23
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
14:41h
El paper dels Mossos d'Esquadra en els aldarulls continua generant remor de fons. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha refermat aquest dimarts el suport al cos, però al mateix temps ha indicat que fer costat a la policia catalana també suposa "investigar" totes aquelles actuacions "no reglamentàries" que es puguin haver produït al llarg dels últims dies. S'ha referit, fent servir expressions ja verbalitzades pel director general de la Policia, Pere Ferrer, a "errors tàctics" com els comesos a Gran de Gràcia aquest dissabte, on es va encapsular un grup de manifestants.
"Donar suport als Mossos vol dir investigar tots els fets que podrien ser no reglamentairs. Una cosa no va desvinculada de l'altra", ha remarcat Budó en la roda de premsa posterior al consell executiu d'aquest dimarts, des de la qual també ha criticat els "actes de saqueig" registrats els últims dies al centre de Barcelona. La consellera també ha indicat que l'executiu defensa la llibertat d'expressió i de manifestació, aquests dies al centre del debat després de l'empresonament de Pablo Hasél. La detenció del raper és la guspira que ha motivat les mobilitzacions.
El vicepresident en funcions, Pere Aragonès, va comparèixer ahir públicament des de la Zona Franca després d'una setmana de protestes que han acabat amb disturbis al carrer per traslladar un doble missatge en nom del Govern: fer una crida a la "calma" i, al mateix temps, demanar "responsabilitat" als partits per no "criminalitzar" manifestants, la majoria dels quals, ha defensat, mantenen una actitud pacífica. "El saqueig d'un comerç, la crema de mobiliari públic o l'enfrontament amb servidors públics no són llibertat de manifestació i d'expressió", va assegurar.
Aragonès va definir el context de protestes com a "moment difícil" atribuïble tant a l'"esgotament" que ha provocat la pandèmia sobre una part de la societat com pel qüestionament dels drets fonamentals, així com als "malestars" fruit de la precarietat i les desigualtats socials. Amb tot, va advertir que la solució no vindrà "d'enfrontaments" contra edificis, establiments i treballadors públics. "Que les manifestacions per la llibertat de Hasél o qualsevol altre reivindicació siguin pacífiques", va demanar.
El debat sobre els Mossos també plana sobre les negociacions obertes entre ERC, Junts, la CUP i els comuns per formar Govern, de moment enquistades pels vetos creuats. Els anticapitalistes i els comuns s'han reunit aquest dimarts amb la prohibició dels projectils de foam damunt la taula. Els republicans, per la seva banda, ja es preparen per assumir la conselleria d'Interior, tal com explicava ahir NacióDigital.
Expedient contra Bosch
El Govern ha posat definitivament en marxa un expedient sancionador contra Alfred Bosch arran del presumpte cas d'assetjaments sexuals viscut a Acció Exterior mentre ell n'era conseller. El cas, destapat fa un any pel diari Ara, ha viscut un camí atrafegat dins l'administració, que ha esperat a tenir tres informes abans de prendre aquesta decisió d'incoar un expedient sancionador. El cas té a veure amb l'actitud que tenia Carles Garcias, cap de gabinet de Bosch, en relació a treballadores del departament. La publicació de les informacions va acabar amb la dimissió del conseller. Meritxell Budó, consellera de la Presidència, ha indicat que l'administració ha seguit els seus terminis i ha admès que li "agradaria" que a vegades funcionés més ràpid.
La resolució d'aquesta carpeta no ha estat gens senzilla de portes endins, i tampoc ha escapat de les relacions sovint complicades entre Junts i ERC. A principis de desembre, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va assegurar en roda de premsa que havia estat el vicepresident Pere Aragonès qui havia retirat de l'ordre del dia del consell executiu l'informe del comitè de funció pública. Aquest informe arribava a una conclusió diferent que el del comitè assessor d'ètica pública. Cap dels dos era preceptiu.
"ERC ha demostrat d'una forma molt clara que, davant de situacions com aquestes, pren decisions. En aquest cas, el conseller va dimitir. La dimissió és una prova d'aquest posicionament que té ERC. La decisió que ha de prendre el Govern ha de ser fonamentada i amb el màxim d'informació i possible. Decisions complicades requereixen temps i una bona anàlisi", remarcava Bernat Solé, substitut de Bosch, en una entrevista a NacióDigital el 13 de desembre de l'any passat. Solé assenyalava que el Govern actuava de manera unitària en aquest cas, tot i que els informes interns provenien de dos departaments diferents, un en mans de Junts i l'altra en mans dels republicans.
