La presa de pèl

Rep El Despertador cada matí al teu correu

El PSOE ha guanyat, a través de Salvador Illa, les eleccions catalanes del 14-F. I Podem, representada per Jéssica Albiach i els comuns, ha resistit al vendaval de vot útil i ha mantingut els seus vuit escons. Però els resultats no han estat pas un bàlsam i el govern espanyol viu dies convulsos. El partit del vicepresident espanyol Pablo Iglesias es resisteix a deixar-se engolir per la pulsió liberal i centralista del PSOE i intenta mantenir el seu programa socialdemòcrata de mínims. I Pedro Sánchez intenta marcar territori en l'intent de situar-se en posicions centrals i residualitzar els seus socis.

El darrer xoc s'ha produït amb la regulació dels lloguers, però les topades també han tingut a veure amb l'estructura institucional de l'Estat i amb l'aproximació d'uns i altres al procés català. Si llegiu el pacte de govern entre el PSOE i Podem no hi ha un compromís explícit de regular els lloguers a escala estatal, però l'assumpte s'aborda i és evident que fer-ho es flaira en l'acord. Fins i tot el PSC, quan al Parlament va votar en contra de la regulació que avalaven els comuns i els partits independentistes, va dir que on calia fer-ho i es faria seria al Congrés.

A l'hora de la veritat res de res i ara els socialistes apel·len al lliure mercat i la propietat privada. Però no és només l'assumpte dels lloguers, que per Iglesias i els seus és un tema nuclear per deixar la seva empremta. El PSOE ultima amb el PP un acord per renovar el Poder Judicial que podria assumir que ni Podem ni els partits independentistes tinguin capacitat de promoure vocals al govern dels jutges. I Sánchez no està disposat a prendre mesures efectives en temes com el procés català, el control democràtic a la corona o la llibertat d'expressió que facin que Espanya tingui de "democràcia plena" alguna cosa més que el títol que els dona el The Economist.

La sensació a Podem és de presa de pèl. Una sensació que també es fa extensiva a ERC que, entre dures crítiques de Junts, ha facilitat la investidura de Sánchez, l'aprovació dels pressupostos i l'estat d'alarma. Tot plegat a l'espera d'uns indults encara sense data ni certeses, d'uns fons europeus que la Generalitat no podrà gestionar com volia, i d'una regulació dels lloguers que segurament acabarà tombant el Tribunal Constitucional. Un excés de confiança que, per força, els ha d’obligar a rectificar i endurir la seva estratègia al Congrés.

Gabriel Rufián sempre diu que el PSOE "no fa", que al PSOE "se l'obliga a fer". I segurament té raó. Però de la mateixa manera que el portaveu d'ERC assumeix, amb realisme, que Sánchez no és federalista ni reformista ni d'esquerres per iniciativa pròpia hauria d'assumir, ell i la resta d'actors, que mentre s'hagi de fer política a Madrid tal vegada seria més fàcil sortir-se'n des de la unitat. Si Podem, però també ERC, Junts, PDECat, CUP, PNB, BNG, Compromís, EH Bildu i Més País, per esmentar les forces que no abracen el desacreditat i immobilista règim del 78, acordessin un programa de mínims segurament ho tindrien més fàcil i el PSOE no tindria escapatòria.  
  

---

Avui no et perdis

»La Moncloa respon a Podem que també s'ha de garantir el dret a la propietat de l'habitatge; per Sara González.

»El règim del 78 amaga les esquerdes en el quarantè aniversari del 23‑F; per Pep Martí.

» Fil directe: «23-F, el triomf pòstum d'Armada?»; per Pep Martí.

» El PSOE, el PP i Vox es neguen a revisar la inviolabilitat del rei; per Joan Obiols.

»Els partits exploren com curtcircuitar Vox al Parlament i deixar-lo fora de la mesa; per Sara González.

»ERC i Junts centren en la unitat estratègica la negociació per la investidura d'Aragonès; per Oriol March.

»Què passarà si Puigdemont perd definitivament la immunitat?; per Bernat Surroca.

