatge de Ferrer i el posicionament d'Aragonès, que ha esperat a comparèixer fins aquest dilluns, completats sis dies d'aldarulls al carrer des de l'empresonament de Hasél. Els moviments entre bambolines d'aquests dies s'emmarquen dins d'una tendència de fons que desembocarà -sempre en funció de si hi ha un acord per posar en marxa el nou Govern- en l'assumpció d'Interior per part d'ERC. Un cop Aragonès ha superat Junts per un escàs marge, els republicans es preparen per governar una conselleria que no han controlat en tota l'etapa autonòmica.
2/216305
Fonts governamentals consultades per NacióDigital assenyalen que el disseny d'un model d'ordre públic "integral" fa mesos que es treballa des de la maquinària republicana. Interior és la carpeta més calenta de la negociació establerta per formar Govern després de les eleccions del 14-F, perquè l'actuació dels Mossos a l'hora de frenar les protestes els ha situat de nou a l'ull de l'huracà. Fins al punt que Junts, el partit de Sàmper, ha estat crítica amb maniobres "inacceptables" de la policia catalana. El partit fa costat al cos, com ha reiterat Elsa Artadi, però al mateix temps demana ser "exigent" a l'hora d'investigar actuacions que podrien haver estat allunyades dels protocols. Sàmper, això sí, ha admès haver-se sentit "molt sol" aquests dies.
Durant la campanya electoral, Aragonès ja va avançar que la "feminització" de tota l’acció del Govern havia d'impregnar també la conselleria d'Interior i que es prioritzaria el fet de posar-hi al capdavant una consellera. Per ara, Montserrat Tura ha estat l'única dona que ha comandar aquest departament, la dirigent que més ben valorada ha estat i continua estant per part del cos dels Mossos. L'experiència de Joan Saura, que va assumir Interior amb el segon tripartit, no va ser satisfactòria. Es va convertir en el primer conseller del ram que no era del partit que ostentava la presidència.
Temor pels aldarulls
Aragonès va comparèixer ahir públicament des de la Zona Franca després d'una setmana de protestes que han acabat amb disturbis al carrer per traslladar un doble missatge en nom del Govern: fer una crida a la "calma" i, al mateix temps, demanar "responsabilitat" als partits per no "criminalitzar" manifestants, la majoria dels quals, ha defensat, mantenen una actitud pacífica. "El saqueig d'un comerç, la crema de mobiliari públic o l'enfrontament amb servidors públics no són llibertat de manifestació i d'expressió", va assegurar. El Govern ha fet costat avui als comerciants del Passeig de Gràcia amb la presència dels consellers Ramon Tremosa i Miquel Sàmper.
2/216355
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha refermat aquest dimarts el suport al cos, però al mateix temps ha indicat que fer costat a la policia catalana també suposa "investigar" totes aquelles actuacions "no reglamentàries" que es puguin haver produït al llarg dels últims dies. S'ha referit, fent servir expressions ja verbalitzades pel director general de la Policia, Pere Ferrer, a "errors tàctics" com els comesos a Gran de Gràcia aquest dissabte, on es va encapsular un grup de manifestants.
"Donar suport als Mossos vol dir investigar tots els fets que podrien ser no reglamentaris. Una cosa no va desvinculada de l'altra", ha remarcat Budó en la roda de premsa posterior al consell executiu d'aquest dimarts, des de la qual també ha criticat els "actes de saqueig" registrats els últims dies al centre de Barcelona. La consellera també ha indicat que l'executiu defensa la llibertat d'expressió i de manifestació, aquests dies al centre del debat després de l'empresonament de Hasél. La detenció del raper és la guspira que ha motivat les mobilitzacions i ha impactat en les converses.
