24
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
12:23h
Pablo Hasél fa una setmana que és a la presó i des d'aleshores cada nit hi ha hagut protestes als carrers de Catalunya que han acabat amb enfrontaments amb els Mossos i han impactat de ple en les negociacions per formar Govern. Hasél, condemant pel delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la corona, ha estat la guspira que ha fet esclatar tot un corrent de descontentament i malestar, provocat també per la pandèmia i la crisi econòmica i social. Ara com ara, hi ha dos persones empresonades arran dels incidents i els Mossos han fet més d'un centenar de detencions. Les causes obertes avui es traduiran previsiblement en peticions de pena de presó d'aquí uns mesos.
Arran de l'empresonament de Hasél i tot el que ha provocat, parlem amb l'advocat Diego Herchhoren, que pilota la defensa del raper de Lleida. En aquesta entrevista amb NacióDigital, el lletrat explica el centre penitenciari de Ponent, on Hasél compleix condemna, ha amenaçat amb traslladar el raper a una altre presó, allunyada del seu domicili, si no canvia el seu comportament. Herchhoren és crític amb la Generalitat, a qui acusa d'impedir que periodistes internacionals entrin a la presó per entrevistar el raper, i amb els Mossos, que assegura que són "un cos incontrolable" que perjudica la llibertat d'expressió. De cara a les properes setmanes, l'advocat tem que l'Estat "s'atrinxeri" en l'actual posició "exemplaritzant", un comportament "habitual en un estat tan reaccionari com Espanya".
- Després d'una setmana a la presó, com està Pablo Hasél?
- Està animat per la rellevància que està tenint el seu cas. S'havia preparat per l'entrada a presó, que finalment s'ha concretat, i està satisfet perquè la desobediència que va exercir ha servit per posar en discussió moltes coses. S'ha obert un meló important: ja no només per les limitacions que hi ha per a la llibertat d'expressió a Espanya, sinó també respecte a moltes institucions que eren intocables, com ara la policia, la monarquia o la pròpia Constitució.
- Aquests dies ha sortit que Hasél no vol compartir cel·la ni ajudar en les tasques de manteniment de la presó.
- Ell reclama el seu estatus de pres polític, i això té una regulació d'ordre jurídic. L'acord de l'assemblea del Consell d'Europa estableix que els estats han de respectar l'estat de pres polític a aquelles persones que hagin estat condemnades per l'exercici de llibertats públiques consagrades en el Conveni Europeu dels Drets Humans o a través d'un procés que pugui ser declarat injust, entre altres requisits alternatius. Pablo reivindica el seu estatut de pres polític, una cosa que les autoritats espanyoles sempre es resisteixen a reconèixer.
- Quines implicacions té l'estatus de pres polític?
- Això vol dir que les obligacions del pres es limiten a complir amb l'estança a la presó. No col·laborar amb l'administració penitenciària i exigir condicions de vida dignes dins de la presó. Evitar les obligacions imposades pels carcellers. Això no s'està respectant i comencem a percebre que el bon tracte que hi va haver en els primers dies de presó comença a canviar. Ja hi ha una amenaça de dispersió si Pablo no accedeix als mandats de col·laborar de l'administració penitenciària, i això és una vulneració de l'acord de l'assemblea del Consell d'Europa. Hi ha risc que el portin a una presó allunyada del domicili. Aquesta és l'amenaça que el centre li ha transmès a Pablo i en veurem la resolució en els pròxims dies.
- L'opció de l'exili es va arribar a plantejar?
- Ho vam plantejar i hi va haver diversos oferiments. Ho vam meditar, però vam arribar a la conclusió que si Pablo s'exiliava gran part de la transcendència que tindria pel debat públic no s'hauria produït. Si marxava, no faríem el salt definitiu per posar sobre la taula els límits sobre l'exercici de drets i llibertats, com s'està fent ara. Va prendre la decisió a partir d'això: no he arribat fins aquí per exiliar-me i que s'oblidi el tema i a més carregui amb les conseqüències de l'exili.
- Quantes condemnes pesen sobre Hasél?
- En ferm, és a dir, executables immediatament, té la de l'Audiència Nacional de 2014, per la qual compleix condemna actualment. La resta són penes de presó en suspens perquè no són fermes o hi ha possibilitat de recurs. Hi havia alguna pena de multa de quan Àngel Ros era alcalde de Lleida que ja està complerta. També s'hauria de parlar de com s'ha arribat fins aquí en aquestes condemnes paral·leles, especialment la de l'Audiència Provincial de Lleida i qui és l'impulsor d'aquest procés penal. Això donaria per un debat molt més profund.
- Qui és l'impulsor d'aquest procés penal?
- És un confident de la Guàrdia Urbana de Lleida, conegut pels moviments socials. És un personatge que es defineix com a "defensor a ultrança de les forces de seguretat" i presumeix de ser confident de la Guàrdia Urbana de Lleida i que es fa fotos a Facebook portant armes llargues. Aquest home apareix en escena perquè un noi de 15 anys denuncia que la Guàrdia Urbana l'ha apallissat mentre enganxava cartells. El noi va difondre imatges de lesions als mitjans. El jutge va fer un tractament lamentable de les lesions. Els fets van tenir lloc de nit en un lloc on no hi havia ningú. Hi havia dues parts, els policies i el noi. Aleshores va aparèixer aquest confident i va dir que havia vist què havia passat i no era cert el que deia la víctima. Era un testimoni fals. No hi havia ningú en el moment dels fets.
Pablo Hasél va denunciar aquests fets i va assenyalar el confident, que va anar a casa de Pablo per amenaçar-lo. Després, aquest home presenta una denúncia d'una altre lloc on no hi havia estat mai Pablo dient que va rebre una agressió seva. En aquest context, la justícia dona la raó al confident i no a Hasél. Aquesta és la condemna que va sortir la setmana passada.
- Com veu Hasél les protestes i els incidents d'aquests últims dies?
- El que coarta la llibertat d'expressió és la violència policial. Quan es mutila l'ull d'una persona o es dispara armament prohibit, o quan s'insulta o s'agredeix indiscriminadament, això és perjudicial per la llibertat d'expressió. S'ha alterat el debat, perquè s'està posant en qüestió la crema de contenidors o el llançament de pedres, però no els abusos que està exercint qui té el monopoli de la força legítima de l'Estat, que és la policia. Aquí la policia s'ha convertit en un cos incontrolable i ningú ho posa en discussió. El debat de fons és fins a quin punt és perjudicial la policia per a la llibertat d'expressió.
- Si Hasél continua animant les protestes des de la presó en pot sortir perjudicat?
- No, les conseqüències processals no hi serien en aquest cas. És cert que els jutges no són de pedra i a l'hora de valorar l'alarma social o el risc, potser ho tenen en compte com a forma de represalia, però també hem vist en moltes ocasions que qui no plora no mama. Les grans transformacions de la societat sempre venen precedides d'enormes de desobediència. És un risc que el transcurs d'aquestes manifestacions li pugui afectar, però és un risc necessari per a Pablo.
- Com a advocat seu li recomana alguna cosa? Que continuï animant, que mantingui un perfil més baix...
- Si li dic que calli, em deixa de parlar.
- El conseller Miquel Sàmper va dir que les manifestacions eren ara "vandalisme pur". Com ho veu?
- El senyor Sàmper és qui dirigeix la policia catalana i l'ha de defensar. De la mateixa manera, jo tinc el dret d'atacar la seva actuació aquests últims dies. Hi ha molts incidents que s'haurien pogut evitar. D'altra banda, cal contextualitzar el marc d'aquestes protestes. S'estan ajuntant moltes qüestions, un sentiment de malestar general que va més enllà de Pablo i que s'està canalitzant a través d'aquestes protestes. Insisteixo, s'està posant al mateix nivell o maximitzant la responsabilitat dels manifestants que llancen pedres, però Sàmper oblida que hi ha una persona a qui se li ha mutilat un ull per l'acció policial, i aquí no hem vist cap responsabilitat disciplinària. Això és molt greu.
- Els Mossos han obert una investigació interna sobre el cas. Arribarà a algun lloc?
