02
d'agost
del
2021
A ple estiu i encara amb l'impacte emocional d'una pandèmia que ningú havia previst, transcendia que Joan Carles I havia fugit d'Espanya. Ho sabia la Casa Reial i ho sabia el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Un any després, el rei emèrit continua fora d'Espanya i els escàndols de corrupció no s'han aturat però la Fiscalia manté les poques ganes d'investigar i, al Congrés, el PSOE tanca files amb la dreta per bloquejar qualsevol comissió sobre les presumptes irregularitats de la Monarquia. Joan Carles té diverses causes obertes i en els últims dies la seva examant Corinna Larsen ha presentat una denúncia contra ell per espionatge i assetjament al Regne Unit. Darrerament, també, ha transcendit l'existència de més milions d'euros en comptes a l'estranger.
Fa anys que la figura del rei, que en un altre temps va ser revestit amb la proximitat del campechano, està tacada per la corrupció. La Fiscalia del Tribunal Suprem manté obertes tres investigacions contra el rei: la de l'AVE a la Meca, la dels paradisos fiscals i la de les targetes opaques. Les irregularitats s'han anat fent grans i per això va fugir d'Espanya l'agost de l'any passat. La complexitat de les causes i la suposada inviolabilitat de Joan Carles durant la seva època com a rei fa difícil, doncs, acabar d'esclarir quin paper va tenir en les comissions de l'AVE, la qüestió dels diners a Suïssa o el cas de les targetes black reials, que afecta també altres membres de la família, entre els quals la seva esposa, Sofia de Grècia.
Pel que fa a la seva implicació en irregularitats amb el tren d'alta velocitat a l'Aràbia Saudita, fins ara hi havia una investigació oberta de la Fiscalia del Suprem, tot i que fa temps que no avança i previsiblement s'acabarà arxivant. El ministeri fiscal argumenta que no hi ha fets reprovables a Joan Carles després de la seva abdicació, el 2014, i que les conductes que sí que ho podrien ser son prèvies a aquell any i per tant el rei era inviolable. És per això que no preveu demanar que s'obri cap investigació. La qüestió de la inviolabilitat del rei i la interpretació que se n'ha fet fins ara és un dels grans problemes que hi ha hagut en aquests últims anys per poder investigar Joan Carles. Informacions recents apunten que s'hauria lucrat amb la venda d'armes.
L'AVE a la Meca es va inaugurar el 2018 i, suposadament, el rei emèrit va rebre comissions en l'adjudicació de les obres a empreses espanyoles. La Fiscalia Anticorrupció sosté que hi ha indicis de delictes fiscal i blanqueig de capitals i va decidir traslladar la investigació a la Fiscalia del Suprem que, arran de la complexitat de la causa, rep el suport d'un equip de fiscals de l'alt tribunal per ajudar en les diligències. La qüestió de les comissions lliga amb els diners de Joan Carles a Suïssa, que l'any passat va esclatar quan el diari britànic The Telegraph va publicar la fortuna del rei emèrit amagada al país helvètic. En total, 100 milions de dòlars dipositats en un banc privat que eren un regal del rei de l'Aràbia Saudita per la construcció del tret d'alta velocitat a la capital.
Els diners a Suïssa i el nom de Felip VI
De la Meca, doncs, a Suïssa. El rei emèrit espanyol té en aquell país un altre dels seus fronts, probablement el principal tenint en compte les poques expectatives de les investigacions a Espanya. La fiscalia suïssa investiga l'origen dels diners dipositats al banc Mirabaud el 2008, segons va publicar el març passat el Tribune de Genève. El compte en qüestió estava vinculat a la fundació Lucum, a Panamà, que tenia Joan Carles I com l'únic beneficiari. El 2012, hauria transferit 65 milions d'euros a Corinna Larsen, la seva amant, que va dir davant del jutge que era "un regal" i no pas una manera d'amagar els diners que havia rebut de la construcció de l'AVE. Les autoritats suïsses consideren que aquestes operacions serien constitutives d'un delicte de blanqueig de capitals i el fiscal Yves Bertossa va ordenar escorcollar els despatxos de dos presumptes testaferros del monarca.
Relacionat amb tot això també apareix el nom de Felip VI. L'actual rei va estar suposadament vinculat a la fundació Lucum fins que al 2012. Al capdavant de la fundació hi havia Dante Canonica i Arturo Fasana, els dos testaferros investigats a Suïssa, però el beneficiari principal era Joan Carles. Ara be, segons va publicar The Telegraph, el segon beneficiari de Lucum seria Felip, que havia de ser l'encarregat de gestionar els diners en cas de mort del pare i repartir-los entre els membres de la família reial. La publicació d'aquesta informació va fer reaccionar ràpid la Casa Reial, que es va allunyar encara més de Joan Carles i Felip va renunciar a l'herència i va retirar l'assignació al pare. Malgrat tots aquests indicis, els grans partits espanyols n'han bloquejat sempre qualsevol investigació al Congrés.
Fa pocs dies, El Confidencial va revelar l'existència d'un nou compte bancari vinculat al Borbó, descobert en el marc de la investigació que pilota Bertrossa a Suïssa. El dipòsit es troba a l'entitat Credit Suisse, a Ginebra, i el titular és la societat Lactuva SA, amb seu a Panamà, que seria un testaferro del mateix bufet que va facilitar que el monarca cobrés 100 milions d'euros de l'Aràbia Saudita. Segons el diari, el titular real del compte seria algú de l'entorn familiar de Joan Carles i hauria servit per ocultar fons a l'Agència Tributària.
Les targetes opaques, una taca que s'escampa
Però la taca de corrupció no esquitxa només Joan Carles. La causa que investiga les targetes opaques del rei emèrit afectaria també la seva esposa, Sofia de Grècia i altres membres de la Casa Reial. La Fiscalia investiga també l'ús d'aquestes targetes amb fons procedents de l'estranger quan Joan Carles ja havia abdicat com a rei i, per tant, ja no era inviolable. Les targetes s'abonaven des d'un compte del qual ni el rei emèrit ni la família n'eren titulars. Les despeses s'haurien produït els anys 2016, 2017 i 2018. Entre els beneficiaris d'aquestes targetes no hi hauria, però, ni Felip VI ni Letícia, ni tampoc les princeses Leonor i Sofia. La investigació va transcendir a finals de l'any passat, avançada per eldiario.es, però ara com ara tampoc no ha anat a més.
La denúncia de Corinna al Regne Unit
A finals de juliol va transcendir un nou front per a Joan Carles, en aquest cas relacionat amb Corinna. L'empresària va presentar al desembre una denúncia contra el rei emèrit per assetjament i responsabilitzava els serveis secrets espanyols de l'espionatge que ha patit al Regne Unit. Segons la denúncia, que la justícia britànica va fer pública fa pocs dies, Joan Carles estaria darrere els seguiments a Corinna des de l'any 2012 per part dels serveis d'intel·ligència espanyols. L'empresària demana una indemnització milionària per aquests fets, però no se'n precisa la quantitat, i també una ordre d'allunyament contra Joan Carles i el CNI. La demanda té relació amb els 65 milions d'euros que el rei emèrit va donar a Corinna abans d'abdicar.
Fa anys que la figura del rei, que en un altre temps va ser revestit amb la proximitat del campechano, està tacada per la corrupció. La Fiscalia del Tribunal Suprem manté obertes tres investigacions contra el rei: la de l'AVE a la Meca, la dels paradisos fiscals i la de les targetes opaques. Les irregularitats s'han anat fent grans i per això va fugir d'Espanya l'agost de l'any passat. La complexitat de les causes i la suposada inviolabilitat de Joan Carles durant la seva època com a rei fa difícil, doncs, acabar d'esclarir quin paper va tenir en les comissions de l'AVE, la qüestió dels diners a Suïssa o el cas de les targetes black reials, que afecta també altres membres de la família, entre els quals la seva esposa, Sofia de Grècia.
Pel que fa a la seva implicació en irregularitats amb el tren d'alta velocitat a l'Aràbia Saudita, fins ara hi havia una investigació oberta de la Fiscalia del Suprem, tot i que fa temps que no avança i previsiblement s'acabarà arxivant. El ministeri fiscal argumenta que no hi ha fets reprovables a Joan Carles després de la seva abdicació, el 2014, i que les conductes que sí que ho podrien ser son prèvies a aquell any i per tant el rei era inviolable. És per això que no preveu demanar que s'obri cap investigació. La qüestió de la inviolabilitat del rei i la interpretació que se n'ha fet fins ara és un dels grans problemes que hi ha hagut en aquests últims anys per poder investigar Joan Carles. Informacions recents apunten que s'hauria lucrat amb la venda d'armes.