"Els dos partits treballen l'estratègia compartida per avançar cap a la República catalana com un dels principals àmbits en els quals es puguin trobar punts d'acord", assenyala el comunicat d'ERC. Existeixen discrepàncies entre els dos socis sobre com han de ser els propers passos del procés: en campanya, Junts ha defensat en paral·lel l'activació de la declaració d'independència i el referèndum acordat; els republicans han basat el missatge en la votació pactada i l'amnistia. Una altra divergència és el paper dels comuns, que ERC vol dins del Govern i Junts descarta arribar a acords amb ells. Dins del concepte d'unitat estratègica també hi cap el front de Madrid, on els de Borràs aspiren a embridar l'estratègia dels republicans, basada en el diàleg amb el govern espanyol. Al Congrés és on més evidents han estat les discrepàncies entre independentistes.
La relació amb la Moncloa no és senzilla, més aviat el contrari, perquè Pedro Sánchez continua negant-se a abordar el referèndum i l'amnistia, i guarda dins d'un calaix els indults. Aquesta tarda, des del Senat, ha tornat a apostar per un executiu format pel PSC -vencedor en vots i escons el 14-F- i els comuns, com passa a l'Estat. Segons Sánchez, cal passar pàgina de la "malenconia" independentista. El cert, però, és que la relació entre el PSOE i Podem està deteriorada per aspectes com la "traïció" dels socialistes amb la regulació del preu dels lloguers. Pablo Iglesias, vicepresident del govern espanyol, ha evidenciat les discrepàncies en l'homenatge als quaranta anys del cop d'Estat del 23-F: no ha aplaudit el discurs del rei Felip VI.
La formació de Carles Puigdemont va reclamar ahir a Aragonès que posi damunt la taula una proposta per tirar endavant el procés després que l'independentisme hagi superat el 50% dels vots en les últimes eleccions, i considera que l'única opció "real" és que hi hagi un acord a tres bandes -sense els comuns- per dotar la legislatura d'estabilitat. La negociació, fins ahir, no s'havia endinsat en qüestions de noms i responsabilitats institucionals, malgrat que dins de Junts i d'ERC existeixen múltiples travesses amb candidats per entrar al Parlament i al Govern. El ball de noms inclou el de Borràs, que té dues opcions: quedar-se a la cambra -hi ha dirigents que la veuen com a presidenta- o bé ser a l'executiu ocupant la vicepresidència i una conselleria associada.
Abans de la cita amb Junts hi ha hagut la segona reunió entre ERC i la CUP. En aquesta trobada, els republicans i els anticapitalistes han abordat un "pla de xoc" destinat a "permetre fer un canvi profund en el model de seguretat i ordre públic de Catalunya", segons han informat els republicans en un comunicat. El paper dels Mossos d'Esquadra i de la Brimo, en concret, han centrat el debat els últims dies arran del paper de la policia catalana en les protestes per l'empresonament del raper Pablo Hasél. La CUP, en la trobada de la setmana passada amb Junts, va demanar la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Sàmper, i canvis a la Brimo. Els anticapitalistes, en un altre comunicat fet públic poc després, han observat "avenços" en clau social i nacional.
Una de les possibilitat que ha deixat oberta la CUP és la de presidir el Parlament, tal com consta en el document que han fet arribar a la militància per debatre en les assemblees obertes. Els anticapitalistes no descarten assumir una plaça a la mesa de la cambra ni tampoc entrar al Govern, per bé que aquesta última opció genera molt debat intern dins la formació, que aquest dissabte celebra un consell polític en el qual encara no es prendrà cap decisió definitiva sobre cap de les dues qüestions.
D'entre els negociadors que mantenen canals oberts aquests dies en poden sortir membres del Govern, tot i que la negociació no es troba encara en aquesta fase. Per part de Junts, en aquest sentit, formen part de les travesses Elsa Artadi -que ara és diputada electa i cap de files a Barcelona- i Josep Rius, tot i que hi ha altres noms com el d'Albert Batet que també podrien acabar entrant en un executiu de coalició. Pel que fa a ERC, qui es perfila com a puntal és Laura Vilagrà, número dos d'Aragonès a la llista del 14-F. Ester Capella i Teresa Jordà també tenen números de continuar dins l'executiu per la banda republicana, com passa amb Damià Calvet i Jordi Puigneró pel que fa a Junts.