» El continuisme s'imposa amb claredat a les eleccions de Pimec; per Pep Martí.

» Argimon proposa flexibilitzar les restriccions al comerç i la restauració.

»Mapa | El nombre d'aules confinades cau al nivell més baix des de Nadal; per Roger Tugas Vilardell.
 

---

 El passadís

Foment del Treball va rebre dilluns la visita de representants del govern espanyol per explicar-los de primera mà el pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030 que ja va ser presentat el desembre passat com un nou anunci de pluja de milions. En aquest cas, el president de Renfe, Isaías Táboas, i el coordinador del Pla de Rodalies, Pere Macias, van tornar a exposar les promeses d'inversions i modernització en un ambient amable davant Josep Sánchez Llibre i altres dirigents de la patronal que van demanar "apropar la gestió de totes les infraestructures importants al territori", però deixant clar que no pretenien incomodar massa: "No parlem de traspàs!", va dir un dels representants de Foment.

Entre moltes dades i enmig de la revolta de Foment pels saquejos d'aquestes nits, Táboas va detallar un fet curiós: la despesa en netejar grafitis a vagons de Renfe a Catalunya és superior als cinc milions d'euros anuals, mentre que a Madrid es queda en només un i mig. Un dels motius d'aquesta diferència és que l'empresa pública disposa a Catalunya d'una trentena de punts d'estacionament nocturn de trens, cosa que en dificulta la vigilància contra els actes vandàlics.

Vist i llegit

El cop d'estat del 23-F, del que ahir es commemoraven els 40 anys, va posar en alerta les casernes i també els mitjans de comunicació. Un dels epicentres del cop, amb els tancs al carrer, va ser a València. El veterà periodista J.J. Pérez Benlloch era aleshores el director del Diario de Valencia, de tendència progressista, i en aquest article en primera persona a El Temps va recordar com van passar aquella nit a la redacció. Van decidir que el diari sortiria en defensa de la democràcia i ningú va voler marxar a casa malgrat que els militars es van presentar a la redacció. També hi ha algunes anècdotes divertides.

 L'efemèride

El 24 de febrer de 2005, avui fa 16 anys, unes paraules del president del Govern, Pasqual Maragall, sacsejaven la política catalana i hi introduïen un nou concepte que explica moltes coses que han passat els darrers anys, singularment a l’espai de l’antiga CDC, ara dividit entre les sigles de Junts, PDECat i PNC. "Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%", va etzibar el líder del tripartit a l'aleshores cap de l’oposició i líder de CiU, Artur Mas. El terrabastall polític va ser enorme malgrat que Maragall va retirar les seves paraules.

Maragall es referia, després dels problemes amb les obres la línia 5 del Metro al Carmel, a les comissions il·legals per obra pública que haurien cobrat els nacionalistes i que aquell mateix dia havia apuntat un editorial d'El Periódico. Allò va indignar als convergents, però Maragall no havia errat el tret i els casos de corrupció es van anar destapant i succeint fins a la dissolució del partit. El 3% s'havia cobrat per finançar-lo i encara hi ha judicis oberts i també la lògica que s'aplicava per cobrar comissions a través del Palau de la Música. Aquest darrer cas, sumat als escàndols dels Pujol, va provocar la dissolució de CDC i la retirada de Mas, que a principis del 2018 va deixar la presidència del PDECat. Recupereu aquí el cara a cara d'alt voltatge entre Maragall i Mas.

 L'aniversari

El 24 de febrer de l'any 1837 naixia a Santiago de Compostel·la, a Galícia, la poetessa i novel·lista en llengua gallega i castellana Rosalía de Castro, que era filla il·legítima d'una noble i d'un capellà. Va ser una figura en l'anomenat "Ressorgir" de les lletres gallegues. Cantares gallegos, del 1863, és una de les primeres grans obres literàries que, de nou, es va escriure en aquesta llengua germana del portuguès. Aquest documental ens acosta a la seva figura, en el seu temps ja compromesa amb els drets de la dona.

 ​Fes clic aquí per rebre'l