18
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
19
de febrer
a les
10:44h
Pere Aragonès, aspirant d'ERC a la presidència de la Generalitat i vencedor del 14-F en el camp independentista, té ja al cap les línies mestres de l'estructura de Govern que voldria construir. El fet que el comandament de l'executiu canviï de mans ja augura un redisseny del gabinet que serà de més o menys abast en funció també de quants actors acabin finalment participant de l'aliança. Però fins i tot en el cas de reeditar només el pacte amb Junts es faran reajustos tant en la confecció del Govern, amb la creació de noves conselleries com en el repartiment dels equilibris de poder entre els dos partits. I en el punt de mira hi ha canvis significatius als departaments de Territori i Polítiques Digitals. Sigui com sigui, ERC posa com a condició indispensable que sigui paritari, tant pel que fa a les conselleries com a les secretaries generals i les direccions generals.
En la negociació que ERC i Junts hauran d'obrir en els pròxims dies aquest serà un dels punts que s'hauran de tractar, per bé que la voluntat dels de Laura Borràs és primer abordar el full de ruta -assenyalen que superar el 50% ha de tenir "conseqüències" i que s'ha de posar rumb a l'exercici "real" de l'autodeterminació, com defensava Jordi Sànchez dilluns- i també acordar una estratègia unitària a Madrid. Aquest dimecres, en tot cas, els d'Aragonès s'han reunit ja amb els anticapitalistes per obrir negociacions i conjurar-se per liderar un viratge del procés cap a l'esquerra. Ara, serà el torn de posar totes les cartes sobre la taula amb Borràs, en silenci públic des de fa dos dies.
Fins ara, el partit que tenia la presidència -Junts per Catalunya- tenia també la conselleria de Presidència i el càrrec de portaveu, mentre que l'altre assumia la vicepresidència i la conselleria d'Economia, a més de la figura del president del Parlament. Fins la passada legislatura, ERC havia comandat els anomenats departaments "socials", com Treball, Salut i Educació. Però el repartiment que es faci d'aquestes matèries estarà supeditat a les condicions de Junts, per una banda, i a la d'altres actors que, com la CUP, ERC aspira a incorporar en el Govern. Els comuns són la formació amb menys possibilitats d'entrar-hi si hi ha aliança independentista.
El propòsit dels republicans és tenir, a més de la presidència de la Generalitat, la conselleria de la Presidència i el rol de portaveu. Aquestes dues últimes responsabilitats sempre han recaigut en qui lidera el Govern, en les dues últimes experiències de coalició. Aragonès també ha avançat durant la campanya la creació de dos departaments que considera "imprescindibles" per formar el nou Govern: el d'Acció pel Clima i el de Feminismes i Igualtat. Junts, també abans de les eleccions, ha refermat l'aposta per un departament "fort" d'Acció Social, que ja no comptaria amb les competències sobre residències, a Salut des de la primera onada de la pandèmia.
Pel que fa Acció pel Clima, ERC l'ha situat com un element clau de la "reconstrucció" des de l'esquerra que considera que ha de ser segell del seu mandat un cop estiguin disponibles els fons europeus, que vol que estiguin capitanejats per un càrrec de nou encuny, el de comissionat Next Generation, que ha promès que deixaria en mans de l'economista i regidor de Barcelona Miquel Puig. La creació d'Acció pel Clima podria aplegar també competències que ara estan al Departament de Territori, mentre que el paquet d'obres públiques podria dependre de la conselleria d'Empresa, Economia o Presidència. A la pràctica, suposaria trossejar el que ara penja de Territori.
La conselleria de Feminismes i Igualtat és un altre dels buc insígnia de l'executiu que projecta ERC. L'objectiu és que aquesta carpeta augmenti de rang -fins ara era una direcció general- per impregnar les polítiques de tot el Govern i consolidar un "comandament únic" amb poder d'"incidència" en tota l'acció de la Generalitat. De fet, durant la campanya Aragonès va admetre que aquesta visió feminista hauria d'impregnar també la conselleria d'Interior, que per primera vegada podria assumir ERC, amb el repte d'enfocar un nou model de seguretat. Una de les possibilitats que estudien els republicans és situar-hi una dona al capdavant.
Altres canvis en l'estructura del consell executiu que esbossen els republicans és que Administració Pública, ara vinculat al departament de Polítiques Digitals comandat per Jordi Puigneró, depengui de Presidència o Economia, amb la qual cosa aquest departament també seria suprimit. Polítiques Digitals va ser una proposta personal de Puigdemont en la campanya del 2017, i segons aquest esquema podria acabar tornant a ser una secretaria dins de l'estructura del Govern. Aquest àmbit, en anteriors etapes, havia format part de la conselleria de la Presidència.
