Nova legislatura

Els vetos creuats s'enquisten en la primera fase de negociació pel nou Govern

ERC trasllada una visió optimista de les reunions mantingudes amb CUP, comuns i Junts, però la negativa dels dos últims a compartir Govern dificulta els plans d'Aragonès

per Sara González / Oriol March , 22 de febrer de 2021 a les 20:55 |
Elsa Artadi i Jéssica Albiach, abans d'una trobada a Palau, amb Ester Capella i Susanna Segovia. | ACN
Una setmana després de les eleccions, poques coses s'han mogut en les negociacions obertes per formar Govern. ERC, el partit vencedor dels comicis en el camp independentista i en posició de força per investir Pere Aragonès amb diverses fórmules, trasllada una visió optimista de les converses bilaterals que ha mantingut amb la CUP, Junts i comuns, però els vetos creuats persisteixen i dificulten els plans del vicepresident per bastir un executiu "del 3-O" com el que defensa des de la campanya. Diverses fonts consultades per NacióDigital assenyalen que tots els contactes han estat "preliminars", i hi ha dues dates que apareixen en l'horitzó: aquest dissabte es reuneix el consell polític de la CUP -amb el debat sobre entrar o no al Govern, motiu de discussió interna, damunt la taula- i el dia 12 de març es constitueix el nou Parlament. 

ERC continua alimentant que l'entesa entre els grups que apleguen 82 diputats a favor del referèndum i de la llibertat dels presos és possible. Es tracta, ha dit la secretària general adjunta i membre de l'equip negociador, Marta Vilalta, d'una "oportunitat històrica" que el sobiranisme no hauria de malbaratar, motiu pel qual ha reclamat "generositat" i prioritzar "el país per davant del partit". La realitat és, però, que els republicans són molt lluny d'aconseguir el seu objectiu. Tot i que voldrien tancar un acord aquesta mateixa setmana, reconeixen que no tenen més remei que fixar l'horitzó en el 12 de març, quan es constitueixi la cambra.


Junts assegura que seria "lògic" que la presidència de la cambra fos per a ells, si se segueix l'esquema de l'anterior legislatura -ERC va quedar per darrere seu i al capdavant de la institució s'hi va situar Roger Torrent-, i també reclama que s'hi traslladi la majoria independentista obtinguda el 14-F. Un repartiment possible seria dos representants per al PSC i que el partit de Puigdemont i els republicans tinguessin dos membres més cadascun. En faltaria un i el quart grup de la cambra és Vox, amb 11 diputats. Amb tot, fruit d'un acord per barrar el pas a l'extrema dreta, la cadira podria ser per a la CUP, que en té nou. En tot cas, els independentistes es garantirien la majoria. Els anticapitalistes s'han mostrat aquest dilluns disposats a formar part de l'òrgan rector de la cambra i, tal com ha explicat el diputat electe Carles Riera a Ràdio 4, tampoc descarten optar a la presidència del Parlament.

En el cas del Govern, això sí, la situació és diferent. Riera ha assenyalat en la mateixa entrevista que estan "molt lluny" de plantejar-se entrar al consell executiu, una voluntat reiterada per Aragonès i també per Junts. A les demandes de referèndum i pla de xoc social hi sumen una reforma integral del model de seguretat que tant ERC com la formació de Laura Borràs estan disposats a abordar després de la gestió dels aldarulls dels últims dies. De moment, això sí, la CUP no té cap proposta concreta d'Aragonès per integrar-se al Govern. Tampoc la tenen els comuns després de la reunió d'aquest dilluns. "Hem constatat posicions i seguirem parlant", asseguren fonts del partit d'Albiach, que es tornaran a reunir dimecres amb el PSC. Les negociacions, que pretenen mantenir-se en un plànol discret, són lluny de la fase de cadires.



