40 anys del 23-F

El Govern vincula el PSOE i el PP a la «pulsió» contra Catalunya del 23-F

Budó assegura que la votació del suplicatori de Puigdemont a l'Eurocambra i el

per Oriol March , 23 de febrer de 2021 a les 15:00 |
Pere Aragonès i Meritxell Budó, en la reunió del Govern del 23 de febrer del 2021. | Govern
Meritxell Budó, consellera de la Presidència i portaveu del Govern, ha arrencat la roda de premsa amb una valoració dels quaranta anys del cop d'Estat del 23-F que es compleixen aquest dimarts. Segons Budó, l'esperit "involucionista" concretat amb l'entrada del tinent coronel Tejero al Congrés dels Diputats no ha "desaparegut", i ha reflexionat que la "pulsió" contra Catalunya dels dos principals partits espanyols -PP i PSOE- s'ha mantingut al llarg de les últimes quatre dècades.

La consellera i dirigent de Junts ha assenyalat que existeix un problema "estructural" i no "resolt" en clau territorial que ha de passar per un referèndum a Catalunya i l'amnistia per als dirigents empresonats. "El problema s'ha de solucionar des de la via política. Reconèixer el conflicte, exercir l'autodeterminació i posar en marxa l'amnistia seria la commemoració en un estat democràtic", ha indicat Budó.


Com a exemples de vigència de "l'esperit" del 23-F en el PP i el PSOE, la consellera ha citat el cas del suplicatori de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que es vota aquesta tarda en comissió al Parlament Europeu i al qual el PSOE farà costat juntament amb el PP, Vox i Ciutadans. També s'ha referit al cas de la llei mordassa, que es manté vigent malgrat que ja fa quasi tres anys que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa.

Els partits independentistes del Congrés han denunciat que s'homenatgi un cop d'estat i han reclamat conèixer "amb llums i taquígrafs" quin va ser el paper de Joan Carles I en el 23-F. ERC, Junts, CUP, PDECat, Bildu i el BNG han registrat una proposició no de llei perquè es desclassifiquin i es facin públics tots els documents escrits, sonors o de vídeo que permetin saber la veritat. "Més enllà de la versió oficial, hi ha indicis fonamentats que el cop del 23-F va ser una operació d'Estat", asseguren.


[noticiadiari]2/216339[noticiadiari]
Els partits, que han comparegut conjuntament, no participaran de l'acte presidit pel rei Felip VI i han denunciat el règim del 78 com a "cadenat" que suposa per als ciutadans catalans, bascos i gallecs, així com per a les classes populars, i que impedeix que s'avanci "cap a un escenari democràtic basat en la llibertat nacional i la justícia social".


Les formacions que han plantat l'acte denuncien que mentre l'Estat segueixi sustentat sobre el mateixos estaments polítics, judicials, policials i monàrquics de fa 40 anys "ni existirà normalitat democràtica ni aquest Estat podrà ser considerat com una democràcia plena". Precisament, una afirmació del líder de Podem, Pablo Iglesias, que ha obert una escletxa amb el PSOE en la coalició a la Moncloa. Tot i això, el vicepresident sí que serà present a l'acte d'homenatge.

Felip VI elogia el seu pare

Felip VI ha elogiat el paper del seu pare, Joan Carles de Borbó, durant el 23-F. En un acte al Congrés de commemoració dels 40 anys del fracàs del cop d'estat ha proclamat que el rei emèrit "va complir el seu compromís amb la Constitució" amb una actitud de "mantenir l'ordre constitcuional dins de la legalitat vigent". Felñip VI ha destacat la "fermesa i autoritat" de Joan Carles I com a "determinants per al triomf de la democràcia". El rei ha explicat que va ser testimoni d'aquell episodi. 

El cap de l'Estat ha aprofitat el seu discurs per fer una defensa molt nítida de l'actual sistema polític espanyol. El monarca ha fet una lloança de la Constitució de 1978 i ha proclamat que "tenim la responsabilitat i l'obligació moral de continuar amb el nostre projecte comú".  Ha subratllat "el compromís de la Corona per cohesionar i integrar tots els espanyols". 


El monarca ha fet així un reconeixement explícit de la figura del rei emèrit, Joan Carles de Borbó, presentat com la peça clau que va preservar la democràcia després que un sector de l'exèrcit intentés posar fi al canvi polític. L'emèrit, però, ni estava ni se l'espera en l'acte d'aquest dimarts al Congrés. Una absència que és la millor fotografia de l'actual moment que travessa la democràcia espanyola, amb una profunda crisi institucional. El pare del rei va marxar a Abu Dhabi davant de l'allau d'escàndols que l'encerclen i que han suposat una enorme degradació per a la institució monàrquica.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació