21
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
22
de febrer
a les
11:13h
El judici contra Marcel Vivet s'havia de celebrar al desembre, però es va ajornar. Les eleccions estaven convocades pel 14 de febrer i la defensa del jove activista de Badalona va veure "motius electoralistes" en aquell ajornament, instat pels advocats de la Generalitat. Dos mesos després, la causa arriba a judici i el seu interès s'ha multiplicat. No només perquè Vivet s'enfronta a una pena de presó important, de cinc anys i mig a petició de la Fiscalia, sinó perquè impacta de ple en les negociacions per a la investidura que han obert ERC i CUP. Una de les condicions dels anticapitalistes és que la Generalitat es retiri de les causes contra manifestants, però ara com ara continua reclamant una pena de quatre anys i nou mesos de presó per a Vivet, número 72 de la llista de la CUP el 14-F. El judici arrenca aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona.
La causa es remunta al setembre 2018, a la manifestació Holi contra el sindicat de la policia espanyola Jusapol. Vivet va participar de l'acció al centre de Barcelona i cinc mesos després va ser detingut pels Mossos. Se l'acusa dels delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions, els tres delictes habituals en aquest tipus de causes. Al desembre, hi va haver negociacions entre el Departament d'Interior i la defensa de Vivet per arribar a un acord que finalment no hi va ser. El Govern proposava retirar el delicte de desordres públics i acusar només d'un delicte d'atemptat lleu, que no implicaria l'ingrés a presó. La defensa ja va dir en aquell moment que no acceptarien un pacte que impliqués reconèixer uns delictes inexistents. Carlos Hurtado, advocat de Vivet, va assegurar en una entrevista a NacióDigital que Interior havia "traspassat línies vermelles" en les setmanes prèvies al judici.
En aquests últims mesos no hi ha hagut converses entre les parts, segons fonts consultades per aquest diari. Per tant, a dia d'avui, l'acusació de la Generalitat es manté, tot i que els advocats es reserven el dret de canviar-la o retirar-se al principi o al final del judici. La defensa de Vivet no és optimista, tot i que l'advocat de la Generalitat és diferent respecte l'última vegada. La proposta del conseller d'Interior, Miquel Sàmper, de rebaixar les acusacions de la Generalitat en aquest tipus de causes, i limitar-se només a acusar per un delicte de lesions -que és el que afecta realment els agents- ha quedat en stand-by i no s'ha traduït en res. Els sindicats dels Mossos tenen poder a Interior i no van veure amb bons ulls aquest plantejament del conseller. De fet, segons la defensa de Vivet, els Mossos han pressionat perquè es mantingui l'acusació.
Condició de la CUP: la fi de la repressió
El judici arriba, doncs, en plenes negociacions post 14-F. La posició de la CUP és clara, en aquest cas i en la resta de causes en què la Generalitat està personada cop a acusació particular i que afecten una setantena de persones. Els anticapitalistes exigeixen la fi de la repressió, i aquesta és una de les quatre idees que posen sobre la taula en les negociacions amb ERC. Les altres són la celebració d'un referèndum abans del 2025, un pla de rescat social per la pandèmia i les crisis que se'n deriven, i una transició ecològica profunda. La vista oral comença, també, després d'una setmana en què l'actuació dels Mossos contra les protestes per l'empresonament de Pablo Hasél no han agradat la CUP. "Això dificulta les negociacions i fa difícil generar algun tipus d'unitat", advertia dimecres la diputada Maria Sirvent. Els nou diputats cupaires són decisius per activar la majoria independentista.
Els anticapitalistes sostenen que retirar-se en aquestes causes és qüestió de "voluntat política", com remarcava la cap de llista, Dolors Sabater, en una entrevista amb aquest diari durant la campanya electoral. I si és qüestió de lleis, com argumenten des de la Generalitat, la CUP respon que ERC i Junts han tingut tres anys per reformar-les. El fet que la Generalitat es personi com a acusació implica impulsar el procediment i redoblar la repressió contra els acusats, que ja s'han de defensar també de la Fiscalia. En declaracions a NacióDigital fa uns mesos, el portaveu d'Alerta Solidaria i ara diputat electe de la CUP, Xavi Pellicer, avisava que la Generalitat seria responsable que hi hagués més presos polítics, i negava que els advocats de l'administració estiguessin "obligats" a defensar els Mossos i acusar els manifestants. El debat ve de lluny i serà una de les qüestions clau d'aquesta legislatura. Dijous, Vivet va enviar una carta oberta als partits sobiranistes demanant la retirada de l'acusació de la Generalitat.
Precedents que no conviden a l'optimisme
En tot cas, el judici de Marcel Vivet es farà aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona, el mateix tribunal que a finals de l'any passat va veure dos casos relacionats amb l'independentisme i que també van aixecar polseguera, el d'Adrián Sas per les protestes al Parlament en el primer aniversari de l'1-O, i el de Francisco Garrobo, pel tall a la Ronda de Dalt el 8 de novembre de 2017 durant una vaga general. Tots dos han estat condemnats a tres anys i mig de presó, i tots dos estaven acusats de delictes similars als de Vivet. Aquests dos precedents no conviden a l'optimisme. Més lluny, a Madrid, hi ha el cas de Dani Gallardo, condemnat a quatre anys i mig de presó per les protestes de la sentència de l'1-O a Madrid.
