La «politització» dels aldarulls per Hasél tensa la relació entre els Mossos i el Govern

Els sindicats critiquen la "criminalització" del cos mentre ERC, Junts i la CUP s'obren a canviar el model policial en plenes negociacions per pactar l'executiu

Agents de la Brimo retirant tanques dijous a la nit en els incidents per l'empresonamnt de Pablo Hasél
Agents de la Brimo retirant tanques dijous a la nit en els incidents per l'empresonamnt de Pablo Hasél | Martí Urgell
19 de febrer del 2021
Actualitzat el 22 de febrer a les 12:37h
Tensió als Mossos. Diversos sindicats policials ja han alçat la veu per criticar l'abandonament del cos per part dels responsables d'Interior i la "politització" d'uns aldarulls que ja fa dies que duren amb motiu de l'empresonament del raper Pablo Hasél dimarts a Lleida. Fonts de sindicats del cos consultades per NacióDigital asseguren que estan "farts" que els partits intentin "treure rèdit polític" en contra dels Mossos.

Els incidents de les últimes nits en diverses ciutats del país impacten de ple en les negociacions per formar Govern i el model policial està en dubte. La CUP reclama canviar-lo radicalment -inclosa la dimissió de Miquel Sàmper-, i ERC sap que és una qüestió que cal abordar, de manera que també veu bé un canvi. Junts, que fins ara ostenta el Departament d'Interior, tampoc s'hi ha oposat frontalment. "Els partits han de formar el Govern i ens atacaran fins que arribin a un pacte", denuncien fonts sindicals. 

En les últimes hores són uns quants els grups que han aprofitat per reivindicar demandes que fa anys que reclamen. Fonts d'USPAC, sindicat majoritari al cos, consultades per aquest diari critiquen que mai cap partit ni conseller hagi fet "cap bé pel cos de Mossos" i denuncien que no se'ls defensa ni se'ls dona el material adequat per fer front a situacions com les que s'han viscut en aquests últims dies. Sobre la taula s'ha plantejat, per part de la CUP, eliminar els projectils de foam, que presumptament van buidar l'ull a una noia en les manifestacions de dimarts a Barcelona. Des d'USPAC s'hi oposen i remarquen que els agents no poden tenir només les defenses i haver d'anar "al cos a cos" amb els manifestants. "La violència d'aquests últims dies ha estat molt bèstia, hi ha grups radicals que han perfeccionat les tècniques", apunten des del sindicat.  

Altres sindicats també han criticat la situació. SAP-Fepol va amenaçar dijous amb una plantada dels agents -els Mossos no tenen dret a vaga- per la falta de planificació, la manca d'efectius i les crítiques polítiques de l'actuació dels Mossos, que intenten "criminalitzar" el cos. En un comunicat, van reprovar les paraules de la cap de llista de la CUP, Dolors Sabater, per convertir els agents en "objectiu d'una agressivitat desmesurada". Des de CCOO asseguren que la violència dels manifestants és "extrema" i "busquen el contacte físic amb els agents".

Un dels incidents que més ha preocupat els Mossos -Sàmper s'hi va desplaçar ràpidament- és l'atac a la comissaria de Vic, que va deixar diversos detinguts, bona part d'ells agents. Alguns comandaments van lamentar, en privat, la falta de previsió per part de la cúpula. Fonts del sindicat SEGCat consultades per aquest diari apunten que els agents de la comissaria estan "tocats" pel "silenci" que hi ha hagut en relació a aquest tema, mentre per altra banda es "criminalitza" els agents pels incidents en les manifestacions. Des de SEGCat, que s'ha posat en contacte amb Irídia per interessar-se per la noia que ha perdut l'ull, admeten que cal un canvi de model però reclamen un "pacte de país" en aquest sentit, i lamenten el poc suport rebut per part del Govern i el Parlament.  

El conseller no ha viscut amb comoditat la setmana. Dijous a la tarda es va veure empès -també per pressions del seu propi partit, en plena negociació amb la CUP per tirar endavant la legislatura- a comparèixer públicament per reclamar un debat "urgent" sobre el model d'ordre públic a Catalunya. Sàmper no es va presentar a les primàries de Junts per formar part de les llistes al Parlament. En un principi tenia intenció de ser-hi, però la direcció preferia que no fos així i li va traslladar que continuarien comptant amb ell de cara al futur executiu, que Junts ja negocia amb ERC i els anticapitalistes.