La carpeta d'Interior
Interior serà una de les carpetes calentes del futur executiu. Al gabinet de Pere Aragonès no va suposar cap sorpresa que Pere Ferrer, director dels Mossos, fes costat divendres als Mossos d'Esquadra i ajornés el debat sobre el model d'ordre públic que havia proposat feia tan sols unes hores el conseller d'Interior, Miquel Sàmper. Havia existit coordinació entre el missatge de Ferrer i el posicionament d'Aragonès, que ha esperat a comparèixer fins aquest dilluns, completats sis dies d'aldarulls al carrer des de l'empresonament de Hasél. Els moviments entre bambolines d'aquests dies s'emmarquen dins d'una tendència de fons que desembocarà -sempre en funció de si hi ha un acord per posar en marxa el nou Govern- en l'assumpció d'Interior per part d'ERC. Un cop Aragonès ha superat Junts per un escàs marge, els republicans es preparen per governar una conselleria que no han controlat en tota l'etapa autonòmica.
2/216305
Fonts governamentals consultades per NacióDigital assenyalen que el disseny d'un model d'ordre públic "integral" fa mesos que es treballa des de la maquinària republicana. Interior és la carpeta més calenta de la negociació establerta per formar Govern després de les eleccions del 14-F, perquè l'actuació dels Mossos a l'hora de frenar les protestes els ha situat de nou a l'ull de l'huracà. Fins al punt que Junts, el partit de Sàmper, ha estat crítica amb maniobres "inacceptables" de la policia catalana. El partit fa costat al cos, com ha reiterat Elsa Artadi, però al mateix temps demana ser "exigent" a l'hora d'investigar actuacions que podrien haver estat allunyades dels protocols. Sàmper, això sí, ha admès haver-se sentit "molt sol" aquests dies.
Durant la campanya electoral, Aragonès ja va avançar que la "feminització" de tota l’acció del Govern havia d'impregnar també la conselleria d'Interior i que es prioritzaria el fet de posar-hi al capdavant una consellera. Per ara, Montserrat Tura ha estat l'única dona que ha comandar aquest departament, la dirigent que més ben valorada ha estat i continua estant per part del cos dels Mossos. L'experiència de Joan Saura, que va assumir Interior amb el segon tripartit, no va ser satisfactòria. Es va convertir en el primer conseller del ram que no era del partit que ostentava la presidència.
Temor pels aldarulls
Aragonès va comparèixer ahir públicament des de la Zona Franca després d'una setmana de protestes que han acabat amb disturbis al carrer per traslladar un doble missatge en nom del Govern: fer una crida a la "calma" i, al mateix temps, demanar "responsabilitat" als partits per no "criminalitzar" manifestants, la majoria dels quals, ha defensat, mantenen una actitud pacífica. "El saqueig d'un comerç, la crema de mobiliari públic o l'enfrontament amb servidors públics no són llibertat de manifestació i d'expressió", va assegurar. El Govern ha fet costat avui als comerciants del Passeig de Gràcia amb la presència dels consellers Ramon Tremosa i Miquel Sàmper.
2/216355
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha refermat aquest dimarts el suport al cos, però al mateix temps ha indicat que fer costat a la policia catalana també suposa "investigar" totes aquelles actuacions "no reglamentàries" que es puguin haver produït al llarg dels últims dies. S'ha referit, fent servir expressions ja verbalitzades pel director general de la Policia, Pere Ferrer, a "errors tàctics" com els comesos a Gran de Gràcia aquest dissabte, on es va encapsular un grup de manifestants.
"Donar suport als Mossos vol dir investigar tots els fets que podrien ser no reglamentaris. Una cosa no va desvinculada de l'altra", ha remarcat Budó en la roda de premsa posterior al consell executiu d'aquest dimarts, des de la qual també ha criticat els "actes de saqueig" registrats els últims dies al centre de Barcelona. La consellera també ha indicat que l'executiu defensa la llibertat d'expressió i de manifestació, aquests dies al centre del debat després de l'empresonament de Hasél. La detenció del raper és la guspira que ha motivat les mobilitzacions i ha impactat en les converses.