21
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
22
de febrer
a les
20:02h
Sigui quina sigui la combinació que arreli al Parlament, Pere Aragonès disposa de totes les paperetes per accedir a la presidència de la Generalitat. L'arribada a Palau té un component simbòlic -primer dirigent d'ERC ser-hi des de la República-, però també palpable: liderar el Govern implica partir d'una posició de poder encara que l'executiu sigui de coalició. Aragonès observa les negociacions amb Junts i la CUP amb la certesa que, si fructifiquen, podrà tenir més veu que en aquesta legislatura, incidir en una reformulació del consell executiu -de moment, es planteja suprimir o fraccionar Territori i Polítiques Digitals, com va avançar NacióDigital- i, al mateix temps, liderar el diàleg amb l'Estat, controlar el tempo de l'acció de Govern, capitanejar el destí dels fons europeus i, fins i tot, negociar amb condicions més avantatjoses la reforma dels mitjans públics.
Tenir la presidència, això sí, també va associat a més responsabilitats. Un exemple clàssic és la conselleria d'Interior, que en els quatre governs de coalició que hi ha hagut des de la dècada dels vuitanta a Catalunya -els dos tripartits, el de Junts pel Sí i el de Junts i ERC de l'última legislatura- només en una ocasió ha anat deslligat del partit que manava a Palau. Va ser l'etapa amb José Montilla com a president, que va deixar en mans de Joan Saura -màxim dirigent d'ICV- la competència sobre la policia catalana. En la resta d'experiències, Interior sempre ha estat mans de qui presidia la Generalitat. Si bé mai és una cadira fàcil, en aquests moments aquest departament és una bomba de rellotgeria: els aldarulls al carrer durant les protestes pel cas Hasél ja han alterat la negociació amb la CUP, que ha rebut el suport de Junts -tot i disposar del conseller Miquel Sàmper a les seves files- a l'hora de criticar actuacions de la Brimo.
Aragonès ha defensat el cos policial, però lluint perfil de presidenciable ja ha anunciat "canvis" per "enfortir" el model de policia "democràtica". A ERC fa temps que es preparen perquè el cas dels Mossos formi part de l'ordre del dia de les negociacions. Tenint en compte que Junts té intenció -si arriba el cas de repartir-se les cadires en un Govern de coalició- d'assumir Salut, plaça que tenia reservada en campanya per Josep Maria Argimon, hi ha números que ERC acabi agafant Interior. Ja en campanya, el candidat dels republicans assenyalava la importància de feminitzar també les polítiques de seguretat i va apuntar que seria "importantíssim" que una dona assumís aquesta conselleria. Seria la primera des que ho va fer Montserrat Tura. Dirigents de Junts consultats assenyalen que, en la negociació, caldrà abordar "a fons" una reforma de l'ordre públic i potenciar la mediació. També explorar canvis a la Brimo, de la qual la CUP en demana directament la dissolució.
Al marge de la carpeta calenta d'Interior, ocupar el principal despatx a Palau també permet a Aragonès triar la conselleria de Presidència i el rol de portaveu. Un dels puntals d'ERC al Govern -tal com va avançar aquest diari- serà Laura Vilagrà, que forma part de la comissió negociadora dels republicans al costat de Marta Vilalta, Sergi Sabrià i Josep Maria Jové. Dirigents governamentals consultats per NacióDigital que s'han reunit aquesta setmana amb Aragonès assenyalen que "ja actua com a president" i hi emmarquen haver combinat la defensa dels Mossos amb l'anunci de canvis per evitar imatges com les dels últims dies, que han tornat a ser tensos al carrer.
En clau interna també és rellevant que el partit del president acostuma a nomenar el secretari del Govern, una peça fonamental en el dia a dia de l'executiu. Aquesta plaça l'ocupa ara Víctor Cullell, de Junts, que va ser nomenat mesos abans del referèndum de l'1-O i va mantenir el càrrec amb Quim Torra. El perfil ideal per aquest càrrec és Jové, però la seva situació processal -està pendent de judici pel referèndum al jutjat 13 de Barcelona- ho fa pràcticament inviable. El secretari del Govern, en absència de conseller primer o de vicepresident, és qui presideix el consell tècnic, que aplega tots els secretaris generals de cada departament. Un primus inter pares dins del sottogoverno.
