22
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
18:42h
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada comarca o municipi, es desplega el seu nom i tota la informació sobre el risc de rebrot i la seva evolució, la velocitat de propagació, el nombre de contagis setmanals, vacunes subministrades i altres dades sobre la situació de la pandèmia, entre el el 12 i el 18 de febrer. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge i seleccionar així millor els municipis.
Tots els indicadors apunten a un canvi en l'evolució de la pandèmia. La tendència a la reducció de casos s'ha frenat molt els darrers dies i la velocitat de propagació (Rt) ha crescut del 0,85 al 0,95 en tan sols cinc dies, molt a prop de l'1 que indica que es torna a una fase d'expansió. De fet, un terç de les comarques i un 43,5% dels municipis de més de 20.000 habitants ja han superat aquest temut llindar, tal com es pot observar en el mapa inicial.
Per ara, les hospitalitzacions segueixen baixant -més enllà de les fluctuacions del cap de setmana-, malgrat que encara hi ha uns 2.000 pacients a planta i s'ha caigut per sota dels 600 crítics, tot just la quantitat que va marcar el sostre de la segona onada. Una eventual quarta onada causada, entre altres motius, per la implantació de la variant britànica seria ara molt complicada d'afrontar amb els hospitals tan plens. Per contra, la mortalitat es redueix molt gràcies a la incidència menor a les residències gràcies al procés de vacunació.
En concret, 14 comarques registren ja una Rt superior a 1, mentre que una té un 1 exacte, 17 se situen entre 0,8 i 1, i les altres 10 encara es troben per sota del 0,8. En aquest escenari tan divergent, la Conca de Barberà i la Ribera d'Ebre són les que tenen una velocitat de propagació major, d'1,91 i 1,81 respectivament, tot i que es tracta de comarques poc poblades i, en l'última setmana han tingut només 11 i 9 positius, també respectivament. Pateixen més casos i es troben igualment en fase expansives el Pla d'Urgell (1,2), l'Anoia (1,18), el Vallès Occidental (1,1), Osona (1,09) o el Gironès (1,08).
Per contra, la reducció de casos segueix sent molt accelerada a d'altres zones, com l'Alta Ribagorça (0,47), la Segarra (0,53), l'Alt Urgell (0,6), el Berguedà (0,66) i la Terra Alta (0,7). Algunes de les comarques més poblades estan a punt de superar el llindar de l'1, com el Maresme (0,91), el Baix Llobregat (0,93) o el Barcelonès (0,95), mentre que el Vallès Oriental es troba en l'1 exacte.
En tot cas, l'última setmana només ha augmentat la quantitat de positius a 7 comarques, mentre que a 22 han seguit reduint-se i a les altres 2 s'han mantingut força estables. Amb dades consolidades entre 12 i 18 de febrer, on més han crescut és a l'Aran (157,9 contagis més per 100.000 habitants), seguida per la Cerdanya (120,2), el Pla d'Urgell (112,8), l'Alta Ribagorça (84,7), el Pallars Sobirà (49,6), la Terra Alta (45,7) i l'Anoia (17,3).
Es tracta, de nou, de comarques poc poblades i amb pocs contagis, amb excepció del Pla d'Urgell (142 en els darrers dies disponibles) i l'Anoia (175), però l'impacte pot ser elevat si d'altres amb més habitants també consoliden el canvi de tendència. Tot i això, com es pot comprovar al mapa inferior, el descens encara és pronunciat sobretot a la Garrotxa (-300,8 contagis per 100.000 habitants), l'Urgell (-237,3), el Montsià (-140,5), les Garrigues (-132,3), el Baix Ebre (130,8) o el Tarragonès (-110,7).
Aquest possible canvi de tendència arribaria, a més, quan el risc de rebrot segueix sent molt elevat a la major part del país. Només cinc comarques es troben per sota del llindar de 100 punts que marca el risc elevat, tot i que a no massa distància. Es tracta de l'Alt Urgell (73), el Berguedà (75), el Priorat (87), el Montsià (96) i la Segarra (98), mentre que segueix clarament desbocat a l'Aran (1.833) i el Solsonès (1.214), però també el Pla d'Urgell (866), la Garrotxa (698) o Osona (594).
Dels 62 municipis amb més de 20.000 habitants, també n'hi ha només cinc per sota del risc alt de rebrot: Lloret de Mar (39 punts), Cambrils (59), Tarragona (75), Amposta (91) i el Vendrell (93). Per contra, és molt elevat a Olot (777), Sant Adrià del Besòs (749), Montcada i Reixac (613), Manlleu (560), Barberà del Vallès (529), Olesa de Montserrat (515) i Esparreguera (507).
Pel que fa a la velocitat de contagi a nivell municipal, se supera el llindar d'1 a 27 ciutats, mentre que a 14 encara es troba per sota de 0,8, a 20 se situa entre aquesta Rt i 1, i n'hi ha una que es troba sobre 1. És especialment alt a Palafrugell (2,09) i Esparreguera (2), però també a Sant Andreu de la Barca (1,81), Salou (1,72) i Cerdanyola del Vallès (1,71), mentre que és força baixa a Tarragona (0,55), Sant Feliu de Llobregat (0,59), el Vendrell (0,61), Cambrils (0,62) i Cornellà de Llobregat (0,69).
En tot cas, només tres municipis d'aquesta mida han incrementat els contagis l'última setmana. Es tracta d'Olesa de Montserrat (+95,4 contagis per 100.000 habitants), Palafrugell (+55,7) i Castelldefels (+12,3), però en uns altres tres es manté força estable la incidència i en 56 encara cau, sobretot a Olot (-355,3) i, a certa distància, Tarragona (-178), Tortosa (-162,4), Manlleu (-157,4), Martorell (-150,9), Sitges (-150,1), Cambrils (-149) i Amposta (-142,9).
