23
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
14:19h
El Govern ha posat definitivament en marxa un expedient sancionador contra Alfred Bosch arran del presumpte cas d'assetjaments sexuals viscut a Acció Exterior mentre ell n'era conseller. El cas, destapat fa un any pel diari Ara, ha viscut un camí atrafegat dins l'administració, que ha esperat a tenir tres informes abans de prendre aquesta decisió d'incoar un expedient sancionador. El cas té a veure amb l'actitud que tenia Carles Garcias, cap de gabinet de Bosch, en relació a treballadores del departament. La publicació de les informacions va acabar amb la dimissió del conseller. Meritxell Budó, consellera de la Presidència, ha indicat que l'administració ha seguit els seus terminis i ha admès que li "agradaria" que a vegades funcionés més ràpid.
La resolució d'aquesta carpeta no ha estat gens senzilla de portes endins, i tampoc ha escapat de les relacions sovint complicades entre Junts i ERC. A principis de desembre, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va assegurar en roda de premsa que havia estat el vicepresident Pere Aragonès qui havia retirat de l'ordre del dia del consell executiu l'informe del comitè de funció pública. Aquest informe arribava a una conclusió diferent que el del comitè assessor d'ètica pública. Cap dels dos era preceptiu.
"ERC ha demostrat d'una forma molt clara que, davant de situacions com aquestes, pren decisions. En aquest cas, el conseller va dimitir. La dimissió és una prova d'aquest posicionament que té ERC. La decisió que ha de prendre el Govern ha de ser fonamentada i amb el màxim d'informació i possible. Decisions complicades requereixen temps i una bona anàlisi", remarcava Bernat Solé, substitut de Bosch, en una entrevista a NacióDigital el 13 de desembre de l'any passat. Solé assenyalava que el Govern actuava de manera unitària en aquest cas, tot i que els informes interns provenien de dos departaments diferents, un en mans de Junts i l'altra en mans dels republicans.
"Fem un flac favor a la funció pública quan posem etiquetes als departaments o organismes que acaben elaborant els informes. Per sort, el Govern de la Generalitat té una funció pública compromesa amb el país i essencialment professional. I això ho posem en valor, també la seva objectivitat. I defugim posar etiquetes a un informe o un altre. No serveix de res", argumentava Solé en la mateixa entrevista. Ara ja hi ha damunt la taula un expedient sancionador que tindrà una instructora al capdavant encarregada d'escatir si Bosch va negligir a l'hora d'aplicar els protocols.
"Faig més servei marxant que quedant-me", va assegurar Bosch en una compareixença pública al costat de la portaveu i secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, el dia que va dimitir. El fins aleshores conseller va explicar que havia intentat gestionar les denúncies d'assetjaments i que no se n'ha sortit, motiu pel qual ha titllat la situació "d'insostenible". "He intentat resoldre un cas de presumptes assetjaments de la millor manera que he cregut, segurament no prou bé ni prou ràpid", va reconèixer. I va afegir: "Em sap greu per la indefensió de les dones que n'han estat víctima".
La resolució d'aquesta carpeta no ha estat gens senzilla de portes endins, i tampoc ha escapat de les relacions sovint complicades entre Junts i ERC. A principis de desembre, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va assegurar en roda de premsa que havia estat el vicepresident Pere Aragonès qui havia retirat de l'ordre del dia del consell executiu l'informe del comitè de funció pública. Aquest informe arribava a una conclusió diferent que el del comitè assessor d'ètica pública. Cap dels dos era preceptiu.
"ERC ha demostrat d'una forma molt clara que, davant de situacions com aquestes, pren decisions. En aquest cas, el conseller va dimitir. La dimissió és una prova d'aquest posicionament que té ERC. La decisió que ha de prendre el Govern ha de ser fonamentada i amb el màxim d'informació i possible. Decisions complicades requereixen temps i una bona anàlisi", remarcava Bernat Solé, substitut de Bosch, en una entrevista a NacióDigital el 13 de desembre de l'any passat. Solé assenyalava que el Govern actuava de manera unitària en aquest cas, tot i que els informes interns provenien de dos departaments diferents, un en mans de Junts i l'altra en mans dels republicans.
"Fem un flac favor a la funció pública quan posem etiquetes als departaments o organismes que acaben elaborant els informes. Per sort, el Govern de la Generalitat té una funció pública compromesa amb el país i essencialment professional. I això ho posem en valor, també la seva objectivitat. I defugim posar etiquetes a un informe o un altre. No serveix de res", argumentava Solé en la mateixa entrevista. Ara ja hi ha damunt la taula un expedient sancionador que tindrà una instructora al capdavant encarregada d'escatir si Bosch va negligir a l'hora d'aplicar els protocols.
"Faig més servei marxant que quedant-me", va assegurar Bosch en una compareixença pública al costat de la portaveu i secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, el dia que va dimitir. El fins aleshores conseller va explicar que havia intentat gestionar les denúncies d'assetjaments i que no se n'ha sortit, motiu pel qual ha titllat la situació "d'insostenible". "He intentat resoldre un cas de presumptes assetjaments de la millor manera que he cregut, segurament no prou bé ni prou ràpid", va reconèixer. I va afegir: "Em sap greu per la indefensió de les dones que n'han estat víctima".