El to del diàleg
El despatx de Palau també atorga interlocució oficial amb la Moncloa, per bé que en diverses fases de l'anterior legislatura Aragonès va tenir més contacte amb Pedro Sánchez del que el president espanyol mantenia amb Quim Torra. Presidir la Generalitat és liderar també la taula de diàleg, un mecanisme que tant ERC com el PSOE s'han compromès a reactivar un cop el nou Govern funcioni. Una de les qüestions que haurà de gestionar Aragonès és pactar una estratègia conjunta a Madrid amb Junts, que en campanya els ha acusat d'arribar a acords amb Sánchez "a canvi d'engrunes".
Amb tot, la intenció dels republicans és arrossegar cap a la via del diàleg als de Laura Borràs i exportar l'estratègia negociadora del Congrés a tot el Govern. Els republicans entenen que, un cop s'han aprovat els pressupostos estatals i la coalició entre el PSOE i Podem no perilla -malgrat la crisi d'aquests darrers dies-, tenen llicència per actuar amb més contundència a l'hora de reclamar l'autodeterminació i l'amnistia. A més, al govern espanyol se li acaben els arguments per dilatar la resolució dels indults sobre els presos. Divendres, Vilalta va tornar a subratllar que la taula amb la Moncloa serà una de les propostes "prioritàries" de l'executiu presidit pels republicans i que, tot i que no tenen la certesa que en pugui sortir un acord, sostenen que s'ha d'explorar aquesta via fins al final. Segons defensa Oriol Junqueras, aquest és el camí per guanyar en "legitimitat" tant dins de Catalunya com a ulls de la comunitat internacional.
Fons europeus i CCMA
Aragonès també ha situat com una pedra angular del seu projecte la gestió dels fons europeus, que entén que són cabdals per a la reconstrucció des de l'esquerra que abandera per la propera legislatura. De fet, en les negociacions amb la Moncloa ja fa mesos que reivindica que la Generalitat tingui capacitat de decisió sobre els fons i durant la campanya va anunciar la creació d'un comissionat Next Generation, càrrec que ostentaria Miquel Puig, economista i regidor a Barcelona al costat d'Ernest Maragall.
Carpetes estrictament polítiques a banda, la batuta dels mitjans públics és un altre dels escenaris que s'obre davant del canvi de correlació de forces en el Govern. Les direccions de TV3, Catalunya Ràdio i l'ACN sempre ha estat una font de conflicte entre Junts i ERC, especialment en aquesta darrera legislatura. És previsible que hi hagi canvis, de la mateixa manera que la gran assignatura pendent continua sent la renovació del Consell de la CCMA i l'aplicació del canvi legislatiu aprovat l'octubre del 2019 per impulsar els consensos i les tries de les direccions per concurs públic. Fins ara, els dos partits s'han acusat mútuament de bloquejar la renovació. Amb la constitució del nou Govern, es tornarà a obrir aquesta carpeta.
Tenir la presidència, això sí, també va associat a més responsabilitats. Un exemple clàssic és la conselleria d'Interior, que en els quatre governs de coalició que hi ha hagut des de la dècada dels vuitanta a Catalunya -els dos tripartits, el de Junts pel Sí i el de Junts i ERC de l'última legislatura- només en una ocasió ha anat deslligat del partit que manava a Palau. Va ser l'etapa amb José Montilla com a president, que va deixar en mans de Joan Saura -màxim dirigent d'ICV- la competència sobre la policia catalana. En la resta d'experiències, Interior sempre ha estat mans de qui presidia la Generalitat. Si bé mai és una cadira fàcil, en aquests moments aquest departament és una bomba de rellotgeria: els aldarulls al carrer durant les protestes pel cas Hasél ja han alterat la negociació amb la CUP, que ha rebut el suport de Junts -tot i disposar del conseller Miquel Sàmper a les seves files- a l'hora de criticar actuacions de la Brimo.
Aragonès ha defensat el cos policial, però lluint perfil de presidenciable ja ha anunciat "canvis" per "enfortir" el model de policia "democràtica". A ERC fa temps que es preparen perquè el cas dels Mossos formi part de l'ordre del dia de les negociacions. Tenint en compte que Junts té intenció -si arriba el cas de repartir-se les cadires en un Govern de coalició- d'assumir Salut, plaça que tenia reservada en campanya per Josep Maria Argimon, hi ha números que ERC acabi agafant Interior. Ja en campanya, el candidat dels republicans assenyalava la importància de feminitzar també les polítiques de seguretat i va apuntar que seria "importantíssim" que una dona assumís aquesta conselleria. Seria la primera des que ho va fer Montserrat Tura. Dirigents de Junts consultats assenyalen que, en la negociació, caldrà abordar "a fons" una reforma de l'ordre públic i potenciar la mediació. També explorar canvis a la Brimo, de la qual la CUP en demana directament la dissolució.