La carpeta de Salut, una de les més rellevants en la propera legislatura perquè la pandèmia continuarà a primera fila durant almenys el proper any, també serà objecte de negociació. Junts tenia tancat que Josep Maria Argimon fos conseller del ram, una proposta que pot tenir encaix en un hipotètic executiu de coalició. Tampoc es descarten canvis a Interior, fins ara en mans de Junts, i per on hi ha preferència per situar-hi una dona. Seria la primera des que Montserrat Tura assumís la cartera amb el tripartit. Interior i, més concretament, les acusacions contra manifestants independentistes o bé determinades actuacions de la Brimo, formaran part de les converses amb la CUP.
El que sí és un compromís inamovible per a Aragonès és que tot l'executiu sigui paritari. Així ho va verbalitzar en l'entrevista a NacióDigital, on va assegurar que aquesta paritat no només s'havia de produir en les conselleries, sinó també a les secretaries generals i les direccions generals. Aquest requisit ja se'l va autoimposar ERC a les conselleries que comandava fins ara i el vol fer extensiu a tot el Govern.
Borràs, en campanya, assenyalava que la millor política d'igualtat era impulsar-la a ella com a primera presidenta de la història, però l'equilibri sorgit del 14-F li ha complicat les aspiracions. Existeixen dues possibilitats: que entri a formar part del Govern -en un repartiment com l'actual, li podria correspondre la vicepresidència- o bé que es quedi al Parlament. Aquesta opció obriria un meló: quin dirigent de Junts hauria d'assumir el lideratge a l'executiu. Borràs, entrevistada per aquest diari, va indicar que per al seu executiu comptava amb persones "preparades" com Joan Canadell, però es tracta d'un perfil que no agrada a Aragonès ni genera simpaties generalitzades ni a ERC ni a la CUP ni als comuns, que l'han acusat de "xenofòbia".
Els integrants del Govern per part de Junts -Damià Calvet (Territori), Miquel Sàmper (Interior), Àngels Ponsa (Cultura), Jordi Puigneró (Polítiques Digitals), Meritxell Budó (Presidència), Ramon Tremosa (Empresa i Coneixement)- estan a l'expectativa de si hi ha executiu compartit i de quin pes hi té cada partit, que si es repeteix l'esquema de Junts i ERC tendirà al 50%. De tots ells, només Ponsa i Sàmper no disposen d'acta de diputats, de manera que la resta podria tenir un rol al Parlament en cas que no repetissin al Govern. Per a la presidència de la cambra, que podria correspondre a Junts, els republicans prefereixen que hi hagi una dona.
En la negociació que ERC i Junts hauran d'obrir en els pròxims dies aquest serà un dels punts que s'hauran de tractar, per bé que la voluntat dels de Laura Borràs és primer abordar el full de ruta -assenyalen que superar el 50% ha de tenir "conseqüències" i que s'ha de posar rumb a l'exercici "real" de l'autodeterminació, com defensava Jordi Sànchez dilluns- i també acordar una estratègia unitària a Madrid. Aquest dimecres, en tot cas, els d'Aragonès s'han reunit ja amb els anticapitalistes per obrir negociacions i conjurar-se per liderar un viratge del procés cap a l'esquerra. Ara, serà el torn de posar totes les cartes sobre la taula amb Borràs, en silenci públic des de fa dos dies.
Fins ara, el partit que tenia la presidència -Junts per Catalunya- tenia també la conselleria de Presidència i el càrrec de portaveu, mentre que l'altre assumia la vicepresidència i la conselleria d'Economia, a més de la figura del president del Parlament. Fins la passada legislatura, ERC havia comandat els anomenats departaments "socials", com Treball, Salut i Educació. Però el repartiment que es faci d'aquestes matèries estarà supeditat a les condicions de Junts, per una banda, i a la d'altres actors que, com la CUP, ERC aspira a incorporar en el Govern. Els comuns són la formació amb menys possibilitats d'entrar-hi si hi ha aliança independentista.
El propòsit dels republicans és tenir, a més de la presidència de la Generalitat, la conselleria de la Presidència i el rol de portaveu. Aquestes dues últimes responsabilitats sempre han recaigut en qui lidera el Govern, en les dues últimes experiències de coalició. Aragonès també ha avançat durant la campanya la creació de dos departaments que considera "imprescindibles" per formar el nou Govern: el d'Acció pel Clima i el de Feminismes i Igualtat. Junts, també abans de les eleccions, ha refermat l'aposta per un departament "fort" d'Acció Social, que ja no comptaria amb les competències sobre residències, a Salut des de la primera onada de la pandèmia.
