23
de febrer
del
2021
Actualitzat
a la
13:05h
Les assemblees obertes parlamentàries de la CUP debatran durant els propers tres dies quin ha de ser el paper dels anticapitalistes en la propera legislatura, en la qual seran decisius gràcies als nou escons obtinguts el 14-F. Al final del document de debat, de quatre pàgines, hi apareixen les dues preguntes clau: en quin grau hauria d'assumir responsabilitat institucional la formació i si caldria "plantejar" l'assumpció de la presidència del Parlament. Aquesta última opció, avançada ahir per l'Ara, és rellevant en el context negociador obert a tres bandes entre la CUP, ERC i Junts. La formació de Carles Puigdemont assegura que, tenint en compte el resultat en escons -33 per als republicans, 32 per a ells- seria "lògic" assumir la màxima representació a la cambra.
Abans del 12 de març s'ha de constituir el Parlament, en el qual les tres formacions implicades aposten perquè hi hagi majoria independentista. En la legislatura anterior hi havia dos membres d'ERC i dos de Junts, amb la qual cosa es garantien la majoria davant dels dos representants de Ciutadans i l'únic del PSC. Aquesta vegada la possibilitat d'entrada de la CUP a la mesa és més real que mai, i una de les dues principals formacions independentistes hauria de renunciar a una plaça per encabir-los.
"El paper de la mesa és important per tal de fer front als atacs del Tribunal Constitucional (TC) a la sobirania del Parlament", ressalta el document intern de la CUP. Aquesta setmana no es prendrà cap decisió definitiva: al debat dins les assemblees obertes s'hi sumarà un consell polític aquest dissabte en el qual també hi haurà damunt la taula l'entrada al Govern, tot i que no s'hi adoptarà un posicionament concret. En campanya, la candidata Dolors Sabater va fer equilibris sobre l'entrada al Govern de la CUP, tenint en compte que el debat intern és intens i no tots els sectors ho veuen igual.
En tot cas, els anticapitalistes ja s'han reunit amb els negociadors d'ERC -van coincidir en el gir a l'esquerra que ha fet el procés- i també amb els de Junts, amb els quals van coincidir a l'hora de demanar canvis en les actuacions policials per preservar l'ordre públic. El paper dels Mossos és central en la negciació, fins al punt que el vicepresident i candidat d'ERC, Pere Aragonès, va haver de comparèixer ahir després de sis nits d'aldarulls per fer costat als Mossos i condemnar els "saquejos" dels últims dies.
Al marge del paper de la policia, els eixos centrals de la CUP per la negociació estan fixats en el document difós aquest matí. Són tres: full de ruta cap a la independència, amb elements com la taula de negociació, el referèndum, estructures de control del territori, amnistia, fi de la repressió i de la judicialització i retorn dels exiliats; un pla de rescat social davant la pandèmia, amb renda bàsica universal, aturada dels desnonaments i reducció de la jornada laboral; i un canvi de model econòmic "des d'una perspectiva social, ecologista i feminista", com recull el document. La negociació s'estableix en dues fases: explorar acords en base a aquests tres elements i, després, debatre quina representació institucional ha de tenir la CUP.
El text analitza el resultat electoral i dota d'importància el fet que l'independentisme, arran de la baixada de participació, hagi perdut vots en nombres absoluts malgrat haver superat el 50% dels sufragis per primera vegada en percentatge. La CUP situa els comuns com a contraris al referèndum i es mostra preocupada per l'entrada de Vox al Parlament perquè ho ha fet gràcies als vots en barris humils i en barris benestants, com exemplifiquen els casos de Pedralbes i les Tres Torres a Barcelona.
Abans del 12 de març s'ha de constituir el Parlament, en el qual les tres formacions implicades aposten perquè hi hagi majoria independentista. En la legislatura anterior hi havia dos membres d'ERC i dos de Junts, amb la qual cosa es garantien la majoria davant dels dos representants de Ciutadans i l'únic del PSC. Aquesta vegada la possibilitat d'entrada de la CUP a la mesa és més real que mai, i una de les dues principals formacions independentistes hauria de renunciar a una plaça per encabir-los.
"El paper de la mesa és important per tal de fer front als atacs del Tribunal Constitucional (TC) a la sobirania del Parlament", ressalta el document intern de la CUP. Aquesta setmana no es prendrà cap decisió definitiva: al debat dins les assemblees obertes s'hi sumarà un consell polític aquest dissabte en el qual també hi haurà damunt la taula l'entrada al Govern, tot i que no s'hi adoptarà un posicionament concret. En campanya, la candidata Dolors Sabater va fer equilibris sobre l'entrada al Govern de la CUP, tenint en compte que el debat intern és intens i no tots els sectors ho veuen igual.
En tot cas, els anticapitalistes ja s'han reunit amb els negociadors d'ERC -van coincidir en el gir a l'esquerra que ha fet el procés- i també amb els de Junts, amb els quals van coincidir a l'hora de demanar canvis en les actuacions policials per preservar l'ordre públic. El paper dels Mossos és central en la negciació, fins al punt que el vicepresident i candidat d'ERC, Pere Aragonès, va haver de comparèixer ahir després de sis nits d'aldarulls per fer costat als Mossos i condemnar els "saquejos" dels últims dies.
Al marge del paper de la policia, els eixos centrals de la CUP per la negociació estan fixats en el document difós aquest matí. Són tres: full de ruta cap a la independència, amb elements com la taula de negociació, el referèndum, estructures de control del territori, amnistia, fi de la repressió i de la judicialització i retorn dels exiliats; un pla de rescat social davant la pandèmia, amb renda bàsica universal, aturada dels desnonaments i reducció de la jornada laboral; i un canvi de model econòmic "des d'una perspectiva social, ecologista i feminista", com recull el document. La negociació s'estableix en dues fases: explorar acords en base a aquests tres elements i, després, debatre quina representació institucional ha de tenir la CUP.
El text analitza el resultat electoral i dota d'importància el fet que l'independentisme, arran de la baixada de participació, hagi perdut vots en nombres absoluts malgrat haver superat el 50% dels sufragis per primera vegada en percentatge. La CUP situa els comuns com a contraris al referèndum i es mostra preocupada per l'entrada de Vox al Parlament perquè ho ha fet gràcies als vots en barris humils i en barris benestants, com exemplifiquen els casos de Pedralbes i les Tres Torres a Barcelona.