Al marge de la carpeta calenta d'Interior, ocupar el principal despatx a Palau també permet a Aragonès triar la conselleria de Presidència i el rol de portaveu. Un dels puntals d'ERC al Govern -tal com va avançar aquest diari- serà Laura Vilagrà, que forma part de la comissió negociadora dels republicans al costat de Marta Vilalta, Sergi Sabrià i Josep Maria Jové. Dirigents governamentals consultats per NacióDigital que s'han reunit aquesta setmana amb Aragonès assenyalen que "ja actua com a president" i hi emmarquen haver combinat la defensa dels Mossos amb l'anunci de canvis per evitar imatges com les dels últims dies, que han tornat a ser tensos al carrer.
En clau interna també és rellevant que el partit del president acostuma a nomenar el secretari del Govern, una peça fonamental en el dia a dia de l'executiu. Aquesta plaça l'ocupa ara Víctor Cullell, de Junts, que va ser nomenat mesos abans del referèndum de l'1-O i va mantenir el càrrec amb Quim Torra. El perfil ideal per aquest càrrec és Jové, però la seva situació processal -està pendent de judici pel referèndum al jutjat 13 de Barcelona- ho fa pràcticament inviable. El secretari del Govern, en absència de conseller primer o de vicepresident, és qui presideix el consell tècnic, que aplega tots els secretaris generals de cada departament. Un primus inter pares dins del sottogoverno.
El to del diàleg
El despatx de Palau també atorga interlocució oficial amb la Moncloa, per bé que en diverses fases de l'anterior legislatura Aragonès va tenir més contacte amb Pedro Sánchez del que el president espanyol mantenia amb Quim Torra. Presidir la Generalitat és liderar també la taula de diàleg, un mecanisme que tant ERC com el PSOE s'han compromès a reactivar un cop el nou Govern funcioni. Una de les qüestions que haurà de gestionar Aragonès és pactar una estratègia conjunta a Madrid amb Junts, que en campanya els ha acusat d'arribar a acords amb Sánchez "a canvi d'engrunes".
Amb tot, la intenció dels republicans és arrossegar cap a la via del diàleg als de Laura Borràs i exportar l'estratègia negociadora del Congrés a tot el Govern. Els republicans entenen que, un cop s'han aprovat els pressupostos estatals i la coalició entre el PSOE i Podem no perilla -malgrat la crisi d'aquests darrers dies-, tenen llicència per actuar amb més contundència a l'hora de reclamar l'autodeterminació i l'amnistia. A més, al govern espanyol se li acaben els arguments per dilatar la resolució dels indults sobre els presos. Divendres, Vilalta va tornar a subratllar que la taula amb la Moncloa serà una de les propostes "prioritàries" de l'executiu presidit pels republicans i que, tot i que no tenen la certesa que en pugui sortir un acord, sostenen que s'ha d'explorar aquesta via fins al final. Segons defensa Oriol Junqueras, aquest és el camí per guanyar en "legitimitat" tant dins de Catalunya com a ulls de la comunitat internacional.
Fons europeus i CCMA
Aragonès també ha situat com una pedra angular del seu projecte la gestió dels fons europeus, que entén que són cabdals per a la reconstrucció des de l'esquerra que abandera per la propera legislatura. De fet, en les negociacions amb la Moncloa ja fa mesos que reivindica que la Generalitat tingui capacitat de decisió sobre els fons i durant la campanya va anunciar la creació d'un comissionat Next Generation, càrrec que ostentaria Miquel Puig, economista i regidor a Barcelona al costat d'Ernest Maragall.
Carpetes estrictament polítiques a banda, la batuta dels mitjans públics és un altre dels escenaris que s'obre davant del canvi de correlació de forces en el Govern. Les direccions de TV3, Catalunya Ràdio i l'ACN sempre ha estat una font de conflicte entre Junts i ERC, especialment en aquesta darrera legislatura. És previsible que hi hagi canvis, de la mateixa manera que la gran assignatura pendent continua sent la renovació del Consell de la CCMA i l'aplicació del canvi legislatiu aprovat l'octubre del 2019 per impulsar els consensos i les tries de les direccions per concurs públic. Fins ara, els dos partits s'han acusat mútuament de bloquejar la renovació. Amb la constitució del nou Govern, es tornarà a obrir aquesta carpeta.