Pel que fa Acció pel Clima, ERC l'ha situat com un element clau de la "reconstrucció" des de l'esquerra que considera que ha de ser segell del seu mandat un cop estiguin disponibles els fons europeus, que vol que estiguin capitanejats per un càrrec de nou encuny, el de comissionat Next Generation, que ha promès que deixaria en mans de l'economista i regidor de Barcelona Miquel Puig. La creació d'Acció pel Clima podria aplegar també competències que ara estan al Departament de Territori, mentre que el paquet d'obres públiques podria dependre de la conselleria d'Empresa, Economia o Presidència. A la pràctica, suposaria trossejar el que ara penja de Territori.
La conselleria de Feminismes i Igualtat és un altre dels buc insígnia de l'executiu que projecta ERC. L'objectiu és que aquesta carpeta augmenti de rang -fins ara era una direcció general- per impregnar les polítiques de tot el Govern i consolidar un "comandament únic" amb poder d'"incidència" en tota l'acció de la Generalitat. De fet, durant la campanya Aragonès va admetre que aquesta visió feminista hauria d'impregnar també la conselleria d'Interior, que per primera vegada podria assumir ERC, amb el repte d'enfocar un nou model de seguretat. Una de les possibilitats que estudien els republicans és situar-hi una dona al capdavant.
Altres canvis en l'estructura del consell executiu que esbossen els republicans és que Administració Pública, ara vinculat al departament de Polítiques Digitals comandat per Jordi Puigneró, depengui de Presidència o Economia, amb la qual cosa aquest departament també seria suprimit. Polítiques Digitals va ser una proposta personal de Puigdemont en la campanya del 2017, i segons aquest esquema podria acabar tornant a ser una secretaria dins de l'estructura del Govern. Aquest àmbit, en anteriors etapes, havia format part de la conselleria de la Presidència.
La carpeta de Salut, una de les més rellevants en la propera legislatura perquè la pandèmia continuarà a primera fila durant almenys el proper any, també serà objecte de negociació. Junts tenia tancat que Josep Maria Argimon fos conseller del ram, una proposta que pot tenir encaix en un hipotètic executiu de coalició. Tampoc es descarten canvis a Interior, fins ara en mans de Junts, i per on hi ha preferència per situar-hi una dona. Seria la primera des que Montserrat Tura assumís la cartera amb el tripartit. Interior i, més concretament, les acusacions contra manifestants independentistes o bé determinades actuacions de la Brimo, formaran part de les converses amb la CUP.
El que sí és un compromís inamovible per a Aragonès és que tot l'executiu sigui paritari. Així ho va verbalitzar en l'entrevista a NacióDigital, on va assegurar que aquesta paritat no només s'havia de produir en les conselleries, sinó també a les secretaries generals i les direccions generals. Aquest requisit ja se'l va autoimposar ERC a les conselleries que comandava fins ara i el vol fer extensiu a tot el Govern.
Borràs, en campanya, assenyalava que la millor política d'igualtat era impulsar-la a ella com a primera presidenta de la història, però l'equilibri sorgit del 14-F li ha complicat les aspiracions. Existeixen dues possibilitats: que entri a formar part del Govern -en un repartiment com l'actual, li podria correspondre la vicepresidència- o bé que es quedi al Parlament. Aquesta opció obriria un meló: quin dirigent de Junts hauria d'assumir el lideratge a l'executiu. Borràs, entrevistada per aquest diari, va indicar que per al seu executiu comptava amb persones "preparades" com Joan Canadell, però es tracta d'un perfil que no agrada a Aragonès ni genera simpaties generalitzades ni a ERC ni a la CUP ni als comuns, que l'han acusat de "xenofòbia".
Els integrants del Govern per part de Junts -Damià Calvet (Territori), Miquel Sàmper (Interior), Àngels Ponsa (Cultura), Jordi Puigneró (Polítiques Digitals), Meritxell Budó (Presidència), Ramon Tremosa (Empresa i Coneixement)- estan a l'expectativa de si hi ha executiu compartit i de quin pes hi té cada partit, que si es repeteix l'esquema de Junts i ERC tendirà al 50%. De tots ells, només Ponsa i Sàmper no disposen d'acta de diputats, de manera que la resta podria tenir un rol al Parlament en cas que no repetissin al Govern. Per a la presidència de la cambra, que podria correspondre a Junts, els republicans prefereixen que hi hagi una dona.