Tots els indicadors apunten a un canvi en l'evolució de la pandèmia. La tendència a la reducció de casos s'ha frenat molt els darrers dies i la velocitat de propagació (Rt) ha crescut del 0,85 al 0,95 en tan sols cinc dies, molt a prop de l'1 que indica que es torna a una fase d'expansió. De fet, un terç de les comarques i un 43,5% dels municipis de més de 20.000 habitants ja han superat aquest temut llindar, tal com es pot observar en el mapa inicial.
Per ara, les hospitalitzacions segueixen baixant -més enllà de les fluctuacions del cap de setmana-, malgrat que encara hi ha uns 2.000 pacients a planta i s'ha caigut per sota dels 600 crítics, tot just la quantitat que va marcar el sostre de la segona onada. Una eventual quarta onada causada, entre altres motius, per la implantació de la variant britànica seria ara molt complicada d'afrontar amb els hospitals tan plens. Per contra, la mortalitat es redueix molt gràcies a la incidència menor a les residències gràcies al procés de vacunació.
En concret, 14 comarques registren ja una Rt superior a 1, mentre que una té un 1 exacte, 17 se situen entre 0,8 i 1, i les altres 10 encara es troben per sota del 0,8. En aquest escenari tan divergent, la Conca de Barberà i la Ribera d'Ebre són les que tenen una velocitat de propagació major, d'1,91 i 1,81 respectivament, tot i que es tracta de comarques poc poblades i, en l'última setmana han tingut només 11 i 9 positius, també respectivament. Pateixen més casos i es troben igualment en fase expansives el Pla d'Urgell (1,2), l'Anoia (1,18), el Vallès Occidental (1,1), Osona (1,09) o el Gironès (1,08).
Per contra, la reducció de casos segueix sent molt accelerada a d'altres zones, com l'Alta Ribagorça (0,47), la Segarra (0,53), l'Alt Urgell (0,6), el Berguedà (0,66) i la Terra Alta (0,7). Algunes de les comarques més poblades estan a punt de superar el llindar de l'1, com el Maresme (0,91), el Baix Llobregat (0,93) o el Barcelonès (0,95), mentre que el Vallès Oriental es troba en l'1 exacte.
En tot cas, l'última setmana només ha augmentat la quantitat de positius a 7 comarques, mentre que a 22 han seguit reduint-se i a les altres 2 s'han mantingut força estables. Amb dades consolidades entre 12 i 18 de febrer, on més han crescut és a l'Aran (157,9 contagis més per 100.000 habitants), seguida per la Cerdanya (120,2), el Pla d'Urgell (112,8), l'Alta Ribagorça (84,7), el Pallars Sobirà (49,6), la Terra Alta (45,7) i l'Anoia (17,3).
Es tracta, de nou, de comarques poc poblades i amb pocs contagis, amb excepció del Pla d'Urgell (142 en els darrers dies disponibles) i l'Anoia (175), però l'impacte pot ser elevat si d'altres amb més habitants també consoliden el canvi de tendència. Tot i això, com es pot comprovar al mapa inferior, el descens encara és pronunciat sobretot a la Garrotxa (-300,8 contagis per 100.000 habitants), l'Urgell (-237,3), el Montsià (-140,5), les Garrigues (-132,3), el Baix Ebre (130,8) o el Tarragonès (-110,7).
Aquest possible canvi de tendència arribaria, a més, quan el risc de rebrot segueix sent molt elevat a la major part del país. Només cinc comarques es troben per sota del llindar de 100 punts que marca el risc elevat, tot i que a no massa distància. Es tracta de l'Alt Urgell (73), el Berguedà (75), el Priorat (87), el Montsià (96) i la Segarra (98), mentre que segueix clarament desbocat a l'Aran (1.833) i el Solsonès (1.214), però també el Pla d'Urgell (866), la Garrotxa (698) o Osona (594).
Dels 62 municipis amb més de 20.000 habitants, també n'hi ha només cinc per sota del risc alt de rebrot: Lloret de Mar (39 punts), Cambrils (59), Tarragona (75), Amposta (91) i el Vendrell (93). Per contra, és molt elevat a Olot (777), Sant Adrià del Besòs (749), Montcada i Reixac (613), Manlleu (560), Barberà del Vallès (529), Olesa de Montserrat (515) i Esparreguera (507).
Pel que fa a la velocitat de contagi a nivell municipal, se supera el llindar d'1 a 27 ciutats, mentre que a 14 encara es troba per sota de 0,8, a 20 se situa entre aquesta Rt i 1, i n'hi ha una que es troba sobre 1. És especialment alt a Palafrugell (2,09) i Esparreguera (2), però també a Sant Andreu de la Barca (1,81), Salou (1,72) i Cerdanyola del Vallès (1,71), mentre que és força baixa a Tarragona (0,55), Sant Feliu de Llobregat (0,59), el Vendrell (0,61), Cambrils (0,62) i Cornellà de Llobregat (0,69).
En tot cas, només tres municipis d'aquesta mida han incrementat els contagis l'última setmana. Es tracta d'Olesa de Montserrat (+95,4 contagis per 100.000 habitants), Palafrugell (+55,7) i Castelldefels (+12,3), però en uns altres tres es manté força estable la incidència i en 56 encara cau, sobretot a Olot (-355,3) i, a certa distància, Tarragona (-178), Tortosa (-162,4), Manlleu (-157,4), Martorell (-150,9), Sitges (-150,1), Cambrils (-149) i Amposta (-142,9).