Reunió d'urgència de la cúpula

La situació de tensió ha arribat a un punt que el major Josep Lluís Trapero, que ha mantingut el silenci públic fins ara, ha reunit aquest divendres la cúpula dels Mossos. En la reunió s'ha demanat als comandaments que traslladin als agents que caldrà continuar treballant "amb els silencis i els sorolls" que hi hagi, i s'ha destacat la "bona resposta" del cos malgrat les crítiques dels sindicats, segons han explicat fonts dels Mossos a aquest diari. En la mateixa línia, reconeixen que els agents estan "cansats" però que estan responent bé a una situació complexa que es pot allargar uns dies més. Veus amb experiència dins del cos assenyalen problemes de fons en els Mossos, que passen per una mala política de reclutament i un sistema de promoció que prioritza uns criteris allunyats del servei públic de seguretat que es pressuposa a la policia catalana. 

Les queixes dels sindicats s'ha traduït, també, en una amenaça directa al Govern. L'associació de Mossos APME ha criticat els "silencis" dels polítics i ha advertit que "recondueixin d'una vegada" aquestes situacions o faran que el cos sigui "ingovernable". L'entitat ha afirmat que "qualsevol motiu és vàlid per atacar amb impunitat la policia" i ha advertit que no "tolerarà l'insultant silenci i la connivència amb qui ataca els agents", ni tampoc la construcció d'un relat "fictici" on es criminalitza" l'actuació policial. El comunicat ha provocat un allau de crítiques, especialment de la CUP, per les amenaces cap als polítics per part de funcionaris públics. Alguns comandaments policials han criticat després de la reunió d'avui el to d'aquesta associació i fonts dels Mossos remarquen que malgrat això els agents estan responent bé a la situació actual. 

Els incidents impacten en les negociacions

Els aldarulls i el paper dels Mossos han irromput de ple en les negociacions per formar Govern. La CUP, força clau, ha situat un canvi radical en la conselleria d'Interior com una "punt important" en les converses, i ha supeditat qualsevol acord amb Junts a un "gir de 180 graus" en les polítiques de seguretat. La formació que lidera Carles Puigdemont, i que ostenta Interior amb Sàmper, admet "errors" dels Mossos que no poden quedar "impunes". Lluny d'una oposició frontal a les tesis dels anticapitalistes, Junts ha evitat tancar files amb el conseller d'Interior i ha criticat "les situacions de violència viscuda", en la línia de les afirmacions que va fer Laura Borràs en campanya, quan va qualificar d'"incompatibles" alguns comportaments dels Mossos amb els d'una policia democràtica. Aquestes afirmacions no van caure bé a Interior.

ERC, força guanyadora de les eleccions en l'espai independentista i amb la responsabilitat d'aconseguir els suports per a la investidura, sap que hi ha una revisió pendent del model de seguretat, que no s'ha abordat en els últims anys. Pere Aragonès ha anunciat aquest matí canvis a Interior per "enfortir el model de policia democràtica" i des del partit hi ha una voluntat explícita que les polítiques feministes impregnin tota l'actuació del Govern, també la conselleria d'Interior. En campanya, Aragonès va dir que seria "importantíssim" tenir una consellera d'Interior per avançar en la feminització de la política i disposada impulsar una transformació de les polítiques de seguretat.

En la reunió d'aquest divendres al matí, el major Trapero ha dit que els Mossos s'adaptaran al model policial que hi hagi i ha assenyalat que la decisió és responsabilitat del Parlament i del Govern. Fonts dels Mossos han explicat que, mentrestant, el cos policial està compromès amb la voluntat de servei a la ciutadania i fent l'autocrítica que calgui com sempre s'ha fet. Els aldarulls i el paper dels Mossos condicionarà de ple les negociacions, i el futur Govern haurà d'acostar posicions amb un cos cansat de trobar-se al punt de mira i distanciat dels principals partits. 

Arxivat a