A les nou del matí de dilluns ja hi ha convocada una concentració de suport per l'activista al passeig de Lluís Companys, a les portes del tribunal. Es preveu la presència d'Òmnium Cultural, l'ANC i Alerta Solidària entre altes, així com la presència de Dolors Sabater i Albert Botran de la CUP.
La causa es remunta al setembre 2018, a la manifestació Holi contra el sindicat de la policia espanyola Jusapol. Vivet va participar de l'acció al centre de Barcelona i cinc mesos després va ser detingut pels Mossos. Se l'acusa dels delictes de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions, els tres delictes habituals en aquest tipus de causes. Al desembre, hi va haver negociacions entre el Departament d'Interior i la defensa de Vivet per arribar a un acord que finalment no hi va ser. El Govern proposava retirar el delicte de desordres públics i acusar només d'un delicte d'atemptat lleu, que no implicaria l'ingrés a presó. La defensa ja va dir en aquell moment que no acceptarien un pacte que impliqués reconèixer uns delictes inexistents. Carlos Hurtado, advocat de Vivet, va assegurar en una entrevista a NacióDigital que Interior havia "traspassat línies vermelles" en les setmanes prèvies al judici.
En aquests últims mesos no hi ha hagut converses entre les parts, segons fonts consultades per aquest diari. Per tant, a dia d'avui, l'acusació de la Generalitat es manté, tot i que els advocats es reserven el dret de canviar-la o retirar-se al principi o al final del judici. La defensa de Vivet no és optimista, tot i que l'advocat de la Generalitat és diferent respecte l'última vegada. La proposta del conseller d'Interior, Miquel Sàmper, de rebaixar les acusacions de la Generalitat en aquest tipus de causes, i limitar-se només a acusar per un delicte de lesions -que és el que afecta realment els agents- ha quedat en stand-by i no s'ha traduït en res. Els sindicats dels Mossos tenen poder a Interior i no van veure amb bons ulls aquest plantejament del conseller. De fet, segons la defensa de Vivet, els Mossos han pressionat perquè es mantingui l'acusació.
Condició de la CUP: la fi de la repressió
El judici arriba, doncs, en plenes negociacions post 14-F. La posició de la CUP és clara, en aquest cas i en la resta de causes en què la Generalitat està personada cop a acusació particular i que afecten una setantena de persones. Els anticapitalistes exigeixen la fi de la repressió, i aquesta és una de les quatre idees que posen sobre la taula en les negociacions amb ERC. Les altres són la celebració d'un referèndum abans del 2025, un pla de rescat social per la pandèmia i les crisis que se'n deriven, i una transició ecològica profunda. La vista oral comença, també, després d'una setmana en què l'actuació dels Mossos contra les protestes per l'empresonament de Pablo Hasél no han agradat la CUP. "Això dificulta les negociacions i fa difícil generar algun tipus d'unitat", advertia dimecres la diputada Maria Sirvent. Els nou diputats cupaires són decisius per activar la majoria independentista.
Els anticapitalistes sostenen que retirar-se en aquestes causes és qüestió de "voluntat política", com remarcava la cap de llista, Dolors Sabater, en una entrevista amb aquest diari durant la campanya electoral. I si és qüestió de lleis, com argumenten des de la Generalitat, la CUP respon que ERC i Junts han tingut tres anys per reformar-les. El fet que la Generalitat es personi com a acusació implica impulsar el procediment i redoblar la repressió contra els acusats, que ja s'han de defensar també de la Fiscalia. En declaracions a NacióDigital fa uns mesos, el portaveu d'Alerta Solidaria i ara diputat electe de la CUP, Xavi Pellicer, avisava que la Generalitat seria responsable que hi hagués més presos polítics, i negava que els advocats de l'administració estiguessin "obligats" a defensar els Mossos i acusar els manifestants. El debat ve de lluny i serà una de les qüestions clau d'aquesta legislatura. Dijous, Vivet va enviar una carta oberta als partits sobiranistes demanant la retirada de l'acusació de la Generalitat.
Precedents que no conviden a l'optimisme
En tot cas, el judici de Marcel Vivet es farà aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona, el mateix tribunal que a finals de l'any passat va veure dos casos relacionats amb l'independentisme i que també van aixecar polseguera, el d'Adrián Sas per les protestes al Parlament en el primer aniversari de l'1-O, i el de Francisco Garrobo, pel tall a la Ronda de Dalt el 8 de novembre de 2017 durant una vaga general. Tots dos han estat condemnats a tres anys i mig de presó, i tots dos estaven acusats de delictes similars als de Vivet. Aquests dos precedents no conviden a l'optimisme. Més lluny, a Madrid, hi ha el cas de Dani Gallardo, condemnat a quatre anys i mig de presó per les protestes de la sentència de l'1-O a Madrid.
A les nou del matí de dilluns ja hi ha convocada una concentració de suport per l'activista al passeig de Lluís Companys, a les portes del tribunal. Es preveu la presència d'Òmnium Cultural, l'ANC i Alerta Solidària entre altes, així com la presència de Dolors Sabater i Albert Botran de la CUP.