La història de la pancarta que va encapçalar la manifestació a Barcelona

El missatge, "Ens heu ensenyat que ser pacífics és inútil", va ser escrit pel documentalista i traper Fèlix Colomer

Imatge dels manifestants i la pancarta
Imatge dels manifestants i la pancarta | Carlos Baglietto
Redacció
22 de febrer del 2021
Actualitzat a les 11:06h
Una bona pancarta pot tenir molta força i pot arrossegar centenars de persones si el seu missatge és clar i contundent. Així ho ha pogut constatar aquest diumenge Fèlix Colomer, un traper i documentalista, autor, entre d'altres, del documental Vitals d'HBO, que ha participat a la sisena nit de manifestacions contra l’empresonament de Pablo Hasél a Barcelona. Ell mateix ho ha explicat al seu Twitter.

“Avui he viscut una de les situacions més surrealistes, adrenàliniques i injustes de la meva vida. Tot alhora”,  així comença en Fèlix el seu relat a les xarxes socials. Segons explica, ha anat a la manifestació amb una pancarta i dos pals d’escombra amb el lema propi de Hong Kong, escrit en castellà: "Nos habéis enseñados que ser pacíficos es inútil".

“L'objectiu és dotar de missatge la violència com a forma d'autodefensa. La majoria de mitjans descontextualitzen els contenidors cremats, obviant que són barricades per defensar-se”, argumenta.
 Per ajudar-lo a aguantar la pancarta ha trobat un “heroi”, un noi palestí de 18 anys que fa sis anys que és a Catalunya i que “no té por a res”. “Només li fan por els avions, ja que li recorden a les bombes que queien a casa seva”, matisa. Durant dues hores de manifestació, ha estat la seva ombra.

En Fèlix s’ha mostrat sorprès, i fins i tot ho ha trobat divertit, quan han desplegat la pancarta, ja que, només fer-ho, tots els mitjans els han fet desenes de fotografies. “Ha estat curiós perquè sense voler-ho ens hem convertit en la capçalera de la manifestació. No entenc com les entitats que convoquen aquestes protestes no ho lideren amb un missatge”, explica en Fèlix.

La situació surrealista ha continuat i s’ha fet més gran. Fins i tot un mosso intermediari de paisà se li ha adreçat demanant-li cap a on anava la manifestació. Ni en Fèlix ho sabia: “La qüestió és que tothom ens seguia i un home se'ns ha presentat com a organitzador i ens ha dit que tothom ens estava seguint a nosaltres. No ho sabíem. Ens girem i sí, un miler de persones ens seguia. La força d'una pancarta”.

La història de la pancarta no s’ha acabat aquí. Quan la protesta ha arribat al davant de la comissaria de la Policia Nacional espanyola a la Via Laietana, els manifestants han tirat de tot als agents. Els mossos no han trigat en reaccionar i han carregat amb diverses furgons. 

“I llavors és quan li he dit a l'amic palestí: ‘Ens posem davant seu i no ens movem?’". I li ha dit que sí. La intenció era veure els agents eren capaços de carregar contra una pancarta i les dues persones que la portaven. El resultat és clar, la policia no ha tingut miraments.
 
L’odissea continua, però. Els dos nois han esquivat els agents per les voreres, han recuperat la pancarta que han recollit del terra i l’han tornat a desplegar. “Llavors els mossos s'han enfadat molt i ens han donat encara més cops de porra mentre s'entrebancaven una mica amb la pancarta (ha estat molt divertit)”, recorda en Fèlix.

“El missatge posant-nos davant seu pretenia demostrar que de la manera més pacífica del món, també molestes, també t'ostien i també t'insulten i és on es fa efectiu el lema de la pancarta”, clou l’explicació del noi. Cal dir, que al final, ha aconseguit recuperar la pancarta. Una mica malmesa, això sí.
 
Arxivat a