23
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
24
de febrer
a les
9:02h
En unes altres circumstàncies, la commemoració dels 40 anys del cop d'estat fracassat del 23-F, presidida pel rei Felip VI al Congrés, hauria estat aprofitada per fer una gran demostració de forces del sistema polític imperant. Però el moment en què ha tingut lloc la celebració ha convertit la festa d'aniversari en la radiografia més precisa de l'actual crisi sistèmica de l'estat espanyol.
La celebració ha tingut lloc sense el principal protagonista, el rei emèrit Joan Carles de Borbó, fugit als Emirats Àrabs Units i en espera de la sort de les investigacions judicials sobre una suma d'escàndols que l'esquitxen de ple. Una absència convertida en la principal contradicció de l'acte, ja que bona part de la legitimitat de la monarquia instaurada el 1975 s'ha forjat a partir de l'actuació de l'aleshores rei davant l'intent colpista.
L'altra gran absència de l'acte l'ha protagonitzat el gruix de les forces sobiranistes (ERC, Junts, CUP, BNG, PNB i Bildu), des de la seva esmena a la totalitat al gir "autoritari" produït a l'estat. Curiosament, part d'aquestes forces són hereves de les que sí que van integrar-se inicialment en la base del règim constitucional. Des del Madrid polític sempre es repeteix que va ser precisament a Catalunya on la Constitució va obtenir més suports. Les absències d'avui ofereixen, junt amb la de l'emèrit, la més exacta fotografia d'un règim en crisi.
Per a Felip VI, el motiu i l'escena no eren fàcils. No podia obviar la figura del seu pare, convertit ara en una patata calenta de difícil digestió. Però tot i els elogis que ha fet, esmentant-lo de manera explícita, al rei se'l veia baix de to i les paraules mai han mostrat entusiasme. L'acte ha estat breu i concís, i no s'ha fet a l'hemicicle, evitant així la màxima solemnitat.
El monarca ha saludat els convidats institucionals, entre ells els pares de la Constitució que viuen, com el català Miquel Roca, a la sala coneguda com l'Escriptori del Rellotge. Potser una manera involuntària de delatar el desig que el temps pogués tornar enrere, ni que fos per un instant. Finalment, ha estat al Saló dels Passos Perduts on s'ha celebrat la commemoració.
"Fermesa i autoritat"
Aparcant per un dia les diferències que han portat al trencament entre ells, Felip VI ha proclamat que el rei emèrit "va complir el seu compromís amb la Constitució" amb una actitud de "mantenir l'ordre constitucional dins de la legalitat vigent". El monarca ha destacat la "fermesa i autoritat" de Joan Carles I com a "determinants per al triomf de la democràcia". El rei ha explicat que va ser testimoni d'aquell episodi.
El cap de l'Estat ha aprofitat el seu discurs per fer una defensa molt nítida de l'actual sistema polític espanyol. El monarca ha fet una lloança de la Constitució de 1978 i ha proclamat que "tenim la responsabilitat i l'obligació moral de continuar amb el nostre projecte comú". Ha subratllat el "compromís" de la Corona per "cohesionar i integrar tots els espanyols".
El monarca ha fet així un reconeixement explícit de la figura del rei emèrit, presentat com la peça clau que va preservar la democràcia després que un sector de l'exèrcit intentés posar fi al canvi polític. L'emèrit, però, ni estava ni se l'esperava en l'acte d'aquest dimarts al Congrés. Una absència que és la millor fotografia de l'actual moment que travessa la democràcia espanyola, amb una profunda crisi institucional.
En el transcurs de la seva intervenció, el rei ha recordat com molts ciutadans -i ell també- guarden viva en la memòria els fets d'aquella nit de febrer. Ha afirmat que el 23-F va suposar que el país "va patir un atac d'extraordinària gravetat", que va rebre un "rebuig ciutadà i institucional". Ha elogiat l'actitud dels diputats segrestats i ha esmentat la figura d'Adolfo Suárez en aquell moment, així com la dels civils i militars.
La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, en una intervenció inicial, ha esmentat de manera explícita el paper de Joan Carles I com a principal element que va fer fracassar el cop. Batet ha elogiat el règim del 1978, subratllant que Espanya està "plenament integrada" en el context internaciona democràtic. "Els qui van actuar amb decisió" en aquell moment, ha dit, "van aconseguir que els valors de la Constitució continuin vives i vigents".
