procés català

La Generalitat manté l'acusació contra Marcel Vivet i li demana quatre anys i nou mesos de presó

El jove activista nega que agredís cap agent dels Mossos i assegura que la manifestació Holi contra Jusapol va ser festiva

per Bernat Surroca , 22 de febrer de 2021 a les 14:30 |
Marcel Vivet aquest matí davant del Palau de Justícia | ACN
La Generalitat no ha canviat de parer i ha mantingut com a definitiva l'acusació de quatre anys i nou mesos de presó per Marcel Vivet, acusat dels delictes de desordres públics, atemptat a l'autoritat i lesions per la manifestació Holi contra Jusapol de l'any 2018. La Fiscalia tampoc ha canviat el criteri i ha demanat cinc anys i mig de presó per l'activista. Fora de l'Audiència de Barcelona, on ha tingut lloc el judici, s'han concentrat un centenar de persones per donar suport a Vivet, entre els quals membres de la CUP, l'ANC, Òmnium i diverses entitats independentistes i de l'esquerra alternativa. El judici, i l'acusació de la Generalitat, arriba en plenes negociacions per formar Govern.

En declaracions als mitjans després del judici, Vivet ha acusat el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, de forçar l'ajornament del seu judici al desembre per motius electorals i ha denunciat que el Govern d'oferir-li aleshores un pacte que passava per reconèixer el delicte a canvi de rebaixar l'acusació a menys de dos anys de presó. Vivet ha criticat que la Generalitat no es retiri d'aquestes causes i no "admeti el problema" dels Mossos, que "actuen premeditadament" per acusar de delictes que no s'han comès. "La Generalitat continua comprant sense miraments les acusacions", ha dit l'activista.


Al judici, Vivet ha negat les acusacions i ha assegurat que la manifestació era festiva. Ell va arribar tard i només hi va estar un quart d'hora, quan ja s'havien llançat els colors. L'acusat ha remarcat que no va llançar cap objecte contra els Mossos i ha recordat que la manifestació de Jusapol "celebrava la violència i la repressió" de l'1-O, mentre que l'acció del Holi era per "celebrar la vida". Vivet ha insistit, en contra de l'acusació de la Fiscalia i la Generalitat, que no va colpejar cap agent amb el pal d'una bandera, ni per atacar ni per protegir-se, i ha assegurat que fer això hauria estat "ridícul". També ha negat que s'intentés traspassar el cordó policial perquè "no hauria tingut sentit".

A banda dels dos agents que diuen haver vist Vivet colpejar amb el pal de bandera, altres mossos també el van veure durant la manifestació, tot i que no durant l’agressió. A més, l’agent ferit va buscar-lo per xarxes socials i el va trobar al cap d’unes setmanes. Quan ho va comunicar als seus superiors, van contrastar la imatge a internet amb les que havien gravat i fotografiat els propis Mossos. Quan van trobar la coincidència, van buscar a la seva base de dades, on ja l’havien fitxat en una mobilització anterior.


La defensa de Vivet ha intentat durant tot el judici desacreditar la versió policial, assegurant que en cap de les imatges es veu el seu client colpejant el mosso amb el pal de la bandera. De fet, també ha volgut impugnar aquestes imatges perquè no consten formalment on estan les originals, cosa que el tribunal de moment no ha acceptat. També ha posat en dubte els dies que es van trigar en escriure les minutes policials d’aquell incident i l’atestat final, cosa que alguns dels set mossos que han declarat han justificat per l’alt volum de feina d’aquelles dates.


Concentració de suport 

Més d'un centenar de persones han acompanyat Vivet a l'Audiència de Barcelona, on se'l jutja pels aldarulls que hi va haver a la ciutat el setembre de 2018 en una manifestació 'holi' contra el sindicat policial Jusapol. Sota la pluja, els assistents han denunciat la "repressió" i han demanat l'absolució de l'acusat a crits de 'Marcel, no estàs sol'. Entre els assistents hi ha la cap de llista de la CUP, Dolors Sabater, el diputat anticapitalista el Congrés Albert Botran, Elisenda Paluzie (ANC) o Xavier Antich (Òmnium). Vivet va formar part de la llista de la CUP el 14-F i va ser col·laborador de Dolors Sabater quan era alcaldessa de Badalona. 

La causa es remunta al setembre 2018, a la manifestació Holi contra el sindicat de la policia espanyola Jusapol. Vivet va participar de l'acció al centre de Barcelona i cinc mesos després va ser detingut pels Mossos. Se l'acusa dels delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions, els tres delictes habituals en aquest tipus de causes. Al desembre, hi va haver negociacions entre el Departament d'Interior i la defensa de Vivet per arribar a un acord que finalment no hi va ser. El Govern proposava retirar el delicte de desordres públics i acusar només d'un delicte d'atemptat lleu, que no implicaria l'ingrés a presó. La defensa ja va dir en aquell moment que no acceptarien un pacte que impliqués reconèixer uns delictes inexistents. Carlos Hurtado, advocat de Vivet, va assegurar en una entrevista a NacióDigital que Interior havia "traspassat línies vermelles" en les setmanes prèvies al judici. 

Condició de la CUP: la fi de la repressió

El judici arriba, doncs, en plenes negociacions post 14-F. La posició de la CUP és clara, en aquest cas i en la resta de causes en què la Generalitat està personada cop a acusació particular i que afecten una setantena de persones. Els anticapitalistes exigeixen la fi de la repressió, i aquesta és una de les quatre idees que posen sobre la taula en les negociacions amb ERC. Les altres són la celebració d'un referèndum abans del 2025, un pla de rescat social per la pandèmia i les crisis que se'n deriven, i una transició ecològica profunda.

Els anticapitalistes sostenen que retirar-se en aquestes causes és qüestió de "voluntat política", com remarcava la cap de llista, Dolors Sabater, en una entrevista amb aquest diari durant la campanya electoral. I si és qüestió de lleis, com argumenten des de la Generalitat, la CUP respon que ERC i Junts han tingut tres anys per reformar-les. El fet que la Generalitat es personi com a acusació implica impulsar el procediment i redoblar la repressió contra els acusats, que ja s'han de defensar també de la Fiscalia.

En declaracions a NacióDigital fa uns mesos, el portaveu d'Alerta Solidaria i ara diputat electe de la CUP, Xavi Pellicer, avisava que la Generalitat seria responsable que hi hagués més presos polítics, i negava que els advocats de l'administració estiguessin "obligats" a defensar els Mossos i acusar els manifestants. El debat ve de lluny i serà una de les qüestions clau d'aquesta legislatura. Dijous, Vivet va enviar una carta oberta als partits sobiranistes demanant la retirada de l'acusació de la Generalitat. 

Precedents que no conviden a l'optimisme

El judici s'ha celebrat al mateix tribunal que a finals de l'any passat va veure dos casos relacionats amb l'independentisme i que també van aixecar polseguera, el d'Adrián Sas per les protestes al Parlament en el primer aniversari de l'1-O, i el de Francisco Garrobo, pel tall a la Ronda de Dalt el 8 de novembre de 2017 durant una vaga general. Tots dos han estat condemnats a tres anys i mig de presó, i tots dos estaven acusats de delictes similars als de Vivet. Aquests dos precedents no conviden a l'optimisme. Més lluny, a Madrid, hi ha el cas de Dani Gallardo, condemnat a quatre anys i mig de presó per les protestes de la sentència de l'1-O a Madrid.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació