Incomoditat d'Estat

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Els polítics espanyols tenen un greu problema a Catalunya. L'independentisme fa anys que intenta desconnectar d'Espanya i per ara no ho ha aconseguit. Però sí que es comprova, campanya rere campanya, com els líders del PP i el PSOE entenen cada cop menys a Catalunya, com cada dia que passa els és un territori més aliè i fins i tot hostil. Al PP, per exemple, li són tan poc amables les terres catalanes que el principal partit de la dreta espanyola és aquí l'actor més marginal de l'unionisme. De ben poc li va anar el diumenge quedar-se fora del Parlament.

Fa anys que els populars s'han quedat sense antenes i no saben llegir què passa al nostre país. La prova més clara la vàrem tenir en la vigília de l'1-O: Soraya Sáenz de Santamaría anava dient que "els nois" del CNI ho tenien tot controlat i que no hi hauria urnes. Usen Catalunya com un element de la seva campanya permanent a Espanya.

El PSOE tampoc s'hi vol entretenir massa amb Catalunya. La coneix més, però sap que només hi pot prendre mal i per això arrisca zero. Pedro Sánchez ha prioritzat obtenir un bon resultat amb l'operació Illa, que no li ha servit per governar, més que no pas treballar solucions pensant en consensos amplis. Només així s'explica, per exemple, la seva andanada d'ahir equiparant, segons ell per propagar l'odi i la xenofòbia, a Vox i a Junts. Criminalitza el partit de Carles Puigdemont per algunes opinions poc adequades a les xarxes -no pas pels seus fets- però no té cap problema a compartir-hi el govern de la Diputació de Barcelona. Ben curiós.

A Madrid expliquen que Sánchez prefereix entendre's amb ERC que no pas amb els postconvergents i que volia que sortissin ben parats del 14-F. Però no ho van fer pas gràcies a ell: el president espanyol no ha mogut ni un dit per donar oxigen als republicans amb mesures que té a la seva mà, com ara els indults o la reforma del delicte de sedició. I això que els diputats republicans a Madrid van facilitar la seva investidura i van donar el sí al darrer estat d'alarma i als pressupostos. L'estratègia d'ERC no ha estat esmenada a la totalitat per l'electorat, però a la direcció del partit cada cop més dirigents són partidaris d'endurir la posició al Congrés. 

Malgrat que assumeix que és de llarg recorregut, ERC esperava que l'estratègia de Madrid els donés algun trumfo pel 14-F. El que no esperava Pere Aragonès és trobar-se, en plena negociació amb la CUP i mentre pensa en el disseny del seu Govern, amb els Mossos traient ulls amb projectils de foam i els carrers encesos per l'empresonament de Pablo Hasél. Uns aldarulls que tenen a veure amb molts malestars, però pactin o no ERC i Junts amb la CUP les polítiques de seguretat necessiten un debat de fons i valent i canvis, no auditories internes que són una enganyifa.    
 

---

Avui no et perdis

»Aragonès es planteja suprimir o fraccionar les conselleries de Polítiques Digitals i Territori; per Sara González i Oriol March.

» Opinió: «L'hora valenta»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»ERC i la CUP proposen un gir a l'esquerra del procés en la primera reunió post 14‑F; per Sara González i Bernat Surroca.

»Entrevista Lluís Puig (Junts): «La videoconferència és un sistema vàlid per exercir de diputat»; per Marc Solé.

» Els carrers cremen contra la repressió per segona nit consecutiva; per Joan Obiols.

» Perd l'ull la noia ferida per l'impacte d'una bala de foam dels Mossos a Barcelona.

» Fil directe: «La justícia bòrnia»; per Pep Martí.

» El TC avala la competència del Suprem per jutjar el Govern de l'1‑O i obre la porta a Estrasburg; per Bernat Surroca.

»El PP català ja planteja absorbir Ciutadans; per Pep Martí.

»Sanitat també estableix el grup d'entre 45 i 55 anys com a prioritari per a la vacunació.

» Ciència en societat | Mentalitzats per a la propera pandèmia; per Cristina Junyent.
 

---

 El passadís

Els resultats a Ciutadans han generat un fort malestar entre la militància i dins mateix de la direcció. A Catalunya, els crítics van fer ahir una roda de premsa per exigir que s'assumeixin responsabilitats i es regeneri el partit. Dins del sector autodefinit com a renovador -amb quatre exdiputats com a figures més rellevants: María Valle, Antonio Espinosa, Carmen de Rivera i Sergio Sanz- s'ha dissenyat una estratègia que passa, de moment, per evitar el cos a cos amb Inés Arrimadas. Es vol evitar trencar els ponts amb la líder del partit. Entre altres coses, perquè no hi ha una alternativa clara. Sí que, en canvi, hi ha ganes contra altres dirigents. Un és Carlos Carrizosa, que ha estat el candidat. Però sobretot apunten a dues persones considerades els estrategs de l'actual línia política: José María Espejo-Saavedra i Carlos Cuadrado. Tots dos controlen l'aparell del partit, són figures de l'etapa Rivera i s'han convertit en imprescindibles per a Arrimadas, que mai ha tingut un gran interès per les qüestions organitzatives. Ara la tempesta cau sobre ells.  

Vist i llegit

Els mitjans convencionals van aterrant a Tik Tok. Es tracta de fer-ho amb un llenguatge planer i missatges que siguin escuets, encara que no tinguin acompanyament musical, i pensant en el públic, majoritàriament jove però no pas ignorant, de la xarxa. És el que fa, per exemple, la Cadena Ser. Aquí donen cinc trucs per detectar les fake news que fan córrer alguns partits o grups d'interès. 

 L'efemèride

Encara ara l'unionisme titlla els fets d'octubre de 2017 de cop d'estat. Però de cop d'estat, a Espanya, només n'hi ha hagut un: el del 23-F. Encara hi ha ombres sobre el paper del rei emèrit i refugiat als Emirats Àrabs per corrupte, Joan Carles I. Tal dia com avui de l'any 1982, fa 39 anys, va començar el judici contra els implicats al cop d'estat, que s'havia dut a terme un any abans sense èxit perquè finalment bona part de la cúpula militar -i tal vegada el monarca- van desistir d'enllestir-lo i fer el general Alfonso Armada president del govern. El malestar pel desplegament de l'estat autonòmic, el terrorisme i la profunda crisi de la UCD -Adolfo Suárez havia dimitit- que desbrossava el camí als socialistes per arribar al poder va revoltar els militars nostàlgics de Franco.

El judici es va saldar amb penes altes, però hi va haver indults (sí, sí, com els que ara els partits espanyols es neguen a concedir als presos independentistes) i la reclusió va ser curta i còmoda per a protagonistes com el tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, a qui encara es permet l'entrada a casernes militars per celebrar l'efemèride del cop o el 12 d'octubre. Així va llegir el Tribunal Militar les penes, que el Suprem va haver de revisar a l'alça.

 L'aniversari

Tal dia com avui de l'any 1887 va néixer al barri de Sants el líder sindical anarquista Joan Peiró, que va ser secretari general de la CNT als anys vint i ministre d'Indústria durant la Segona República i que va morir afusellat pel règim franquista a Paterna, al País Valencià, el 1942. Peiró era de l'ala "trentista" del sindicat, la menys radicalitzada, i partidari de col·laborar amb les forces republicanes. Va intentar evitar els excessos dels incontrolats a la rereguarda durant la guerra. Aquest documental en repassa la trajectòria i la condemna a mort.
 ​Fes clic aquí per rebre'l