24
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
12:47h
Entre vetos creuats i discrepàncies -per ara- insalvables a l'hora de formar un Govern, sí que hi ha un consens que podria transcendir les línies vermelles fixades en el joc d'aliances: el de trobar una fórmula per minimitzar la irrupció dels 11 diputats de Vox al Parlament. Segons ha pogut saber NacióDigital, els partits independentistes, els comuns i el PSC estan d'acord en explorar una fórmula que permeti curtcircuitar la presència de l'extrema dreta a la cambra. Vetar la seva representació a la mesa i evitar que presideixin comissions són dues de les accions que compten amb un ampli suport de l'hemicicle.
La necessitat d'acordar com s'afronta la convivència amb Vox a la cambra catalana està present en les reunions que s'estan produint per intentar formar Govern, tant les que lidera ERC amb Junts, CUP i comuns com les que impulsa el PSC amb els de Jéssica Albiach. L'objectiu és que els d'Ignacio Garriga no assumeixin llocs de responsabilitat al Parlament, tot i que per ara no s'ha concretat la fórmula per fer-ho, i si això s'ha d'estendre també a no acceptar els seus vots en qüestions clau -com reclamen els independentistes- i a l'actitud per confrontar els seus postulats a la cambra.
Sigui com sigui, la línia compartida per tots els actors és que no es pot encaixar amb normalitat la seva presència. "Creiem que aquesta qüestió generarà consens", admeten fonts republicanes. "És un dels temes que tenim sobre la taula", asseguren també fonts socialistes. "És un dels principals temes que estem abordant a les reunions bilaterals que estem mantenint aquests dies", reconeixen des de la CUP, mentre que els comuns subratllen que cal fer un "plantejament global" per fer-hi front. Des de Junts parlen de "tolerància zero" i de fer extensible el veto a prescindir dels vots de l'extrema dreta per aprovar iniciatives. Posen en dubte, però, que els socialistes acceptin aquesta darrera qüestió.
Els partits independentistes i els comuns defensen que no només no han d'estar a la mesa -els correspondria una cadira pels resultats obtinguts,-, sinó que tampoc presidir cap comissió ni tenir cap representant a la diputació permanent. Això requerirà d'un acord global que, si es produeix, es començarà a visibilitzar el 12 de març, data límit perquè es constitueixi el Parlament i, en concret, la mesa. Per la representació obtinguda a les eleccions, corresponen dos llocs al PSC, dos més a ERC i dos per a Junts. El setè pertocaria a Vox, quarta força a l'hemicicle.
Tot i això, si es produeix un acord majoritari, es podria impedir que ocupessin una cadira i facilitar que aquesta fos per a la CUP o per als comuns, qüestió que també serà motiu de debat entre els actors implicats. Especialment perquè els anticapitalistes debaten si reclamen en les negociacions per formar Govern la presidència del Parlament, un càrrec que, en un inici, pertocaria a Junts si es mantingués el repartiment de responsabilitats amb ERC -ara per davant a les urnes- de les darreres legislatures.
Un cordó que va fracassar al Congrés
El cordó sanitari a l'extrema dreta, però, va fracassar al Congrés dels Diputats, on la mesa sí que té un representant de Vox. En concret ocupa la vicepresidència quarta, en mans d'Ignacio Gil Lázaro. El PP es va oposar al tallafocs proposat per PSOE i per Podem. Una altra via per impedir la seva presència hagués suposat que els socialistes renunciessin a la vicepresidència primera per cedir-la al PP, cosa que no van fer. El desacord va afavorir que l'extrema dreta ocupés un lloc en l'òrgan rector de la cambra baixa.
Més enllà, però, de minimitzar els càrrecs de responsabilitat que ostentin al Parlament, tant ERC com En Comú Podem consideren cabdal fixar una posició compartida per fer front al factor de "tensió i distorsió" que consideren que Vox voldrà exportar a l'hemicicle. "Ignorar-los? Confrontar-los? És una qüestió que requereix un debat tranquil i serè", argumenten. El debat és candent a les reunions multilaterals que s'està mantenint aquests dies més enllà de l'aliança amb la qual es conformarà finalment el Govern. Més difícil és, admeten, el fet de frenar les propostes i iniciatives que registrin, ja que el criteri seguit fins ara per la mesa és només valorar que s'ajustin en termes formals.
La fórmula que deixaria Vox sense senadors
El Parlament també haurà de debatre quin mètode tria per per repartir els vuit senadors per designació autonòmica que li pertoquen. Normalment, s'usa el de restes majors, que és més proporcional, tot i que, en aquest cas, atorgaria dos representants a PSC, ERC i Junts, mentre que Vox i CUP també n'assolirien un cadascun. L'alternativa és aplicar la regla D'Hondt, la qual afavoreix més els grans partits i que, en aquesta ocasió, faria que PSC i ERC s'enduguessin tres senadors cadascun i Junts, dos, mentre que l'extrema dreta i els anticapitalistes se'n quedarien sense.
No és la fórmula habitual, però ja es va aplicar després dels comicis del 2012 per deixar Cs sense representant a la cambra alta, informa Roger Tugas. Caldrà veure ara si es torna o no a repetir per barrar el pas al representant autonòmic de Vox, malgrat que també en sortirien perjudicats els anticapitalistes.
El model de seguretat, l'estratègia compartida de l'independentisme, la recepta social a la sortida de la crisi o bé la unitat d'acció a Madrid són debats vius en les negociacions, lluny d'entrar encara en la fase del repartiment de cadires. Per ara, com afrontar la presència de l'extrema dreta al Parlament és el debat que actua de mínim comú denominador.
La necessitat d'acordar com s'afronta la convivència amb Vox a la cambra catalana està present en les reunions que s'estan produint per intentar formar Govern, tant les que lidera ERC amb Junts, CUP i comuns com les que impulsa el PSC amb els de Jéssica Albiach. L'objectiu és que els d'Ignacio Garriga no assumeixin llocs de responsabilitat al Parlament, tot i que per ara no s'ha concretat la fórmula per fer-ho, i si això s'ha d'estendre també a no acceptar els seus vots en qüestions clau -com reclamen els independentistes- i a l'actitud per confrontar els seus postulats a la cambra.
Sigui com sigui, la línia compartida per tots els actors és que no es pot encaixar amb normalitat la seva presència. "Creiem que aquesta qüestió generarà consens", admeten fonts republicanes. "És un dels temes que tenim sobre la taula", asseguren també fonts socialistes. "És un dels principals temes que estem abordant a les reunions bilaterals que estem mantenint aquests dies", reconeixen des de la CUP, mentre que els comuns subratllen que cal fer un "plantejament global" per fer-hi front. Des de Junts parlen de "tolerància zero" i de fer extensible el veto a prescindir dels vots de l'extrema dreta per aprovar iniciatives. Posen en dubte, però, que els socialistes acceptin aquesta darrera qüestió.
Els partits independentistes i els comuns defensen que no només no han d'estar a la mesa -els correspondria una cadira pels resultats obtinguts,-, sinó que tampoc presidir cap comissió ni tenir cap representant a la diputació permanent. Això requerirà d'un acord global que, si es produeix, es començarà a visibilitzar el 12 de març, data límit perquè es constitueixi el Parlament i, en concret, la mesa. Per la representació obtinguda a les eleccions, corresponen dos llocs al PSC, dos més a ERC i dos per a Junts. El setè pertocaria a Vox, quarta força a l'hemicicle.
Tot i això, si es produeix un acord majoritari, es podria impedir que ocupessin una cadira i facilitar que aquesta fos per a la CUP o per als comuns, qüestió que també serà motiu de debat entre els actors implicats. Especialment perquè els anticapitalistes debaten si reclamen en les negociacions per formar Govern la presidència del Parlament, un càrrec que, en un inici, pertocaria a Junts si es mantingués el repartiment de responsabilitats amb ERC -ara per davant a les urnes- de les darreres legislatures.
Un cordó que va fracassar al Congrés
El cordó sanitari a l'extrema dreta, però, va fracassar al Congrés dels Diputats, on la mesa sí que té un representant de Vox. En concret ocupa la vicepresidència quarta, en mans d'Ignacio Gil Lázaro. El PP es va oposar al tallafocs proposat per PSOE i per Podem. Una altra via per impedir la seva presència hagués suposat que els socialistes renunciessin a la vicepresidència primera per cedir-la al PP, cosa que no van fer. El desacord va afavorir que l'extrema dreta ocupés un lloc en l'òrgan rector de la cambra baixa.
Més enllà, però, de minimitzar els càrrecs de responsabilitat que ostentin al Parlament, tant ERC com En Comú Podem consideren cabdal fixar una posició compartida per fer front al factor de "tensió i distorsió" que consideren que Vox voldrà exportar a l'hemicicle. "Ignorar-los? Confrontar-los? És una qüestió que requereix un debat tranquil i serè", argumenten. El debat és candent a les reunions multilaterals que s'està mantenint aquests dies més enllà de l'aliança amb la qual es conformarà finalment el Govern. Més difícil és, admeten, el fet de frenar les propostes i iniciatives que registrin, ja que el criteri seguit fins ara per la mesa és només valorar que s'ajustin en termes formals.
La fórmula que deixaria Vox sense senadors
El Parlament també haurà de debatre quin mètode tria per per repartir els vuit senadors per designació autonòmica que li pertoquen. Normalment, s'usa el de restes majors, que és més proporcional, tot i que, en aquest cas, atorgaria dos representants a PSC, ERC i Junts, mentre que Vox i CUP també n'assolirien un cadascun. L'alternativa és aplicar la regla D'Hondt, la qual afavoreix més els grans partits i que, en aquesta ocasió, faria que PSC i ERC s'enduguessin tres senadors cadascun i Junts, dos, mentre que l'extrema dreta i els anticapitalistes se'n quedarien sense.
No és la fórmula habitual, però ja es va aplicar després dels comicis del 2012 per deixar Cs sense representant a la cambra alta, informa Roger Tugas. Caldrà veure ara si es torna o no a repetir per barrar el pas al representant autonòmic de Vox, malgrat que també en sortirien perjudicats els anticapitalistes.
El model de seguretat, l'estratègia compartida de l'independentisme, la recepta social a la sortida de la crisi o bé la unitat d'acció a Madrid són debats vius en les negociacions, lluny d'entrar encara en la fase del repartiment de cadires. Per ara, com afrontar la presència de l'extrema dreta al Parlament és el debat que actua de mínim comú denominador.