- Arribarà al mateix lloc que totes les investigacions internes dels Mossos. Les lesions greus que produeix una persona a una altra fora de l'àmbit policial tenen repercussions penals molt greus. Això passa per a tothom excepte per a les forces i cossos de seguretat de l'Estat. No hi tenim gaire confiança. Sí que confiem que la pressió social permeti depurar responsabilitats, condemnar i sancionar, però no confiem en el senyor Sàmper.
- Algun partit s'ha posat en contacte amb Hasél?
- Per ara no. L'únic contacte directe que hem tingut és amb En Comú Podem de cara a la sol·licitud d'indult. Ens van demanar autorització i els la vam donar. No és que sigui necessari autoritzar-ho, perquè un indult el pot demanar qui vulgui. Pablo em va dir expressament que ni se m'acudís demanar un indult.
- La causa ha tingut força repercussió fora d'Espanya.
- Hi ha hagut molt corresponsals de l'Estat i de la resta del món que ens han demanat visitar Pablo per entrevistar-lo. Hi ha molt interès en aquest aspecte. De fet, estem en un conflicte amb la Generalitat. Presons depèn de la Generalitat i hem sol·licitat autorització per diversos periodistes que volen entrar a la presó per entrevistar Pablo i la Generalitat ens ha denegat el permís. Argumenten que pot convidar amics i familiars, i que si algú entra a la presó no podrà enregistrar res. Això és molt greu, perquè el febrer de l'any passat una sentència del TC va habilitar la possibilitat que la premsa entrés a la presó per entrevistar persones, perquè preval el dret a la llibertat d'informació al reglament penitenciari. Això portarà a una pugna jurídica interessant i dura.
- La Generalitat diu que no poden entrar periodistes però sí familiars?
- Sí, i que si algú hi entra com a amic o familiar no podrà portar cap dispositiu per enregistrar res.
- Per ara hi ha dos persones empresonats arran de les protestes. Des del seu punt de vista, a que es poden enfrontar?
- Parlem de penes de presó normalment altes, de tres o quatre anys. Ho hem vist en casos semblants, com vagues generals, la detenció de Puigdemont o les protestes de la sentència del procés. Entenc que per als casos actuals la Fiscalia sol·licitarà això. El ministeri públic en aquests casos sempre té aquest comportament: n'enganxa a un per aplicar un correctiu que afecti molts, un càstig exemplaritzant. Això posa de manifest la inexistència de trets democràtics en els processos penals d'aquest tipus.
- La Generalitat es podria personar com a acusació particular, com ha fet en altres casos similars.
- Això per descomptat. I si no és la Generalitat serà l'Ajuntament de Barcelona.
- Podem ha proposat una reforma del codi penal per evitar casos com el de Pablo Hasél. És viable?
- No només és viable, sinó que és una obligació del govern espanyol. Sembla com si ara a Podem se'ls encengui la llumeta, però no és així. A Pablo el condemnen per tres delictes, enaltiment del terrorisme i injúries a la corona i a les forces de seguretat. En relació al primer delicte, Espanya té un mandat legal per part de la UE de reformar el codi penal. És a dir, la directiva comunitària de prevenció del terrorisme de 2015 donava un termini de transposició fins al 2018 per incorporar-la al codi penal. Aquesta directiva diu que el delicte d'enaltiment del terrorisme és punible quan hi hagi un risc objectiu d'actes terroristes. No inclou opinions molestes o polèmiques respecte a això. Pràcticament és una derogació de l'actual regulació espanyola del delicte d'enaltiment del terrorisme, que no parla de risc objectiu. La despenalització que planteja Podem no és idea seva, és una conseqüència del mandat de la UE que arriba tard.
Pel que fa als altres dos delictes, passa el mateix en relació al Comitè de Drets Humans de l'ONU. Les recomanacions dels organismes internacionals dels que Espanya forma part són obligatoris per als poders públics. Fa més d'un any, el Comitè va dir que havia de reformar o derogar els delictes relacions amb la llibertat d'expressió, com són les injúries a la corona o les ofenses als sentiments religiosos. És un mandat legal. Ara bé, el PSOE ja ha plantejat límits a la reforma, perquè diu que la gravetat radica en què hi ha gent empresonada per aquests delictes. Això és greu, però el més greu és que algú s'hagi d'autocensurar per por a una possible represàlia, sigui o no de presó. La llibertat d'expressió és un dret fonamental, no alguna cosa que pugui estar sotmesa a una pena econòmica. Per tant, alerta amb els límits que es posen a aquesta reforma, que passarien per una moderació de les penes. Tal com està previst, comportarà problemes.
- Tindria efectes retroactius per a Hasél?
- Si el projecte de llei no diu res al respecte, sí, però encara no coneixem res d'aquesta reforma. S'ha escollit un procés legislatiu llarg i complex, de resultat incert. Haurien pogut incorporar les recomanacions internacionals via reial decret legislatiu, perquè són vinculants i no cal legislar gaire. La retroactivitat hi seria si el text no diu res al respecte, perquè opera el principi general de llei més favorable al condemnat. Ara bé, l'objectiu de la reforma és que "a partir d'ara" això no es torni a repetir. Això vol dir, en termes jurídics, irretroactivitat. Per tant, hem d'estar alerta.
- Els indults poden tenir recorregut?
- En poden tenir sempre que la qüestió agafi transcendència. Fins ara, el debat al voltant de la llibertat d'expressió ha estat una reacció als fets. El tema de Pablo hi és des de fa temps, es podria haver demanat l'indult abans. No obstant, la foto dels Mossos detenint-lo al rectorat de la Universitat de Lleida ha fet que Jaume Asens ens truqui per sol·licitar l'indult. És en aquests dies quan s'anuncia la reforma del codi penal. Tot va després dels fets. Per aconseguir coses, cal exigir. Els drets són com un múscul, si no s'exerciten s'atrofien. L'indult l'ha demanat també l'Acadèmia Catalana de la Música.
- Temen que si les protestes es desinflen la causa de Hasél perdi força?
- Por, no. Les protestes han estat resultat de moltes coses, d'una sensació social que no només respon al descontentament pel que ha passat amb Pablo. Hi ha un descontentament acumulat i l'únic que es pot fer és tornar les llibertats que ens han robat. Si no, el descontentament continuarà. El nostre principal temor és que l'Estat s'atrinxeri en la posició d'exemplaritzar. Això és propi d'estats tan reaccionaris com Espanya.
Arran de l'empresonament de Hasél i tot el que ha provocat, parlem amb l'advocat Diego Herchhoren, que pilota la defensa del raper de Lleida. En aquesta entrevista amb NacióDigital, el lletrat explica el centre penitenciari de Ponent, on Hasél compleix condemna, ha amenaçat amb traslladar el raper a una altre presó, allunyada del seu domicili, si no canvia el seu comportament. Herchhoren és crític amb la Generalitat, a qui acusa d'impedir que periodistes internacionals entrin a la presó per entrevistar el raper, i amb els Mossos, que assegura que són "un cos incontrolable" que perjudica la llibertat d'expressió. De cara a les properes setmanes, l'advocat tem que l'Estat "s'atrinxeri" en l'actual posició "exemplaritzant", un comportament "habitual en un estat tan reaccionari com Espanya".
- Després d'una setmana a la presó, com està Pablo Hasél?
- Està animat per la rellevància que està tenint el seu cas. S'havia preparat per l'entrada a presó, que finalment s'ha concretat, i està satisfet perquè la desobediència que va exercir ha servit per posar en discussió moltes coses. S'ha obert un meló important: ja no només per les limitacions que hi ha per a la llibertat d'expressió a Espanya, sinó també respecte a moltes institucions que eren intocables, com ara la policia, la monarquia o la pròpia Constitució.
- Aquests dies ha sortit que Hasél no vol compartir cel·la ni ajudar en les tasques de manteniment de la presó.
- Ell reclama el seu estatus de pres polític, i això té una regulació d'ordre jurídic. L'acord de l'assemblea del Consell d'Europa estableix que els estats han de respectar l'estat de pres polític a aquelles persones que hagin estat condemnades per l'exercici de llibertats públiques consagrades en el Conveni Europeu dels Drets Humans o a través d'un procés que pugui ser declarat injust, entre altres requisits alternatius. Pablo reivindica el seu estatut de pres polític, una cosa que les autoritats espanyoles sempre es resisteixen a reconèixer.
"Hi va haver diversos oferiments per anar a l'exili"
- Quines implicacions té l'estatus de pres polític?
- Això vol dir que les obligacions del pres es limiten a complir amb l'estança a la presó. No col·laborar amb l'administració penitenciària i exigir condicions de vida dignes dins de la presó. Evitar les obligacions imposades pels carcellers. Això no s'està respectant i comencem a percebre que el bon tracte que hi va haver en els primers dies de presó comença a canviar. Ja hi ha una amenaça de dispersió si Pablo no accedeix als mandats de col·laborar de l'administració penitenciària, i això és una vulneració de l'acord de l'assemblea del Consell d'Europa. Hi ha risc que el portin a una presó allunyada del domicili. Aquesta és l'amenaça que el centre li ha transmès a Pablo i en veurem la resolució en els pròxims dies.
- L'opció de l'exili es va arribar a plantejar?
- Ho vam plantejar i hi va haver diversos oferiments. Ho vam meditar, però vam arribar a la conclusió que si Pablo s'exiliava gran part de la transcendència que tindria pel debat públic no s'hauria produït. Si marxava, no faríem el salt definitiu per posar sobre la taula els límits sobre l'exercici de drets i llibertats, com s'està fent ara. Va prendre la decisió a partir d'això: no he arribat fins aquí per exiliar-me i que s'oblidi el tema i a més carregui amb les conseqüències de l'exili.
- Quantes condemnes pesen sobre Hasél?
- En ferm, és a dir, executables immediatament, té la de l'Audiència Nacional de 2014, per la qual compleix condemna actualment. La resta són penes de presó en suspens perquè no són fermes o hi ha possibilitat de recurs. Hi havia alguna pena de multa de quan Àngel Ros era alcalde de Lleida que ja està complerta. També s'hauria de parlar de com s'ha arribat fins aquí en aquestes condemnes paral·leles, especialment la de l'Audiència Provincial de Lleida i qui és l'impulsor d'aquest procés penal. Això donaria per un debat molt més profund.
"La policia s'ha convertit en un cos incontrolable i ningú ho posa en discussió"
- Qui és l'impulsor d'aquest procés penal?
- És un confident de la Guàrdia Urbana de Lleida, conegut pels moviments socials. És un personatge que es defineix com a "defensor a ultrança de les forces de seguretat" i presumeix de ser confident de la Guàrdia Urbana de Lleida i que es fa fotos a Facebook portant armes llargues. Aquest home apareix en escena perquè un noi de 15 anys denuncia que la Guàrdia Urbana l'ha apallissat mentre enganxava cartells. El noi va difondre imatges de lesions als mitjans. El jutge va fer un tractament lamentable de les lesions. Els fets van tenir lloc de nit en un lloc on no hi havia ningú. Hi havia dues parts, els policies i el noi. Aleshores va aparèixer aquest confident i va dir que havia vist què havia passat i no era cert el que deia la víctima. Era un testimoni fals. No hi havia ningú en el moment dels fets.
Pablo Hasél va denunciar aquests fets i va assenyalar el confident, que va anar a casa de Pablo per amenaçar-lo. Després, aquest home presenta una denúncia d'una altre lloc on no hi havia estat mai Pablo dient que va rebre una agressió seva. En aquest context, la justícia dona la raó al confident i no a Hasél. Aquesta és la condemna que va sortir la setmana passada.
- Com veu Hasél les protestes i els incidents d'aquests últims dies?
- El que coarta la llibertat d'expressió és la violència policial. Quan es mutila l'ull d'una persona o es dispara armament prohibit, o quan s'insulta o s'agredeix indiscriminadament, això és perjudicial per la llibertat d'expressió. S'ha alterat el debat, perquè s'està posant en qüestió la crema de contenidors o el llançament de pedres, però no els abusos que està exercint qui té el monopoli de la força legítima de l'Estat, que és la policia. Aquí la policia s'ha convertit en un cos incontrolable i ningú ho posa en discussió. El debat de fons és fins a quin punt és perjudicial la policia per a la llibertat d'expressió.
"És un risc que les protestes afectin la situació de Hasél, però és un risc necessari per ell"
- Si Hasél continua animant les protestes des de la presó en pot sortir perjudicat?