L'AVE a la Meca es va inaugurar el 2018 i, suposadament, el rei emèrit va rebre comissions en l'adjudicació de les obres a empreses espanyoles. La Fiscalia Anticorrupció sosté que hi ha indicis de delictes fiscal i blanqueig de capitals i va decidir traslladar la investigació a la Fiscalia del Suprem que, arran de la complexitat de la causa, rep el suport d'un equip de fiscals de l'alt tribunal per ajudar en les diligències. La qüestió de les comissions lliga amb els diners de Joan Carles a Suïssa, que l'any passat va esclatar quan el diari britànic The Telegraph va publicar la fortuna del rei emèrit amagada al país helvètic. En total, 100 milions de dòlars dipositats en un banc privat que eren un regal del rei de l'Aràbia Saudita per la construcció del tret d'alta velocitat a la capital.
Els diners a Suïssa i el nom de Felip VI
De la Meca, doncs, a Suïssa. El rei emèrit espanyol té en aquell país un altre dels seus fronts, probablement el principal tenint en compte les poques expectatives de les investigacions a Espanya. La fiscalia suïssa investiga l'origen dels diners dipositats al banc Mirabaud el 2008, segons va publicar el març passat el Tribune de Genève. El compte en qüestió estava vinculat a la fundació Lucum, a Panamà, que tenia Joan Carles I com l'únic beneficiari. El 2012, hauria transferit 65 milions d'euros a Corinna Larsen, la seva amant, que va dir davant del jutge que era "un regal" i no pas una manera d'amagar els diners que havia rebut de la construcció de l'AVE. Les autoritats suïsses consideren que aquestes operacions serien constitutives d'un delicte de blanqueig de capitals i el fiscal Yves Bertossa va ordenar escorcollar els despatxos de dos presumptes testaferros del monarca.
Relacionat amb tot això també apareix el nom de Felip VI. L'actual rei va estar suposadament vinculat a la fundació Lucum fins que al 2012. Al capdavant de la fundació hi havia Dante Canonica i Arturo Fasana, els dos testaferros investigats a Suïssa, però el beneficiari principal era Joan Carles. Ara be, segons va publicar The Telegraph, el segon beneficiari de Lucum seria Felip, que havia de ser l'encarregat de gestionar els diners en cas de mort del pare i repartir-los entre els membres de la família reial. La publicació d'aquesta informació va fer reaccionar ràpid la Casa Reial, que es va allunyar encara més de Joan Carles i Felip va renunciar a l'herència i va retirar l'assignació al pare. Malgrat tots aquests indicis, els grans partits espanyols n'han bloquejat sempre qualsevol investigació al Congrés.
Fa pocs dies, El Confidencial va revelar l'existència d'un nou compte bancari vinculat al Borbó, descobert en el marc de la investigació que pilota Bertrossa a Suïssa. El dipòsit es troba a l'entitat Credit Suisse, a Ginebra, i el titular és la societat Lactuva SA, amb seu a Panamà, que seria un testaferro del mateix bufet que va facilitar que el monarca cobrés 100 milions d'euros de l'Aràbia Saudita. Segons el diari, el titular real del compte seria algú de l'entorn familiar de Joan Carles i hauria servit per ocultar fons a l'Agència Tributària.
Les targetes opaques, una taca que s'escampa
Però la taca de corrupció no esquitxa només Joan Carles. La causa que investiga les targetes opaques del rei emèrit afectaria també la seva esposa, Sofia de Grècia i altres membres de la Casa Reial. La Fiscalia investiga també l'ús d'aquestes targetes amb fons procedents de l'estranger quan Joan Carles ja havia abdicat com a rei i, per tant, ja no era inviolable. Les targetes s'abonaven des d'un compte del qual ni el rei emèrit ni la família n'eren titulars. Les despeses s'haurien produït els anys 2016, 2017 i 2018. Entre els beneficiaris d'aquestes targetes no hi hauria, però, ni Felip VI ni Letícia, ni tampoc les princeses Leonor i Sofia. La investigació va transcendir a finals de l'any passat, avançada per eldiario.es, però ara com ara tampoc no ha anat a més.
La denúncia de Corinna al Regne Unit
A finals de juliol va transcendir un nou front per a Joan Carles, en aquest cas relacionat amb Corinna. L'empresària va presentar al desembre una denúncia contra el rei emèrit per assetjament i responsabilitzava els serveis secrets espanyols de l'espionatge que ha patit al Regne Unit. Segons la denúncia, que la justícia britànica va fer pública fa pocs dies, Joan Carles estaria darrere els seguiments a Corinna des de l'any 2012 per part dels serveis d'intel·ligència espanyols. L'empresària demana una indemnització milionària per aquests fets, però no se'n precisa la quantitat, i també una ordre d'allunyament contra Joan Carles i el CNI. La demanda té relació amb els 65 milions d'euros que el rei emèrit va donar a Corinna abans d'abdicar.