Sembla que la tercera onada comença a donar-nos una petita treva. Segurament molts ja somien què faran quan es pugui sortir de la comarca. Anem més enllà, siguem optimistes, pensem amb unes vacances amb certa normalitat: ara més que mai somiem i emocionem-nos una mica!
Perquè avui volia explicar-vos com n'és de curiós veure el plantejament vacacional que fem un cop tenim criatures a casa. Sovint és indiferent com passessis les vacances quan no tenies canalla: un cop apareixen els petits, els teus plans es modifiquen. He fet un gran estudi, molt poc científic, basat en una observació poc curosa però molt graciosa, per explicar-vos els perfils vacacionals més comuns. Ara només falta que decidiu amb quin us sentiu ben retratats:
Amb els avis, sempre. N'hi ha que mai no havien conviscut tant amb avis o sogres fins que han tingut criatures. Són l'única solució real per gaudir del descans vacacional (dels progenitors). Perquè fer vacances amb criatures és molt diferent de fer vacances: els timings els marquen ells, les activitats sovint també, i el ritme és, no ho negarem, cansat. Davant del panorama, molts opten per vacances amb cangurs pagats, plats a taula i de colofó, una solució low cost: avis i àvies, sou uns sants!
Amb els avis, nivell PRO. Les escapadetes de dos dies en parella poden ser un bàlsam sanador, però hi ha una categoria premium. Són els que endossen les criatures amb els avis durant bona part de les seves vacances per marxar en algun racó sense els infants i fer vida en parella: "perquè estar amb ells cansa i no puc descansar, saps?".
Amb amics sempre, i que els cansin. Buscar plans amb les diverses colles, i anar-los empalmant. El mantra és: "els infants quan estan amb infants, gaudeixen molt". L'off the record també està clar: les criatures s'entretenen entre elles, i els adults poden gaudir de minimoments per ells (i els seus amics) que són escassos durant el curs. El que seria un win win, no?
Els sectaris nuclears. Les vacances són per estar amb família nuclear. Durant el curs, amb el tràfec diari, no tenim marge per gaudir-nos, així que res de família, res d'amistats, el que ens convé és fer vida plegats. Aquests tenen una segona subdivisió molt interessant: els aventurers i els fugitius.
Els fugitius són els que abusen de la segona residència dels progenitors, però sempre mirant de no topar-s'hi. Investigant quan hi seran per, justament, voler-hi anar quan ja no hi seran, i discretament, gaudir de l'espai en versió íntima. Els aventurers, en canvi, creuen que les criatures han de seguir sempre el ritme dels grans. Un nadó no és un impediment per dormir en refugis de muntanya o fer una ruta pel desert. Cal que les vacances siguin setmanes d'aventures constants, i cal ensenyar a la quitxalla que aquesta serà la tònica vacacional familiar. Res d'estiueig tranquil: mínim un cim diari!
Al final enguany, l'important no és com fareu les vacances: el més important serà si podem fer-ne... Si la pandèmia vol.