- No, les conseqüències processals no hi serien en aquest cas. És cert que els jutges no són de pedra i a l'hora de valorar l'alarma social o el risc, potser ho tenen en compte com a forma de represalia, però també hem vist en moltes ocasions que qui no plora no mama. Les grans transformacions de la societat sempre venen precedides d'enormes de desobediència. És un risc que el transcurs d'aquestes manifestacions li pugui afectar, però és un risc necessari per a Pablo.
- Com a advocat seu li recomana alguna cosa? Que continuï animant, que mantingui un perfil més baix...
- Si li dic que calli, em deixa de parlar.
- El conseller Miquel Sàmper va dir que les manifestacions eren ara "vandalisme pur". Com ho veu?
- El senyor Sàmper és qui dirigeix la policia catalana i l'ha de defensar. De la mateixa manera, jo tinc el dret d'atacar la seva actuació aquests últims dies. Hi ha molts incidents que s'haurien pogut evitar. D'altra banda, cal contextualitzar el marc d'aquestes protestes. S'estan ajuntant moltes qüestions, un sentiment de malestar general que va més enllà de Pablo i que s'està canalitzant a través d'aquestes protestes. Insisteixo, s'està posant al mateix nivell o maximitzant la responsabilitat dels manifestants que llancen pedres, però Sàmper oblida que hi ha una persona a qui se li ha mutilat un ull per l'acció policial, i aquí no hem vist cap responsabilitat disciplinària. Això és molt greu.
- Els Mossos han obert una investigació interna sobre el cas. Arribarà a algun lloc?
- Arribarà al mateix lloc que totes les investigacions internes dels Mossos. Les lesions greus que produeix una persona a una altra fora de l'àmbit policial tenen repercussions penals molt greus. Això passa per a tothom excepte per a les forces i cossos de seguretat de l'Estat. No hi tenim gaire confiança. Sí que confiem que la pressió social permeti depurar responsabilitats, condemnar i sancionar, però no confiem en el senyor Sàmper.
"La Generalitat ens ha denegat el permís perquè periodistes internacionals entrevistin Hasél"
- Algun partit s'ha posat en contacte amb Hasél?
- Per ara no. L'únic contacte directe que hem tingut és amb En Comú Podem de cara a la sol·licitud d'indult. Ens van demanar autorització i els la vam donar. No és que sigui necessari autoritzar-ho, perquè un indult el pot demanar qui vulgui. Pablo em va dir expressament que ni se m'acudís demanar un indult.
- La causa ha tingut força repercussió fora d'Espanya.
- Hi ha hagut molt corresponsals de l'Estat i de la resta del món que ens han demanat visitar Pablo per entrevistar-lo. Hi ha molt interès en aquest aspecte. De fet, estem en un conflicte amb la Generalitat. Presons depèn de la Generalitat i hem sol·licitat autorització per diversos periodistes que volen entrar a la presó per entrevistar Pablo i la Generalitat ens ha denegat el permís. Argumenten que pot convidar amics i familiars, i que si algú entra a la presó no podrà enregistrar res. Això és molt greu, perquè el febrer de l'any passat una sentència del TC va habilitar la possibilitat que la premsa entrés a la presó per entrevistar persones, perquè preval el dret a la llibertat d'informació al reglament penitenciari. Això portarà a una pugna jurídica interessant i dura.
- La Generalitat diu que no poden entrar periodistes però sí familiars?
- Sí, i que si algú hi entra com a amic o familiar no podrà portar cap dispositiu per enregistrar res.
- Per ara hi ha dos persones empresonats arran de les protestes. Des del seu punt de vista, a que es poden enfrontar?
- Parlem de penes de presó normalment altes, de tres o quatre anys. Ho hem vist en casos semblants, com vagues generals, la detenció de Puigdemont o les protestes de la sentència del procés. Entenc que per als casos actuals la Fiscalia sol·licitarà això. El ministeri públic en aquests casos sempre té aquest comportament: n'enganxa a un per aplicar un correctiu que afecti molts, un càstig exemplaritzant. Això posa de manifest la inexistència de trets democràtics en els processos penals d'aquest tipus.