En part és així perquè Junts té dues exigències damunt la taula. La primera, acordar primer un full de ruta independentista que tingui en compte que s'ha superat el 50% dels vots. En campanya, el partit de Puigdemont va defensar la declaració d'independència i el referèndum acordat com a vies paral·leles, però ara prefereix cedir la iniciativa a Aragonès i que sigui ell, com a vencedor en el camp independentista, qui plantegi com veu el futur del procés. Dins la reflexió estratègica hi inclouen la necessitat de pactar un rumb comú a Madrid, és a dir, com abordar el diàleg amb l'Estat i actuar en conseqüència des del Congrés dels Diputats. Les cambres parlamentàries, més enllà del Govern, és on s'han registrat més picabaralles entre socis els últims anys. ERC, però, no té intencions de canviar el rumb de la seva acció al Congrés, on té 13 diputats mentre que Junts en disposa de quatre. 


La segona exigència de Junts és que hi hagi un acord nítidament independentista, és a dir, que els comuns en quedin fora. L'única "opció real", ha dit Artadi aquest dilluns al matí, és una entesa entre els de Puigdemont, ERC i la CUP. I a En Comú Podem pensen el mateix, però des de la perspectiva ideològica: en la reunió d'aquesta tarda amb els republicans, la primera oficial des de les eleccions, han reclamat que es formi un executiu sense Junts. En dos comunicats, els de Jéssica Albiach i Pere Aragonès han ressaltat tres coincidències: fer front a l'emergència social, encarar una reconstrucció des de l'esquerra i abordar de forma urgent la resolució del conflicte polític. Més enllà, però, d'aquesta recepta compartida, ERC estira per impulsar-la incloent Junts, mentre els comuns demanen que que els de Borràs quedin fora de l'aritmètica i entri en joc el PSC. Els republicans, però, no contemplen cap fórmula que inclogui els socialistes.

Malgrat que qualsevol acord és encara lluny, el cert és que a les sales de màquines dels partits el ball de noms és constant, especialment perquè ja circulen els dissenys possibles del nou executiu. A l'assumpció d'Interior per part d'ERC s'hi suma una contrapartida que Junts sospesa plantejar, que és agafar la conselleria d'Economia pel seu pes específic -elabora els pressupostos i, a la pràctica, actua de semàfor de qualsevol projecte- i també polític. També hi ha el debat sobre què ha de fer Laura Borràs, si entrar al Govern amb rang de vicepresidenta -amb una conselleria associada- o bé quedar-se al Parlament. Hi ha veus que defensen que en sigui la presidenta, una posició en la qual també se sentiria còmoda Meritxell Budó si no segueix a l'executiu.


Qui s'ho mira des de la distància ja és el PSC, que continua alimentant el somni de fer Salvador Illa president de la Generalitat malgrat que només tindria el suport en ferm dels comuns. Eva Granados, portaveu parlamentària de la formació, ha defensat que els socialistes tinguin no només el principal càrrec del país, sinó també la presidència del Parlament, arran de la seva condició de vencedors de les eleccions. "Demanarem que la majoria d'esquerres es traslladi a la màxima instància del poder legislatiu del nostre país", ha indicat després de la reunió de l'executiva del PSC. Els comuns, però, han demanat a Illa que "no facin perdre el temps" als ciutadans amb l'intent d'una investidura si no té prou suports per prosperar.

Han passat vuit dies des de les eleccions i, malgrat els temptejos inicials, les posicions continuen enrocades. Al veto creuat entre Junts i els comuns s'hi suma la posició de la CUP, a qui fonts de la negociació veuen més a prop d'oferir suport a la investidura que no pas d'entrar a l'executiu. Aragonès vol vincular la seva tria a la dels comptes per al 2021, i Junts insisteix en la idea que la prioritat és pactar el futur del procés. El 12 de març, amb la constitució de la mesa del Parlament, es podrà comprovar el futur de la legislatura en funció de quina sigui la composició de l'òrgan rector de la cambra.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació