21
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
19:28h
Era finals de novembre del 2019 quan començava el desgel. Pedro Sánchez acabava de liderar la campanya més dura contra l'independentisme per intentar buidar Ciutadans, però els resultats del 10-N, lluny de ser millors, l'abocaven a acceptar el que va dir que no acceptaria: governar en coalició amb Podem i comptar amb els vots d'ERC per a la investidura. Després de dir per activa i per passiva que a Catalunya hi havia una "fractura de la convivència" i de proposar penalitzar la celebració de referèndums, fruit de la necessitat aritmètica i dels 13 diputats republicans clau, els socialistes acabaven admetent que hi ha un "conflicte polític" que s'havia d'abordar a través del diàleg.
Així va néixer la taula de negociació, malgrat que la seva vigència ha estat efímera. En un any, només s'ha reunit un sol cop: el 6 de febrer del 2020, just una setmana després que Quim Torra donés per esgotada la legislatura perquè s'havia trencat la confiança entre Junts per Catalunya i ERC. Les desavinences enquistades entre socis, l'esclat de la pandèmia i el calendari d'interessos del PSOE han deixat als d'Oriol Junqueras sols pregonant en el desert que la taula s'havia de reunir. La realitat és, però, que poc queda de l'instrument estrella de la via pactada que abanderen els republicans. Més encara després de la campanya del 14 de febrer.
Malgrat que en l'arrencada de la cursa electoral el PSOE va avalar que la taula es reunís de forma "immediata" un cop es constituís el nou Govern i que Pedro Sánchez i Pere Aragonès no han perdut mai el contacte, en realitat tot serà un tornar a començar. En són conscients socialistes i republicans, ara atrapats a Catalunya en la teranyina de les negociacions per formalitzar una investidura mentre el PSOE i Podem afronten la major crisi de la legislatura arran de les protestes per l'empresonament de Pablo Hasél. Després d'una nova campanya en la qual s'ha imposat el PSC a costa d'ocupar espai perdut gràcies a la sagnia de Ciutadans, es constata una regressió en els pronunciaments públics socialistes. No només no consideren significatiu que l'independentisme hagi superat el 50% dels vots als comicis, sinó que tornen a parlar de "problema intern entre catalans" i de "fractura de la convivència".
Així doncs, si Pere Aragonès aconsegueix formar Govern, haurà d'afrontar una doble batalla. La primera, la de convèncer Junts de la utilitat d'una taula que haurà de recomençar de zero però que els republicans defineixen com una de les propostes "prioritàries" del seu Govern. Laura Borràs l'ha donat per "enterrada" i defensa que la interlocució només es pot establir si és amb un relator que exerceixi d'àrbitre.
La segona pugna serà per tornar a arrossegar el PSOE cap al reconeixement de l'existència d'un conflicte polític entre Catalunya i l'Estat que des de l'independentisme es reivindica que s'ha de resoldre a través del dret a l'autodeterminació i l'amnistia. La intenció dels socialistes és, segons expliquen fonts de la cúpula del partit, que en aquest espai d'interlocució es debati el document amb 44 propostes que Sánchez va posar en el seu dia sobre la taula de Torra i que inclou qüestions competencials i de transferència de recursos. ERC, però, insisteix que aquests temes s'han de tractar, en tot cas, a la comissió bilateral Estat-Generalitat i que la taula serveixi exclusivament per abordar el conflicte polític.
"Està molt bé parlar dels 44 punts, però no resolen el conflicte. Encara no sabem què proposen ells per resoldre'l", afirmen des de la cúpula republicana. Des d'ERC, de fet, admeten que caldrà "refer les bases" per tornar a reunir la taula i atribueixen a la campanya electoral la regressió dels socialistes a l'hora d'obviar de nou la referència a "conflicte polític". Després d'una estratègia per "rascar els vots de Ciutadans", els d'Aragonès entenen que els socialistes "s'hauran de tornar a moure".
Endurir el to per plantejar el referèndum i la llibertat dels presos
En el primer acord segellat per socialistes i republicans es va establir que hi hauria "llibertat" per plantejar els continguts que cadascuna de les parts consideressin oportú, amb la qual cosa ERC continuarà pressionant perquè el referèndum i la llibertat dels presos constin a l'ordre del dia. A tota aquesta dificultat, s'hi afegeix l'animadversió manifestada pels socialistes cap a Junts, que també s'hi hauria d'asseure si forma part del Govern i a qui Sánchez ha comparat amb Vox.