"Faig més servei marxant que quedant-me", va assegurar Bosch en una compareixença pública al costat de la portaveu i secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, el dia que va dimitir. El fins aleshores conseller va explicar que havia intentat gestionar les denúncies d'assetjaments i que no se n'ha sortit, motiu pel qual ha titllat la situació "d'insostenible". "He intentat resoldre un cas de presumptes assetjaments de la millor manera que he cregut, segurament no prou bé ni prou ràpid", va reconèixer. I va afegir: "Em sap greu per la indefensió de les dones que n'han estat víctima".
"Donar suport als Mossos vol dir investigar tots els fets que podrien ser no reglamentairs. Una cosa no va desvinculada de l'altra", ha remarcat Budó en la roda de premsa posterior al consell executiu d'aquest dimarts, des de la qual també ha criticat els "actes de saqueig" registrats els últims dies al centre de Barcelona. La consellera també ha indicat que l'executiu defensa la llibertat d'expressió i de manifestació, aquests dies al centre del debat després de l'empresonament de Pablo Hasél. La detenció del raper és la guspira que ha motivat les mobilitzacions.
El vicepresident en funcions, Pere Aragonès, va comparèixer ahir públicament des de la Zona Franca després d'una setmana de protestes que han acabat amb disturbis al carrer per traslladar un doble missatge en nom del Govern: fer una crida a la "calma" i, al mateix temps, demanar "responsabilitat" als partits per no "criminalitzar" manifestants, la majoria dels quals, ha defensat, mantenen una actitud pacífica. "El saqueig d'un comerç, la crema de mobiliari públic o l'enfrontament amb servidors públics no són llibertat de manifestació i d'expressió", va assegurar.
Aragonès va definir el context de protestes com a "moment difícil" atribuïble tant a l'"esgotament" que ha provocat la pandèmia sobre una part de la societat com pel qüestionament dels drets fonamentals, així com als "malestars" fruit de la precarietat i les desigualtats socials. Amb tot, va advertir que la solució no vindrà "d'enfrontaments" contra edificis, establiments i treballadors públics. "Que les manifestacions per la llibertat de Hasél o qualsevol altre reivindicació siguin pacífiques", va demanar.
El debat sobre els Mossos també plana sobre les negociacions obertes entre ERC, Junts, la CUP i els comuns per formar Govern, de moment enquistades pels vetos creuats. Els anticapitalistes i els comuns s'han reunit aquest dimarts amb la prohibició dels projectils de foam damunt la taula. Els republicans, per la seva banda, ja es preparen per assumir la conselleria d'Interior, tal com explicava ahir NacióDigital.
Expedient contra Bosch
El Govern ha posat definitivament en marxa un expedient sancionador contra Alfred Bosch arran del presumpte cas d'assetjaments sexuals viscut a Acció Exterior mentre ell n'era conseller. El cas, destapat fa un any pel diari Ara, ha viscut un camí atrafegat dins l'administració, que ha esperat a tenir tres informes abans de prendre aquesta decisió d'incoar un expedient sancionador. El cas té a veure amb l'actitud que tenia Carles Garcias, cap de gabinet de Bosch, en relació a treballadores del departament. La publicació de les informacions va acabar amb la dimissió del conseller. Meritxell Budó, consellera de la Presidència, ha indicat que l'administració ha seguit els seus terminis i ha admès que li "agradaria" que a vegades funcionés més ràpid.
La resolució d'aquesta carpeta no ha estat gens senzilla de portes endins, i tampoc ha escapat de les relacions sovint complicades entre Junts i ERC. A principis de desembre, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va assegurar en roda de premsa que havia estat el vicepresident Pere Aragonès qui havia retirat de l'ordre del dia del consell executiu l'informe del comitè de funció pública. Aquest informe arribava a una conclusió diferent que el del comitè assessor d'ètica pública. Cap dels dos era preceptiu.
"ERC ha demostrat d'una forma molt clara que, davant de situacions com aquestes, pren decisions. En aquest cas, el conseller va dimitir. La dimissió és una prova d'aquest posicionament que té ERC. La decisió que ha de prendre el Govern ha de ser fonamentada i amb el màxim d'informació i possible. Decisions complicades requereixen temps i una bona anàlisi", remarcava Bernat Solé, substitut de Bosch, en una entrevista a NacióDigital el 13 de desembre de l'any passat. Solé assenyalava que el Govern actuava de manera unitària en aquest cas, tot i que els informes interns provenien de dos departaments diferents, un en mans de Junts i l'altra en mans dels republicans.
"Faig més servei marxant que quedant-me", va assegurar Bosch en una compareixença pública al costat de la portaveu i secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, el dia que va dimitir. El fins aleshores conseller va explicar que havia intentat gestionar les denúncies d'assetjaments i que no se n'ha sortit, motiu pel qual ha titllat la situació "d'insostenible". "He intentat resoldre un cas de presumptes assetjaments de la millor manera que he cregut, segurament no prou bé ni prou ràpid", va reconèixer. I va afegir: "Em sap greu per la indefensió de les dones que n'han estat víctima".