"La reforma del codi penal no és una idea de Podem, és l'obligació del govern espanyol"
- La Generalitat es podria personar com a acusació particular, com ha fet en altres casos similars.
- Això per descomptat. I si no és la Generalitat serà l'Ajuntament de Barcelona.
- Podem ha proposat una reforma del codi penal per evitar casos com el de Pablo Hasél. És viable?
- No només és viable, sinó que és una obligació del govern espanyol. Sembla com si ara a Podem se'ls encengui la llumeta, però no és així. A Pablo el condemnen per tres delictes, enaltiment del terrorisme i injúries a la corona i a les forces de seguretat. En relació al primer delicte, Espanya té un mandat legal per part de la UE de reformar el codi penal. És a dir, la directiva comunitària de prevenció del terrorisme de 2015 donava un termini de transposició fins al 2018 per incorporar-la al codi penal. Aquesta directiva diu que el delicte d'enaltiment del terrorisme és punible quan hi hagi un risc objectiu d'actes terroristes. No inclou opinions molestes o polèmiques respecte a això. Pràcticament és una derogació de l'actual regulació espanyola del delicte d'enaltiment del terrorisme, que no parla de risc objectiu. La despenalització que planteja Podem no és idea seva, és una conseqüència del mandat de la UE que arriba tard.
Pel que fa als altres dos delictes, passa el mateix en relació al Comitè de Drets Humans de l'ONU. Les recomanacions dels organismes internacionals dels que Espanya forma part són obligatoris per als poders públics. Fa més d'un any, el Comitè va dir que havia de reformar o derogar els delictes relacions amb la llibertat d'expressió, com són les injúries a la corona o les ofenses als sentiments religiosos. És un mandat legal. Ara bé, el PSOE ja ha plantejat límits a la reforma, perquè diu que la gravetat radica en què hi ha gent empresonada per aquests delictes. Això és greu, però el més greu és que algú s'hagi d'autocensurar per por a una possible represàlia, sigui o no de presó. La llibertat d'expressió és un dret fonamental, no alguna cosa que pugui estar sotmesa a una pena econòmica. Per tant, alerta amb els límits que es posen a aquesta reforma, que passarien per una moderació de les penes. Tal com està previst, comportarà problemes.
- Tindria efectes retroactius per a Hasél?
- Si el projecte de llei no diu res al respecte, sí, però encara no coneixem res d'aquesta reforma. S'ha escollit un procés legislatiu llarg i complex, de resultat incert. Haurien pogut incorporar les recomanacions internacionals via reial decret legislatiu, perquè són vinculants i no cal legislar gaire. La retroactivitat hi seria si el text no diu res al respecte, perquè opera el principi general de llei més favorable al condemnat. Ara bé, l'objectiu de la reforma és que "a partir d'ara" això no es torni a repetir. Això vol dir, en termes jurídics, irretroactivitat. Per tant, hem d'estar alerta.
"El principal temor és que l'Estat s'atrinxeri en la posició d'exemplaritzar. És propi d'estats reaccionaris com Espanya"
- Els indults poden tenir recorregut?
- En poden tenir sempre que la qüestió agafi transcendència. Fins ara, el debat al voltant de la llibertat d'expressió ha estat una reacció als fets. El tema de Pablo hi és des de fa temps, es podria haver demanat l'indult abans. No obstant, la foto dels Mossos detenint-lo al rectorat de la Universitat de Lleida ha fet que Jaume Asens ens truqui per sol·licitar l'indult. És en aquests dies quan s'anuncia la reforma del codi penal. Tot va després dels fets. Per aconseguir coses, cal exigir. Els drets són com un múscul, si no s'exerciten s'atrofien. L'indult l'ha demanat també l'Acadèmia Catalana de la Música.
- Temen que si les protestes es desinflen la causa de Hasél perdi força?
- Por, no. Les protestes han estat resultat de moltes coses, d'una sensació social que no només respon al descontentament pel que ha passat amb Pablo. Hi ha un descontentament acumulat i l'únic que es pot fer és tornar les llibertats que ens han robat. Si no, el descontentament continuarà. El nostre principal temor és que l'Estat s'atrinxeri en la posició d'exemplaritzar. Això és propi d'estats tan reaccionaris com Espanya.