Amb la presidència de la Generalitat afermada i l'estabilitat de la Moncloa garantida un cop s'han aprovat els pressupostos, els republicans consideren que tenen marge per endurir el to de la reivindicació i forçar almenys un diàleg en els termes plantejats. El 15 de març els partits independentistes tenen previst registrar la llei d'amnistia al Congrés i l'aspiració d'ERC és que Podem i els comuns juguin un paper determinant malgrat que fins ara s'hi han abstingut sempre.
Precisament, els de Pablo Iglesias i Jaume Asens travessen un dels pitjors moments de la relació governamental amb el PSOE. El líder de Podem i dels comuns al Congrés ha acusat directament els socialistes d'estar jugant amb la reforma de la sedició i els indults per poder "ocupar" a Catalunya l'espai que abans representava Ciutadans. Quin paper acabin tenint comuns i el PSC en el nou escenari polític català determinarà també el rol que tindran a l'hora d'interlocutar a la taula. Salvador Illa ha fet bandera del "retrobament" i de la "reconciliació", però ho ha plantejat en termes de convivència interna amb Catalunya i de "passar pàgina" a la reclamació independentista.
Una legislatura de compte enrere per encarrilar el conflicte
Malgrat que la Moncloa dona suport públicament a un Govern d'Illa amb els comuns, en privat admeten que molt probablement serà Aragonès el nou president de la Generalitat mentre el PSC liderarà l'oposició. El canvi de batuta no és mal vist pels socialistes, que entenen que amb ERC es podrà establir un fil de diàleg més estable que no pas amb Torra. Però també són conscients que, a partir d'ara, els republicans faran valer la seva posició, tant a Catalunya com al Congrés, i que no hi ha gaire marge per dilatar molt més el calendari dels indults.
La taula haurà de recomençar, però hi ha peces que han canviat i comença el compte enrere. Aragonès vol que aquesta sigui la legislatura per encarrilar el conflicte per la via pactada, però ERC no ha tancat la porta a altres camins si el bloqueig continua i una de les exigències de la CUP per pactar Govern és un referèndum abans del 2025, mentre que Junts en reclama un amb reconeixement internacional. En una conversa publicada el 8 de febrer, Marta Rovira i Oriol Junqueras marcaven una pauta que ja van deixar clar que no seria infinita: "No ens esperarem eternament a què el govern espanyol assumeixi la responsabilitat de resoldre el conflicte. Si s'eternitza, hem d'estar preparats per aixecar-nos de la taula sent molt més per a un altre embat democràtic".
Així va néixer la taula de negociació, malgrat que la seva vigència ha estat efímera. En un any, només s'ha reunit un sol cop: el 6 de febrer del 2020, just una setmana després que Quim Torra donés per esgotada la legislatura perquè s'havia trencat la confiança entre Junts per Catalunya i ERC. Les desavinences enquistades entre socis, l'esclat de la pandèmia i el calendari d'interessos del PSOE han deixat als d'Oriol Junqueras sols pregonant en el desert que la taula s'havia de reunir. La realitat és, però, que poc queda de l'instrument estrella de la via pactada que abanderen els republicans. Més encara després de la campanya del 14 de febrer.
Malgrat que en l'arrencada de la cursa electoral el PSOE va avalar que la taula es reunís de forma "immediata" un cop es constituís el nou Govern i que Pedro Sánchez i Pere Aragonès no han perdut mai el contacte, en realitat tot serà un tornar a començar. En són conscients socialistes i republicans, ara atrapats a Catalunya en la teranyina de les negociacions per formalitzar una investidura mentre el PSOE i Podem afronten la major crisi de la legislatura arran de les protestes per l'empresonament de Pablo Hasél. Després d'una nova campanya en la qual s'ha imposat el PSC a costa d'ocupar espai perdut gràcies a la sagnia de Ciutadans, es constata una regressió en els pronunciaments públics socialistes. No només no consideren significatiu que l'independentisme hagi superat el 50% dels vots als comicis, sinó que tornen a parlar de "problema intern entre catalans" i de "fractura de la convivència".
Així doncs, si Pere Aragonès aconsegueix formar Govern, haurà d'afrontar una doble batalla. La primera, la de convèncer Junts de la utilitat d'una taula que haurà de recomençar de zero però que els republicans defineixen com una de les propostes "prioritàries" del seu Govern. Laura Borràs l'ha donat per "enterrada" i defensa que la interlocució només es pot establir si és amb un relator que exerceixi d'àrbitre.
La segona pugna serà per tornar a arrossegar el PSOE cap al reconeixement de l'existència d'un conflicte polític entre Catalunya i l'Estat que des de l'independentisme es reivindica que s'ha de resoldre a través del dret a l'autodeterminació i l'amnistia. La intenció dels socialistes és, segons expliquen fonts de la cúpula del partit, que en aquest espai d'interlocució es debati el document amb 44 propostes que Sánchez va posar en el seu dia sobre la taula de Torra i que inclou qüestions competencials i de transferència de recursos. ERC, però, insisteix que aquests temes s'han de tractar, en tot cas, a la comissió bilateral Estat-Generalitat i que la taula serveixi exclusivament per abordar el conflicte polític.
"Està molt bé parlar dels 44 punts, però no resolen el conflicte. Encara no sabem què proposen ells per resoldre'l"
"Està molt bé parlar dels 44 punts, però no resolen el conflicte. Encara no sabem què proposen ells per resoldre'l", afirmen des de la cúpula republicana. Des d'ERC, de fet, admeten que caldrà "refer les bases" per tornar a reunir la taula i atribueixen a la campanya electoral la regressió dels socialistes a l'hora d'obviar de nou la referència a "conflicte polític". Després d'una estratègia per "rascar els vots de Ciutadans", els d'Aragonès entenen que els socialistes "s'hauran de tornar a moure".
Endurir el to per plantejar el referèndum i la llibertat dels presos
En el primer acord segellat per socialistes i republicans es va establir que hi hauria "llibertat" per plantejar els continguts que cadascuna de les parts consideressin oportú, amb la qual cosa ERC continuarà pressionant perquè el referèndum i la llibertat dels presos constin a l'ordre del dia. A tota aquesta dificultat, s'hi afegeix l'animadversió manifestada pels socialistes cap a Junts, que també s'hi hauria d'asseure si forma part del Govern i a qui Sánchez ha comparat amb Vox.
Amb la presidència de la Generalitat afermada i l'estabilitat de la Moncloa garantida un cop s'han aprovat els pressupostos, els republicans consideren que tenen marge per endurir el to de la reivindicació i forçar almenys un diàleg en els termes plantejats. El 15 de març els partits independentistes tenen previst registrar la llei d'amnistia al Congrés i l'aspiració d'ERC és que Podem i els comuns juguin un paper determinant malgrat que fins ara s'hi han abstingut sempre.
Precisament, els de Pablo Iglesias i Jaume Asens travessen un dels pitjors moments de la relació governamental amb el PSOE. El líder de Podem i dels comuns al Congrés ha acusat directament els socialistes d'estar jugant amb la reforma de la sedició i els indults per poder "ocupar" a Catalunya l'espai que abans representava Ciutadans. Quin paper acabin tenint comuns i el PSC en el nou escenari polític català determinarà també el rol que tindran a l'hora d'interlocutar a la taula. Salvador Illa ha fet bandera del "retrobament" i de la "reconciliació", però ho ha plantejat en termes de convivència interna amb Catalunya i de "passar pàgina" a la reclamació independentista.
Una legislatura de compte enrere per encarrilar el conflicte
Malgrat que la Moncloa dona suport públicament a un Govern d'Illa amb els comuns, en privat admeten que molt probablement serà Aragonès el nou president de la Generalitat mentre el PSC liderarà l'oposició. El canvi de batuta no és mal vist pels socialistes, que entenen que amb ERC es podrà establir un fil de diàleg més estable que no pas amb Torra. Però també són conscients que, a partir d'ara, els republicans faran valer la seva posició, tant a Catalunya com al Congrés, i que no hi ha gaire marge per dilatar molt més el calendari dels indults.
La taula haurà de recomençar, però hi ha peces que han canviat i comença el compte enrere. Aragonès vol que aquesta sigui la legislatura per encarrilar el conflicte per la via pactada, però ERC no ha tancat la porta a altres camins si el bloqueig continua i una de les exigències de la CUP per pactar Govern és un referèndum abans del 2025, mentre que Junts en reclama un amb reconeixement internacional. En una conversa publicada el 8 de febrer, Marta Rovira i Oriol Junqueras marcaven una pauta que ja van deixar clar que no seria infinita: "No ens esperarem eternament a què el govern espanyol assumeixi la responsabilitat de resoldre el conflicte. Si s'eternitza, hem d'estar preparats per aixecar-nos de la taula sent molt més per a un altre embat democràtic".