Meritxell Batet ha afirmat que avui "els perills són uns altres" i s'ha referit a les forces que representen "el populisme de les respostes fàcils" com el principal adversari de la democràcia. Ha dit que "ciutadania i institucionalitat" continuen sent la base d'una societat democràtica assentada.
La celebració ha tingut lloc sense el principal protagonista, el rei emèrit Joan Carles de Borbó, fugit als Emirats Àrabs Units i en espera de la sort de les investigacions judicials sobre una suma d'escàndols que l'esquitxen de ple. Una absència convertida en la principal contradicció de l'acte, ja que bona part de la legitimitat de la monarquia instaurada el 1975 s'ha forjat a partir de l'actuació de l'aleshores rei davant l'intent colpista.
L'altra gran absència de l'acte l'ha protagonitzat el gruix de les forces sobiranistes (ERC, Junts, CUP, BNG, PNB i Bildu), des de la seva esmena a la totalitat al gir "autoritari" produït a l'estat. Curiosament, part d'aquestes forces són hereves de les que sí que van integrar-se inicialment en la base del règim constitucional. Des del Madrid polític sempre es repeteix que va ser precisament a Catalunya on la Constitució va obtenir més suports. Les absències d'avui ofereixen, junt amb la de l'emèrit, la més exacta fotografia d'un règim en crisi.
Per a Felip VI, el motiu i l'escena no eren fàcils. No podia obviar la figura del seu pare, convertit ara en una patata calenta de difícil digestió. Però tot i els elogis que ha fet, esmentant-lo de manera explícita, al rei se'l veia baix de to i les paraules mai han mostrat entusiasme. L'acte ha estat breu i concís, i no s'ha fet a l'hemicicle, evitant així la màxima solemnitat.
El monarca ha saludat els convidats institucionals, entre ells els pares de la Constitució que viuen, com el català Miquel Roca, a la sala coneguda com l'Escriptori del Rellotge. Potser una manera involuntària de delatar el desig que el temps pogués tornar enrere, ni que fos per un instant. Finalment, ha estat al Saló dels Passos Perduts on s'ha celebrat la commemoració.
"Fermesa i autoritat"
Aparcant per un dia les diferències que han portat al trencament entre ells, Felip VI ha proclamat que el rei emèrit "va complir el seu compromís amb la Constitució" amb una actitud de "mantenir l'ordre constitucional dins de la legalitat vigent". El monarca ha destacat la "fermesa i autoritat" de Joan Carles I com a "determinants per al triomf de la democràcia". El rei ha explicat que va ser testimoni d'aquell episodi.
El cap de l'Estat ha aprofitat el seu discurs per fer una defensa molt nítida de l'actual sistema polític espanyol. El monarca ha fet una lloança de la Constitució de 1978 i ha proclamat que "tenim la responsabilitat i l'obligació moral de continuar amb el nostre projecte comú". Ha subratllat el "compromís" de la Corona per "cohesionar i integrar tots els espanyols".
El monarca ha fet així un reconeixement explícit de la figura del rei emèrit, presentat com la peça clau que va preservar la democràcia després que un sector de l'exèrcit intentés posar fi al canvi polític. L'emèrit, però, ni estava ni se l'esperava en l'acte d'aquest dimarts al Congrés. Una absència que és la millor fotografia de l'actual moment que travessa la democràcia espanyola, amb una profunda crisi institucional.
En el transcurs de la seva intervenció, el rei ha recordat com molts ciutadans -i ell també- guarden viva en la memòria els fets d'aquella nit de febrer. Ha afirmat que el 23-F va suposar que el país "va patir un atac d'extraordinària gravetat", que va rebre un "rebuig ciutadà i institucional". Ha elogiat l'actitud dels diputats segrestats i ha esmentat la figura d'Adolfo Suárez en aquell moment, així com la dels civils i militars.
La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, en una intervenció inicial, ha esmentat de manera explícita el paper de Joan Carles I com a principal element que va fer fracassar el cop. Batet ha elogiat el règim del 1978, subratllant que Espanya està "plenament integrada" en el context internaciona democràtic. "Els qui van actuar amb decisió" en aquell moment, ha dit, "van aconseguir que els valors de la Constitució continuin vives i vigents".
Meritxell Batet ha afirmat que avui "els perills són uns altres" i s'ha referit a les forces que representen "el populisme de les respostes fàcils" com el principal adversari de la democràcia. Ha dit que "ciutadania i institucionalitat" continuen sent la base d'una societat democràtica assentada.